El nom de Pamir, regió on hi ha el pic Lenin, de 7.134 m, ve del persa “Pai-nir” que vol dir “el peu del pic muntanyenc”. És un altiplà de l’Àsia Central al nord-oest de l’Himàlaia i està dividit entre l’URSS al nord, la Xina a l’est i l’Afganistan al sud-oest. Des del segle XIII fins al segle XIX, no es coneixia res més del Pamir que la descripció que n’havia fet Marco Polo, el qual deia que: "durant dotze dies es travessa aquest altiplà, que s’anomena Pamir, i, com que en tots aquests dies no es passa per cap poble, és necessari fer provisions abans de posar-se en marxa". És en aquest singular indret que hi ha, entre molts d’altres, el pic de Lenin, abans anomenat Kaufman, del qual podem dir que, per la via per on el vàrem intentar assolir nosaltres, la via Raldeznaya, que és la normal, és un cim, tècnicament parlant, força fàcil tret de les dificultats normals que pugui presentar qualsevol ascensió amb un recorregut per glacera i de l’alçada, que supera els 7.000 metres. No creiem que hi hagués cap pendent, durant tot el recorregut, que superés els 35º graus (potser algun tram quan pujàvem el cim del Raldeznaya). Del coll del Raldeznaya (Camp III) al cim ens consta que no fa falta ni la corda, perquè és una llarga i ampla carena, això sí, molt ventejada, sense cap dificultat, només la pròpia de l’alçada. Dia 5 de juliol de 1986: Després de gairebé dos anys de preparació, a les vuit del vespre, envoltats dels amics familiars que ens han vingut a acomiadar, partim de l’estació de Granollers amb el Costa Brava cap a Madrid. Dia 6: Al matí, arribem a Chamartin i després que un autocar ens ha deixat a nosaltres i els paquets en un hotel de l’aeroport de Barajas, en el que hem de passar la nit, ens disposem a aprofitar el dia i anem a fer una petita visita turística pel centre de Madrid.Dia 7: Al matí, amb un avió de l’Austrian Airlines aixequem el vol cap a Moscou via Viena. Ja a Moscou, després d’haver passat els lents i rigorosos controls duaners soviètics, un autocar i un intèrpret que ens han vingut a cercar ens porten tot seguit a l’Hotel Esport. Un hotel que va ser construït per a los Olimpíades per allotjar-hi només esportistes; ara n’hi ha molts, perquè s’estan celebrant els jocs de l’Amistat. Deixem els paquets a l’hotel i anem tot seguit a agafar el metro, perquè tenim pressa per veure la impressionant i grandiosa plaça Roja i passejar-nos-hi. Aquesta plaça ha estat l’escenari d’un dels esdeveniments històrics i socials més importants de l’època moderna. Dia 8: Ens llevem aviat i, amb l’Irina, l’intèrpret que tindrem aquests dies, anem a donar un tomb amb vaixell pel riu Moskwa (Moscou) per contemplar la ciutat. A la tarda carreguem els paquets en un camió i, juntament amb els muntanyencs dels altres grups que també van al Pamir, anem cap a un aeroport de vols nacionals per agafar un avió, exprés per als alpinistes, que ens ha de portar fins a Osh. Gent amunt i avall de la pista, unes hores d’espera i sense bitllets ni targetes d’embarcament pugem a l’avió d’Airflot. Dia 9: Després de quasi cinc hores de vol, aterrem a l’aeroport d’Osh, a la república soviètica de Kirguisia. Baixen de l’avió i tenim una sorpresa molt agradable. Al peu de les escales de l’avió ens esperen, ni més ni menys, què un grup de simpàtiques i boniques noies kirguises, vestides amb el vestit tradicional. Ens donen la benvinguda i un lliri vermell a cadascun: Quin detall!. La primera mostra de la gran cordialitat d’aquesta gent. Tot seguit, en dos avions de vint places, ens enlairem una altra vegada per aterrar al cap d’uns tres quarts en una pista improvisada de terra, ja en ple altiplà del Pamir. Allà mateix uns autocars tot terreny ens recullen i en porten fins al Camp base del Lenin. Pel camí contemplem grans ramats de bestiar conduïts per pastors kirguisos a cavall i les típiques yurtes, tendes on les quals viuen els kirguisos durant l’època d’estiu quan fan vida nòmada. Finalment arribem al camp base i sopem. Cam Base Dia 10: Ens presentem a l’organització dels Campaments Internacionals i els exposem el nostre programa d’ascensió al cim. Tot seguit els lliurem, en nom de l’oficina olímpica, la bandera do la candidatura de Barcelona per a les Olimpíades del 1992, així com també un dossier preparat del Patronat Municipal de Cultura de la nostra ciutat sobre el IV Centenari de la Porxada de Granollers. A la tarda anem a caminar una mica per fer un xic d’aclimatació Dia 11: Passem tots la revisió mèdica, sortosament sense problemes. Tot seguit anem a preparar tot el que ens caldrà per a l’ascensió deixar-ho tot ben empaquetat perquè demà un helicòpter ens ho transportarà fins al Camp I. Dia 12: Efectivament, ens transporten el material al Camp I en helicòpter i nosaltres marxem al darrere, primer amb un camió i després a peu. Més de sis hores, des que ens hem posat a caminar, ens costa arribar al Camp I, a 4.200 metres. Hem hagut do pujar en un coll i després baixar-lo per anar a parar al riu de la glacera, el qual ha calgut travessar amb força aigua, per enfilar-nos tot seguit per la glacera, i amunt fins dalt d’una morrena, on es munta el Camp I, encara amb aigua corrent. Dia 13: Mentre dos components del grup es queden a ordenar el campament, els altres surten carregats a deixar un niu de material, un 4.850 metres, i davallem altre cop al Camp I.

Camp II     Pujant al cim del Ratdeznaya cami cap al camp III   Camp III

Dia 14: Sortim carregats del Camp I, després de recollir el que vàrem deixar al niu de material, seguim amunt fins que arribem, al cap d’unes sis hores, a l’indret on s’instal·la el camp II a 5.200 metres, sobre mateix d’una cascada de séracs i entre dues esquerdes ben grosses. Tot seguit, després de descarregar, davallem altre cop al Camp I. Dia 15: Avui ens cal un dia de descans i de menjar bé. També cal preparar més coses que demà caldrà pujar. Dia 16: Pugem altre cop al Camp II, aquesta vegada ja per quedar-nos-hi a dormir i l’endemà pujar a instal·lar el Camp III. Dia 17: Avui caldria pujar a muntar el Camp III, però hi ha tres companys amb problemes per l’alçada i per l’assolellada del dia anterior. Els cal baixar fins al Camp base perquè es puguin recuperar ràpidament. Hi ha dos membres del grup que es queden al Camp II i la resta de components decideixen anar, sense pes, al cim del Ratdeznaya, de 6.130 m. Veiem per una banda, molt bé tota la pujada fins al cim del pic Lenin, llarga però fàcil, i per l’altra banda el magnífic cim Dzerzhinski, de 6.713 m, i al darrere seu, les muntanyes de l’Afganistan. Dia 18: Hem dormit al Camp II i davallem alt Camp I. Dia 19: Descans, mengem bé i preparem el material que necessitem a dalt. Dia 20: Tots sis pugem al Camp II altre cop. Els altres tres membres del grup ens han dit per ràdio que el metge els autoritza a pujar avui cap al Camp I, estan molt animats!. Dia 21: El grup de 6 que ha passat la nit al Camp II decideix no avançar per culpa del mal temps i decideixen esperar els companys que pugem del Camp I, cap a les dues del migdia estem altre cop tots junts. Dia 22: Avui fa bo, dos membres del grup han de baixar cap al camp I, els altres desmunten dues tendes i, molt carregats, s’enfilen penosament cap a la carena i finalment emprenem l’esgotadora pujada fins al cim del Raldeznaya, després aniran al coll per muntar el Camp III a 6.000 metres. Dia 23: Hem passat ta nit força bé i mengem amb gana. Això vol dir que comencem a estar ben aclimatats. Estem en bones condicions i amb ànims per anar a instal·lar el camp IV, a 6.400 metres, ja a mitja carena un altre entrebanc, fa mal temps, neva i no hi ha gens de visibilitat. Avui no podrem seguir i anar amunt. Tornem al Camp III i restem dins les tendes esperant que demà millori. Dia 24: No fa bon temps; cal que descolguem les tendes, perquè la neu caiguda quasi les ha tapades del tot. Ens comencem a alarmar, comencem a veure que el cim se’ns està escapant de les mans perquè s’acaben els dies. Decidim que, si demà fa bo, no muntarem el Camp IV i atacarem el cim des de aquí mateix, (Camp III), sortint a les dues de la matinada.

Dia 25: Tampoc fa bo. S’acaben definitivament els dies. Tots els altres grups ja són avall o bé estan baixant, perquè el dia 29 a les set mati ens recullen del Camp Base per marxar cap a Moscou. No és possible pujar!. Hem d’abandonar!. La decisió és dolorosa, però no hi ha res a fer; els dies s’han esgotat... Desmuntem silenciosament les tendes, carreguem altre cop les motxilles i amb nostàlgia remuntem altre cop el cim del Raldeznaya per baixar cap al Camp II, en el qual resta una tenda per desmuntar. Desprès, avall fins al Camp I amb el camí tot escombrat per les innombrables allaus que han caigut aquests darrers dies. Arribem quasi fosc al Camp I nevant. Dia 26: Llarga baixada al Camp Base. Arribem a primera hora de la tarda amb menys quilos en quan vàrem marxar, ens retrobem amb els dos companys que van baixar abans. Tothom ens dona la benvinguda. Dia 27: Mengem molt Ens recuperem ràpidament. Dia 28: Fem assecar las tendes i empaquetem tot el material. A las 12 del migdia gran partit internacional de futbol URSS-CATALUNYA. Resultat: 2-4. Hem guanyat el partit i també la simpatia dels russos. A la tarda fem una festa de comiat amb els russos, els búlgars, alemanys, etc. Dia 29: Amb els mateixos autocars tot terreny amb què vàrem venir, marxem cap a Osh. Deu hores de viatge travessant el Pamir, passant per pobles kirguisos, ramats de bestiar i yurtes. A las vuit del vespre agafem l’avió, que ens torna a Moscou. Dia 30: Visita turística a Moscou (el Kremlin, les catedrals, el metro, etc.). Dia 31: Viatge fins a Viena, on passem la nit passejant per la ciutat. Dia 1: A primera hora sortim de Viena cap a Barcelona, fem escala a Ginebra. A tes tres de la tarda aterrem a l’aeroport del Prat, on ens esperen els nostres amics de sempre i els familiars, que no pas per nosaltres mateixos, ens ha sabut molt de greu no haver pogut petjar el cim. Cal remarcar que, malgrat el caràcter dels soviètics, desconegut per nosaltres, tots coincidim a destacar la gran organització que vàrem trobar al Camp base, quant a serveis, assistència, etc., sobretot amabilitat. Tots n’estem molt contents i agraïts i ressaltem francament la gran hospitalitat i cordialitat d’aquest poble. Components: Carles Garcia, Salvador López, Josep Lluís Ninou, Lluís Font, Paco Bolsa, Josep Maria Mèrida, Toni Arasa, LIuc Escànez i Joan Mundet, tots membres de l’Agrupació Excursionista de Granollers.