Som una colla de la UEC de la Vall del Tenes que per Setmana Santa fem una ruta d'esquí de muntanya als Alps. Fa dues temporades que vàrem anar al Piz Bernina però el mal temps ens va fer desistir. Enguany tornem a repetir l'aventura. El Piz Bernina és l´últim quatre mil dels Alps anant cap a Orient. Està situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia, al costat de l'estació d'esquí de Sant Mòritz.
Ens desplacem en cotxe particular passant per Milà, Lecco, Chiavenna, Malojapass i Sant Mòritz. Són uns 1200 km ràpids de fer perquè tot és autopista fins a Lecco. A Sant Moritz ens allotgem a l'Alberg de la Joventut que està molt ben condicionat, amb uns espais comunitaris força espaiosos i una bona cuina. Quan arribem a Sant Mòritz, comença a nevar i la previsió no és bona. Pels propers quatre dies es preveu un temps inestable amb clarianes i nevades. L'endemà, sembla que el temps s'aguanta i decidim seguir la ruta prevista que sintèticament consistia en:

Primer dia. Des del Julierpass pujar algun pic de 3000 m d'alçada com el Piz Lagrev de 3164m i després anar al refugi Diabolezza a 2973 m en telefèric.
Segon dia. Ascendir al Piz Palü de 3901 m i baixar a dormir a la cabana da Boval a 2495 m.
Tercer dia. Cabana da Boval al piz Bernina de 4020 m i dormir al refugi de Marco e Rosa a 3597 m, al començament de l'aresta final del Bernina.
Quart dia. Per la cresta Bellavista cap a la fuorcla Bellavista i baixar al refugi Marinelli a 2813 m.
Cinquè dia. Del refugi a la Fuorcla de la Sella, pic Sella i refugi Coax a 2610 m.
Sisè dia. Del refugi ascendir al pic Il Chapütschin de 3386 m i anar a la chamanna da Tschierva a 2583 m.
Setè dia. Del refugi al Piz Morteratschde 3751 m i descendir cap a la chamanna Boval i Morteratsch on hi ha una estació de tren que ens tornaria al telefèric Diabolezza.

Per disposar d'una excel·lent informació sobre la capacitat, adreça i telèfon dels refugis així com dels itineraris d'esquí de muntanya, la seva durada i dificultat es pot consultar el mapa Julierpass núm 268 S d'escala 1:50000 amb itineraris d'esquí de muntanya de la col·lecció Landeskarte der Schweiz amb unes tapes de fons blavós.
Quan arribem al Julierpass decidim pujar un altre pic per tal d'aprofitar la traça que uns grups havien obert. Hi ha uns 40 cm de neu pols del dia anterior. Pugem al Corn Suvretta de 3072 m. El temps no és massa bo però s'aguanta. Després d'una excel·lent baixada, tornem al cotxe decidits a pujar al refugi Diavolezza però a Sant Moritz ens informem bé del temps i la previsió és dolenta durant els propers dies. Ens quedem altra vegada a l'alberg. Al vespre, comença a nevar i ja no pararà durant un dia i mig posant un gruix superior al metre de neu pols. Durant al menys una setmana serà impossible pujar a qualsevol lloc i decidim canviar de zona.
De Sant Mòritz anem cap a Chamonix per informar-nos bé del panorama i en els Alps francesos la tempesta ja ha passat. Busquem una zona de poc perill d'allaus i ens decidim pel Mont Thabor de 3178 m, al costat de Briançon, a partir d'una ressenya de l'Oriol Guasch a la revista Vèrtex.

La zona del Mont Thabor és una zona de relleus suaus amb pics al voltant del tres mil metres d'alçada on pot practicar-se l'esquí de muntanya sense perill per possibles allaus encara que hagi nevat recentment i amb gruixos considerables.
De Briançon cal seguir la ruta cap a Itàlia i desviar-se a l'esquerra en el primer trencant al començament de la vall de la Clarée fins a l'últim poble anomenat Névache a 1620 m d'alçada. En aquest poblet hi ha una gîte d'étape on es pot dormir. La carretera segueix uns quilòmetres vall amunt fins a la cota 2030, on hi ha un gran parcament a la vora del refugi de Laval.
A poca distància del poble començava la neu i vàrem haver de recórrer a peu tota aquesta llarga i suau vall fins el refugi de Drayères, a 2167 m d'alçada, ben situat en un indret des del qual es poden fer diverses ascensions radials i arribar fins al cim amb els esquís als peus. Aquest refugi fou el punt de sortida durant la nostra estada en aquesta zona.
El dia següent pugem pel matí al pic Rocher de la Grande Tempête de 3002 m d'alçada, situat a l'est del refugi . És el pic del fons de tot de la vall pel seu costat dret. És una agradable ascensió per relleus força suaus. El pic és un excel·lent mirador del Mont Thabor, que serà l'objectiu del proper dia. A la tarda, ascendim al pic Roche Château de 2898 m, situat ben bé al nord del refugi. És una ascensió ràpida per pendents més fortes que el matí.

El tercer dia ens decidim pel Mont Thabor. Durant els tres dies de bonança atmosfèrica, la neu s'ha anat consolidant, ja és factible pujar a pics de més pendent i més encaixonats i per tant més exposats a les allaus. Seguim la ruta del dia anterior fins al fons de la vall des d'on ens desviem a l'esquerre en direcció nord-est cap al coll de Muandes, a 2828 m. Des d'aquí, la ruta més ràpida consisteix en fer un flanqueig per sota de la Roche du Chardonnet per arribar al coll de Valmeinier de 2919 m i d'aquí cap al coll de la Chapelle, a 2943 m, just a sota mateix del Mont Thabor. Però nosaltres ens guardem aquesta possibilitat per la baixada. La nostra alternativa consisteix en descendir cap al llac Chardonnet a 2600 m i anar a buscar una valleta que, flanquejada per unes imponents parets, ens situarà al costat del coll de la Chapelle. Aquesta alternativa val molt la pena tot i que suposa fer 300 m més de desnivell. El cim és una gran esplanada presidida per l'ermita du Mont Thabor des d'on gaudim d'unes bones panoràmiques sobre la Meije, els Écrins, el Queiras i una infinitat de muntanyes nevades.

El darrer dia pugem a la Pointe des Cerces de 3097 m, el pic més alpí de la zona que es pot pujar en esquís. Aprofitant la tornada baixem fins l'aparcament, creuem el riu i ens enfilem per sota les crestes de Moutouze fins a arribar a la valleta que baixa del coll, al peu de les crestes de la Mouliniere; d'aquestes crestes contínuament cauen petites allaus. El pendent cada cop és més pronunciat i els darrers metres abans d'arribar al coll cal treure's els esquís i progressar a peu. La cresta fins al cim no té problemes. Aquest itinerari és molt espectacular i variat; es progressa per comes de bastant pendent flanquejades per crestes rocoses i acinglerades.
El Mont Thabor és una zona força interessant que val la pena per si sola o bé tenir-la a la reserva per quan no sigui possible altres opcions més exposades en cas de fortes nevades.

Dades d'interès.
a) Zona del Bernina
Les adreces, capacitats i telèfons dels refugis es troben en el mapa suís de la col·lecció Landeskarte der Schweiz mit skiriuten. De totes formes, els refugis amb els seus telèfons per poder-los reservar de la ruta que teníem prevista són:
1. Alberg de Sant Mòritz
2. Refugi Diavolezza, 2973 m telf 082/66205
3. Refugi Boval, 2495 m telf 082/66403
4. Refugi Marco e Rosa, 3597 m (tancat a l'hivern) telf 0039/342/515370
5. Refugi Marinelli, 2813 m telf 0030/342/511577
6. Refugi Coaz,2610 m telf 082/66278
7. Refugi Tschierva, 2583 m telf 082/66391

b) Zona del Mont Thabor
1. Gîte de ètape de Névache, 1600 metres telf. 92/211634
2. Refugi Drayères, 2180 metres telf 92/201652 o 92/213601

Bibliografia
Guasch, O. "Travessia amb esquís per el Mont Thabor" Revista Vèrtex núm 140. Desembre,1991.
Gallardo, J. "El Mont Thabor amb esquís" Revista Excursionisme núm 157. Juny, 1988