La nostra sortida d’engany està situada a la zona del Valais a Suiza, una de les més espectaculars dels Alps, amb més de 50 cims que superen els 4.000 metres d’alçada, entre ells hi podem trobar el Cerví i el Mont Rosa. Òbviament les possibilitats per fer esquí de muntanya son infinites. Nosaltres hem traçat una ruta circular de 5 dies, iniciant-la en el poble de Täsch, però que es pot fer diferents variants sobre la mateixa sortint des de Zermat o bé des de Saas Fee.

Dissabte 4 d’abril de 2009: Vallès Oriental - Täsch
És el dia que destinem a fer el viatge fins a Täsch. La ruta per carretera és Vallès Oriental - Geneve - Lausanne - Visp - Täsch.Arribem a la tarda, després de buscar el lloc on dormirem, anem a mirar des d’on surt el camí de demà, i a quina alçada comença la neu. Està clar que la carretera a Ottavan està tancada, així doncs, cal deixar el cotxe al mateix Täsch i sortir a peu.

Diumenge 5 d’abril de 2009: Täsch (1.450m) - Täschhütte (2.701 m.)
Avui tenim tot el dia per arribar al refugi, Agafem el camí que surt del costat de l’església de Täsch, el riu Täschbach ens queda a la nostre dreta, en direcció est que porta al poble de Täschberg. El primer tram té una forta pendent, la qual ens obliga a alentir la nostra marxa. Arribats a Täschberg ja ens posem els esquis (1.700 m.). El camí canvia en direcció sud-est i ens porta al poble de Eggenstadel. En aquest punt ens tornem a trobar amb el riu que ara té el nom de Mellichbach, el qual no deixarem fins el poble d’Ottovan (2.205 m.). Aquí hem de deixar la vall de täschalp i el riu a dreta per remuntar les pendents que ens portaran al refugi Täschhütte, sempre en direcció sud-est.

Dilluns 6 d’abril de 2009: Täschhütte (2.701 m.) - Rimpfischhorn (4.199 m.) -Täschhütte (2.701 m.)
De bon matí sortim del refugi fen la ruta que porta al coll Alphubeljoch en direcció est, sobre els 3.400 m. deixen aquesta ruta per agafar direcció sud-est que ens ha de portar a la gelera Mellichgletscher, abans però hem de fer un petit decents per excedir-hi, prenen direcció sud al costat de l’espero rocós. Una vegada a la gelera seguin en direcció sud, tot esquivant les nombroses esquerdes. A l’arribada la coll Rimpfischsat de 4.001 m., ens queda una canal de uns 100 metres i una aèria aresta final no gaire difícil que porta al cim, però decidim abandonar, donades les condicions d’un dels companys que fa desaconsellable seguir endavant. Així, després de menjar i descansar una mica, fem el descens seguint tota la ruta que hem fet de pujada, per anar a dormir altre vegada al refugi Täschhütte.

Dimarts 7 d’abril de 2009: Täschhütte (2.701 m.) - Alphubel (4.206 m.) - Längfluehütte (2.870 m.)
A la sortida agafem altre cop direcció est, igual que el dia anterior, per arribar fins al coll Alphubeljoch (3.772 m.). Com que fa un esplèndid dia, no parem de sentir helicòpters que van i venen del coll, deixen esquiadors que fan el descens fins a Täsch. Una vegada hem arribat al coll, (amb el nostre esforç, clar!!), intentem no perdre gaire alçada franquejant direcció nord-oest per arribar al peu del cim Alphubel. Al tram final agafem direcció oest, es quan trobem amb una forta pendent amb grans cerats i esquerdes que fan una pujada molt tècnica,però que ens permet arribar al cim amb esquís. A dalt contemplem una espectacular vista. Ara ens toca el decents fins al refugi Längfluehütte, el primer tram desfem l’última pujada de la forta pendent, anant molt en compte amb les esquerdes i els cerats. Després, quan la pendent es suavitza, agafem direcció nord-est per entrar als dominis de la gelera Feegletscher. Busquem el millor itinerari que ens porti al refugi, intentant evitar les esquerdes, el qual està dintre de les pistes d’esquí de l’estació de Saas Fee. La neu ha empitjorat notablement a causa de la gran insolació i fem un decents molt cansat. A l’arribada, ens trobem amb molta gent, però miraculosament a les 5 de la tarda ens trobem completament sols, inclòs els responsables del refugi ens han deixat tot el menjar preparat per poder marxar a Saas Fee, ja que som els únics clients que es queden a dormir.

Dimecres 8 d’abril de 2009: Längfluehütte (2.870 m.) - Allalinhorn (4.027 m.) - Britanniahütte (3.030 m.)
Remuntem la gelera Feegletscher en direcció sud per les pistes d’esquí fins quasi bé al final de les mateixes, aproximadament sobre els 3.400 m d’alçada. Seguim en direcció sud, deixant les pistes, des de aquí la pendent augmenta considerablement tot passant per una zona d’esquerdes i cerats. Quan arriben al coll del Feejoch a 3.826 m. hem de prendre direcció est, fins arribar pràcticament al cim, on deixarem els esquís per fer la curta aresta aèria, però sense cap dificultat tècnica. Baixem pel mateix itinerari fins arribar altre cop a les pistes d’esquí. Des de aquí hem d’anar en direcció nord-est passant a uns 150 metres per sota del Mittel Allalin (3.457 m.) per arribar a sota del telefèric de Felskinn 2.989 m. Com a curiositat s’ha de dir que per arribar-hi cal travessar un túnel fet a la roca. Una vegada ja al telefèric Felskinn agafem direcció est per una pista d’esquí que porta al coll Egginerjoch, ara hem de seguir en direcció sud-est per una altre pista que porta just al refugi Britanniahütte, final de l’etapa d’avui.

Dijous 9 d’abril de 2009: Britanniahütte (3.030 m.) - Stralhorn (4.190 m) - Zermatt (1. 620 m) - Täsch
Aquest és l’últim dia de la nostra ruta. Sortint del refugi hem de fer un petit descens en direcció sud-oest, després ens posarem les pells per començar a remuntar l’ample i llarga gelera Allalinglestscher, sempre seguin direcció sud, sud-oest. Primer per sota de l’esperó rocallós de Hohlaubgrat i per sota del cim Allalinhorn. Després deixarem el coll Allalinpass a la nostre dreta, seguint en direcció sud-oest per sota dels esperons de roca que surten del cim Rimpfischhorn, fins arribar al coll Adlerpass (3.789 m.). En aquest punt agafem direcció sud-est i ens enfilem per les fortes pendents que ens portaran al Strahlhorn (4.190 m.). L’últim tram hem de deixar els esquís, per pujar per una canal bastant delicada que porta directament al cim, on podem contemplar una vista excepcional. Veiem els cims de la ruta que hem fet, el Mont Rosa, el Cerví i un etcètera molt llarg. En aquest moments es quan aprofito per agafar la brúixola tot mirant el nord.
Fem el descens fins el coll Adlerpass per la mateixa ruta que hem pujat. Una vegada al coll hem de baixar per l’altre vessant, per la Adlerglestscher, on té en el seu inici una pendent molt forta. En molt de compte iniciem el descens, ens decantem cap a la nostra dreta per seguir direcció oest fins a trobar-nos amb la Findelglestscher. Estem fen una magnífic descens amb el Cerví al nostre davant. Seguint gaudim d’aquest descens fins a l’estació d’esquí de Zermatt. Hem de trobar el remuntador de Gant (2.222 m.) Si seguim la vall seria molt complicat arribar a Zermatt, per tant es aconsellable pagar els 10 CHF que costa agafar els ous que porten a Blauherd (2.571 m.). Des de aquí preguntem la millor pista per acabar d’arribar a baix, i fem l’últim descens d’aquesta ruta. A Zermatt (1.620 m.) anem ràpidament en busca del tren que ens portarà a Täsch, (7,60 CHF).

Divendres 10 d’abril de 2009: Täsch - Vallès Oriental
Després d’un abundant esmorzar que ens ofereix l’hotel on estem allotjats, emprenem el viatge cap a casa molt satisfets d’aquesta ruta i del bon temps que ens ha acompanyat durant tots els dies.

Membres de la travessia
Biel Grau, Josep Viñeta, Toni Lopez de la UEC de la Vall del Tenes i Carles Garcia de l'Agrupació Excurionista de Granollers.

Dades d’interès

Cartografia
Carte Nationale Suisse 1:25.000 - 1348 Zermatt
Carte Nationale Suisse 1:25.000 - 1328 Randa