|
Els
Alps austríacs ofereixen excel·lents possibilitats
per practicar l'esquí de muntanya per la gran quantitat
de neu que solen tenir determinades zones com, entre altres,
la Silvretta, l'Otztaler i Stubaier, situades entre la frontera
de Suïssa i la ciutat d'Innsbruck i, per tant, més
properes a nosaltres. En cas d'anar-hi, val la pena disposar
del màxim de temps i al menys d'una setmana per poder
amortitzar el llarg desplaçament entorn dels 1300 o 1500
km des de Barcelona.
A la Setmana Santa de l'any 1993, tres alpinistes del Vallès
Oriental: en Carles Garcia de l'Agrupació Excursionista
de Granollers i en Gabriel Grau i en Joan Soley de la UEC de
la Vall del Tenes decidim anar al massís de la Silvretta.
La nostra font principal d'informació ha estat un article
de la Revista Muntanya nº 749/87 "Una setmana amb
esquís al Silvretta" d'en Arseni Lago i també
els mapes: a) KOMPASS 41 (escala 1:50.000) Silvretta i Verwallgruppe;
b) ALPENVEREINSKARTE 26 (escala 1:25.000) Silvrettagruppe; Ambdós
indiquen exhaustivament les rutes d'esquí, encara que
el segon és el més adequat. Cal dir que aquests
mapes ens fou impossible comprar-los a Barcelona i vàrem
haver d'esperar d'arribar a Àustria per adquirir-los.
Aquest massís està format per diverses geleres
que ocupen la part superior de les valls donant lloc a amples
cercles glacials coronats per escarpats cims entorn dels tres
mil metres d'alçada. Els itineraris d'esquí de
muntanya, perfectament ressenyats en els mapes, són factibles
per un esquiador de nivell mig tant per tècnica com per
forma física i des de cada refugi poden fer-se una o
diverses ascensions als pics de les rodalies pujant amb els
esquís fins a cotes entorn dels tres mil metres.
Després
de 12 hores de cotxe i 1300 km de recorregut, arribem a l'estació
d'esquí d'Ischgl a 1376 m d'alçada on pernoctem.
L'endemà
anem fins el refugi d'Heidelberger a 2264 m situat a la Vall
de Fimbertal; aquest refugi, a l'igual que els altres que vàrem
allotjar-nos, són com hotels d'alta muntanya amb un gran
nombre de places, amb dutxes d'aigua calenta, força espaiosos
on es menja bastant bé i abundant i amb un servei de
retrac que comunica amb el poble i estalvia una llarga caminada.
Nosaltres pugem amb la retrac que surt del poble d'Ischgl, al
començament de la pista al refugi, al costat de l'hotel
Vallüla; en tres quarts d'hora arribem al refugi i el temps
estalviat l'aprofitem per pujar al pic de Chalchogns de 2800
m.
Al dia següent canviem de refugi i anem al Jamtalhutte
a 2165 m a la Vall del Jamtal. Pugem fins el coll del Kronen
a 2974 m i al pic del Breite Krone de 3079 m, a uns metres abans
d'arribar al coll; aquest pic és una ample cresta de
100 m de desnivell des de la qual hi ha una bona vista sobre
les valls veïnes. Una altra opció consisteix en
ascendir al pic Tasna de 3179 m situat en una vall més
cap a l'est, cosa que pot fer-se en el mateix dia o bé
dormint un dia més al refugi Heidelberger.
El
refugi Jamtal és un altre hotel de muntanya on cada grup
té reservada una taula en el menjador. Des d'aquí
és quasi obligat invertir un dia per fer l'ascensió
al pic Augstenberg de 3228 m, és un dels cims més
esquiables de la zona. Del refugi es puja per la gelera Chalaus
Ferner fins el coll Fourcla Chalaus de 3003 m i d'allí
al cim. Nosaltres només arribàrem al coll degut
al mal temps.
L'endemà
férem la travessa fins al refugi Wiesbadner a 2443 m,
a la vall d'Ochsental. Durant la nevada del dia anterior havien
caigut uns 50 cm de neu cosa que si haguéssim estat al
Pirineu era motiu més que suficient per abandonar pel
perill dels allaus en canvi en aquesta zona el risc és
petit sempre que se segueixin les rutes indicades en els mapes.
L'inconvenient més important d'aquestes nevades rau en
que tots els itineraris queden tapats i que cal obrir-los de
nou amb la dificultat afegida que els esquís s'ensorren
de 30 a 40 cm. Aquest dia totes les colles que anaven davant
nostre vàrem abandonar a una mitja hora del refugi i
ens quedàrem sols únicament acompanyats d'un grup
de tres francesos i que, en un admirable treball d'equip, aconseguírem
obrir la traça fins a dalt del coll Ob. Ochsenscharte
de 2970 m després de 5 hores d'un mantingut esforç.
Des del coll pujàrem al pic Dreiländer Sp de 3197
m; els últims 75 m foren una cresta de roca i gel d'una
certa dificultat tècnica.
El dia següent fou de descans forçós motivat
pel mal temps tot i que la previsió era bona.
En canvi, l'endemà va ser el millor dia de tota la travessa;
ni una boira, un sol esplèndid i un paisatge de meravella.
Remuntàrem la gelera Ochsentaler-Gletscher passant per
sota la superba barrera de séracs i a l'alçada
dels tres mil metres, el grup es divideix: un component, juntament
amb els companys francesos de l'altre dia, pujà el Piz
Buin de 33l2 m, un dels pics més alts i emblemàtics
del massís; i els altres dos membres anaren al Silvrettahorn
de 3244 m, pic que dóna nom a la zona. Després
de les ascensions creuàrem el coll Fourcla dal Cunfim
de 3043 m passant a la vessant suïssa i tot carenant arribàrem
al Sivretta-Pas de 3003 m entrant a la gran gelera de la Silvretta.
La intenció era dormir en el refugi suís de la
Silvretta a 2339 m i l'endemà tornar a la vessant austríaca
per la Rote Furka de 2688 m; per passar aquest coll cal superar
100 m d'un fort pendent amb els esquís a l'esquena però
la gran quantitat de neu acumulada ho desaconsellava i vàrem
preferir tornar a remuntar aquesta gelera, travessar els dos
colls i baixar a dormir al refugi Wesbadner.
El darrer dia gaudírem d'un dels millors descens de la
zona. Del refugi pujàrem la gelera del Rauhkopf fins
el coll a 3000 m per baixar per la vall del Bieltal fins el
peu de la presa del llac Silvretta a 1940 m d'alçada.
Continuàrem fins l'estació d'esquí de Wirl
a 1622 m i a 8 km de distància per una vall molt plana.
A Wirl hi ha servei d'autobús fins al poble d'Ischgl.
En realitat, la nostra intenció era anar del refugi Weisbadner
al refugi Silvretta i d'allí fins el refugi Saarbrucker
i baixar cap als llacs Vermunt i Silvretta per acabar a Wirl.
Resum
de la travessia
3 d'abril. Granollers-Ischgl, 1300 km.
4 d'abril. Ischgl (1376m) al Refugi Heidelberger (2264m) en
retrac. Ascensió al pic Chalchogns de 2800 m.
5 d'abril. Refugi Heidelberger, pic de Breite Krone (3079 m),
Kronen Joch (2974 m) i Refugi Jamtal (2165 m).
6 d'abril. Refugi Jamtal, Fourcla Chalaus (3003 m)i refugi Jamtal.
7 d'abril. Refugi Jamtal, Ob. Ochsenscharte (2977 m), pic de
Dreiländer Sp (3197 m) i refugi de Weisbadner (2443).
8 d'abril. Descans per mal temps.
9 d'abril. Refugi Weisbadner, gelera Ochsentaler, pic de Piz
Buin (3312 m), Fourcla dal Cunfin (3043 m), Silvretta-pas (3003
m), pic de Silvrettahorn (3244 m), gelera Silvretta (2700 m),
Silvretta-pas, Fourcla dal Cunfin i refugi Weisbadner.
10 d'abril. Refugi Weisbadner, Rauhkopfscharte (3000 m), Vall
de Bieltalbach, llac de Silvretta (2032 m) i Wirl (1624 m).
De Wirl a Ischgl en bus.
Dades d'interès pràctic.
1. Els refugis tot i ésser de gran cabuda estan plens
i val la pena reservar-los prèviament per telèfon
o per carta. La seva adreça surt en el llibret informatiu
del mapa COMPASS.
2. A la primavera de l'any 1993 la mitja pensió en els
refugis (sopar, dormir i esmorzar) pujava entorn les 3.500 pts.
3.
Existeix un fulletó dels refugis suïssos que pot
adquirir-se a les llibreries amb les adreces i el telèfon
per fer les reserves.
4.
Les adreces i telèfons d'utilitat:
(Per telefonar des de fora el país cal suprimir el 0
del començament del número).
Heidelberger
Hütte
Emil Zangerl
A-6561 ISCHGL
Tyrol (Aústria)
Tel. 05444/5418 |
Jamtal
Hütte
Franz Lorenz
A- 6563 GALTUR Tyrol (Aústria)
Tel. 05443/40814 |
Wiesbadner
Hütte
Franz Pejcl
A-6794 PARTENEN
Tyrol (Aústria)
Tel. 05558/4233 |
Saarbrücker
Hütte
Paula Weiskopf
A-6551 PIANS 38a
Tyrol (Aústria)
Tel. 05442/62439 i 05558/4235. |
Silvretta
Hütte
Valentin Caviezel
Eschenerstr. 30
9487 BENDERN FL
Suïssa
Tel.055/421917 |
Club
Alpí Aústriac
Wihem-Greil Strasse, 15
A-6020 INNSBRUCK
Aústria
Tel. 05222/23171
Tèlex 5-3261 |
Club
Alpí Suís
Helvetiaplatz, 4
CH-3005 BERNE
Suïssa
Tel. 031/433611
Tèlex 33016. |
|
|
|
