|
1 Introducció
Les nostres aventures en aquesta ruta d’esquí de muntanya venent de lluny. L’any 1990 amb un grup format per gent de l’AEG vàrem arribar fins la tercera etapa de la variant alpina, cabana de Valsorey. Les condiciones del temps no ens va permetre seguir endavant. Formaven part d’aquest grup: Paton Ferrer, Josep Pueyo, Joan Mundet, Salvador Lopez i Jordi Artiaga. L’any 1992 amb en Juan Soley, el Biel Grau i l’Angel Valverdu de l’UEC de la Vall del Tenes també vàrem abandonar a la mateixa cabana, després de tres dies de mal temps i la muntanya molt carregada de neu. L’any 1995 es quan vàrem completar la ruta per primera vegada amb algunes variants pròpies,amb en Joan Soley i en Biel Grau vàrem sortir des de Bourg St. Pierre en lloc de Chamonix i finalitzar refugi del Mont Rosa en lloc de Zermatt. L’any 2005, amb el Biel Grau, el Josep Viñeta, el Miquel Canadell i el Ramon Marques de la UEC de la Vall del Tenes, vàrem completar tota la variant clàssica en sis dies.
S’ha de dir que l’experiència en totes aquestes sortides ha estat molt positiva. La reputació d’aquesta ruta compleix totes les expectatives, es exigent, cal ser un bon alpinista i estar en bones condicions físiques, evidentment, a part de dominar les tècniques de l’esquí de muntanya.
Etapes de la variant alpina
1 Argentière - Cabana de Trient
2 Cabana de Trient – Champex – Bourg St. Pierre – Cabana de Valsorey
3 Cabana Valsorey – Cabana de Chanrion
4 Cabana de Chanrion – Pigne d’Arolla – Cabana Vignettes
5 Cabana Vignettes - Zermatt
Etapes de la variant Clàssica
1 Argentière - Cabana de Trient
2 Cabana de Trient – Champex – Verbier – Cabana de Mont Fort
3 Cabana de Mont Fort – Rosablanche - Cabana Dix
4 Cabana de Dix– Pigne d’Arolla – Cabana Vignettes
5 Cabana Vignettes - Zermatt
2 La nostra ruta
Diumenge, 20 de març de 2005. Grands Motets (3.297 metres) - Cabana de Trient (3.170 metres).
Intentem agafar el primer telefèric que ens portarà a dalt dels Grands Motets. Una vegada hem arribat, s’ha de fer el descens per la gelera d’Argentière, primer per les pistes d’esquí, però després per lliure fins a la cota de 2.600 metres, direcció est, per arribar al peu del coll de Chardonnet. Remuntem el coll per la gelera del mateix nom, ara en direcció nord-est. Quan arribem al coll, a 3.321 metres, ens espera la primera sorpresa de la sortida, la neu es troba a més de 50 metres per sota nostre. Hem de fer tres rappels, ja que portem 3 cordes de 20 metres. Cada any aquí pot variar la tècnica del descens del coll, depenen de la neu. Una vegada a l’altre vessant, hem de fer un descens per la gelera de Saleina en direcció est fins el peu de la fenêtre del mateix nom, a una alçada aproximada de 3.080 metres. Aquí remuntem i girem a l’esquerra en direcció nord per superar l’esmentada fenêtre, els últims metres amb els esquís a l’esquena. Estem a3.261 metres i observem l’immens Plateau du Trient. Fem els descens per unes suaus pendents en direcció nord-est que ens portarà al peu del refugi, a 3.100 metres, per acabar de remuntar els últims 70 metres d’avui.
Dilluns, 21 de març de 2005. Cabana de Trient (3.170 metres) - Cabana Mont Fort (2.457 metres)
Avui és un dia de transició i relativament tranquil. L’única dificultat està en els passos obligats de la gelera de Trient. Efectuem el descens en direcció nord-oest per la part dreta de la gelera per unes suaus pendents que després agafen una forta inclinació fins al peu del coll dels Ecandies, el remuntarem sense cap dificultat amb els esquís a l’esquena. Som a 2.796 metres i ens queda tot el descens de la vall d’Arpette, en direcció est, fins a Champex a 1.498 metres, on s’ha de agafar un taxi que ens ha de portar a Le Chable. És el primer telecabina de l’estació d’esquí alpí de Verbier. Agafem diferents remuntadors i enllaços fins arribar al col des Gentianes a 2.950 metres per fer un descens per les pistes d’esquí fins la cabana de Mont Fort a 2.457 metres.
Dimarts, 22 de març de 2005. Cabana Mont Fort (2.457 metres) - Rocheblanche (3.336 metres) - Cabana Ecoulaies (2.575 metres)
Sortim de matinada, molt aviat, es una etapa llarga i a més no convé travessar el llac de Dix més tard del migdia pel perill d’allaus. Enfilem direcció sud-est, fins al coll de la Chaux a 2.940 metres. Amb les primeres llums del dia, fem un descens per l’altre besant, seguin la mateixa direcció, fins el llac de La Louvie a 2.764 metres on ens tornem a posar les pells per remuntar el Coll de Momin a 3.003 metres. Ara hem de remuntar la gelera del Grand Désert. En primer lloc seguin la direcció sud-est pel costat dret de la gelera fins al peu del cim de la Rochebanche per després girà a la dreta en direcció sud-oest fins arribar a dalt a 3.336 metres. Després de contemplar la vista, sobretot sobre el Grand Combin, carreguem els esquís a l’esquena per baixar per l’aresta contraria a de la pujada, siguin la mateixa direcció, fins el coll a 3.241 metres que està a sobre de la gelera de Maurti. Fem els descens agafant direcció nord-est i quan s’obre la vall sobre els 2.800 metres, anem girant a la dreta en direcció sud-est. Això ens permet arribar a la gelera dels Ecoulaies. Seguim la mateixa direcció sud-est fins el punt anomenat La Barma a 2.458 metres, a sobre mateix del llac Dix. Son les 11 de matí, però evidentment no tenim garanties per passar el llac sense problemes d’allaus, hi ha molta neu acumulada i poc compactada. Aquesta zona es molt perillosa en aquestes condicions. Després d’una llarga deliberació decidim que serà millor passar demà a primera hora del matí, i per tant, hem de buscar un lloc per dormir. Hi ha diferents alternatives, però a prop nostre, hi ha la cabana lliure d’Ecoulaies. Al entrar veiem que està en bones condicions, amb mantes, menjar i estufa, decidim passar aquesta improvisada nit aquí.
Dimecres, 23 de març de 2005. Cabana Ecoulaies (2.575 metres) - Cabana Dix (2.928 metres)
De bon matí som a La Barma, i comencem el descens, en direcció sud, intentant vorejà el llac Dix el més amunt possible, però a mesura que baixem cada vegada ens acostem més a la riba. Hem d’arribar al Pas du chat a 2.386 metres que és a l’extrem meridional del llac. Aquí posem les pells de foca per remuntar la morrena de la Gelera de Cheilon, sempre en direcció sud, i pel seu costat dret fins arribar al refugi de Dix, on contemplem l’espectular vista de les geleres i cims que ens envoltant.
Dijous, 24 de març de 2005. Cabana Dix (2.928 metres) - Pigne d’Arolla (3.796 metres) - Cabana de Vignettes (3.160 metres)
La jornada d’avui és la que pot presentar més dificultats tècniques ja que hem de superar el Mur de la Serpentine, però al mateix temps és molt espectacular i d’una gran bellesa. Primer hem de fer un petit descens fins el plateau que esta just davant del refugi en direcció sud-est, per després començar a remuntar, ja amb les pells de foca, la gelera de cheilon, deixant a la dreta el Mont Blanc de Cheilon. Ens anem decantant a l’esquerra per sota de lesPointes de Tsena Réfien, es l’única possibilitat de pas, ja què està ple de seracs i esquerdes. Una vegada a sobre de la gelera som a un altre plateau. Al nostre davant, al sud, veiem el Mur de la Serpentine. Es una paret bastant vertical que hem se superar, aquest any, per manca de neu, el gel es visible, i per tant haurem de passar-lo amb grampons i piolet. Per situar-nos a sota del Mur, girem a la dreta agafant direcció sud-oest per després tornar a girar a l’esquerra i agafar direcció nord-est. A peu de paret ens col·loquem els grampons i ens posem els esquís a l’esquena. Fem una diagonal seguint la direcció nord-est. Per superar el tram de gel, hem d’anar amb molt de compte perquè una caiguda aquí podria ser molt perillosa. Superada la zona més delicada enfilem recta a munt fins que la pendent es més suau, ens tornem a posar els esquís al peus i agafem direcció sud-estfins el coll de Brenay a 3.639 metres. Ara hem de girar a l’esquerra i agafar direcció nord-est fins al coll que és a prop de la Pigne d’Arolla al seu besant sud. Acabem de remuntar amb esquís fins el cim. A 3.796 metres podem contemplar una magnifica vista.
Com faig en altres ocasions especials, agafo la brúixola per comprovar on és el nord, es la segona vegada que pujo aquest cim i em venent a la memòria bons records.
Després d’aquest moments més emotius, solament ens queda baixar al refugi. Hem de tornar al coll d’abans i fer el descens per l’altre besant en direcció sud-est. La tendència es anar pel centre, però s’ha de anar en compte amb els dies de boira, a la dreta hi ha una zona rocosa i a l’esquerra hi ha els ceracs. A l’ultima pendent, una mica més forta, ens decantem cap a l’esquerra fins el coll de Vignettes, per després travessar un petit tram de l’aèria carena on esta situat l’espectacular refugi de Vignettes a 3.160 metres.
Divendres, 25 de març de 2005. Cabana de Vignettes (3.160 metres) - Zermatt (1.606 metres)
Amb les primeres llums del dia fem un petit descens des del coll de Vignettes fins al coll de Chamontane a 3.053 metres, que està en un extens plateau. Agafem direcció sud-est per començar a remunta la gelera del Mont Collon, vorejant el Petit Mont Collon. Més endavant hem de girar a la dreta, direcció sud per encarar el coll de l’Evêque a 3.386 metres. D’aquí baixem esquiant fins a La Vierge en direcció est, aproximadament sobre la cota dels 2.900 metres. Ara som a la gelera de l’Arolla i hem de seguir en direcció est fins el coll de Mont Brulé a 3.213 metres. L’ultima pendent es molt fota i depenent de l’estat de la neu cal anar a peu. Una vegada a dalt encara ens queda superar el coll de Valpelline a 3.598 metres. Primer una petita baixada ens portarà a la gelera de Tsa de Tsan fins la cota aproximada dels 3.050 metres, després hem de fer una llarga remuntada fins el coll, per sota de les parets dels Bouquetins i de la Tête Blanche, sempre pel costat esquerra de la gelera i agafant direcció nord-est per acabar agafant direcció est. Una vegada al coll de Valpelline la visió es immillorable. Al nostre davant observem encantats la Dent d’Herens i el Matterhorn. Finalment ens queda el llarg i fantàstic descens fins a Zermatt. Primer per la Gelera de Stockjigletscher, amb molts cerecs, després anem a buscar la gelera Zmuttgletscher, la qual ens portarà a les pistes d’esquí que tenen com a base el poble de Zermatt. Per la tornada a Chaminix es millor agafar un taxi, és més ràpid i si hi ha un mínim de 5-6 persones surt a compte.
Resum de les etapes
| |
Etapa |
Horari |
Pujada |
Baixada |
| |
Primera |
6 h. |
972 m. |
1.100 m. |
| |
Segona |
4 h. |
60 m. |
2.120 m. |
| |
Tercera |
6 h. |
1.055 m. |
720 m. |
| |
Quarta |
4 h. |
543 m. |
200 m. |
| |
Cinquena |
5 h. |
900 m. |
650 m. |
| |
Sisena |
9 h. |
1.200 m. |
2.750 m. |
| |
Total |
34 hores |
4.730 m. |
7.540 m. |
3 Dades d’interès
Material
- Individual: Arnès - Bagues - Material per assegurar - Piolet - Grampos - Arva - Sonda - Pala i tot el necessari per la practica de l’esquí de muntanya.
- Col·lectiu: Cordes - Pells, ulleres i gavinetes de recanvi
Cartografia
- Carte National de la Siusse avec itinéraries de ski
Martigny 282-S 1:50.000
Arolla 283-S 1:50.000
Mischavel 284-S 1:50.000
També hi ha mapes a escala 1:25.000
Refugis
Informació a internet
Bibliografia
- Alps amb esquís - Desnivel Ediciones - Oriol Guasch
- Chamonix-zermatt Alta Ruta-Variantes-Travesias - SuaEdizoak - Peter Cliff
- Les Grands Raids a Ski - Acla Editions - Michel Benuex & Michel Parmentier
| |
