Situació. El cim de l'Aconcagua és a la serralada dels Andes i està situat a la província argentina de Mendoza. és el cim d'Amèrica i és de sobirania argentina des de l'any 1776 per decret del rei d'Espanya que traspassà els territoris de Cuyo, els quals pertanyien a Xile, al nou virregnat de Rio de la Plata. Per l'oest i el sud-est està voltat per la Quebrada de los Horcones i pel sud de la Ouebrada de los Horcones Inferior. El Valle de las Vacas volta l'Aconcagua pel nord i per l'est. L'Aconcagua no és un volcà, és un pedestal de sediments marins coberts per una massa volcànica. Presenta dos cims, el nord i el sud, units per una cresta de prop d'un quilòmetre (cresta del Guanaco); el més alt és el cim del  nord amb 6.959 metres i el cim del sud té 6.930 metres. D'aquest cim sud es despenja la cresta S.SO. que baixa cap a la Quebrada Horcones; en direcci6 sud, sobre I'Horcones Inferior es despenja la impressionant paret sud, una de les més espectacular i llargues del món. En direcció nord s'estén una ampla cresta rocosa,  per on va l'itinerari de la ruta normal. Història. Sobre l'origen del nom de l'Aconcagua hi ha diverses versions: KON KAWA de l'Aimarà, que significa Muntanya Nevada. ACONCA-HUE que els Araucans a Xile, aplicaven al riu del mateix nom, que es podria traduir corn ve de l'altre cantó. La més estesa però, és l'expressió del Quechua AKON-KAHUA que significa Sentinella de Pedra. El primer intent conegut d'ascensi6 a l'Aconcagua va ser a l'any 1883. Paul Güssfeldt, pel vessant nord, arriba fins als 6.600 metres. El l4 de gener de 1897, els suïssos Mathias Zurbriggen i Fitz Gerald arriben a 6.800 metres i des d'aquest punt Zurbriggen continua sol fins el cim fa la primera ascensió absoluta al cim. Impressions de la nostra ascensió. És un cim molt freqüentat perquè, a part de tenir l'al·licient de ser el cim més alt d'Amèrica, és tècnicament fàcil per la seva ruta normal, no presenta ni tan sols geleres. L'aproximació al camp base es comença a un indret de la carretera de Mendoza a Santiago de Chile que s'anomena Puente del Inca. Hi ha uns 40 quilòmetres de camí els quals es poden arribar a fer en un sol dia però és molt aconsellable fer-ho en un parell de dies per la qüestió de l'aclimatació i val la pena esmerçar-hi encara un dia més per dedicar-lo a anar a Plaza de Francia i poder contemplar, des de sota mateix, la impressionant cara sud de l'Aconcagua. Un cop instal·lats al camp base de Plaza de Mulas, l'ascensió al cim es pot fer sense cap tipus de material d'escalada o sigui caminant per un corriol que arriba fins a la mateixa canaleta a 260 metres per sota del cim, a la qual, com a màxim, pot fer falta, alguna vegada, crampons i piolet, nosaltres no vàrem haver d'utilitzar-ne. S'acostuma a muntar per pujar al cim, a part del camp base, el camp I a 5.550 metres i el camp II a 5.950 metres des del qual s'intenta fer l'ascensió al cim. El que passa és que degut a aquesta facilitat tècnica, molta gent oblida, o no té en compte, que és un cim que fa gairebé 7.000 metres i que, per tant, si no es fa una aclimatació correcta és pot tenir algun disgust. Aquesta és, al nostre entendre la causa per la qual molta gent no arriba al cim degut a que el volen fer només en 7 o 8 dies i sense portar una aclimatació adequada. Nosaltres vàrem intentar trobar un equilibri entre la nostra experiència d'altres muntanyes dels Andes i d'altres indrets, i la de la gent del país, què és la que coneix els secrets d'aquesta muntanya en concret, per la qual cosa vàrem, anar equipant els diferents camps d'alçada però, aprofitant que el camí era fàcil, a diferència d'altres muntanyes també altes, tornàvem sempre al camp base per dormir i sobretot, menjar bé. Dormint només en els camps d'alçada les nits justes per atacar el cim. No val la pena a l'Aconcagua, desgastar-se passant nits als camps d'alçada sense menjar bé.

Programa. Dia 17 de desembre de 1988: Inici de la marxa d'aproximació, sortim de Puente del Inca i anem fins a Confluència del riu Horcones Superior i Horcanes Inferior. Dia 18: Marxa fins a Plaza de Francia al peu de la cara sud i tornada a Confluència. Dia 19: Marxa de Confluència al camp base (Plaza de Mulas a 4.250 metres). Dia 20: Ordenació i instal·lació del camp base. Dia 21: Descans i caminades per aclimatar-se. Dia 22: Instal·lació del camp I a 5.550 metres a Nido de Condores es torna a davallar al camp base. Dia 23: Descans al camp base i caminades d'aclimatació. Dia 24: Un grup puja al camp II 2 a 5.950 metres i desprès tornen a baixar al camp base. L'altre grup van a una gelera plena de penitents. Dia 25: Descans al camp base. Dia 26: Un grup descansa i l'altre grup puja al camp II, per tornar a baixar al camp base. Dia 27: El primer grup puja al camp I per intentar l'ascensió al cim. L'altre grup descansa al camp base. Dia 28: Els que han dormit al camp I pugen al camp II per a passar-hi  la nit i intentar pujar el cim a l'endemà. El segon grup pujar a dormir al camp I. Dia 29: Els que han dormit al camp II intenten el cim però només un membre del grup ho aconsegueix, va a dormir al camp I. Els que han dormit al camp I pugen a dormir al camp II. Dia 30: Els que han dormit al camp II aconsegueixen tots el cim i després de refer-se al camp II baixen fins al camp base. Dia 31: Descans tots plegats al camp base. Dia 1 de gener 1989: Els que no van aconseguir el cim en el primer intent tornen cap al camp I per tornar-ho a intentar. Dia 2: El grup del camp I va fins el camp II. L'altre grup aconsegueixen el cim del Cerro Catedral de 5.335 metres a través d'una glacera força inclinada i farcida de penitents. Dia 3: El grup del camp II surten cap al cim i aconsegueixen arribar fins a dalt. Els altres pugen des del camp base al camp II per desmuntar-lo. Un petit grup es queden al camp I per assistir a un noi de Tortosa que pateix un edema cerebral per manca d'aclimatació. Els altres han baixat al camp base.

Pujant al camp base   Camp I   Atac al cim   Creu del cim de l'Aconcagua

Dia 4: Es desmunta el camp I i amb molts esforços es baixa al noi de Tortosa. Els que han dormit al camp base tornen a pujar cap al camp I per ajudar als companys que baixen al malalt el qual, un cop a baix, el deixem a mans d'un metge argenti que, per sort, estava al camp base. Dia 5: Desmuntem el camp base. Dia 6: Marxa de Plaza de Mulas a Puente del Inca. Components. Paco Bolsa, Carles Garcia, Josep Gargallo, Joan Miralles, Joan Mundet, Josep Lluís Navarro, Joan Rosàs de l'Agrupació Excursionista de Granollers i Josep Lluís Negredo del Centre Excursionista de Parets. Bibliografia. "Cuadernos de Alpinismo I" - febrer 1982, del Servei General d'informació de Muntanya.