Introducció. Durant l’expedició Vallès al Gasherbrum II, Radio 7 Vallès de Granollers va comunicar amb nosaltres en 10 ocasions via satèl·lit per estar informats la situació de l’expedició. Aquest escrit es el resultat de repassar les conserves telefòniques amb l’Elisenda Cuquet i amb el Paco Agudo. No es la transcripció literal, és el resum de les meves intervencions adaptades a la narració de l’escrit. La intenció d’aquest escrit es intenta transmetre les situacions i les emocions que varem viure en cada moment de les connexions, a part en quedarà constància escrita. També vull agrair l’esforç, tan tècnic com econòmic, que va suposar fer aquestes connexions i que sense el recolzament de l’Institut Municipal de la Comunicació de l’Ajuntament de Granollers no hauria estat possible. Dilluns 25 de juny de 2007. Bon dia des de Islamabad capital del Pakistan. Ara mateix, són les 12 del migdia, marxarem en autocar per la famosa Karakorum Highway en direcció a Skardu. El vol d’avió fins a Islamabad ha estat una mica pesat, motivat sobretot per les hores de vol i pel canvi d’horari. Aquesta nit hem dormit molt i en aquests moments ens sentim descansats. Hem avançat un dia sobre les previsions inicials accelerant els tràmits, i això vol dir que en principi tindrem un dia addicional al camp base. Demà a la nit arribarem a Skardu. Les previsions són que descansarem un dia per acabar de fer les ultimes compres i organitzar-ho tot per iniciar el trekking fins el camp base. Dimecres 27 de juny de 2007. Bon dia des de Skardu, estem descansant del llarg viatge que vàrem fer ahir. El viatge des de Islamabad és d’unes 26 hores de ruta repartit en dues jornades, nosaltres l’hem fet amb un dia i mig. El primer en 9 hores d’autocar i el segon en unes 17 hores. El viatge es molt cansat i llarg, amb la carretera molt complicada, per sort no hem tingut cap incidència remarcable, a part de les constants desllevisades de terra que si produeixen al llarg de seu recorregut. Skardu es la capital de la regió dels Baltis, és a la zona del Karakorum, de fet es el punt de partida de totes les expedicions que volen accedir-hi. Es una ciutat que està situada al marge esquerra de riu Hindús. L’organització del viatge la fem a traves d’una agencia comercial que en el preu que hem pagat hi entra tot: permisos, viatge, trekking i estada al camp base. Sempre estem acompanyats per algun membre de l’organització i per l’oficial d’enllaç. De tot el nostre material hem de preparar paquets de 25 quilos, és la quantitat estipulada per a que els portajadors duguin el material durant el trekking. Demà sortirem en cotxes tot terreny cap a Skole, últim nucli poblat, on ens esperarà el llarg trekking de 7 dies fins al camp base, que si tot va bé tenim previst iniciar-lo el divendres dia 29. L’alimentació en el trekking i al camp base va a càrrec de l’organització i sol ser menjar variat. Pel menjar d’alçada portem liofilitzats que ens aportaran les proteïnes necessàries i sobretot hem de veure molt, fet imprescindible per l’aclimatació. En quan a la farmaciola, la portem molt complerta, tan per prevenir les malalties típiques d’alçada com edemes, etc., com també, per preveure qualsevol malestar per nosaltres i per tots els nostres acompanyants. Dimecres 04 de juliol de 2007. Bon dia des de la gelera del Baltoro. Estem per sobre dels 4.750 metres d’alçada, (per tenir una referència el Mont Blanc té una alçada 4.808), a Shagaring, lloc on passàrem la nit. És l’ultima etapa del trekking i demà arribarem al Camp Base. Avui es el primer dia que ha fet bon temps, de fet fa sol, tots els altres dies plovia. Per tant, avui hem pogut veure les magnifiques vistes que tenim, el K2 de 8.668 metres i el Broad Peak de 8.047 metres . És difícil descriure les vistes que veiem, ca minem per la gelera plena de pedres, amb rius d’aigua, envoltats de muntanyes molt grans, que algunes superen els 8.000 metres i les altres els 7.000 metres, pels que ens agrada la muntanya, això es fantàstic. Fa dies que estem caminant sobre la gelera del Baltoro, per tant hi ha gel, però caminem sobre pedres, a partir del camp base ja ens trobarem la neu i el gel. L’ambient dels expedicionaris és bo, i estem en bones condicions malgrat el llarg trekking, amb etapes d’una mitjana d’entre 6 i 8 hores diàries de marxa a peu. La moral es alta, encara que ens han comentat que de moment el cim no s’ha pujat, perquè ha nevat molt, per tant hi ha molta neu i això dificulta el seu accés. Comentar que el Carles Babiloni ha abandonat el grup, ha tornar a Barcelona per problemes respiratoris, sabem que es troba bé, però no ha pogut seguir. Demà tenim 3 hores per arribar al camp base, hi ha unes 200 persones distribuïdes en diferents expedicions. Després d’escollir el nostre lloc d’acampada, haurem de començar a muntar el camp amb les tendes individuals per dormir, la cuina i la tenda menjador, etc. Les comunicacions funcionant correctament amb el telèfon via satèl·lit, encara que aquest dies no hem pogut fer-ho. Dimecres 11 de juliol de 2007. Bon dia des del camp base, estem descansant. L’alçada que estem està aproximadament sobre els 5.000 metres. Hem instal·lat el camp I, que està al voltant dels 6.000 metres, hi hem dormit una nit. Això vol dir que la nostra aclimatació va millorant. Després vàrem decidir baixar al camp base per recuperar forces. La dificultat per arribar al camp I està en la gelera que hem de travessar, es molt complicada, ens costa molt esforç pujar-la, pel desnivell i per la distancia, a més anem molt carregats. Tardem unes 8 hores. Cada dia que hi passem es diferent, s’obren i tanquen esquerdes, cauen cerets, està en constant moviment, és com si estigues viva, evidentment això ens complica molt la pujada al camp I. El nostre proper objectiu és instal·lar el camp II, pensem que serà dintre de 4-5 dies, ja que en les properes hores està previst l’arribada de mal temps. Estem bé, tenim el símptomes normals de l’alçada en que ens trobem: mal de caps, dificultat en el respiració, etc. Per això baixem sempre que podem al camp base per menjar millor i descansar. Sabem que el Carles Babiloni ha arribat en bon estat a Barcelona, des d’aquí volem donar-li molts ànims. Divendres 13 de juliol de 2007. Bon dia, estem al camp base, està nevant i estem avorrits esperant el canvi de temps. Les previsions són que aquest mal temps durarà 2 o 3 dies més i el diumenge o dilluns ja podrem pujar al camp I, depenent de les condicions de la neu, per després poder anar a instal·lar el camp II. Des de la ultima conversa del dimecres 11, no ens hem pogut moure del camp base. Fins ara anàvem avançats sobre les previsions inicials per l’aclimatació i l’atac al cim, però amb aquest mal temps, que ens ha fet quedar més dies dels previstos al camp base, hem tornat a les previsions inicials, per tant encara tenim temps per fer l’atac al cim. Al camp base hi ha expedicions del tot el nom, aquests dies fa que ens trobem tots. De moment el cim segueix resistint-se, cap expedició l’ha assolit degut a la gran quantitat de neu que si troba. Hi ha una expedició Txeca que ha pogut instal·lat el camp III. En canvi el G I de 8,35 metres, que està al costat, si que s’ha pogut pujar, sembla que hi ha menys neu. El Jordi Sauri torna a Barcelona. El dia 9 de juliol, quan vàrem pujar per segona vegada al camp I per passar-hi la nit, sobre les 5 de la tarda, passant per un pont de neu d’una esquerda bastant gran, va caure a dins, entre uns 10 a15 metres de profunditat. Es va trencat el pont de neu, de fet no hi havia senyals de perill perquè primer va passar el Marçal i després jo. Vàrem trigar dues hores en treure’l, va sortir amb símptomes d’hipotermia bastant accentuada, que ens vàrem encarregar de solucionar el més aviat possible dormint allà mateix, muntant la tenda i posant-lo a dins del sac de plomes. Es va trencar dos dits de la ma esquerra. Tot plegat va ser molt esgotador i el dia següent vàrem baixar al camp base una vegada es va recuperar de la hipotermia. Ens alegrem molt que ja arribi a Barcelona en bon estat. Dimecres 18 de juliol de 2007. Bon dia des del camp I. Estem dues persones aquí, el Marçal i jo mateix a 6000 metres i dues persones al camp base, la Sara i la Mireia descansant. Fa un dia de sol, i estem mirant de decidir que fem a partir d’ara, si demà pugem al camp II o baixem al camp base. Ens trobem bé, una mica cansats perquè això esgota molt, però amb ànims. Ara per ara, seguir amunt està complicat perquè ha nevat molt i per tant la muntanya està molt carregada de neu. De fet hi ha hagut un gran allau que s’ha iniciat per sobre del camp II, ens ha semblat que ha atrapat a gent, però en aquests moments no ho podem confirmar del tot segur. És molt perillós continuar amunt. La situació actual fa que el pla de treball sigui molt prudent, el més segur es que baixem al camp base una altre vegada, no veiem segur continuar amunt fins que no s’estabilitzi la neu. Al camp base decidirem que fem i que no fem, la veritat es que està molt perillós, la muntanya seguirà sempre aquí i nosaltres podem tornar sempre que vulguem, ens ho hem d’acabar de pensar bé que es el que farem. Al camp I hi ha molts nervis, per una banda hi ha la gent que ha pujat al camp II perquè se li estava acabant els dies, tot i que la muntanya està molt carregada de neu, i per altre banda hi ha els que ens hem quedat expectants per veure que passa. De moment no podem fer res perquè hi ha poques noticies sobre l’allau. Divendres 20 de juliol de 2007. Bon dia des del camp base. El dimecres quan vàrem parlar va acabar de passar l’allau que es va produir per sobre del camp II, el resultat es que va haver-hi una persona morta, una persona desapareguda i una persona ferida de gravetat. Degut al gran perill que comportava seguir amunt, concretament des del camp II al camp III, vàrem decidir finalment agafa tot el material i baixar al camp base, cosa que vàrem fer ahir. Evidentment hem decidit abandonar l’expedició. No val la pena exposar la vida. La majoria d’expedicions han pres la mateixa decisió, solament ens quedaran al camp base les expedicions que acaben el permís a finals d’agost, per tant tenen més temps per si hi ha canvis a la muntanya i la neu s’aposenta. Avui estem organitzant tot per demà iniciar el trekking de tornada. Tots estem perfectament be de salut, estem tristos perquè no hem pogut seguir, però la muntanya dicta la seva llei. Tenim previst començar el trekking demà, durarà 4 dies, de pujada el vàrem fer en 7 dies. Sobre el dia 25 arribarem a Skardu, d‘on agafarem un vol d’avió el dia26 o 27 o 28fins a Islamabad,el 29 de juliol es el dia que hem demanat per la tornada a Barcelona. Dilluns 23 de juliol de 2007. Bon dia des de la gelera del Baltoro. Estem a la tercera etapa del trekking. Estem a punt d’arribar al lloc on dormirem. Fa molt mal temps, plou i fa mot vent. Demà al matí arribarem a Skole, per desprès desplaçar-nos fins a Skardu en tot terrenys. D’ànims estem bé. El fet de no pujar el cim pot influir en l’estat anímic del grup, però la baixada es la mateixa, tant si s’ha pogut puja el cim com sinó. El que ens motiva ara es pogué arribar quan abans millor a casa, i poder veure la família i els amics, això ens dona força per acabar aquest llanguíssim trekking, ja falta poc. Els companys estan molt bé, van més avançats, jo he buscat un roca per intentar resguardar-me de la pluja, i a més tinc problemes de llagues als peus, que em fan anar més lent. Confirmen que al camp base ha queda molt poca gent, pràcticament tothom ha marxat degut a les adverses condicions. El proper dimecres dia 25 ja us podrem concretar les dades de la tornada. Dimecres 25 de juliol de 2007. Bon dia des de Skardu. Vàrem arribar ahir a la tarda i demà si tot va bé, anirem a Islamabad amb avió. Dic, si tot va bé, perquè aquest avió surt depenent de les condicions meteorològiques, i molts dies no surt. Si fa mal temps haurem d’anar amb autocar com el viatge d’anada. En aquest moments ens troben al carrer principal de Skardu, on hi ha tot tipus de comerços, estem buscant un lloc on dinar. Tenim ganes d’arribar a casa. De fet ja comencem a trobar-nos amb les comoditats habituals, com per exemple un llit amb matalàs, una dutxa, etc. coses que trobes a faltar quan no les tens. La tornada serà el dia 29, però no us podem informar de l’hora. Divendres 27 de juliol de 2007. Bon dia des de la Karakorum Highway. El vol de tornada es va anular a les 11 del mati d’ahir dia 26pel fort vent, i ja ens veus tot seguit agafar l’autocar per iniciar el viatge de tornada a Islamabad per carretera. Son 2 dies de viatge i ahir vàrem fer nit a la població de Chilas desprès de 8 hores de trajecte. Ara ens trobem en plena ruta. Confirmen que l’arribada serà el dia 29 a les 17,35 hores, avió procedent de Londres. Volem agrair el seguiment que s’ha fet de l’expedició, saben que ha creat moltes expectatives a Granollers. També volem agrair a tots els que han col·laborat d’una manera o d’una altre amb nosaltres, sense ells no hauria esta possible realitzar aquest somni. Components de l'expedició: Membres de l'Agrupació Excursionista de Granollers: Carles Babiloni, Carles Garcia, Mereia Giralt, Marçal Rocias i Jordi Saurí. Membres del Centre Excursionista de Sant Celoni: Sara Novell