Introducció
Som
un grup de muntanyencs de la UEC de la Vall del Tenes i l'AEG
de Granollers que ens agrada l'esquí de muntanya i durant
els darrers anys aprofitem la setmana santa per conèixer
diferents indrets dels Alps.
A
l'última setmana de març de 1997 anàrem al
Parc Natural de l'Stelvio, a Itàlia, concretament a la
zona del Cevedale. Els més de 10 pics de 3000 m d'alçada
que es poden pujar fins al cim amb esquís i la bona infrastructura
de refugis guardats que fan més confortable la travessa,
han convertit aquest indret en una excel·lent zona per
practicar l'esquí de muntanya.
Geogràficament,
el Parc Natural de l'Stelvio, limita al Nord amb l'Otztal, a l'Oest
amb el Bernina i a l'Est amb els Dolomites. No hi ha cap pic que
superi els 4.000 m ja que l'últim dels Alps direcció
a l'Orient és el Bernina, situat més a l'oest. La
muntanya més alta és l'Ortler de 3.905 m seguida
de Gran Zebrú de 3.851 m i el Cevedale de 3.769 m.
Aquesta
zona forma part del Tirol italià. Fins a la Primera Guerra
Mundial, el Tirol constituïa una única unitat de parla
alemanya i després una part va passar a dependre d'Itàlia.
Aquest fet s'observa fàcilment fent una ullada al mapa
de la zona on bona part dels accidents geogràfics tenen
un nom alemany i un altre d'italià.
Després
de consultar amb l'Oriol Guasch, autor d'un article d'esquí
de muntanya d'aquesta zona al Vèrtex nº 104, vàrem
dissenyar una ruta que ens permetés tenir una visió
global del territori però no cal dir que un dels factors
més importants per l'èxit de l'empresa és
el temps i com que aquesta vegada no va ser massa bo, vàrem
haver d'anar fent modificacions sobre la marxa. Per altra banda,
un cop que has trepitjat el terreny s'acudeixen noves idees per
una propera vegada.
Vull
recollir d'una forma resumida les tres possibilitats mencionades
anteriorment.
El
que volíem fer:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva. 1200 km des de Granollers.
2). Pujar al refugi Pizzini i al pic Pasquale de 3553 m.
3). Pujar al Gran Zebrú de 3859 m.
4). Pujar al pic Butzen-Spitze de 3302 m i anar a dormir al refugi
Marteller.
5). Pujar al pic Marmotta de 3330 m i anar al refugi Casati.
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i continuar per la carena
fins el pic Palón de la Mare de 3704 m i baixar al refugi
Branca.
7). Pujar la Punta Sant Matteo de 3678 m i baixar cap a Santa
Caterina de Vallfurva.
8). Tornada.
El
que vàrem fer condicionats pel temps, va ser:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva. 1200 km des de Granollers.
2). Pujar al refugi Pizzini i al refugi bivac Passi del Zebru
a 3028 m.
3). Pujar al Gran Zebrú de 3859 m.
4). Pujar al Monte Pasquale de 3553 m i anar a dormir al refugi
Marteller.
5). Pujar al pic Marmotta de 3330 m , el pic Eisseespitze de 3230
m i anar al refugi Casati
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i tornar al refugi Casati.
7). Baixar a Santa Caterina de Vallfurva i tornar.
El
que faríem si un altre cop hi tornéssim seria:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva i pujar fins el refugi
Branca
2). Pujar al pic Pasquale de 3553 m.
3). Pujar a la Punta Sant Matteo de 3678 m i a la Punta Cadini
de 3524 m.
4). Pujar al pic Tresero de 3594 m i anar al refugi Pizzini.
5). Pujar al Gran Zebrú de 3851 m i anar al refugi Casati.
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i continuar per la carena
fins el pic Palón de la Mare de 3704 m i baixar a l'aparcament
del refugi Forni.
7). Pujar al pic Forni de 3230 m i tornada.
Resum
de la Sortida
El
diumenge 23 de març de 1977 a les 5 del matí sortim
en cotxe cap a Itàlia . Som quatre muntanyencs, tres de
Lliçà d'Amunt i un de Granollers. El viatge fins
a Milà el fem sense cap mena de problema, tot per autopista
passant per Marsella i Gènova. A Milà, cal estar
alerta i evitar d'entrar dins de la ciutat; just a la sortida
del peatge cal continuar per l'autoestrada que envolta la ciutat
fins arribar a la connexió amb l'autovia de Lecco. Aquesta
és una bonica ciutat situada al començament del
llac Como; l'autovia ressegueix tot el llac i un cop passat es
continua per la vall del riu Adda cap a Sondrio, Bornio i Santa
Caterina de Vallfurva. En total són uns 1200 km que recorrem
en unes 12 hores. Aquest poblet és una tranquil·la
estació d'esquí situada a 1734 m amb una vintena
d'hotels de totes les categories. A informació i turisme
ens diuen els hotels que disposen de places lliures i escollim
el més barat: ADLER Meublé al carrer Via Freita,
13. telf (0342)925093. L'elecció és ben encertada,
es tracta d'un hotel tranquil i amb un servei molt atent i a més
a més tens un descompte per sopar en un Self Service del
poble, barat i bo.
Durant
la nit neva i l'endemà, dilluns, tot apareix cobert de
blanc i també la carretera que va des del poble a 1734
m al refugi de Forni a 2219 m. Com que la pujada és forta,
hem de posar les cadenes al cotxe. Quan som al dret del refugi
Stella Alpina a 2.061 m, es trenca una cadena i hem de deixar
el cotxe a uns 20 minuts del final de la carretera. Aquests dos
refugis són també una bona possibilitat per dormir
però el refugi Forni està tancat per obres. Ens
equipem i agafem només allò que és imprescindible
per la setmana d'esquí de muntanya i ens dirigim al refugi
Pizzini a 2700 m d'alçada; a mida que ens enlairem, el
temps s'embolica , es tapa i comença a nevar. En un parell
d'hores arribem al refugi i ens trobem amb un guarda molt amable
que parla una mica el castellà; l'ambient és agradable
i el menjar és bo i complert. Ens trobem amb l'únic
grup de catalans que passen la setmana en aquesta zona i ens expliquen
que avui han intentat el Gran Zebrú però sense aconseguir-ho
a causa del mal temps. A mitja tarda, s'aclareix del tot i decidim
anar estirar les cames tot pujant al refugi bivac Passi del Zebru
a 3028 m situat al mig de la carena que uneix el pic Forni amb
el del Gran Zebrú. És una curta pujada d'uns 300
m de desnivell però que val molt la pena per l'excel·lent
vista sobre tota la regió. Amb la neu pols que ha caigut
durant la nit, fem una baixada fantàstica, llàstima
que sigui tant curta!. En conjunt, hem fet 970 m de pujada i 330
de baixada.
El
dimarts decidim pujar al Gran Zebrú de 3851 m. El dia s'aixeca
amb bon temps i som diferents grups que hem pres la mateixa decisió.
Dels 1150 m de desnivell se solen fer uns 600 amb esquís
fins al començament d'una canal que dona excés a
la cara sud del pic. Deixem els esquís i continuem amb
els grampons i piolet; mentre tant el temps s'ha anat complicant
i el pic s'ha tapat. Quan estem arribant al final de la canal,
contemplem amb sorpresa que les dues colles de davant nostre abandonen
i ens queden uns 400 m de desnivell per arribar al cim sense traça
i amb neu tova que ens ensorrem fins al genoll. Com que tenim
tot el dia per endavant, decidim continuar i juntament amb una
parella d'austríacs som els únics que pugem el pic.
Quan arribem a dalt, el cim està mig tapat però
ens podem fer una idea del superb mirador que és aquesta
muntanya i també observem la cara noroest, una immensa
paret de gel de 1000 m d'alçada. La baixada és una
bona esquiada amb neu pols fins al refugi. En conjunt, són
1150 m de pujada i els mateixos de baixada.
El
dimecres és el dia que tindrem el millor temps de la setmana:
sense núvols i amb sol. Ens va perfecte perquè és
el dia que ens hem de desplaçar més. De sortida
ens dirigim al pic Pasquale de 3553 m. Quan som a sota el refugi
Casati, deixem part del material i acabem de completar l'ascensió.
Aquest pic, al quedar al mig de la regió, és un
excel·lent mirador des del qual contemplem tots els pics
que volem assolir i les immenses possibilitats d'aquesta zona
en quant a la pràctica de l'esquí de muntanya. Després
d'una altra bona baixada, tornem a omplir les nostres motxilles
i en una hora de pujada arribem al refugi Casati a 3269 m, situat
a dalt de la carena que uneix el Gran Zebrú amb el pic
Cevedale. Sorprèn trobar-te amb un refugi de quatre plantes
a aquesta alçada. De fet, és un edifici construït
durant la Primera Guerra Mundial com a caserna militar i després
convertit en refugi de muntanya. Descansem una estona en la seva
terrassa de fusta i baixem per la gelera Zufallferner cap al refugi
Marteller a 2610 m, situat a uns 150 m per sobre de la vall en
el seu costat dret. És un refugi molt bonic i acollidor,
tot fet de fusta i molt decorat; llàstima d'un ocell que
no va parar de cridar durant tota la tarda. La nit és estrellada
i just al sortir per la porta del refugi gaudim d'una magnífica
vista del cometa Hale-Bopp que llueix amb tota la seva intensitat
com si fos un fanalet al mig del firmament. En conjunt, hem fet
1250 m de pujada i 1350 m de baixada.
El
dijous pugem el pic Marmotta de 3330 m que forma juntament amb
les tres cimes del pic Venèzia una carena que s'entén
cap al noroest. A l'igual que el dimarts, a mida que avança
el matí, el temps es complica, el vent bufa fort i el pic
es mig tapa. Després d'assolir el cim, tornem al refugi
i refem el camí del dia anterior cap al refugi Casati.
Quan som a sota el pic Eissespitze de 3230 m, decidim pujar-lo
perquè és un bon mirador. Quan arribem a dalt ens
quedem meravellats de la cara noroest del Gran Zebrú, són
1000 m de paret de gel que es desplomen del cim. Al fons de la
vall hi ha l'estació d'esquí d'Innersulden. Baixem
a buscar novament la gelera principal que ens portarà fins
el refugi Casati. Aquest refugi és immens, té tres
grans menjadors al primer pis i tres plantes més amb habitacions
petites per dormir. En total, hem fet 1700 m de pujada i 1050
de baixada.
El
divendres havia de ser un altre dia de travessa i a més
a més per dalt de la carena que uneix el pic Cevedale amb
el Parón de la Mare, sempre per sobre de la cota 3500 m.
El dia s'aixeca clar però quan ens apropem al cim del Cevedale,
el pic es va tapant i la força del vent va augmentant però
malgrat les dificultats aconseguim pujar-lo però és
del tot desaconsellable fer la travessa. Tornem a baixar pel mateix
costat direcció al refugi Casati però el temps s'ha
complicat molt; el fort vent, la boira i la neu que comença
a caure han esborrat les traces de pujada i la visibilitat és
nul·la. Prenem la direcció amb el mapa i la brúixola
i amb penes i treballs arribem altra vegada al refugi Casati on
passarem la resta del dia ja que el temps segueix igual de dolent.
Fem plans per l'endemà i decidim que anirem cap al refugi
Branca per pujar a la Punta Sant Mateo. En total, hem fet 500
m de pujada i els mateixos de baixada.
El
dissabte, el temps segueix igual: emboirat i nevant. Després
d'esmorçar baixem cap a l'aparcament amb l'esperança
que millorés el temps. Quan passem pel costat de la vall
on comença la pujada a la Punta Sant Mateo, el temps no
ha millorat i acabem de baixar fins el cotxe per retornar cap
a casa. En total, hem baixat 1200m.
Consells
pràctics.
1.
Aquesta zona és molt freqüentada i és imprescindible
reservar els refugis ja que alguns no són gaire grans.
Nosaltres fem les reserves per carta un parell de mesos abans.
Les adreces, els telèfons i la temporada d'obertura es
troben en el mapa de l'editorial Kompas nº 72.
2.
És una zona perfectament apte per qualsevol esquiador alpinista
mitjà.
3.
A la primavera de 1977, la mitja pensió valia unes 65.000
lires. El menjar és bo i abundant. El preu inclou una cantimplora
d'aigua calenta o de te.
4.
La majoria dels refugis estan guardats a partir del mes de març.
Bibliografia.
1.
LAGO,A. Una setmana amb esquís a l'Ortler (Tirol italià)
"revista Muntanya" nº 736, desembre 1984.
2.
GUASCH,O. Cevedale-Gran Zebrú: Travessia amb esquís.
"revista Vèrtex" º 104, març-abril
1985.
3.
CANALS, J. Tres dias por el Ortles-Cevedale. "revista Desnivell"
nº 32 nov 87
4.
BERREUX, M. i PERMENTIER, M. Les Grands Raids a Sky. Edit. Acla,
1991.
Cartografia.
Mapa
Kompas Ortler/Ortles-Cevedale, nº 72, escala 1:50.000 amb
rutes d´esquí i amb una guia on hi ha els telèfons
i adreces dels refugis.
Carta stradale e dei sentieri della Valfurva, escala 1:40.000
amb més rutes d´esquí que l'anterior.
|