|
La
regió del Caucas té una gran transcendència
històrica i cultural. Està formada per un mosaic
d'antíquíssims pobles influenciats per múltiples
invasions. -Hi ha qui defensa la teoria que hi ha una relació
entre les llengües originals d'aquells indrets i l'euskera.-
Aquesta esmentada regió es troba en els confins d'Europa
i Àsia entre els mars Negre i Caspi. Té una extensió
similar a la dels Alps europeus (1.200 km.) amb una altitud
mitja de mil metres més elevada. Al Caucas 8 muntanyes
arriben als cinc mil metres i 165 sobrepassen els quatre mil.
El cim més alt de la serralada és l'Elbrus un
volcà extingit que supera en més de 400 metres
a la segona muntanya de la cadena. Les seves característiques
són molt singulars i està desenganxat de l'eix
de la serralada de plegament alpí. L'Elbrus fa dos cims
separats per un coll. Es porten molt poc. L´oriental de
5.621 metres va ser pujat per primera vegada al juliol de 1868
per A.W. Moore, C.C. Tuckett, F.Devouassoud, A.Sottajev, D.Datosow
i D.W. Freshfield i el més alt l´Occidental de
5.633 metres va ser pujat 6 anys més tard el juliol 1874
per F.Crauford Grove, F.Gardiner, H Walker, A.Sottajev i P.Krubel.
La zona per la qual ens mourem és el Caucas Central i
a la regió autònoma de Kabardino Balkarskaia de
la Federació Russa fronterera amb Georgia.
Per
poder anar al Caucas o a qualselvol serralada de la ex-Unió
Soviètica, des d´espanya, calia fer els tràmits
a través d'una única agència de viatges
que es deia ICU (Idiomas y Cultura) la qual, per cert, funcionava
molt bé i era molt formal. -és així com
ho vàrem fer a l'any 1986 per anar al pic Lenin al Pamir
(Kirguizistan)- Ara, un cop desfeta la URSS, com que ja va entrant
al "model" d'economia capitalista això s'ha
liberalitzat una mica i actualment, hi ha més agències
que ho tramiten. No hi pots anar pel teu compte. Has d'anar
en una mena de viatge organitzat d'alguna de les agències
que ells tenen estipulades. Nosaltres vàrem anar amb
Muztag de Barcelona i ens va anar bé.
Quan
arribem a l'aeroport de Moscou ens espera una furgoneta i un
intèrpret que, segons l'agència, havia de parlar
castellà -no en sap ni un borrall, només rus i
alemany- que ens portaran a l'hotel. Fa força calor i
ens costa de dormir!. A l'endemà ens traslladen cap a
l'aeroport de vols interiors per agafar l'avió que ens
ha de portar a Mineralniye Vodi on ens recull un minibús
en el qual hi ha el que serà el nostre guia de muntanya
el qual, segons ens han dit a Barcelona parla anglès
i res de res però cal dir que va resultar ser un guia
i una persona excel·lent des de tots els punts de vista.
És un ocell de bosc i on està com peix a l´aigua
és a la muntanya i no pas per baix. Anirem bé!.
De Mineralniye Vodi ens traslladem fins a Terskol a la vall
de Baksan també amb un de l'agència russa. Durant
aquests dies tindrem la sort de conèixer tres valls magnífiques
que vessen a la de Baksan la qual cosa serà, al meu entendre,
molt més interessant que l'Elbrus.
L'aclimatació
la farem a la vall d'Adyrsu que vol dir d'aigües ràpides.
Des de Terskol, amb el minibús, accedim a la vall, amb
gran sorpresa nostra, amb un antic, però ferm, funicular
gegant que puja el cotxe fins a superar un tram d'engorjats
i després, per un camí de terra, ens endinsem
a la vall fins a un meravellós indret envoltat de muntanyes
amb geleres totes elles anomenat Ullu-Tau. -és, per entendre´ns,
una mena de Coma de Vaca més gran- Fins ara és
un lloc en el qual només hi tenen accés muntanyencs
o esportistes russos que fan algun tipus de preparació.
Actualment hi ha l´exercit patrullant perquè és
a prop de la frontera amb Georgia i a causa del conflicte amb
els guerrillers txexens. Per a mi aquesta vall és la
més maca de les que vàrem conèixer i la
més interessant tant per la seva bellesa com per les
muntanyes que vàrem pujar i les que vàrem poder
veure de prop.
Una
vegada instal·lats a Ullu-Tau, en una caseta que ens
han assignat, a l'endemà anem a pujar el primer cim d'aclimatació
el pic Zimniy de 3.600 metres. Un cim rocallós, força
dret i amb una grimpada final, gairebé a sobre mateix
d'Ullu-Tau amb una àmplia panoràmica sobre tot
el majestuós cercle de muntanyes i geleres que ens envolten.
El dia següent anem cap al sud, un cim preciós de
la carena principal el Gumatchi de 3.810 metres al qual hi accedim
pel seu glaciar fins al coll de Gumatchi i després per
una aresta de neu força fina i dreta. Des del cim podem
veure tot un mar de muntanyes i carenes totes desconegudes per
a nosaltres, molt dretes i imponents, a les quals el guia ens
diu que no hi va gairebé ningú i quasi bé
només russos.
A
l'endemà, per no fer altra vegada, desnivells tant forts
en un dia, sortirem d´Ullu-Tau amb menjar per dos dies,
sacs de dormir i una tenda, en lamentable mal estat, que ens
ha deixat l'exercit rus per anar en direcció més
cap el nord i pujar a dormir a un refugi metàl·lic
que s'anomena també Ullu-Tau situat a 3.200 metres a
sobre d'una morrena dalt d'una impressionant i panoràmica
balconada en la qual vàrem poder gaudir d'una tarda i
d'un capvespre inoblidables. A l'alba i amb els primeres llums
del dia que donen un to rosat i preciós a les muntanyes
i a les geleres que ens envolten, sortim del refugi i comencem
a caminar pel seu glaciar, primer fins el coll del Mestia Pass
des d'on farem un flanqueix per a l'altra banda i assolir el
cim de Mestia Tau de 4.130 metres més fàcilment.
La vista és magnífica impressionant (Ushba, Gumatchi,
Cheguet Sarikol.... quasi en primer pla... l'Elbrus força
més lluny... i molts cims i carenes). Gaudim una estona
del cim i emprenem el retorn cap al coll i cap el refugi metàl·lic.
Després de descansar-hi una mica i de recollir les coses
tornem per, l'ampla vall, fins a Ullu-Tau. Hi arribem a mitja
tarda però avui mateix baixarem, amb el minibús
i el funicular, fins a Terskol. Hem passat uns dies fantàstics
en aquesta vall. Tot és molt dret!. Crec, sincerament,
que devem haver fet alguns dels pocs cims, relativament fàcils,
que hi deu haver en aquesta vall però, això sí,
bellíssims i que ens han donat una visió excel·lent
de tot el conjunt. L'Elbrus en queda més apartat. Amb
aquesta elegant ascensió, donem per acabada la primera
fase de l'aclimatació i els dies de muntanya mes interessants
que hem passat al Caucas tant per la seva bellesa com per l'espectacularitat
i solitud de les seves muntanyes.
Avui,
dia de descans, el passem fent tombs per l'estació d'esquí
de Terskol i fent una pujada amb un telecadira per tenir bones
vistes sobre una bona part de la vall de Baksan i dels cims
Dongusorun i l'Elbrus al davant mateix.
El
dia següent anem ja cap a l'Elbrus. Deixem Terskol i anem
fins al peu del telefèric que ens pujarà fins
als refugis de Garabachi a 3.800 on hi ha una estació
d'esquí -tot més merdejat que a la vall d'Adyilsu-.
El mateix dia després d'instal·lar-nos en els
barracons que ens han assignat fem una mica d'aclimatació
pujant fins a una mica més amunt del refugi Priutt el
qual s'utilitzava abans que és cremés a l'any
19.. per fer-hi nit el dia del cim i tornem a Garabachi.
A
l'endemà sortim, una altra vegada, cap el refugi Priout
i continuem cap a l'indret conegut com les Roques Pastuchov
Rocks a 4.860 metres en les quals hi ha una placa en homenatge
a víctimes de la II guerra mundial. Ens hi estem una
bona estona i davallem altra vegada a Garabachi. Allà
els guies ens proposen una cosa, al meu entendre, molt poc ortodoxa
que la gent no sol explicar i que es practica des que es va
cremar el refugi. La proposta és que com ja s'ha fet,
a peu, tot el recorregut fins a les Roques Pastuchov però
no et quedes a dormir al refugi sinó que baixes a fer-ho
a Garabashi, abans de clarejar, ens carregaran en una "retrak"
de l'estació d'esquí i ens pujaran fins a sota
les roques Pastuchov.
Avui,
dia del cim, d'aquesta manera tant poc elegant i amb nocturnitat
i alebosia sortim, abans que claregi, a cavall de la "retrak"
fins a sota les roques i des d'aquí, el guia, com ha
fet molt bé sempre, es posa al davant marcant el ritme
del més lent -avui també portem un altre guia
que anirà al darrera per si algú fa figa o bé
té algun problema-. Poc a poc i amb unes llums fantàstiques
de l'albada anem guanyant alçada, sense cap mena de dificultat
tècnica, fins que arribem al coll entre els dos cims
a 5.325 metres en el qual hi fa moltissima calor i reverberació.
Reposem una mica i fent una mica de flanqueix ascendent i després,
més de dret, assolim, tot el grup, el cim principal que
és l'Occidental de 5.623 metres. La bona labor del guia
durant tots aquests dies ha aconseguit que tots els membres
del grup arribéssim a dalt. La vista que s'albira des
d'aquí dalt és fantàstica car a l'està
apartat de les carenes principals les tenim, imponents, al davant
i a l'altra banda, les immenses planes de Rússia. Restem
una bona estona al cim el qual compartim amb un grup de russos.
Fa un dia esplèndid potser un xic de vent però
no pas fort. Comencem a baixar cap el coll a on tornem a fer
una altra aturada i tot i que estem força cansats, el
guia i uns quants ens enfilem pels pendents, no massa drets,
del cim Oriental de 5.621 metres. Evidentment també té
una vista excel·lent. Sobretot cap el cim Occidental
i la gelera. Tornem el coll i ara sí cap avall en alguns
trams fins i tot patinant amb plàstics al cul a sobre
de la neu. Passem la última nit a Garabashi i a l'endemà,
després de gaudir d'una altra esplèndida albada
de tons vermells i rosats baixem a agafar el telefèric
que ens tornarà a la vall. Arribem a l'hotel però
de seguida en sortim perquè com que el guia, per sort
nostra, és poc amic de voltar pels bars del poble ens
proposa d'anar a dinar a un lloc al bosc molt bonic i panoràmic
que sap ell i que diu que és a prop. L'indret és
realment preciós però hi ha 600 metres de desnivell
i n'hi ha que, al dir que era a prop, van amb xancletes!.
A l'endemà per acomiadar-nos ja definitivament del Caucas
anem a la vall d´Adylsu -que vol dir aigües cristal·lines-
que és la que està a l'altra cantó de la
que vàrem pujar al Gumatchi o sigui la d'Adyrsu el qual
es veu en el fons de la vall. També en el principi d'aquesta
vall comença una de les aproximacions a l'Ubsha. Més
lluny veiem l'Elbrus al darrera. Pugem per la vall amunt primer
en cotxe per una pista però, com que aquest s'espatlla,
continuem a peu fins que després de pujar mil metres
de desnivell fins a un prat dalt d'una panoràmica balconada,
fem, el dinar d'acomiadament d'aquestes fantàstiques
singulars muntanyes i dels agradables dies que hem conviscut
tot el grup.
Vaig tenir la sort de compartir aquesta inoblidable experiència
amb: Vikctor (guia-Rússia), Manel Cristobal (Barcelona),
Jaume Cots (Olius-Solsona), Eduard Casañas (La Ràpita-Els
Monjos), José Fernández i Olga Suárez (Pola
de Siero-Asturias), Raul Lora i Patricia De la Llave (Toledo),
Joaquim Solà i Joan Mundet (Agrupació Excursionista
de Granollers)
Nota:
com que funciona com un viatge organitzat, encara que la gent
no es conegui prèviament, no hi acostumen a haver problemes
perquè el guia és el que, en tot moment, decideix
que és el que es farà i com es farà.
Prèviament, de la nostra Agrupació Excursionista
havien assolit l'Elbrus en Josep-Lluís Navarro i en Joan
Rosàs a l'any 1999 i en Salvador López, amb esquís,
el 1986
Bibliografia
consultada: Arxiu del Servei General d'Informació
de Muntanya de Sabadell Centre de Documentació Alpina,
i el llibre guia titulat Classic Climbs in the Caucasus escrit
per Friedrich Bender i editat per Diadem Books de London i Menasha
Ridge Press de Birmingham, Alabama
|
