R.Capa, fotografia "Mort d'un milicià" La Guerra Civil 1936-1939

Avaluació inicial

La interpretació dels fets                                                                                                                                 castellano

Introducció
Índex del tema:
                     No hi ha unanimitat entre els diversos historiadors o els llibres consultats sobre la periodicitat més adequada per a estudiar el tema de la Guerra Civil, així que seguirem la següent, atenent més als esdeveniments polítics de la reraguarda  que a l'evolució de les operacions bèl·liques. No obstant això, en cada fase es comenta l'evolució del front de guerra i la situació de la reraguarda en cadascuna de les zones:


Exercicis de síntesi i de repàs
Pel.lícules recomanades i vídeos
Examen
Objectius
Enllaços
Material d'ampliació


Avaluació inicial

A. Cliqueu  la idea correcta sobre le període de La Guerra Civil:  

  1. La majoria dels empresaris es van posar al costat de Franco
  2. En començar la Guerra Civil va deixar d'existir la República.
  3. Manuel Azaña va continuar sent el president del govern republicà durant el període 1936-1939.
  4. En la zona franquista hi havia moltes persones d'ideologia antifeixista.
  5. El govern  de la Generalitat va estar presidit per LLuis Companys.
  6. La guerra Civil va ser una guerra de classes.
  7. Tots els republicans eren revolucionaris.
  8. Al maig del 37 hi va haver una guerra civil en la zona republicana .
  9. Tota l'església catòlica estava al costat franquista .
  10. Una part de l'exèrcit es va sublevar al juliol del 36 contra el govern republicà.

    solucionsEnllaç amb la correcció

 

INTRODUCCIÓ
                                                                                                                                                             castellano

           Per a molts historiadors la Guerra Civil espanyola va ser l'antecedent immediat de la II Guerra Mundial a Europa (en el món ho seria la invasió de Xina per part japonesa en 1937) per diversos motius, entre ells, l'enfrontament feixisme-antifeixisme, la utilització del terror entre la població civil com mitjà de pressió per a desmoralitzar l'enemic (Barcelona seria la primera gran ciutat la població de la qual va ser bombardejada) i l'experimentació com banc de proves de la nova tecnologia militar que seria després utilitzada en la guerra mundial. La Guerra Civil espanyola ha estat també un període de la nostra història extraordinàriament interessant per als historiadors perquè ha estat l'únic país en què es va engegar una revolució anarquista. A pesar de l'horror que tota guerra suposa, va ser també un període d'esperança revolucionària per a molts espanyols que van creure que havia arribat l'hora d'acabar amb la misèria i la injustícia que havien patit des de temps llunyans i va ser un període especialment esperançador per a moltes dones (es va nomenar a la primera ministra de la història d'Europa i pot ser que del món -no he pogut ratificar-ho-). Però no va poder ser. Segurament ni alguns dels mètodes ni el moment van ser adequats i uns i unes altres ho van pagar molt car: durant els quaranta anys següents els vencedors els recordarien constantment la seva derrota (i, paradoxalment, avui volen que s'oblidi), per això durant aquests quaranta anys va seguir havent odi entre unes famílies i altres, si més no en els pobles en els quals tot el món es coneixia, perquè encara que en 1939 va acabar la guerra, no va arribar la pau, i aquesta va ser una de les seves conseqüències.

 

juliol-setembre del 36
                                                                                                                                                                castellano

     El 17 de juliol Franco revolta  l'exèrcit del Marroc (desembarcament a Canàries) el que va suposar a l'endemà que el cop d'estat fora seguit en les principals ciutats d'Espanya i l'inici de la lluita entre les tropes adherides a la revolta contra els obrers armats. La dimissió de Casares Quiroga  va donar lloc a la formació del govern de José Giral, d'Izquierda Republicana, que va decidir disoldre l'exèrcit i la distribució d'armes entre els sindicats i els partits (a Barcelona el president Lluis Companys també va decidir fer-lo davant la rebel·lió de Goded ), encara que en altres ocasions, o al mateix temps, l'assalt realitzat a les casernes va proporcionar directament l'armament necessari a la classe obrera que es va enfrontar a les tropes rebels (sectors de l'exèrcit i de la Guàrdia Civil) combatent al costat de militars, sectors de la Guàrdia Civil i dels Guàrdies d'Assalt, i aconseguint que el cop d'estat fracassés.

El fracàs del cop d'estat en gran part del territori español, excepte a Navarra, Galícia, Burgos, Zaragoza i Sevilla/Cadis (Queipo de Llano),  va donar lloc al començament de la Guerra Civil. Espanya queda dividida en dues zones: la zona franquista (rebel, feixista o nacional) i la zona republicana (roja). Des del dia 18, ni el govern ni els rebels controlaven la totalitat del país. Al principi, la revolta va deixar en mans dels insurrectes Galícia, Navarra (Mola), Àlaba, l'oest d'Aragó, les illes Balears (excepte Menorca) i les Canàries, així com la zona del protectorat espanyol sobre El Marroc, bona part del territori del que avui és la comunitat autònoma de Castella-Lleó, gairebé tota la província de Càceres i algunes poblacions d'Andalusia (Sevilla i Cadis –Queipo de Llano). El govern republicà conservava gairebé tota Andalusia (excepte la ciutat de Sevilla i Cadis), el País Basc (excepte Àlaba), Astúries (excepte la ciutat d'Oviedo) i Catalunya, així com la illa balear de Menorca i els territoris de les actuals comunitats autònomes de Cantàbria, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana (vegeu mapa). Socialment, els franquistes van ser la gent de dretes del període anterior (alta burgesia, sectors de classes mitjanes, terratinents, petits pagesos propietaris i gran part de la jerarquia eclesiàstica i militars), els que van donar  suport a la República eren, en general, sectors de la petita i mitjana burgesia, obrers i camperols no propietaris.

   De seguida va haver una reunió de les potències estrangeres que, en una situació internacional extremadament delicada, van arribar a l'acord de la No Intervenció, el que significava aïllar a Espanya no proporcionant als contendents armes o tropes a nivell governamental. En aquests moments, en efecte, hi havia tres fronts amb característiques comunes i, simultàniament, oposades:

  • sistema polític de democràcia liberal, economia capitalista (França, G.Bretanya)
  • sistema polític de dictadura feixista, economia capitalista (Alemanya, Itàlia)
  • sistema polític de dictadura comunista, economia socialista (URSS)


           La tensió internacional que generava aquesta situació, amb sectors de la societat enfrontats que produïa també tensions internes, era enorme perquè, davant un eventual enfrontament armat (que les democràcies i la URSS intentaven posposar per a quan estiguessin millor preparades), no se sabia quin sistema d'aliances es produiria: una aliança entre les potències democràtiques i l'Alemanya nazi era poc probable (però amplis sectors de la població en aquelles democràcies pressionava per a tal efecte), però encara ho era menys la unió de les democràcies capitalistes amb el país comunista, i el que era impensable en aquells moments era la possibilitat d'un acord entre el nazisme i el comunisme. Stalin, doncs, estava convençut del perill que es trobava la Unión Soviètica i tractaria per tots els mitjans possibles no desestabilitzar la delicada situació internacional que es trobava Europa. Però l'acord de no intervenció no va ser respectat: les tropes infidels van rebre des del primer moment ajuda militar d'Alemanya i Itàlia, mentre la URSS va vendre armament a la República (també va enviar assessorament militar i polític al PCE). Mèxic va ser l'únic govern que va enviar ajuda solidària a la República. Internacionalment doncs, les democràcies van optar per aïllar a Espanya perquè el seu conflicte no agreugés la seva pròpia situació. No obstant això, homes i dones de tot el món (especialment europeus -francesos, britànics, irlandesos, italians, alemanys-) van decidir voluntàriament anar a lluitar contra el feixisme en terres d'Espanya i, al marge dels acords internacionals, van entrar il·legalment en el país per a unir-se als combatents republicans. Molts d'aquests brigadistes  internacionals eren d'ideologia comunista i en aquests primers mesos es van anar incorporant a les milícies que s'estaven formant. En una època com l'actual, sorprèn que hagués joves que voluntàriament abandonessin per la defensa de les seves idees la seguretat que vivien, el seu treball, als seus amics i a la seva família per a anar a jugar-se la vida en un país en guerra. Solament ho podrem entendre si tenim en compte la situació que vivia Europa en aquests anys que feia que la lluita contra el feixisme la sentissin com pròpia i que pensessin que la guerra europea seria inevitable. La Guerra a Espanya era una possibilitat de parar els peus a Hitler i a Mussolini i, potser, esbiaixar-la. No va poder ser.


cartel de homenaje a Méjico                                 J.Miró,1937

 

Territori franquista (cap a Madrid)

    Entre agost-setembre de l'anys 36, la zona franquista, controlada des del primer moment amb l'ajuda de l'exèrcit colonial i el suport logístic i polític d'Alemanya i Itàlia (que van reconèixer al govern de Burgos com el legítim representant d'Espanya ja en els primers dies de guerra), era fonamentalment d'economia agrícola, sense gran densitat de població, amb escassa indústria i poques grans ciutats. Durant aquests dos primers mesos el territori controlat es va ampliar lleugerament a Andalusia (Mèrida i Badajoz) encara que l'interès primordial de la Junta de Defensa Nacional, el nou govern constituït amb seu a Burgos, era el d'ocupar Madrid al més aviat possible ja que, conscients de què la major part de l'exèrcit s'havia revoltat i creient que la República estava desprotegida, es preparaven per a una guerra curta i de ràpida victòria. Però no va ser així.

Per a evitar problemes interns es va organitzar des del govern una repressió sistemàtica (portada a terme per militars i falangistes, de vegades pel seu propi compte) a força de judicis sumaríssims i afusellaments in situ contra tots els considerats opositors al nou règim, que, de moment, mantenia una direcció inicialment tripartita: Mola, Sanjurjo (fins a la seva mort el 20 de juliol) i Franco.
Cartel de J. Cabanas, Servicio Nacional de Propaganda

Territori republicà (la presa del poder per l'anarquisme)       
 
A la zona republicana li corresponia l'Espanya industrialitzada, la de major densitat de població i les principals ciutats, però les institucions existents (govern republicà, Generalitat)  van deixar de tenir el control d'aquest territori  gairebé immediatament d'iniciar-se la guerra a causa de la presa del poder per part de les organitzacions obreres a través dels sindicats CNT-UGT que van crear una sèrie de governs populars paral·lels, entre els més destacats:       

• El Comitè de Milícies Antifeixistes  a Catalunya
• Les Juntes de Defensa a Madrid, Aragó i el nord
• El Comitè Executiu Popular a Llevant

bandera de la  CNT-FAI segell republicà de l'Ajuntament de Montcada y Reixac moneda de una peseta emitida por el Consejo Municipal de Valdepeñas



         La tasca d'aquests governs era triple: l'organització de la Defensa, el control o la direcció de la revolució que les masses populars, obrers i camperols, estaven realitzant, i la regulació de la repressió que els incontrolats estaven portant a terme per pròpia iniciativa contra els elements considerats feixistes (propietaris i eclesiàstics).
         La resposta al primer objectiu va ser la creació de milícies de voluntaris que cada partit o força sindical va organitzar pel seu compte. La primera destinació de moltes d'aquestes milícies va ser la defensa de Madrid. La revolució que les masses anarquistes (més o menys dirigides des de  la CNT i la FAI ) estaven portant a terme a força de col·lectivitzacions agràries (especialment a Castella-la Manxa i l'Aragó) i industrials (a Catalunya) i la posada en pràctica de molts altres aspectes sociopolítics que fins  ara havien estat teòrics (es van crear nombrosos poders locals) va ser difícil controlar-la enmig de la situació bèl·lica existent (al País Basc, el PNB sí va intervenir en la situació i la revolució no es va produir). Estem, doncs, en un moment que les masses populars, armades, tenen el poder i engeguen la revolució desitjada, espontàniament, sense experiència prèvia, en moltes ocasions fins i tot al marge dels dirigents anarquistes (i enmig d'una guerra civil). La fi de l'actuació dels incontrolats va trigar en aconseguir-se però, en general, els historiadors coincideixen que a l'acabar aquest primer període els afusellaments sense control van anar a poc a poc desapareixent.
          Però en la zona republicana la nova situació estava creant divisions internes i la pèrdua de la unitat política i fins i tot militar.


Exercicis

•Estudieu l'inici de la Guerra Civil (els fets de l'estiu del 36).

• Comenteu els cartells

•Llegiu els documents següents:
 El gobierno tiene que constituirse en sentido puramente apolítico, por militares, y ha de procurarse que el que lo presida esté asesorado por un Consejo compuesto por hombres eminentes [...] Desde luego, inmediatamente habrá que proceder a la revisión de todo cuanto se ha legisIado, especialmente en materia religiosa y social hasta el día. Es necesario que cesen las actividades de los partidos políticos para que el país se encalme [...] Ir a la estructuración del país desechando el actual sistema liberal y parlamentario. La duraci6n del gabinete militar ha de ser la necesaria hasta encauzar al país por las normas indicadas [...]

                                                                                                                                General Sanjurjo, 11 de juliol de 1936

Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego serán encarcelados todos los directivos de todos los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.
Conquistado el poder se instaurará una dictadura militar que tenga por misión inmediata restablecer el orden público, imponer el imperio de la ley y reforzar convenientemente al ejército, para consolidar la situación de hecho que pasará a ser de derecho.

                                                                                          Instruccions reservades del "Director”, el general Mola

"IL.lustració"


Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular deje -sangre, fango y lágrimas-, edificar un Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y remate allá en la altura una Cruz de amplios brazos, señal de protección a todos. Cruz sacada de los escombros de la España que fue, pues es Cruz, símbolo de nuestra Religión y de nuestra Fe, lo único que ha quedado a salvo entre tanta barbarie que intentaba teñir para siempre las aguas de nuestros ríos con el carmín glorioso y valiente de la sangre española.
Ni rendimiento, ni abrazos de Vergara, ni pactos ni nada que no sea la victoria aplastante y deifinitiva. Después, si el pueblo lo pide, habrá piedad para los equivocados, pero para los que alentaron  a sabiendas una guerra de infamia, crueldad y traición, para ésos, jamás. Antes que la justicia de la Historia, la nuestra, la de los patriotas, que ha de ser inmediata y rápida. De todo ese respondemos nosotros con nuestro honor y, si es preciso, con nuestras vidas.

                                                                        Al.locució radiada a Navarra del general Mola, al començament de la insurrecció.

  1. Explica amb paraules teves les motivacions i els objectius dels insurrectes.
  2. Comenta la referència a Bergara que fa el tercer document.


•• (examen de selectivitat)
Llegiu el document següent  i responeu les qüestions:

Españoles: a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y la Armada habeis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a cuantos jurasteis defenderla de sus enemigos hasta perder la vida. la Nación os llama a su defensa. La situación de Espana es cada día mas crítica; la anarquía reina en la mayoría de sus campos y pueblos; autoridades de renombre gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y  ametralladora se dirimen las diferencias entre los ciudadanos, que, alevosa y traidoramente, asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. […]¿Es que se puede consentir un día más el vergonzoso espectáculo que estamos dando al mundo? […] Huelgas revolucionarias de todo orden paralizan la vida de la Nación. arruinando y destruyendo sus fuentes de riqueza y creando una situación de hambre que lanzará a la desesperacion a los hombres trabajadores. Los monumentos y tesoros artísticos son objeto del más enconado ataque de las hordas revolucionarias, obedeciendo la consigna que reciben de las directivas extranjeras, con la complicidad y negligencia de los gobernadores de monterilla [...]  El Ejército, la Marina y demás institutos armados son blanco de los más soeces y calumníiosos ataques precisamente por parte de aquellos que debían velar por su prestigio [...]. Pactos electorales, hechos a costa de la integridad de la propia Patria, unidos a los asaltos a los Gobiernos Civiles y cajas fuertes para falsificar las actas formaron la mascara de la legalidad que nos preside [...].
   Nada contuvo las apetencias del Gobierno, destitución ilegal del moderador, glorificacion de las revoluciones de Asturias y Cataluña, una y otra quebrantadoras de la Constitución, que en nombre del pueblo era el código fundamental de nuestras instituciones. En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia en todas las regiones: el Ejército. la Marina y fuerza de orden público se lanzan a defender la Patria. [...]
   Españoles, ¡¡¡Viva Espana!!! ¡¡¡Viva el honrado pueblo español!!!

                                                            Al.locució de Francisco Franco radiada, a Tenuán el 17 de juliol de 1936

  1. Resumiu amb paraules vostres el text i situeu-lo en el seu context historic.
  2. Què van ser les revolucions d'Astúries i Catalunya que s'esmenten en el text?
  3. Segons Franco, quines raons justificaven el cop d'estat militar? Creieu que les afirmacions de Franco eren certes? Justifiqueu la resposta.

 

"Il.lustració"

•Comenteu el document següent:

[…] Pueblo de Cataluña, Vasconia, Galicia, españoles todos: a defender la República democrática; a consolidar la victoria lograda por el pueblo el 16 de febrero. El partido comunista os llama a todos a la lucha. Os llama a todos, trabajadores, a ocupar un puesto en el combate para aplastar definitivamente a los enemigos de la República y de las libertades populares. ¡Viva el Frente Popular! ¡Viva la unión de todos los antifascistas!
¡Viva la República del pueblo!

Discurso de Dolores Ibárruri, 19 de julio de 1936

Entrega de fusiles a la población de Madrid por el gobierno de la República, 18 de julio de 1936

                                                                                                          


•Llegiu els documents següents:

Text 1  

Barcelona está poblada de barricadas nutridas de defensores de las libertades proletarias. Camaradas y compañeros de todas las zonas proletarias de la ciudad, arma al brazo, permanecen horas dispuestos a defender a tiros los postulados de la CNT. Centenares de barricadas defienden la ciudad proletaria contra sus enemigos.
El proletariado que tan generosamente ha defendido y sigue defendiendo la causa de la libertad, no se rendirá hasta conseguir el triunfo de todas sus reivindicaciones, de todas sus aspiraciones sociales y económicas.
Mucha sangre cuesta a la CNT la derrota del fascismo. Cientos de hombres de nuestras filas han caído frente al enemigo, y los que siguen luchando, los miles de hombres que continúan con las armas en la mano, se baten sin comer y sin dormir, alimentados únicamente por su amor, por su amor a la libertad.
Que nadie intente desarmar a los camaradas de la CNT. La libertad quedará consolidada por el esfuerzo de nuestros compañeros. La mayor garantía de que la conquista de las libertades perdure, tiene su base en que los hombres de la CNT permanezcan con el fusil junto a la herramienta de trabajo, muy cerca de los útiles de producción.

                                                                                              Solidaridad Obrera, 24 de juliol de 1936


Text 2 

  Anavem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de pols i fum. "Som els representants de la CNT i la FAI que Companys ha cridat -vam dir al cap-, i aquests que ens acompanyen són la nostra escorta". [...]
Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat. Ens va donar la ma, i ens hauria abraçat si la seva dignitat personal, afectada visiblement pel que pensava dir-nos, no li ho hagués impedit. La cerim6nia de presentació va ser breu. Vam seure, cadascú de nosaltres, amb el fusell entre les cames. En substancia, el que ens va dir Companys va ser el següent: "Abans de res he de dir-vos que la CNT i la FAI no han estat mai tractades com es mereixien per la seva veritable importancia. Sempre heu estat perseguits durament i jo, amb molt dolor, per6 forçat per les realitats polítiques, que abans vaig ser amb vosaltres, després m'he vist obligat a enfrontar-m'hi i perseguir-vos. Avui so.u els amos de la ciutat i de tot Catalunya perque només vosaltres heu vençut els militars feixistes, i espero que no us sapiga greu que en aquest moment recordi que no ha faltat l'ajuda dels pocs o molts homes lleials del mou partit i dels guardies i mossos". Va meditar un moment i va continuar lentament: "Però la veritat és que, perseguits durament fins abans d'ahir, avui heu vençut els militars i feixistes. No puc, doncs, sabent com i qui sou, fer servir un llenguatge que no sigui de gran sinceritat. Heu vençut i tot és al vostre poder, si no em necessiteu o no em voleu com a President de Catalunya, digueu-m'ho ara. Que ja passaré a ser un soldat més en la lluita contra el feisisme. Si, al contrari, creieu que en aquest lloc, que només mort hauria deixat davant el feixisme triomfant, puc, amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi, ser útil a aquesta lluita, que si bé acabada avui a la ciutat, no sabem quan i com acabara a la resta d'Espanya, podeu comptar amb mi i amb la meva lleialtat d'home i de polític que esta convençut que avui mor tot un passat de vergonya, i que desitja sincerament que Catalunya vagi al capdavant dels paisos més avançats en materia social".
                                                                                              JOAN GARCIA OLNER, dirigent anarquista

  1. Resumiu el text 1 i situeu-lo en el seu context historic.
  2. Comenteu les idees fonamentals del text 2.

 

Comenteu el cartell següent:

cartell de C. Arteche, Sindicat de dibuixants Professionals (SDP-UGT) de Barcelona

 

•LLegiu els documents següents:

Text 1  

Unas Cortes ganadas  por el afán bolchevizante, tanto más peligrosas para la Patria cuanto con más brío despedazaban  el Estado español para ofrendárselo, insensatos, al júbilo de las Repúblicas soviéticas. Un gobierno engendrado en el seno del marxismo virulento y especialmente resentido de las adversas jornadas de octubre, que no teniendo otro sostén constitucional que los caudillos de la subversión, de la lucha de clases y del crimen, tiene que claudicar   y resignar su grandeza ante la tea del incendiario y la pistola del asesino (...).
            ¡Basta!. Frente al marxismo, España. Frente a la anarquía, la ley, y llenar el abismo odioso que separaba a los españoles con los frutos bienechores de una sólida obra de gobierno que asiente la solidaridad nacional bajo una autoridad inflexible que imponga el orden público, y asegure la paz, y propulse las desmenguadas energías de la economía y de la industria (...)
                                            Declaración de la Junta de Defensa Nacional   (Burgos, 23 de juliol de 1936)


Text 2

Pregunta. Què  faria el seu govern si vencès?
G. Franco. Jo establiria una dictadura militar i más tard convocar¡a un plebiscit nacional per veure què vol el pa¡s. Els espanyols estan cansats de política i dels polítics. (...)
Pregunta. Com aconseguí vostè col.laborar amb la República amb aparent lleialtat durant tant de temps?
G. Franco. Vaig col.laborar tot el temps que vaig pensar que la República representava la voluntat popular.
Pregunta. Les eleccions de febrer no representaren la voluntat popular?
G.Franco. Les eleccions mai no la representen.
                                                                    
                                                          Declaracions de Franco al diari britànic New Clonicle (28 de juliol de 1936)

  1. Qui formava part de la Junta de Defensa Nacional?
  2. Quines són les causes que planteja el text 1 per justificar la rebel.lió.
  3. A què es refereix quan parla de "las adversas jornadas de octubre "?
  4. Resumeix  les bases del programa que propugna  la Junta de Defensa Nacional.

 

• Observeu el mapa corresponent a juliol del 36 i responeu les qüestions següents:

  1. Indiqueu els trets socials característics de cadascuna de les dues Espanyes dividides després de la sublevació.
  2. I a alguna relació entre auest mapa i els resultats electorals de febrer del 36?

 


•Llegiu el document següent:

El aserto de los generales es una pura falsedad. La rebelión militar no tiene en frente a un Gobierno marxista, ni a un Estado marxista. Los generales, jefes y oficiales que se han alzado en armas lo han hecho contra el Estado español, representado por un Presidente de la República, nombrado legalmente, y con la asistencia y aun con el voto de diputados de todos los partidos; por una Cámara legítima elegida sin tacha, durante el mando de un Gobierno adversario, de unos partidos que resultaron triunfantes en las elecciones, y por un poder ejecutivo, constitucionalmente designado, al que rindieron formal acatamiento, hasta la víspera de su rebelión, la misma gente sublevada.
Cierto es que el Estado y sus Poderes legítimos se encuentran asistidos con el más desinteresado de los concursos, de las clases obreras, representadas por sus Sindicatos y partido. Así, el Socialista, como el Comunista, así la CNT como la UGT, así la Federación de Grupos Libertarios, como el Partido Sindicalista. Honor a todos ellos, que no han regateado trabajo, ni vigilia, ni sacrificio, ni sangre -sobre todo sangre- en defensa de la República democrática. Pero detrás del Estado se encuentran también en línea de combate los partidos republicanos que contribuyeron a la instauración del régimen en abril del 31 [...]; por las fuerzas de Tierra, Mar y Aire fieles al juramento que prestaron; por las clases comerciales, industriales y agrícolas del país; por los funcionarios que han sabido conservarse dignos de la responsabilidad de su función, y sobre todo, por el pueblo español, por la auténtica y legítima España, cada vez más firmemente dueña de sí misma y de sus destinos.
Toda la rebelión descansa sobre un supuesto de falsedad: el de aparentar creer que la gobernación del país está secuestrada por poderes ilegítimos y que el triunfo del Estado se traduciría en la implantaci6n de un régimen político comunista.
Se explica que los generales sublevados busquen una justificación a su conducta. No los disculpará la Historia, ni sus conciudadanos, víctimas de la guerra civil inicuaınente desatada [. . . ] La cruda y única realidad es la de unas fuerzas militares que, faltando a sus compromisos de honor y abusando del depósito de confianza que les otorgó la Patria, ha vuelto contra ella y sus Poderes legítimos las armas que les habían sido confiadas.
¿Por qué lo han hecho? ¿Para qué lo han hecho? Los designios son tan notorios y el propósito, tan evidente [. . . ] Simplemente se trata de sustituir la voluntad general del pueblo entero por la de una clase social deseosa de perpetuar sus privilegios. Ni amor a España, ni inquietud por el cuerpo de la Patria, ni temores por su desmembración, ni zozobra por el desarrollo de su economía. Nada de lo que se ha dicho y propagado es el verdadero origen de la revuelta. Se disfrazan con frases sonoras los propósitos para encubrir la turbia e inconfundible realidad.

                                       Discurs de D. MARTÍNEZ BARRIO, president de les Corts, 1 d'agost de 1936

  1. Busca informació sobre Martinez Barrio.
  2. Contra qui s'han rebel.lat els militars segons l'autor?
  3. Quines forces politiques donaven suport a l'Estat republica? I quins grups sociais?
  4. Quina faisedat hi havia al darrere de la insurrecció?
  5. Quina era la motivació real de la revolta segons Martinez Barrio?


••(examen de selectivitat). Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

           El general Goded i el seu ajudant foren conduïts al Palau de la Generalitat pels dos oficials que els havien detingut. Immediatament foren introduts al despatx del president Companys. Aquest en veure el general staixeca i li digué: "General: quan hom juga i perd cal pagar amb lleialtat. El 6 d'octubre del 1934, davant de la impossibilitat de continuar la resistencia i veient que tenia perduda la victoria, jo també em vaig rendir, tal com vós acabeu de fer. Llavors, per evitar vessaments de sang inútils, em vaig dirigir per radio a tothom que havia sortit al carrer i els vaig aconsellar que no persistissin en la resistencia. Vós heu de fer ara el mateix". "Yo no me he rendido—respongué el general—, me han abandonado. Si lo cree conveniente, señor presidente, diré que he cafdo prisionero." I aleshores el general, després que el locutor hagués anunciat als radiooients que el general Goded els dirigia la paraula, va dir: "El destino me ha sido adverso y yo he caído prisionero; por esta razón libero de sus obligociones hacia mí a todos los que me han seguido". Després fou traslladat al vaixell Uruguay, convertit en presó.

                                           Versió de Frederic Escofet, comissari d'Ordre Públic de la Generalitat el juliol de 1936

1. Identifiqueu les idees principais del text i situeu-lo en el seu context historic
2. Exposeu breument com es va produir la insurrecció militar del juliol de 1936 a Barcelona i els fets que hi va haver a Catalunya durant les primeres setmanes de la guerra.
3. Resumiu les principals etapes de la guerra civil espanyola a Catalunya (responeu aquesta qüestió en acabar el tema).

 


•Comenteu l'article de La Vanguardia del 13 de agosto de 1936: 

Ayer por la mañana fue fusilado en el castillo de Montjuïc el ex general Goded,            cumpliándose así la sentencia dictada por el consejo de guerra sumarísimo.


             
• Llegiu el document i responeu les qüestions:

                Sorgiren arreu Comitès de control, s'efectuaren incautacions a dojo, la classe obrera se sentia mestressa els seus destins i volia regir per s¡ mateixa l'economia del pa¡s (...) D'altra banda, l'onada revolucionària polaritzà vers les organitzacions obreres, i especialment els sindicats, centenars de milers de persones que ja mai no havien tingut l'esperit de classe, entre elles nombroses políticament suspectes de reaccionàries i adhuc de feixistes, que cercaven en l'obtenció d'un carnet sindical, una assegurança de vida. Això feu que els quadres de militants de les organitzacions obreres fossin manifestaments insuficients per controlar llurs masses d'adherents, amb el consegüent incompliment de consignes i amb l'actuació d'elements indesitjables que cobrien llurs actes.                               
                                                                   A. Perez-Barò. Trenta mesos de col.lectivisme a Catalunya. Ariel, 1970,

  1. Resumiu les idees fonamentals del text.
  2. Quina resposta legal van rebre les incautacions de què parla el text?.
  3. Què  significa  "esperit de classe".
  4. Quin era el clima social i polític que hi havia a Catalunya els primers mesos de la guerra?.

 

• Llegiu el document següent:

                                                                   Barcelona a finals de 1936

           Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. Practicament tots els edificis importants havien estat ocupats pels troballadors i apareixien decorats amb banderes verrnelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets eren plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris; gairebé totes les esglésies havien estat saquejades i les imatges cremades. Equips d'obrers es dedicaven a enderrocar sistematicament els temples. Totes les botigues i els cafes exhibien una inscripció fent constar que havien estat coLlectivitzats, fins i tot els enllustradors de sabates havien estat col lectivitzats í s'havien pintat les caixes de verrnell i negre. Els cambrers i els dependents et miraven a la cara i et tractaven de tu a tu. Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia "senyor" o "don", i ni tan sols "voste"; tothom es tractava de "camarada" i de "tu", i deia "Sálut!" en comptes de "Bon dia". [...]
            No hi havia automobils particulars, perque tots havien estat requisats, i tots els tramvies i els taxis i bona part de la resta de vehicles de transport apareixien pintats de vermell i negre. Pertot arreu es veien cartells revolucionaris, que flamejaven en les parets amb llurs colors vermells i blaus purs, que feien que els pocs anuncis que quedaven semblessin taques de fang. AI ilarg de la Rambla, I'ampla arteria central de la ciutat, per on la multitud circulava constantment an unt i avall, els altaveus bramaven cants revolucionaris tot el dia i bona part de la nit. I el més sorprenent de tot era ltaspecte d'aquesta multitud. En aparença era una cintat on les classes riques havien deixat practicament d'existir. A part d'un petit nombre de dones i d'estrangers, no es veia gent "mudada". Gairebé tothom portava roba de feina o granota blava, o alguna variant de l’uniforme milicià.         
                                                            
                                                                                     GEORGE ORWELL. Homenatge a Catalunya

 

•Llegiu els titulars següents i responeu les qüestions:



                                                           LA VANGUARDIA, 1 de agosto de 1936
 Por acuerdo del Gobierno de Cataluña, se ha incautado la banca privada y no se podrá  extraer otras cantidades que las destinadas al pago de jornales (...) se ha ordenado la intervención de las industrias Hispano-Suiza, Pirelli, Rivière, Electroquímica de Flix, Unión Española de Explosivos, Maquinista terrestre y Mar¡tima. La medida se extiende a las industrias y comercios abandonados por sus propietarios.    
  
1. Explica perquè  les indústries i els comerços varen ser abandonats pels seus propietaris.
2. Aquest decret forma part de la política economica del govern català d'aquell moment. Comenta tot el que sàpigues sobre aquesta qüestió.
3. Qui formava part del govern català en aquell moment?. Com es deia?


                              NOTA DE INSERCION OBLIGATORIA, LA VANGUARDIA, 7 de agosto de 1936
 La Vanguardia, de acuerdo con la tendencia social y económica que inspira el Gobierno de Cataluña, se halla actualmente controlada por un comité obrero integrado por representantes de la redacción, talleres, administración y demás secciones de la misma.       
                                                   
1. Digues què significa el text.
2. Comenta les causes d'aquesta situació.


                                                                       Nota de la redacción
            Ciertamente, todos hemos comprobado como por encanto han desaparecido las corbatas y el sombrero en la indumentaria del hombre, y los guantes, sombrero, etc. de la mujer en las calles de Barcelona. Se ha creído que porque estamos en plena revolución social hay que disfrazarse de algo que garantice la seguridad personal y el libre paso por las calles, y esto es un error. La proletarización hay que sentirla por dentro y no por fuera.

                                                                                             LA VANGUARDIA, 23 de agosto de 1936.

  1. a) Per què diu l'autor  "hay que disfrazarse de algo que garantice la seguridad personal y el libre paso por las calles"?
    b) De què es disfressaven molts homes i dones?
  2. Quina és l'opinió de l'autor sobre aquest fet?.
  3. A què es refereix l'autor amb "estamos en plena revolución social ".

 

•Comenteu el document següent:

Benvolgut amic:
            Suposo que deu estar informat de la terrible tragedia de Catalunya. (...) exemples de covardia com el d'en Millet fent cantar l'Orfeó l'himne de la FAI en castellà; i en Pau Casals saludant, en el concert del Liceu, amb el punt clos enlaire, el públic que aplaudia. Els nostres amics polítics, els exterminen amb senyalada predilecció. LLevat dels pocs que hauran pogut sortir, dels altres en trobarem pocs de vius en tornar a Catalunya.
            En Ventosa i jo i altres companys más, treballem des del primer moment per ajudar el triomf de l'exèrcit, única manera d'aconseguir que, en venir el triomf, puguem atenuar el càstig que inexorablement caurà sobre Catalunya.
            En aquests moments crec que totos hem de treballar. Avui per avui, vostá podria trobar algunes subscripcions en moneda estrangera, de catalans que tenen divises. (...) El que li prego és que, si obtá algun donatiu, m'ho avisi perquè jo pugui comunicar-lo al govern de Burgos.

                                              Carta de Francesc Cambó a Ferran Valls i Taberner escrita al setembre de 1936

 

•• Examen selectivitat, 2009

                                       Generalitat de Catalunya. Comité Central de las Milicias Antifascistas
Circular n.º 8. DETENCIONES
Departamento de Patrullas de Control
A partir de este momento tendréis en cuenta las siguientes observaciones:
1.ª De todas las detenciones que se hagan, se levantará un atestado* y se mandará a Patrullas Central, calle de Cortes n.º 617.
2.ª Los detenidos serán trasladados […] a la sección central […].
[…] 5.ª Las detenciones se harán siempre con una causa justificada. Una vez se haya efectuado ésta, no se dará ninguna libertad desde la sección, debiendo forzosamente pasar por Investigación o Comité Central de Milicias.
6.ª En las denuncias que se presenten sobre elementos fascistas, se tomará nota de quien las presente, para que, en caso de negativa de los detenidos, se les pueda carear** con los que les pueden acusar de tales.
Barcelona, 4 de septiembre de 1936
                * Atestado: informe.
             ** Carear: posar una persona en presència d’una altra per tal d’aclarir qui diu la veritat i qui menteix.

                     FONT: «Circular n.º 8. DETENCIONES» (4 setembre 1936). A: Miquel MIR. Diario de un pistolero
                                        anarquista
. Barcelona: Destino, 2007.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu les ordres que inclou la font. [0,75 punts]
Pregunta 2 (per respondre en acabar el tema)
a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials fins als Fets de Maig del 1937. [1,5 punts]
b) Expliqueu la batalla de l’Ebre i el final de la guerra a Catalunya. [1,5 punts]


octubre del 36-maig del 37
                                                                                                                               
    castellano

 El front de guerra

En acabar l'estiu, a l'octubre, Madrid estava assetjat i els combats a les  afores es disputaven barri per barri, casa per casa. L'arribada de les columnes milicianes provinents de Catalunya (com els anarquistes de la columna Durruti) i els primers contendents de les Brigades Internacionals, van detenir, no obstant això, l'avanç de l'exèrcit franquista i van impedir l'ocupació immediata de Madrid (“No passaran” es convertirà en símbol de la resistència madrilenya). La guerra no seria ràpida i curta, i l'estratègia, que pretenia accedir a la capital des del nord i des del sud, havia de canviar, especialment després de la batalla de Guadalajara (finals de març de 1937) en la qual les tropes italianes van sofrir un dur revés,  partir d’ara el nou objectiu va ser la conquesta del nord. Amb el suport de la Legió Còndor alemanya i després de bombardejar Guernika  (petita localitat la població de la qual va ser massacrada a l'abril del 37), l'avanç cap al nord seria imparable.

 

 

 

"Il.lustració"

Territori franquista (la  construcció de l'Estat Nacional-Sindicalista)
           En la zona franquista i per una sèrie de fets imprevists (mort de Sanjurjo i de Mola en accidents d'aviació, afusellament de José Antonio), es produeix en aquests mesos la concentració de poders en la persona de Franco que en la formació del nou Estat Nacional-Sindicalista es converteix en cap de l'Estat, cap del govern, cap de l'exèrcit i cap del partit únic ( FET i de les JONS) del nou règim -nomenat “Moviment Nacional"-. L'objectiu fonamental del govern és guanyar la guerra (i a poc a poc anar creant les institucions del nou Estat). La repressió contra els sospitosos va continuar a mesura que es va anar ampliant la seva àrea territorial. 

            cartell del bandol nacional            MC, Archivos Estatales

Territori republicà (la pèrdua del poder cenetista)
               En la zona republicana la pèrdua territorial va augmentar les dificultats de l'economia socialitzada agreujades per l'enfrontament creixent entre les forces sociopolítiques, a pesar de la instauració d'un nou govern (setembre del 36) en el qual estaven representades totes elles, fins i tot els anarquistes: és el govern presidit per Largo Caballero (a l’esquerra del PSOE), amb ministres de l'esquerra republicana, comunistes del PCE i 3 ministres anarquistes (des de novembre). La incorporació al govern va ser difícil d'assumir per part dels dirigents de la CNT i més ho va ser comprendre-ho a les bases anarquistes, es va adduir fonamentalment que va ser necessari per a dirigir i protegir la revolució llibertària en marxa, perquè de seguida aquest va ser el punt crucial que dividirà les forces republicanes en funció d'objectius oposats:


• Per a la CNT-FAI, el POUM  (partit comunista no estalinista, a Catalunya), sectors del PSOE-UGT i les masses obreres i camperoles, l'única manera de guanyar la guerra era fent la revolució social, amb la qual se sentien identificades les massa populars i per la qual mereixia la pena lluitar, i no per a defensar una república burgesa i capitalista. Havia arribat l'hora de la revolució tantes vegades anhelada i tenien les armes per a portar-la a terme. El manteniment dels governs populars i les milícies eren instruments imprescindibles per a aconseguir-lo.

• Per als partits republicans d'esquerra, el PC i sectors del PSOE, l'objectiu fonamental era guanyar la guerra al feixisme (i, en tot cas, ja arribaria més tard l'hora de la Revolució) i això només s'aconseguiria –davant la superioritat militar que Alemanya i Itàlia donaven a Franco- amb l'ajuda internacional a la República espanyola, però aquesta ajuda només arribaria si era per a la defensa d'una República Liberal Democràtica, pel que es feia necessari restaurar les institucions republicanes, començant per un govern central fort (acabant, doncs, amb els governs obrers autònoms) i la creació d'un exèrcit popular regular, el que suposava la militarització de les milícies (i la fi del seu sistema organitzatiu, en el cas de les anarquistes: elecció de comandaments, igualtat de salari i, singularment, la presència de milicianes).

           L'oposició d'interessos anirà agreujant la situació i creant tensions entre els diversos sectors republicans a partir de finals de l'any 36. Els enfrontaments entre militants comunistes i anarquistes, les  picabaralles entre milicians d’un i altre sector, les acusacions cada vegada més greus, els retrets en la distribució de l'armament (les queixes de les milícies cenetistes van ser nombroses respecte a aquesta qüestió), mentre les milícies anarquistes eren acusades d'indisciplina i descoordinació  i, fins i tot, de ser responsables per això de les derrotes militars i, per les seves col·lectivitzacions, de la crisi econòmica. Les tensions seran cada vegada més freqüents fins a culminar en els Fets de Maig del 37 que van significar, al meu entendre, un veritable cop d'estat contra la CNT.

Els Fets de Maig van suposar una guerra civil que va enfrontar a la la CNT-FAI, el POUM  i sectors de la UGT contra la Generalitat, o sigui, ERC, PSUC (el partit comunista estalinista a Catalunya) i sectors de la UGT, per la disputa del poder que duria a realitzar un o l’altre dels objectius citats i que va durar tot just deu dies a Barcelona i algunes altres poblacions catalanes. Les seves conseqüències van ser la pèrdua del poder de la CNT-FAI, l’aniquilament del POUM (considerat responsable dels fets i’ d’estar al servei de Franco), la caiguda de Largo Caballero (que es va negar a subscriure els processos contra el POUM) i la pèrdua de competències de la Generalitat (Defensa i Ordre Públic) a favor del govern Central (a València des de novembre). Dita d'altra manera, es va tractar de la presa del poder del Partit Comunista (molt popular gràcies a l'ajuda soviètica) que dóna suport al nou govern presidit per  Negrín que a partir de llavors  engegarà l'objectiu exclusiu de guanyar la guerra i, per  això, la reconstrucció de l'Estat Republicà. O sigui, és la fi de les milícies, de la revolució i de l'anarquisme amb poder de decisió. Els dirigents de la CNT durant els mesos previs als Fets del 37 es van veure de vegades sobrepassats per les bases, en ocasions es van mostrar incapaços d'explicar l'adaptació de la teoria a la pràctica (la intervenció en el govern, per exemple) i, segons la meva opinió, van estar indecisos a l'hora d'imposar la seva revolució enfront de les altres forces republicanes, cosa que va comportar, a la llarga, la seva derrota. La seva postura en els esdeveniments de maig així ho demostra, contínuament cridant a la reconciliació, a la moderació, demanant a les seves bases que no responguessin a les provocacions, acceptant finalment aquestes el lliurament de les armes contra l'opinió de molts anarquistes que només a contracor van obeir les consignes dels seus dirigents.
cartel anarquista de J.Mª Gallo "la guerra y la revolución son indivisibles"


Exercicis

Estudieu el esdeveniments del període octubre del 36-maig del 37.


• Respon les preguntes sobre el text següent:

a. Localització del text (tipus de text, autor, destinataris, època)
b. Anàlisi del text: ressalta les idees fonamentals del text:
c. Contextualització: enquadra el text en el seu procés històric.
d. Importància del text: destaca la seva importància per a comprendre el període històric en el qual està inscrit:

                                                   ESTATUTO DE AUTONOMÍA DEL PAÍS VASCO

El Congreso de los Diputados ha decretado y sancionado la siguiente LEY:
Art. 1. Con arreglo a la Constitución de la República y al presente Estatuto, Álava, Guipúzcoa y Vizcaya se constituyen en región autónoma dentro del Estado español, adoptando la denominación de “País Vasco”. Su territorio estará compuesto por el que actualmente integran las provincias mencionadas, las cuales a su vez se regirán autonómicamente (…). El vascuence será, como el castellano, lengua oficial en el País Vasco (…).
Art. 5. Corresponderá al País Vasco el régimen de policía para la tutela jurídica y el mantenimiento del orden público dentro del territorio autónomo. (…) Art. 10. Los poderes del País Vasco emanan del pueblo y se ejercitarán de acuerdo con la Constitución de la República y el presente Estatuto por los órganos que libremente determine el mismo con las siguientes limitaciones:
 a) El órgano legislativo regional (…) será elegido (…) por sufragio universal, igual, directo y secreto.
b) El órgano ejecutivo deberá tener la confianza del legislativo y su presidente asumirá la representación de la región en sus relaciones con la República. (…) Disposición transitoria primera. En tanto duren las circunstancias anormales producidas por la guerra civil regirá el País Vasco con todas las facultades establecidas en el presente Estatuto un Gobierno provisional. El presidente de este Gobierno provisional será designado dentro de los ocho días siguientes, a la fecha de promulgación del Estatuto por los concejales de elección popular que formen parte de los Ayuntamientos vascos y puedan emitir libremente su voto (…). La elección de presidente del Gobierno provisional se verificará bajo la presidencia del gobernador civil de Vizcaya (…). El presidente así elegido nombrará los miembros del Gobierno provisional en número no inferior a cinco.
                                                                                                   Congreso de los Diputados, 4 de octubre de 1936.

                         Gaceta de Madrid, 7 de octubre de 1936 (nº 281), y Diario Oficial del País Vasco, 9 de octubre de 1936 (nº 1).

 

• Comenteu els cartells


•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Una acción de gobierno eficiente, cual cumple ser la del nuevo Estado español, nacido por otra parte bajo el signo de la unidad y la grandeza de la Patria, exige supeditar a su destino común la acci6n individual y colectiva de todos los españoles.
Esta verdad, tan claramente percibida por el buen sentido del pueblo español, es incompatible con la lucha de partidos y organizaciones políticas, que [...] gastan sus mejores energías en la lucha por el predominio de sus estilos peculiares, o, lo que es peor, en cuestiones de tipo personalista que dan lugar a discordias. [...] Unidos por un pensamiento y una disciplina común, los españoles todos han de ocupar su puesto en la gran tarea. [...] Como en otros países de régimen totalitario, la fuerza tradicional viene ahora en España a integrarse en la fuerza nueva. [...]
Art. primero. Falange Española y Requetés [...] se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Esta organización, intermedia entre la Sociedad y el Estado, tiene la misión principal de comunicar al Estado el aliento del pueblo y de llevar a éste el pensamiento de aquel a través de las virtudes político-morales, de servicio, jerarquía y hermandad. [...]
Quedan disueltas las demás organizaciones y partidos políticos.
Art. segundo. [...] Mientras se realicen los trabajos encaminados a la organizaci6n definitiva del Nuevo Estado totalitario, se irá dando realidad a los anhelos nacionales de que participen en los organismos y servicios del Estado los componentes de Falange Española para que les impriman ritmo nuevo. [...]                                   

                                                                          FRANCISCO FRANCO. Salamanca, 19 d'abril de 1937
1. Quines eren les bases del nou Estat?
2. Quines raons addueixen per eliminar els partits i sindicats?
3. Com qualifica el nou regim?
4.  Quina ha de ser la missió del partit únic?
5.  Exposeu breument els trets fonamentals dels aspectes militars de la guerra civil així com les característiques i l'evolució del bàndol franquista entre 1936 i 1939.

 

•Llegiu el text següent i responeu la pregunta:

Nuestra guerra es una guerra religiosa. Nosotros, todos los que combatimos, cristianos y musulmanes, somos soldados de Dios y no luchamos contra hombres, sino contra el ateismo y el materialismo...  
                                                                                           Declaraciones de F.Franco al diario L'Echo de Pais (1937)

Quines són les causes que planteja el text  per justificar la rebel.lió?.

 

•Llegiu el document  i compareu-lo amb la constitució republicana:

                                                   Les normes de conducta de la Nueva España
En el rico patrimonio de tradiciones populares, vital y auténtica manifestación del genio nacional, figura con marcado relieve [...] la devoción española a la Virgen María Madre de Dios.
La escuela faltaría a su misión esencialmente formativa si no recogiera esos latidos [...] incorporándolos a la tarea pedagógica para imprimirle elevación en los conceptos y fragancia de juvenil alegría en el estilo, caracteristica de la escuela de la España que renace, frente al laicismo y cursi pedantería de la Escuela marxista que hemos padecido.
En su virtud, esta Comisión de Cultura y Enseñanza ha acordado:
Primero. Que en todas las escuelas figure una imagen de la Santísima Virgen [...]
Tercero. Todos los días del año, a la entrada y salida de la escuela, saludarán los niños [...] con la salutación "Ave María Purísima", contestando el maestro "Sin pecado concebida"[...] abril de 1937
Art. primero. Se establece como saludo nacional el constituido con el brazo en alto, con la mano abierta y extendida, y formando con la vertical del cuerpo un ángulo de cuarenta y cinco grados.
Art. segundo. Al paso de la enseña de la Patria, y al entonarse el Himno y Cantos Nacionales [...] se permanecerá en posición de saludo. [...]                                              
                                                                                                         Salamanca, 24 d'abril de 1937

 

• Comenteu el text següent:

                En febrero, una fuerza combinada de españoles e italianos tomó Málaga con facilidad, pero el intento de rodear Madrid desde el sur (batalla del Jarama) culminó con un costoso fracaso. En marzo, otra fuerza combinada de españoles e italianos, 50.000 hombres en total, intentó flanquear Madrid desde el Norte. El intento (batalla de Guadalajara) también fracasó a causa de la combinación de mal tiempo para la aviación, desmoralización de la infantería italiana y competencia de los republicanos. Entonces, el general Franco volvió su atención al norte. Bilbao era un objetivo especialmente importante por varias razones. El apoyo de los vascos a la república contradecía la afirmación de los nacionalistas en el sentido de que todos los católicos militaban en su campo e impedía que la iglesia francesa y el Vaticano apoyaran decididamente la "Cruzada" La industria y el capital vascos mantenían íntima relación con Inglaterra, y mientras siguiera funcionando un gobierno vasco autónomo, estarían divididos los sentimientos de la clase dirigente y la marina británicas. (...) En la campaña se dio el incidente más famoso de toda la contienda: el bombardeo de Guernica por aviones italianos y alemanes el 26 de abril.
                                                                                                                           G. Jakson. La guerra civil española

 

•Observeu el mapa corresponent a  març del 37 i responeu les qüestions:

  1. Descriviu el mapes i situeu-lo en el seu context historic.
  2. Expliqueu la intervenció extrangera a la guerra civil espanyola.
billete de 25 céntimos emitido por el Consejo Municipal de  Lorca
billete anterior de 25 céntimos, reverso

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

        La Federación de Grupos Anarquistas de Cataluña ha hecho público el siguiente comunicado: "A nuestros oídos han llegado graves denuncias de varios pueblos de la región. La gravedad de ellas es tal que nos resistimos a creerlas. No podemos comprender cómo en nombre de la revolución social se puede cometer toda clase de desmanes. Hay varios grupos de individuos que se dedican a recorrer pueblo tras pueblo haciendo toda clase de fechor¡as. Lo mismo roban que asesinan como, por medios inconfesables, se apoderan de crecidas sumas de dinero. Esto no se puede tolerar y menos por quienes se declaran anarquistas. Nosotros somos partidarios de la justicia, no de la justicia burguesa y chanchullera sino de la justicia revolucionaria, que es implacable pero certera."

                                                                                         LA VANGUARDIA, 20 de noviembre de 1936

  1. A quin fet es refereix el text?.
  2. Què en saps d'aquest fets?
  3. Explica quina era la situació en el bàndol franquista respecte a l'oposició política.

 

•Feu un breu comentari dels titulars següents:       

                                                Noticias importantes del mes de noviembre de 1936
Día 4, cuatro ministros anarquistas -Federica Montseny, Juan García Oliver, Joan Peiró y Juan López- han entrado en el Gobierno de la República.
Día 6, continuan  llegando a Barcelona miles de fugitivos de las regiones incendiadas por la guerra. Son, principalmente, campesinos de Anadalucía y Extremadura.
Día 10, noticias del frente de Madrid dan cuenta de que los intentos de penetración de moros y legionarios por el barrio de Usera han sido rechazados por nuestros milicianos.
Día 20, los anarquistas de Cataluña se muestran contrarios a los desmanes de los incontrolados.
Día 24, multitudinario entierro de Durruti en Barcelona: Ayer tuvo lugar el sepelio de Buenaventura Durruti muerto en el frente de Madrid el día 20. El cadáver del veterano luchador anarquista fue conducido al cementerio Nou.

                                                          Resum de la redacció. LA VANGUARDIA, 1 de diciembre de 1996.

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:


          La capital de la Catalunya revolucionària celebrava l'aniversari del sis d'octubre. "Salut a l'Astúries roja", es podia llegir a les banderes. I l'esclat de la dinamita va arribar fins a la Rambla. Va ploure durant tot el mat¡. Van desfilar centenars de milers de persones sota la pluja. A la fa‡ana de l'hotel Colon hi havien posat dos retrats gegants: Lenin i Stalin. El juliol aquest hotel va ser la fortalesa els feixistes (...) i en passar-hi per davant va sonar "La Internacional". No la tocaven nom‚s les flautes. A les veus hi havia pena, el pressentimet de la mort propera, la convinció de vèncer. Els obrers metal.lúrgics van cridar amb unanimitat:
-Visca Rússia!.
Van passar els milicians amb les banderes de Catalunya alçades. Van passar els nens de Madrid que havien estat acollits per dones catalanes. (...) Van passar els combatents del front, bruts de pols i torrats pel sol, els vencedors del quint. Passaven ferits. Avan‡ava orgullós l'esquadró roig. (...) Tothom ho sabia: l'enemic és davant de les portes de Madrid. A l'estació s'acumulaven els milicians que corrien a defensar Madrid. Era un dia de festa i alguns dirigents de les columnes van parar un moment i van cridar:
-¡No passaran!
I la multitud va cridar:
-¡No, no, no!
                                                          Ehrenburg, Ilya. Corresponsal en la guerra civil española Ed. Júcar. Madrid 1979

1. A què  es refereix el crit de  "¡No passaran!"?
2. Comenta la situació militar en la data que correspon al text.

 

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:


                                                 Preàmbul del Decret de Collectivitzacions i Control Obrer
          La criminal sublevació militar del 19 de juliol ha produit un trastorn extraordinari en 1'economia del país. El Consell de la Generalitat ha d'atendre a la reconstruccié dels estralls que ha causat en la indústria i en el comerç de Catalunya. [...] L'acumulació de riqueses en les mans d'un grup de persones cada vegada menor anava seguida de lt acumulaci6 de miseria de la classe treballadora, i pel fet que aquell grup, per salvar els seus privilegis no ha dubtat a provocar una guerra cruenta, la victéria del poble equivaldra a la mort del capitalisme.
Cal ara, doncs, organitzar la producci6 i orientar-la en el sentit que 1'únic beneficiari n'ha de o F la coldectivitat, el treballador, al qual correspondra la funci6 directiva del nou ordre social. S'imposa la supressi6 del concepte de renda que no procedoixi del treball.
El principi de l'organitzaciò econòmico-social de la gran indústria ha de ser la producciò collectivitzada.
La substitució de la propietat individual per la coLlectiva, la concep el Consell de la Generalitat col.lectivitzant els béns de la gran empresa, és a dir, el capital, i deixant subsistir la propietat privada dels bens de consum i de la petita indústria [...].
Després del 19 de juliol la burgesia declaradament feixista deserta dels seus llocs. La majoria ha fugit a l’extranger; una minoria ha desaparegut. Les empreses industrials afectades no podien estar sense direcció i els treballadors es decidiren a intervenir-les i crearen comites obrers de contro1. El Consell de la Generalitat hagué de sancionar i procurar encarrilar el que espontàniament els obrers realitzaven a les empreses. [.. .]
         
                                                     Decret de col.lectivitzacions i  control obrer
Article 1r. D'acord amb les normes que s'estableixen en el present Decret, les empreses industrials i comercials de Catalunya es classifiquen en:
a) Empreses col.lectivitzades, en les quals la responsabilitat de la direcció recau en els mateixos obrers que les integren, representats per un Consell d'Empresa, i
b) Empreses privades, en les quals la direccióés a càrrec del propietari o gerent amb la col.laboració i fiscalització del Comité Obrer de Control.
I. Empreses col.lectivitzades.
Art. 2on. Seran obligatoriament col.lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el dia 30 de juny de 1936 ocupaven más de cent assalariats i tambá aquelles on, tot i ocupar una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o hagin abandonat l'empresa. (...) En les empreses de más de cinquants obrers i menys de cent, es podrà fer la col.lectivitzaciósempre que ho acordin les tres quartes parts dels treballadors.     (...)
III Dels comités de control en les empreses privades.
Art. 21. En les indústries o comerços no col.lectivitzats, serà obligatòria la creació d'un Comité Obrer de Control, en el qual tindran representaciótots els serveis -productors, tècnics i administratius- que formen l'empresa.  (...) la representacióde cada sindicat haurà d'ésser proporcional al cens respectiu d'afiliats, dintre l'empresa. (...).

                                                                     Barcelona, 24  d'octubre de 1936, El Conseller Primer, Josep Tarradellas
                                                                   

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-la en el seu context historic.
2. Comenteu la frase que apareix al proleg del decret:"la victoria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme".
3. Expliqueu els fets principals que es van produir a Catalunya des del cop d'Estat militar del juliol de 1936 fins al maig de 1937, tot insistint en la divisióde les forces lleiaIs a la República i en els fets de Maig de 1937.

 

•Feu un resum del text següent i comenteu les causes del fet que planteja:

         De la totalidad del elemento burgués de la industria textil, que cuenta o contaba en Cataluña con sus 20.000 unidades (...), un 10% ha quedado en sus f bricas, actuando y trabajando como simples obreros: obra de la colectivización; un 40% ha sido eliminado de la esfera social (probablemente asesinados, encarcelados), y un 50% se ha fugado al extranjero, escondido, etc.
                                                                                  Informe no datat del Sindicat Unic d'obrers tèxtil de la CNT

 

•Llegiu els textos següents i comenteu-los:


 Text 1                                                  La Gran Sastrería Universal
                        Quan vaig intentar posar un cert ordre administratiu i mercantil, quan vaig proposar que s'anessin renovant les existències, explicant que el capital -que era d'ells- que es necessitava per tal de seguir treballant s'obtenia del principi "peça venuda, peça comprada", s'en rigueren. Els (els obrers) volien assegurar el jornal, i la resta eren brocs. I el jornal l'asseguraven, per ara, les nodrides existències, el considerable magatzem de la casa. "Aixo és una follia -cridava jo-. No us adoneu que arribarà un moment quan s'exhaureixin les existències, que no podreu treballar?"
-Buscarem feina en un altre lloc.
-Vosaltres sí, pero, i els vells?. També hem de pensar que el treball de tots assegura el d'ells!.
-Ja s'arreglarà. Per alguna cosa hem fet la revolució.
-Pero és que la revolucióno és aixo!
-Tu el que vols és que treballem per res i que se salvi tot, perquè si vánen els feixistes, que no vindran mai!, trobis el negoci a punt per seguir-nos explotant.
            Demanava assemblees, celebràven assembles i res. Un sector estava d'acord amb mi, pero el más vell i lligat a la casa. Tots els joves i els nouvinguts volien dedicar-se purament i simplement al termitisme más implacable (...). a la fi, quan jo ja no hi era, quedaren quatre vells que s'anaven menjant les darreres engrunes del que havia estat un patrimoni respectable i que ben gestionat, ben autogestionat, hauria permás viure a unes quantes fam¡lies durant molts anys. Quan la meva àvia i la meva germana -jo estava presoner al camp de concentraciód'Aranda de Duero- recuperaren el negoci amb l'entrada de les tropes de Franco, nomás hi havia les quatre parets.

                                                                            M.Ibáñez Escofet. La memoria és un gran cementiri (1991)


Text 2
   No dubto que l'autogestiópugui ser eficaç, en una gran empresa, amb unes forces obreres molt conscienciades i responsables (...) L'empresa "Metales y Platerías Ribera" es va convertir en una de les industries de guerra principals, la varen gestionar bá els seus obrers i en acabar la guerra tenia un formidable stock de coure -base de la indústria-, maquinària nova i una economia sanejada. Tinc entès que a can Rivière -on jo vaig treballar desprás- un bon comitá obrer amb un cap d'alt¡ssima categoria va salvar i enfortir la indústria. Explicaven que, en entrar els franquistes i recuperar l'empresa els Rivière, li varen donar les gràcies pel que havia fet, pero dient-li que aquell era el moment de l'exemplaritat. I l'acomiadaren.                                      
                                                                                M.Ibáñez Escofet. La memoria és un gran cementiri (1991)



•Llegiu el document següent i responeu la pregunta:

El precipitado afán de colectivizarlo todo, especialmente las empresas que ten¡an reservas monetarias, ha revelado en las masas un esp¡ritu utilitario y pequeño-burguás (...). Al considerar cada colectividad como empresa privada, no como mero usufructo, han sido ignorados los intereses de otras colectividades. Las empresas colectivizadas se han preocupado sólo de su propia rentabilidad, produciendo un desequilibrio en las finanzas de otras empresas. 

                                                                                  Informe de la CNT de Barcelona (1937)
 Què planteja l’anterior document?.

 

• Amb la informació que us proporcionen els textos anteriors i els següents, comenteu la col.lectivització industrial a Catalunya (incidiu en com van funcionar aquests tipus d'empreses).   

Text 1 
"La quasi totalitat de les empreses col.lectivitzades s'ha fet càrrec únicament, contra el que determina el decret, de l'actiu, no volent-se fer càrrec del passiu (deutes), la qual cosa ha produ‹t un desequilibri en les finances de les empreses.
L'estat de sobrexcitacióengendrat pel moment subversiu, es feu cronic. Aixo produ¡ un estat d'indisciplina social que s'ha tradu‹t en una deisminuciólamentable de la capacitat productiva, del rendiment del treball dels centres productors.      
            Les tres cinquenes parts dels mercats interiors estan en mans dels facciosos, aix¡ doncs, els nostres centres productors no troben sortida a una part important¡ssima de la producció.
            En aquestes condicions, ni el Consell d'Economia de Catalunya, ni la JUnta de Control Sindical Economic, no poden complir degudament llurs funcions, tota vegada que la indisciplina social imperant es tradueix que cada un fa el que li dona la gana, prescindint de les orientacions i de les disposicions del Consell i de la Junta, interpretant capriciosament les col.lectivitzacions i vulnerant la lletra i l'esperit del decret, amb la qual cosa es crea una situació dif¡cil en aquells organismes constituïts per a ordenar, d'acord amb el decret, la nova vida economico-social de Catalunya".  
              
                                                                       J. Fabregas. Vuitanta dies en el govern de la Generalitat (1937)


 Text 2 
"El decret català de col.lectivizacions mencionava la compensacióals propietaris de les empreses expropiades, pero no n'indicava les condicions. En un dels esborranys del Decret es deia que la Caja de Crádito Industrial es faria càrrec de les compensacions, pero aquesta cl…usula no estava inclosa al decret definitiu quan aquest va ser publicat. A causa d'aquesta ambigèitat es va haver de plantar cara a un problema important: les presions del capital estranger pel que fa a les compensacions. (...)     Moltes companyies estrangeres amb interessos a Catalunya van boicoteijar l'economia republicana. Els directors del Banco de España eren a la zona nacionalista i, com ás natural, es van valer de l'influència que tenien a l'estranger per assegurar-se que el capital internacional sabotegás l'economia col.lectivitzada".

                               Frasser, R. Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la Guerra Civil española.

 


•Comenteu el gràfic següent

            gràfic sobre la producció industrial catalana           
     Reelaboració a partir de J.M. Bricall, Política economica de la Generalitat, 1936-39


• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:

Text 1  
¿Es que la clase obrera, que tiene las armas en la mano en los momentos presentes, ha de defender la república democrática? ¿Es que la clase trabajadora de Cataluña, es que la clase trabajadora de España está realizando enormes sacrificios, está derramando su sangre para volver a la república del señor Azaña? Compañeros, todos los objetivos concretos de la revolución democrática han sido realizados no por la burguesía liberal, que no lo había podido hacer en cinco años, sino por la clase trabajadora, que lo ha resuelto en pocos días con las armas en la mano.
                                                           ANDREU NIN, dirigent del POUM. Barcelona, 6 de setembre de 1936


Text 2  
Primero debemos ganar la guerra y después ya podremos hablar de la revolución.
                                                           LARGO CABALLERO, president del Govern, 30 d'octubre de 1936


Text 3 
  Que quede bien entendido que no estamos luchando por la república democrática. Estamos luchando por el triunfo de la revolución proletaria. La revolución y la guerra son inseparables. Todo lo que se diga en sentido contrario es contrarrevolución reformista
                                                                                  Butlletí d'informació de la CNT FAI, gener de 1937


Text 4  
De qué nos acusan los camaradas de la CNT? Según ellos, nos hemos desviado del camino del marxismo revolucionario. ¿Por qué? Porque defendemos la república democrática [...] Pues, nuestra república es de tipo especial. Una república democrática y parlamentaria de un contenido social como no ha existido nunca [...]      
                                                                                                                      Mundo Obrero, Madrid, març de 1937

  1. Quins problemes reflecteixen aquests documents?
  2. Busca informació sobre Andreu Nin i el POUM
  3. Explica i comenta l'opinió de Nin i de la CNT-FAI. 
  4. Busca informació sobre Mundo Obrero. Per que defensa la República democratica?

 

• Llegiu el text i responeu les qüestions:

                     El primero de mayo de 1937 en Cataluña se vive una tensa situación; para evitar posibles disturbios se había suspendido una proyectada manifestación conjunta de las dos centrales sindicales. No hubo discursos, ni paradas, ni manifestación alguna. El gobierno exigía el desarme de las organizaciones obreras y, a lo largo de la jornada, mientras las fuerzas policiales extremaban la vigilancia, policías y obreros se desarmaban mutuamente. Por su parte, los órganos del PSUC, de la CNT y del POUM ratifican sus posiciones ante los acontecimientos sucedidos:
"La unitat del proletariat i de tots els antifeixistes és la condició fonamental per a què Catalunya deixi de viure en  la impotència que avui la caracteritza. Però la condició fonamental de la unitat és que acabi l'amenaça que hi ha sobre el nostre ordre interior...tot això que Catalunya ha presenciat  els últims dies no ha de repetir-se si de veritat volem vèncer l'enemic comú. Ningú té dret a ocupar carreteres, ni a interceptar comunicacions si no pertany al govern de la Generalitat; i molt menys a fer res del que ha passat a Terrassa, Villafranca, LLeida, La Seu d'Urgell, Puigcerdà i a Barcelona mateix (...). Nosaltres no dubten  que dins del sector, el carnet del qual alguns utilitzen com a protecció, hi ha molts homes que tenen un alt sentit de la responsabilitat i que són veritablement revolucionaris (...) és inutil que amb mires interesades i sectàries es faci còrrer la veu que el reforçament del Govern signifiqui un perill per a la Revolució (...) nosaltres hem fet tots els esforços inimaginables per tal de trobar un llenguatge comú a tots els treballadors (...) i suposem i esperem que els companys anarquistes ens seguiran per aquest camí"*.
               A las palabras de Treball, Solidaridad Obrera, el órgano anarquista, responde:
"¡Estaría bueno que los que entregaron armas al pueblo para vencer al fascismo intentaran arrebatárselas cuando el pueblo las ha conquistado y son suyas! ¡camaradas! las armas valen más que los discursos, no permitais que os las arrebaten bajo ningún pretexto" (...)**.
               En cuanto a La Batalla, los artículos publicados el 1º de mayo dan una relación clara de lo que se propondrían realizar los días posteriores una vez estallara la lucha:
"En estos momentos la clase obrera de todos los países tiene los ojos fijos en nosotros. Si a pesar de la trágica experiencia de estos años, el proletariado español, en vez de seguir la ruta firme y segura de la Revolución social enfeudara sus destinos al Frente Popular, es decir, a la coalición de los partidos burgueses, las consecuencias serían funestas, no sólo para nosotros, sino para la clase obrera de todo el mundo (...) El primero de mayo de este año la ambición del proletariado español debe ser mucho más vasta: el poder. Porque sólo la conquista el poder por la clase trabajadora, la constitución de un Gobierno Obrero y Campesino, elegido democráticamente por los obreros, los campesinos y los combatientes, pueden asegurar la victoria militar definitiva en los frentes y resolver, por la vía socialista, los problemas planteados en el país"***. Nin acusa directamente al PSUC  de instigar la lucha, de incitar a la policía y a los carabineros, desde la Generalitat, para desarmar a los obreros: "Los miembros del PSUC, pequeños burgueses reaccionarios la mayoría, han empezado ya la lucha de una manera descarada (...) para liquidar de una vez lo que ellos llaman "esa canalla de la CNT y del POUM". **** 

      
       Caty González Torrijos. Los hechos de mayo a través de la prensa obrera  barcelonesa. (Tesina fi de carrera)

*Publicat a Treball, dia 1 de Maig de 1937, pàg. 4.

** Publicat a Solidaridad Obrera, dia 1 de Maig de 1937, pàg. 3.

***Publicat a La Batalla, dia 1 de Maig de 1937, pàg. 4.

**** Publicat a La Batalla, dia 1 de Maig de 1937, pàg. 4

  1. Quin significat té el 1er de Maig per al  moviment obrer?.
  2. Sota quin comandament es trobaven les forces policials?.
  3. Perquè no hi va haver cap manifestació política el 1r de maig de 1937 a Catalunya?.
  4. Identifiqueu Treball, Solidaridad Obrera i La Batalla  i nomeneu alguns dels líders de  les ideologies que representen.
  5. A quins es refereix i què signifiquen aquestes paraules de Treball: "el carnet del qual alguns utilitzen com a protecció"?.
  6. Quines són les forces enfrontades?. Expliqueu quins són els motius bàsics de l'enfrontament.
  7. Quin és el motiu concret de l'enfrontament els dies anteriors al mes de maig?  
  8. Què representa per al POUM el govern de Front Popular i a quin govern es refereix  concretament?.
  9. A quines forces socials es dirigeix el POUM? Per què?.
  10. Expliqueu de manera resumida què signifiquen "Els fets de maig" .

 

•Observeu els cartells següents i comenteu el segon:

Cartel de J. Espert. para la  Junta de Defensa de Madrid, 1937
Cartel del Partido Comunista

•Comenteu el text següent:


                                    LA CRUZADA CONTRA LA CNT   ¡OJO CON LAS PROVOCACIONES!
Es hora ya de que nos demos cuenta de que contra la Confederación Nacional del Trabajo se ha levantado un hurac n de bajas pasiones (...) para hacer frente al mismo, no hay que emplear medidas violentas, pues ásta es una de las medidas que quieren nuestros adversarios que empleemos. (...) Hemos sabido que uno de los planes que alimentan los enemigos del proletariado consiste en enfrentar a áste con las fuerzas armadas.  Las fuerzas armadas y los trabajadores son los llamados a no darles motivos a los provocadores de siempre. Se debe imponer la sensatez ante todo.

                                                Solidaridad Obrera, 2 de mayo de 1937. Citat en C.González Torrijos (Obra citada)

 •Comenteu el text següent:  

           Al principi era molt difícil d'entendre que dimonis passava, qui lluitava contra qui, i qui guanyava. [...] A la dreta de la Rambla, els barris obrers eren clarament anarquistes; a l'esquerra hi havia una lluita confusa entre els carrerons tortuosos, per6 en aquella banda el PSUC i la guardia civil es podia dir que dominaven la situació. [...]
Tot plegat serví d'excusa per a posar a Catalunya sota el control directe de València, accelerar la dissolució de les milícies i suprimir el POUM, i és indubtable que col.laborà a l'enderrocament del Govern d'en Largo Caballero. Pero podem donar per cert que tot això s'hauria produit igualment. La veritable qüestió és si els obrers de la CNT que es van llançar al carrer hi van  guanyar o hi van perdre, plantant cara en aquesta ocasió. [...] jo opino que hi van guanyar més que no hi van perdre. L'ocupació de la Telefonica de Barcelona no va ser sinó un incident dins d’un llarg procés. Des de l'any anterior el poder directe havia estat progressivament arrabassat de les mans dels sindicats, i la tendència general era allunyar-se del control de la classe obrera, a favor d’un control centralitzat que conduia cap al capitalisme d'Estat o, possiblement cap a la restauració el capitalisme prıvat. El fet que en aquest punt es produís una resistència probablement alentí la marxa d’aquest procés.                                                          
                                                                                               GEORGE ORWELL. Homenatge a Catalunya


juny del 37-març del 39
                                                                                                                                                    castellano

 El front de guerra          
      Des de setembre de 1937 el territori controlat pels franquistes no va deixar d'augmentar. Acabada l'ocupació del nord amb Astúries (a l'octubre), el front de guerra es desplaça cap a Aragó. A la fi del 37 té lloc l'ofensiva republicana per a intentar la recuperació de Terol, però a l'abril del 38 les tropes franquistes arriben a Vinarós  dividint a partir d'aquest moment el territori republicà. A l'estiu va tenir lloc la transcendental Batalla de l'Ebre, victoriosa per a Franco, que li va permetre l'ocupació total de Catalunya al gener del 39. L'entrada a Madrid al març d'aquest any significà la fi del conflicte militar. Des de febrer, França i Gran Bretanya reconeixen oficialment al govern de Burgos. En aquests primers mesos de l'any té lloc la fugida, a través dels Pirineus, de milers de famílies republicanes temoroses de les represàlies a mesura que avançaven  les tropes feixistes, és l'exili que va conduir a la majoria d'ells als camps de refugiats del sud de França, en pèssimes condicions, des d'on es traslladarien a diverses destinacions: tornada a Espanya (que, per a alguns, va suposar l'afusellament, la presó o treballs forçats en els camps de concentració), uns altres van seguir l'exili cap a Anglaterra i, sobretot, a Mèxic, i una minoria, a l'esclatar la II Guerra Mundial a Europa, es van unir a la resistència o van ser fets presoners pels nazis que en resposta al “no hi ha espanyols fora d'Espanya” de Franco els van deportar als camps d'extermini dels quals molt pocs van sobreviure.

 

Territori franquista
En la reraguarda de la zona franquista prossegueix la institucionalització de l'Estat nacional-sindicalista: al gener del 38 es crea el primer govern de Franco (com a Cap de l'Estat i president del govern) i s'inicia la promulgació de les Lleis Fonamentals del Regne: llei de l'ensenyament religiós, les lleis laborals del Fur del Treball (que estableixen el Sindicat Vertical d'empresaris i obrers, quedant prohibida la vaga), així mateix es deroguen lleis de la Constitució del 31 com el matrimoni civil, el divorci i la Reforma Agrària.

 

Territori republicà
En la zona republicana, des d'octubre del 37 es crea el govern Negrín-Prieto de reforçament del poder central (assumint competències de les autonomies) amb el suport del PCE, l'objectiu del qual és el de guanyar la guerra, per a això es reconstrueix l'Estat republicà, ara ja  liquidades definitivament les milícies des dels Fets de Maig, amb un Exèrcit Regular, i un control estricte sobre les empreses enfocades a l'economia de guerra (liquidant l'obra de la col·lectivització i el control sindical de les mateixes), govern que intentarà per tots els mitjans possibles convèncer a les democràcies occidentals de la necessitat de salvar a la República Democràtica espanyola.
 

Les dificultats econòmiques, la pèrdua territorial i l'avanç de les tropes franquistes condueixen  a la formació d'un nou govern de concentració republicana (PSOE-PCE-IR-CNT) l’objectiu cada vegada més urgent és el de resistir com es pugui davant l'imminent començament de la conflagració mundial (en un moment d'aguda tensió internacional davant la política expansionista  d'Hitler), per a enllaçar el futur de la democràcia espanyola antifeixista amb la destinació de les altres democràcies europees aconseguint, d'aquesta manera, l’anellada ajuda internacional per a combatre al feixisme espanyol. Però a la fi de l'any 38 les potències antifeixistes  europees no estan disposades a iniciar la guerra encara i les concessions del pacte de Munich (setembre del 38) ratifiquen el sacrifici de la República Espanyola. Els últims dies de la República van conèixer la confusa situació d'un nou enfrontament entre republicans arran del cop d'estat del general Casado (5 de març del 38) amb el recolzament anarquista i de sectors socialistes contra el govern de Negrín i el suport  dels comunistes. L'objectiu de Casado, contrari a la resistència a ultrança governamental, era el de negociar “una pau honrosa” (que suposava permetre la sortida als milers de persones que esperaven els vaixells a Alacant, no represàlies, etc..), però Franco no va estar disposat a acceptar-lo i va exigir la rendició incondicional. El 28 de març entren les seves tropes a Madrid, el 1º d'abril s'emet l'últim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. L’1 de setembre s'iniciava la II Guerra Mundial.


Exercicis

Estudieu el esdeveniments del període juny del 37-març del 39.

 

L'últim part de guerra:

documento del último parte de  guerra de Franco

 

 

• Llegiu els documents següents:

Text 1
Las ulteriores complicaciones de la guerra no han variado más que accidentalmente su carácter: el internacionalismo comunista ha corrido al territorio español en ayuda del ejército y pueblo marxista (...) Por esto, observadores perspicaces han podido escribir estas palabras sobre nuestra guerra: "es una carrera entre el bolchevismo y la civilizacón cristiana", "una etapa nueva entre la lucha entablada entre la Revolución y el Orden" (..) No hemos hecho más que un esbozo histórico, del que se deriva esta afirmación: el alzamiento c¡vico militar fue en su origen un movimiento nacional de defensa de los principios fundamentales de toda sociedad civilizada; (...).
La guerra es, pues, como un plebiscito armado. La lucha blanca de los comicios de febrero de 1936, en que la falta de conciencia política del gobierno nacional dio arbitrariamente a las fuerzas revolucionarias un triunfo que no habían logrado en las urnas, se transformó, por la conciencia cívico-militar, en la lucha cruenta de un pueblo partido en dos tendencias: la espiritual, del lado de los sublevados, que salió a la defensa del orden, la paz social, la civilización tradicional y la patria, y muy ostensiblemente, en un gran sector, para la defensa de la religión; y de la otra parte, la materialista, llámese marxista, comunista o anarquista, que quiso sustituir la vieja civilización de España, con todos sus factores, por la novísima "civilización" de los soviets rusos (...)
La Iglesia no podía ser indiferente en la lucha. De una parte, se suprimía a Dios, cuya obra ha de realizar la Iglesia en el mundo y se causaba a la misma un daño inmenso, en personas, cosas y derechos; de la otra estaba el esfuerzo por la conservación del viejo espíritu, español y cristiano. […] En consecuencia:
Primero: la Iglesia, a pesar de su espíritu de paz (...) no podía ser indiferente en la lucha: se lo impedían su doctrina y su espíritu, el sentido de conservación y la experiencia de Rusia. De una parte, se suprim¡a a Dios y se causaba a la Iglesia un daño inmenso, en personas, cosas y derechos (...); de la otra, estaba el esfuerzo por la conservación del viejo esp¡ritu, español y cristiano. (...)
Cuarto: hoy por hoy, no hay en España más esperanza para reconquistar la justicia y la paz que el triunfo del movimiento nacional.                     
                                                                                          Carta de l'episcopat espanyol (1 de juliol de 1937)

Text 2
El cardenal primado de España, Isidro Gomá  se dirigió a Franco en estos términos: "Dios que ha hallado en Vuecencia digno instrumento de sus planes providenciales sobre la Patria Querida..."; en otra ocasión aludió a Franco como:  "ese enviado de Dios para la salvación de España" y le permitió al caudillo tener siempre a su lado el brazo incorrupto de Santa Teresa para acreditar el caracter de cruzada religiosa que dio a su golpe de Estado. 
                                                                                                                 LA VANGUARDIA,  abril de 1999.

  1. Comenteu la postura de l'Església davant la guerra.
  2. Quines raons s'argumenten per defensar la guerra?. 
  3. Quines repercusions tindrà la postura de l'Església espanyola?.
  4. Saps si la postura que reflexen aquests textes va ser unànime?. Raona la resposta.
  5. Comenteu les característiques dels dos bàndols que es van enfrontar a la Guerra Civil. 
  6. Expliqueu els trets fonamentats de la violència i la repressió a la rereguarda, contra la població civil, que es van donar en els dos sectors durant la Guerra Civil.

 

•• (examen de selectivitat) Llegiu el document: 

              El alzamiento cívico-militar fue en su origen un movimiento nacional de defensa de los principios fundamentales de toda sociedad civilizada; en su desarrollo, lo ha sido contra la anarquía coligada con las fuerzas al servicio de un gobierno que no supo o no quiso tutelar aquellos principios. Consecuencia de esta afirmación son las conclusiones siguientes:
Primera: Que la Iglesia a pesar de su espíritu de paz y de no haber querido la guerra ni haber colaborado en ella, no podía ser indiferente en la lucha: se lo impedían su doctrina y su espíritu, el sentido de conservación y la experiencia de Rusia. De una parte se suprimía a Dios [...]; de la otra [...] estaba el esfuerzo por la conservación del viejo espíritu, español y cristiano. [...]
Tercera: Afirmamos que el levantamiento cívico-militar ha tenido en el fondo de la conciencia popular un doble arraigo: el del sentido patriótico, que ha visto en él la única manera de levantar a España y evitar su ruina definitiva; y el sentido religioso, que lo consideró como la fuerza que debía reducir a la impotencia a los enemigos de Dios, y como la garantía de la continuidad de su fe y de la práctica de su religión.
Cuarta: Hoy por hoy, no hay en España más esperanza para reconquistar la justicia y la paz y los bienes que de ellas derivan, que el triunfo del movimiento nacional. Tal vez hoy menos que en los comienzos de la guerra, porque el bando contrario, a pesar de todos los esfuerzos de sus hombres de gobierno, no of rece garantías de estabilidad política y social. [...]
                                                                                           Carta de l'Episcopat espanyol, 1 de juliol de 1937


1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context historic.
 2. Comenteu les característiques dels dos bàndols que es van enfrontar a la Guerra Civil.
3. Expliqueu els trets fonamentats de la violència i la repressióa la rereguarda, contra la població civil, que es van donar en els dos sectors durant la Guerra Civil.

 

 

•Observeu el document següent i responeu:
 
                                    Bando sobre los slogan permitidos en las concentraciones franquistas

    1. Situeu el document en el context historic.
    2. Què és el "Movimiento" a què es refereix el document?
    3. Expliqueu què significa "II Año Triunfal".
    4. Comenteu la situació política que hi havia en la zona franquista  tot  relacionant-la amb el text.
    5. Comenteu què significava "UNA" dins el lema : "ESPAÑA UNA, GRANDE  Y  LIBRE".
    6. Analitzeu el significat de "¡ FRANCO, FRANCO, FRANCO!". 

 

•Observeu el mapa corresponent a  març-abril del 38 i comenteu-lo.

 

•Comenteu el text següent:

            El Alzamiento Nacional significó en el orden político la ruptura con todas las instituciones que implicasen negación de los valores que se intentaba restaurar. Y es claro que, cualquiera que sea la concepción de la vida local que inspire normas futuras, el Estatuto de Cataluña, en mala hora concedido por la República, dejó de tener validez, en el orden jurídico español, desde el día diecisiete de julio de mil novecientos treinta y seis. No será preciso, pues, hacer ninguna declaración en este sentido.
Pero la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán plantea el problema, estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias prácticas de aquella abrogaciGn. Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de la unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.
En consecuencia [...]
Art. primero. La Administración del Estado, la provincial y la municipal de las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona, se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias.
Art. segundo. Sin perjuicio de la liquidación del régimen establecido por el Estatuto de Cataluña, se consideran revertidos al Estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de quince de septiembre de mil novecientos treinta y dos.
Así lo dispoogo por la presente Ley, dada en Burgos a cinco de abril de mil novecientos treinta y ocho. II Año Triunfal.                                                                                                                                               FRANCISCO FRANCO

 

••(Examen selectivitat) Observeu el quadre següent i responeu les qüestions:

                                  NOMBRE DE MORTS PROVOCATS PELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES
                                              A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

            COMARCA       NOMBRE DE MORTS
            Barcelones              2.500
            Alt Emporda              340
            Segria                        319
            Valles Oriental           281
            Tarragones                252
            Baix Camp                192
            Urgell                        107
            Baix Emporda              93
            Girones                        77
            Baix Penedes               77
            Maresme                      73
            Baix Ebre                     71
            Altres comarques        423

    1. Descriviu la informació del quadre i situeu-la en el seu context historic.
    2. Expliqueu qui va protagonitzar aquests bombardeigs, per que es van produir i quines conseqüencies van tenir per a la població que els patia.
    3. Exposeu breument com va evolucionar el conflicte militar a Catalunya des del juliol del 1936 fins al febrer del 1939.

 

••Examen Selectivitat 2011

cartell de la Generalitat

                                             FONT: Direcció General d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, 1937.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Comenteu les consignes que conté la font.[1 punt]

Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, l’etapa revolucionària i la dualitat de poders, així com l’organització de l’economia i els Fets de Maig. [2,5 punts]
b) Expliqueu els fets d’armes a Catalunya durant la Guerra Civil, incloent-hi els fronts de guerra, les batalles i els bombardeigs.[2,5 punts]

 

••Examen Selectivitat 2009

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu el missatge que transmet la font.[0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu dues causes de la Guerra Civil.[1,5 punts]
b) Sintetitzeu l’esclat revolucionari del juliol del 1936 a Catalunya i l’evolució de la situación política, econòmica i social fins als Fets de Maig del 1937, i expliqueu aquests fets.[1,5 punts]

cartell del PSUC

                        

••Examen PAU 2010

                                   Comunicat de guerra republicà del 25 de juliol de 1938
La jornada d’avui ha constituït un triomf per a les armes republicanes, que han portata terme una operació de guerra d’extraordinària dificultat amb la major precisió, i han conquerit tots els objectius fixats pel Comandament.
En les primeres hores de la matinada, les forces espanyoles creuaren el riu Ebre entre Mequinensa i Amposta, per sorpresa en alguns punts i en d’altres a viva força. Els nostres soldats, han destruït totes les resistències, han fet més de cinc-cents presoners i han capturat abundant material de guerra, artilleria i armament d’infanteria.
Moltes unitats enemigues, incapaces de resistir el nostre violent atac, han fugit a la desbandada.
Els nostres soldats continuen el seu avenç a l’hora de tancar aquest comunicat.
L’aviació italoalemanya ha pretès de respondre al nostre atac amb una acció d’esclafament, actuant sense interrupció durant tot el dia sense poder detenir l’avenç de les columnes espanyoles. Pel foc dels nostres antiaeris han estat abatuts dos trimotors, un Junker i un Heinkel.
                                                      FONT: Traducció d’un comunicat de guerra republicà (25 juliol 1938).
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Comenteu breument les referències al pas del riu Ebre i a l’aviació contingudes en la font. [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials fins als Fets de Maig del 1937, incloent-hi aquests últims.[2,5 punts]
b) Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets de Maig del 1937 (sense explicar-los) fins al final de la guerra.[2,5 punts].

 

Examen selectivitat 2009
                            


Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu el missatge que transmet la font.[0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu el procés d’internacionalització de la Guerra Civil i feu referència al paper de les potències europees i a la No-intervenció.[1,5 punts]
b) Sintetitzeu les fases de la Guerra Civil des del punt de vista militar.[1,5 punts]

cartel de la Junta de Defensa

 

•Llegiu la següent entrevista de VÍCTOR M. AMELA:

-Qué le atrajo de la batalla del Ebro?
–Que ha sido la mayor batalla jamás librada en España. Y que mi padre combatió en ella en primera línea...
–¿En qué bando?
–En el republicano, sin convicción.
–¿Cuántos hombres lucharon en el Ebro?
–A lo largo de los casi cuatro meses que duró –del 25 de julio al 16 de noviembre de 1938– intervinieron unos 300.000 hombres.
–¿Más de un bando que del otro?
–Aproximadamente al 50%.
–¿Y cuántos hombres murieron?
–De 40.000 a 60.000 hombres.
–¿Qué generales lideraron la larga batalla?
–Franco en el lado rebelde. Rojo en el lado republicano. Rojo lanzó la ofensiva.
–Y Franco le ganó.
–Sí, pero a costa de una sangría. Fue un salvaje: envió oleadas y oleadas de sus soldados a morir. Ahí vemos el carácter frío y despiadado de Franco: la muerte masiva de tantos de sus hombres le importaba un pito. Una ofensiva contra Catalunya por el norte hubiera sido más cómoda, como le insistían varios de sus generales.
–¿Y por qué Franco no les hizo caso?
–Porque intuía que si movía tropas y aviones (italianos y alemanes) cerca de los Pirineos, Francia podía verlo como una amenaza e invadir Catalunya.
–Pero Franco consiguió lo que deseaba.
–¡Tras casi cuatro meses! Sí, y eso le aportó en su bando una fortaleza ya indiscutida.
–¿No tuvo el Ejército rojo ninguna opción de victoria?
–Fue una proeza cruzar el Ebro ¡y resistir cuatro meses a un oponente con enorme superioridad aérea y artillera! Rojo era un brillante militar, pero la única posibilidad republicana real era que estallase la guerra en Europa y así recibir apoyo aliado. El pacto de Munich, el 28 de septiembre, en el que los aliados entregan Checoslovaquia a los nazis, hundió esas esperanzas. Y Franco respiró.
–¿Es verdad que en esos frentes estancados los contendientes confraternizaban a ratos?
–¡Eso es mentira! Se odiaban. La cosa iba en serio, a muerte. Por eso mi padre se indignaba cuando veía la película de Berlanga “La vaquilla”, que da esa frívola idea. Berlanga trivializa ahí el espanto de la guerra. “¡Y en la película se hablan de usted y llevan uniformes limpios! ¡Si todos íbamos desharrapados y tuteándonos!”, se indignaba mi padre.
                                                                                                                        LA VANGUARDIA 15/10/2003

 

 

•Llegiu la següent entrevista a Mary Nash, catedràtica d'Historia contemporània en la Universitat de Barcelona.

La Vanguardia.-Dame un ejemplo de "roja".
Mary Nash.- Rosario "la dinamitera". Le explotó una bomba en la mano y perdió el brazo. Siguió la guerra en Correos. (...)Las mujeres se convirtieron  en símbolo de la movilización antifascista en el verano de 1936. Lina Odena sería el modelo más legendario.
La Vang.- ¨Quien era Lina Odena?
Mary Nash.- Una joven de veinte años de las JSU, movimiento juvenil comunista. Se suicidó en el frente de Granada, a punto de ser capturada por las tropas moras de Franco. Se convirtió en la heroína miliciana.
La Vang.- Era mujeres republicanas, pues, que combatieron en la Guerra Civil.
Mary Nash.-Si, fue la primera vez en la historia que las mujeres iban al frente de la guerra como soldados, de forma masiva. (...) Lo interesante es que en el lado republicano se entrelaza la lucha antifascista con un intento de conseguir la emancipación de las mujeres y hasta de cuestionar la civilización masculina.
La Vang.-¨Y hasta dónde llegó el intento?
Mary Nash.-Las mujeres empuñaron las armas, fueron capitanes, en la retaguardia ocuparon cargos, trabajaron en fábricas junto a los hombres...
La Vang.-Me lo pinta como una gran fiesta.
Mary Nash.-Es una paradoja, si, pero junto a la barbarie de la guerra se vivió un momento de gran libertad. Cayeron barreras... ¡Las mujeres se pusieron falda-pantalón! ¡Pudieron hacer cosas que hasta entonces sólo hacían los hombres! (montar en bicicleta, saltar a los camiones...)
La Vang.-¨Y qué pasó con el machismo español?. ¨Se esfumó en el bando republicano?
Mary Nash.-¡No!. Los carteles de propaganda del verano, con milicianas guapas como mono azul, fusil en alto, coraje revolucionario y el lema: "Les milicies us necessiten!", duraron poco. En pocas semanas salieron otros "La dona, a la reraguarda". Y en noviembre, se ordena a las mujeres que se retiren del frente. De mitificarlas se pasó a desprestigiarlas, a injuriarlas. Las desprestigiaron todos, autoridades republicanas incluidas. Se les acusó de frívolas, de coquetas, de transmitir enfermedades venéreas en el frente...Al deshacer las milicias para formar un Ejército regular, ahí la mujer ya no tenía sitio. Y si, muchas admitieron que serían más útiles en la retaguardia. (...)
La Vang.- ¨Qué peso tuvo la mujer republicana, ya en la retaguardia?
Mary Nash.-No puede entenderse la resistencia republicana sin ellas. Cuando la consigna fue: "hombres al frente, mujeres al trabajo", ellas se lo tomaron en serio. Se fueron a las fábricas...y allí encontraron la oposición machista de obreros y sindicalistas, que las veían como competidoras laborales. (...)
La Vang.- ¨Qué queda hoy de aquellas mujeres?
Mary Nash.- En la geneología de nuestro feminismo, esas "rojas" son las pioneras.
La Vang.- Pero perdieron la guerra.
Mary Nash.-¨Seguro?. Pese a la represión franquista, ellas transmitieron calladamente sus valores a sus hijas y a sus nietas, una a una. Aquella, créame, no fue una batalla perdida.                                   
                                                                                                                        LA VANGUARDIA, 29 -11-99

 

•Llegiu el text següent i feu un resum:


                "Armas para España", del historiador Howson, muestra en detalle la desastrosa política de compra de armamento llevada a cabo por las inexpertas autoridades republicanas (en la URSS y otros países, como Polonia), una de las claves de la derrota bélica. Howson -que ha colaborado con la periodista catalana Dolors Genovés- afirma que el material bélico vendido por Moscú "fue mucho menor del  que se ha publicado", que su calidad "era con frecuencia deplorable, con armas de 1870 y a veces con tan poca munición que apenas pudieron utilizarse" y, además, que toda esta "chatarra" se pagó a un precio astronómico. (...) Pero no fueron sólo los soviéticos. El minucioso estudio de Howson documenta "chantajes masivos y sobornos" de políticos, militares y funcionarios de media Europa que exigían dinero "para facilitar su 'cooperación' armamentística", ya que la "no intervención" de las democracias en el conflicto obligaba a que los tratos tuvieran lugar en el mercado clandestino. En palabras de Howson, "los republicanos raras veces consiguieron m s de una fracción de lo que necesitaban, y aún entonces sólo tras largos retrasos y a un coste terrible, físico y moral". Para el historiador Paul Preston, "la sorprendente aportación de Howson arroja una nueva luz sobre la derrota de la izquierda española" porque los numerosos defectos del armamento explican mejor los decisivos fallos de la artillería republicana, atribuidos tradicionalmente a la indisciplina y falta de dirección de la tropa".
                                                                                                                                  La Vanguardia  06/12/2000

• Comenteu l'article següent:

                              Polémica retirada de una placa de homenaje a la brigada Lincoln en New Hampshire
WASHINGTON. - New Hampshire, el pequeño estado de Nueva Inglaterra amigo de los debates en profundidad, lleva varias semanas enfrascado en uno muy emotivo, que gira en torno a la guerra civil española. ¨Eran comunistas y anticatólicos los voluntarios estadounidenses que lucharon en el Ejército republicano?, ¨cometieron crímenes de guerra, como el asesinato de miles de sacerdotes y monjas? El debate, que hace unos días reunía a decenas de ciudadanos en el Parlamento estatal, arranca de la polémica que hay acerca de una pequeña placa de bronce que, durante unas horas, el pasado 9 de febrero, estuvo colgada en el vestíbulo de las banderas, la sala m s trascendental del Capitolio de Concord, en honor de la brigada Abraham Lincoln. La placa fue idea del diputado demócrata Burt Cohen, que cree que los 2.800 voluntarios de la Lincoln, entre los que hab¡a doce de New Hampshire, "eran demócratas que lucharon contra el fascismo cuando no estaba de moda hacerlo".
                        El diputado republicano Tony Soltan, sin embargo, opina que estos "voluntarios internacionales de la libertad", como dice la placa, se equivocaron de tiempo y lugar, porque la España Republicana era un satélite de la Unión Soviética. En este contexto, el general Franco luchó "contra el comunismo y en defensa de la civilización cristiana". Jack Kenny, columnista del "Manchester Unión Leader" asegura que "no puede compararse a Franco con Hitler porque Franco salvó a decenas de miles de judíos".
             Los brigadistas de la Lincoln, a los que ayudó el escritor Ernest Hemingway conduciendo ambulancias, eran casi todos comunistas. "Calculo que un 60% lo era. Tal vez, m s", asegura Peter Carroll, presidente de los archivos de la brigada en Nueva York. Recuerda que, en aquella ‚poca, a mediados de los años 30, en plena depresión, el comunismo era un fiel aliado de los trabajadores pobres, y que muchos voluntarios combatieron luego en la Segunda Guerra Mundial. En los años 50, sin embargo, cayeron en desgracia. El FBI los investigó y fueron víctimas de la caza de brujas del McCarthysmo.
                        Russell Cook, veterano de la Segunda Guerra Mundial, dijo durante el debate en Concord, que "el único comunista bueno es el que está  muerto". A su lado, Lawrence Braden, veterano de las guerras de Corea y Vietnam, manifestó que "el puño en alto es tan ofensivo como la esvástica nazi". Bob Barker, diputado republicano, estuvo de acuerdo y dijo que la placa es un insulto a los veteranos y que los brigadistas no se la merecen porque combatieron violando las leyes americanas, que prohibían viajar a España.

                                                                        XAVIER MAS. corresponsal de La Vanguardia 16/03/2001


• Resumiu el text següent:

          La vida y hazañas de muchos miembros de las Brigadas Internacionales sobrecogen por su audacia. Se cumplen hoy 65 años del fin de la batalla del Ebro, la más sangrienta de la Guerra Civil, y nuevos libros han recordado la efemérides. En el Ebro participaron por última vez las Brigadas Internacionales, aunque fueron retiradas antes de su finalización.
           El pasado 7 de noviembre se cumplió el 67 aniversario del bautismo de fuego de estas brigadas en el frente de Madrid, en el Jarama, y en los últimos meses grupos de ancianos ex brigadistas han visitado los lugares en que combatieron, principalmente en el frente del Ebro, y sobre su gesta se ha celebrado una exposición en Barcelona.
           En todas partes han sido agasajados y reconocido su esfuerzo. Porque no eran las bandas de asesinos con que el franquismo de la guerra y primera posguerra pretendió confundirlos. Cometieron abusos y brutalidades, pero, ¿qué bando está exento? Eran ciudadanos de diversos países que llegaban a un lugar extraño dispuestos a luchar y morir por una idea. Combatieron con valentía como fuerza de choque que en algunos casos resultó decisiva, sobre todo en el Madrid asediado a finales de 1936 cuando las tropas de Franco confluían sobre la capital. Eran idealistas en el sentido más puro de la palabra. Lo dejaron todo para combatir el fascismo.
En los homenajes, sin embargo, a muchos organizadores y oradores se les ha ido la mano. Han sido presentados como combatientes de la democracia. Esto nada tiene que ver con la realidad. Casi todos los brigadistas eran comunistas.Y estalinistas. Se movilizaban y jugaban la vida siguiendo directrices de la Komintern, la Internacional Comunista, mientras en la URSS se cometían terribles purgas contra los propios comunistas en juicios falseados y aquí sus correligionarios no sólo liquidaban a los del bando contrario, sino también a Andreu Nin y a los anarquistas.
              Como personas, merecen un gran respeto como todos cuantos se juegan la vida por un ideal, se esté de acuerdo o no con sus planteamientos, pero no venían a defender la República española que encarnaban Azaña, Prieto o Companys, sino que anhelaban una España al estilo de la hoy extinta URSS. Su entrega y heroísmo ilusionan, pero considerarlos como idílicos luchadores de la libertad y la democracia es papanatismo e ignorancia.


                                                                         DANIEL ARASA, periodista. LA VANGUARDIA 18/11/2003

 

•Llegiu els textos següents:

Text 1
      Un anciano de Ager reclama una compensación a Alemania por los años pasados en el campo de concentración de Mauthausen.
            Un prisionero logró escapar del campo de concentración de Mauthausen escondido en una caja de madera cargada en un camión. Los alemanes lo detuvieron tres dáas después y lo llevaron de nuevo al campo de exterminio. Lo ataron dentro de la caja, y los demás prisioneros, que eran miles, debían orinar encima del hombre cada mañana. La tortura duró una semana, hasta que murió. Ocurrió hace más de 50 años. Pero Antoni Ibern lo recuerda como si fuera ayer. Tiene 87 años y vive en Ager (la Noguera). El nombre de Antoni Ibern aparece en una lista, junto a otros 40 españoles, elaborada por la asociación Amical Mauthausen, que ha iniciado gestiones para reclamar una indemnización al Gobierno alemán como compensación por el trabajo de estos deportados en los campos de concentración nazis. "Lo que yo he pasado no se paga ni con todo el oro del mundo", dice Antoni. La guerra, además de robarle ocho años de su vida, se llevó a su padre (fusilado por las tropas de Franco) y privó de libertad a su madre, que pasó cinco años en prisión.
            La historia de Antoni Ibern no es muy diferente a la de los 18.000 españoles deportados a campos de concentración, de los que únicamente sobrevivieron dos millares. "El 20 de julio de 1936 me alisté en el bando republicano y tres años después, el 10 de febrero de 1939, huía a Francia tras entregar las armas en la frontera", recuerda el hombre. Los alemanes le hicieron prisionero cuando cavaba una trinchera de 200 kilómetros en el norte de Francia. Y así fue como Antoni Ibern llegó, el 22 de junio de 1940, al campo de concentración de Mauthausen, que iba a convertirse en su único domicilio durante los próximos cinco años. "Aquello estaba pensado para exterminar, para matar lentamente a las personas", explica el vecino de Ager. "Cuando nos levantábamos por las mañanas había decenas de prisioneros carbonizados en la valla eléctrica del recinto. Se suicidaban por la noche porque no soportaban aquella vida."
            La indemnización que ahora reclama es por los cinco años que trabajó en la cantera del campo de concentración. Todos los presos sabían perfectamente dónde estaba la cámara de gas. "Cuando sacaban los cadáveres tenían agujeros en la zona del esófago. Las personas se apretaban el cuello hasta herirse en un desesperado intento para no asfixiarse."
            El 5 de mayo de 1945 se acabó el mal sueño. "Estábamos convencidos de que íbamos a la cámara de gas. Entonces llegaron dos tanquetas de las tropas de liberación."Su vida transcurre ahora muy tranquila en Ager junto a su mujer, María, pero el hombre no olvida.
                                                                                                         
                                                                                                  JAVIER RICOU La Vanguardia  07/11/2000

Text 2  
Antonio Roig tenía 17 años cuando empezó la guerra civil española. Su amigo, Josep Zamora, 15. Antonio vivió 4 años en el infierno del campo de concentración de Mathausen. Josep perdió allí a su padre y a un primo hermano.(...)
            Tras la guerra civil, vencidos, como ellos dicen, "por las tropas nazi-onales", fueron andando des del Ebro hasta la frontera francesa. Pies ensangrentados, miseria, sarna. Hambre. En Francia fueron hacinados en campos de refugiados, de donde sólo salieron "los privilegiados, la intelectualidad", embarcados rumbo a Méjico, Chile, Argentina. Ellos, los soldados de la República y los Guardias de Asalto, se quedaron allí, "donde nos daban lo justo para no morir". As¡, hasta septiembre de 1939, cuando Francia y Alemania se declararon la guerra. Les ofrecieron dos posibilidades para olvidarse del campo de refugiados y de las alambradas de espino. Alistarse en el Ejército o en los batallones de trabajadores para reforzar las fortificaciones.
            Antonio y Josep eligieron lo segundo y a partir de ah¡ sus vidas se separaron. Tras la rendición de las tropas francesas, fueron dando tumbos con la intención de llegar a Suiza, hasta que se presentaron en un pueblo y les dijeron: Habéis llegado al mismo tiempo que los alemanes.
            Se entregaron, confiados que les tratarían como a prisioneros de guerra. Por entonces, Franco y Hitler se entrevistaron en Hendaya y "Serrano Súñer dijo aquello de que "no hay españoles fuera de España". Antonio, fue deportado a Mathausen. Josep tuvo la fortuna, por cruel que parezca, que un obús casi le destrozó la pierna derecha. Estaba hospitalizado y por eso no se lo llevaron a Mathausen. A su padre y a su primo, s¡. Es lo último que supo de ellos. A ál le enviaron a un campo de trabajos forzados de la Bretaña de la que pudo huir gracias a los partisanos. Participóen la liberación de Par¡s, fue uno de los últimos maquis que combatieron  por un sueño e intentó poner en marcha una célula de izquierdas en Santa Coloma de Gramanet, en el cinturón metropolitano de Barcelona, "el cinturón rojo".
            Ahora Josep y Antonio forman parte de la memoria viva de Amical de Mathausen y han emprendido su última y m s importante guerra. La lucha contra el olvido. (...). Al llegar a Mathausen lo primero que ve¡as era una tremenda chimenea. La llama no se apagaba nunca. Cuando entró en el campo comencó a ver seres esquálidos, vestidos con una traje a rayas y con una S en el pecho. La marca de Mathausen. Al llegar, los prisioneros m s jóvenes preguntaban a los veteranos cómo se podía salir de allí. "Por la chimenea", les decían.  Antonio Roig pasó a ser desde ese momento un número. El prisionero 5.277. (...) M s de 10.000 españoles fueron internados en este y otros campos. Apenas sobrevivió un millar. Y de ese millar, cada vez quedan menos.
            Josep, mientras tanto, en la resistencia, a la edad que le hubiera tocado pensar en las chicas, utilizaba bombas de mano como minas antipersonal y cambiaba de dirección indicadores de camino. Sus enemigos eran tanto los alemanes como los colaboracionistas de Vichy.
            "Adelgazamos -explica Antonio- hasta límites insospechados. Cada quince días, venía una nueva remesa de prisioneros. Los hornos crematorios se encargaban de abrir espacios. La verdad, esa imagen tan cinematográfica de las cenizas inundándolo todo yo nunca la vi. Lo que sí recuerdo es el olor a carne quemada. Se contaban historias terribles, de prisioneros que habían caído inconscientes, extenuados tras doce horas de trabajo en la cantera, y que eran cargados en las carretas de los muertos, o de los gaseados, que iban al crematorio".  El hambre era el compañero de todos los presos. Al levantarse, con la salida del sol, les daban un vaso de agua teñida de negro, con un ligero sabor a achicoria. Los prisioneros destinados a la cantera debían descender 186 escalones para llegar hasta ella. "La mayoría murió allí. En la cantera hacíamos de todo. Adoquines, l pidas. Al medio día nos traían la comida. Unos termos con un contenido acuoso. Una sopa en la que habían remojado nabos y peladuras de patata". Era el momento en que más se divertían los guardias. Todos los prisioneros hacían las mil y una para ponerse al final de la cola. "Nadie quería ser el primero porque sólo le tocaba líquido viscoso. Los nabos y las peladuras estaban en la parte baja del termo. Sacábamos fuerzas de flaqueza para subir de nuevo, una tarde m s, los 186 escalones. Eso si un SS no te daba una paliza por aburrimiento o por qué sé yo. O no te daba  un empujón en el escalón 185 y te enviaba abajo."  Los ojos de Antonio, unos d¡as antes de cumplir 80 años, se humedecen y se le quiebra la voz. A su lado, Josep le anima: "Sigue, cuéntalo todo, que ellos, los jóvenes, lo sepan. Que el horror no se repita."                
                                                                                 LA VANGUARDIA. Revista p. 11. 22 de noviembre 1998

  1. Qui era Serrano Súñer?. Què volia dir amb: "no hay españoles fuera de España"? 
  2. Qui eren els partisans?
  3. Què significa "liberación de Paris", "fue uno de los últimos maquis que combatieron por un sueño" i "el cinturón rojo"
  4. Qui eren els "colaboracionistas de Vichy"?.

 

Si voleu veure més cartells i escoltar una de les cançons més representatives de la guerra aneu a http://www.e-dona.cat/Caty-Gonzalez/BATXILLERAT%20SEGON/t6%20guerra%20civil/t6%20guerra%20civil.html i en aquest mateix apartat cliqueu en si me quieres escribir.

 

Exercicis de síntesi i repàs

1. Seleccioneu la resposta correcta que correspongui a  la situació espanyola durant la Guerra civil:

1.  Durant la guerra civil, les grans empreses catalanes varen ser col.lectivitzades.
2.  L'any  31 el general Franco es va rebel.lar contra el govern de la República.
3.  En el període 1936-maig de 1937  el govern central i el govern català es varen enfrontar perquè l'un era de centre-dreta i l'altre 
     de centre-esquerra.
4.  El POUM era un partit catòlic, de dretes, nacionalista i defensor de la propietat.
5.  La CNT va guanyar  les eleccions d'agost  de 1936.
6.  Francesc Macià era el president  de la Generalitat quan va esclatar la guerra.
7.  L'alta burgesia catalana va lluitar contra les tropes franquistes.
8.  Esquerra Republicana de Catalunya va formar part del govern  de la Generalitat durant tota la  guerra.
9.   Madrid, de seguida de començar la guerra va ser ocupada per les tropes franquistes.
10. Tots els partits que estaven a la Generalitat  eren partidaris de la revolució.
11. Les Brigades Internacionals estaven constituïdes per soldats enviats pels seus  governs.
12. Gran part de la burgesia industrial catalana va desaparèixer durant la guerra.
13. L'anarquisme era la força política predominant entre els obrers catalans.
14. La URSS va ser un dels pocs països que van ajudar al govern de la República.
15. La Generalitat va decretar la nacionalització de les empreses industrials.
16. Els grans financers i els partits conservadors van donar suport als franquistes.
17. Burgos va ser la capital de l'Espanya franquista durant la guerra.
18. El Comité de Milícies Antifeixistes era el govern de Catalunya en els primers  mesos de guerra.
19. Lluís Companys era el president de la Generalitat.
20. El poder executiu va estar controlat per la CNT en els primers mesos de la guerra.
21. Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions durant la guerra.
22. Els partits conservadors catalans van intervenir en el cop d'Estat militar del 18 de Juliol.
23. Els fets de maig van suposar la pérdua del poder pels anarquistes.
24. La guerra la van guanyar els militars franquistes amb el recolçament de part de l'empresariat i de l'Església.
25. Els comunistes del PSUC estaven en contra de fer la revolució.
26. Una conseqüència del fets de maig és que el govern de Catalunya va perdre  poder a favor del govern de la República.
27. Els comunistes (PSUC i PCE) van prenent el poder a partir dels fets de maig.
28. L'URSS estava dirigida per Stalin que no volia una revolució a Espanya.
29. El Decret de col.lectivitzacions  respectava la petita  propietat. 
30. L'Església va restar neutral en el conflicte bèl.lic.
31. Els anarquistes tenien el poder en els primers mesos de guerra.
32. Des del primer moment els franquistes van controlar les zones industrialitzades.
33. Franco disposava d'una gran superioritat militar.
34. Les operacions militars van afectar el territori de Catalunya des dels primers  mesos de  guerra.
35. En els dos bàndols que estaven en guerra es va produir una forta repressió contra els  enemics polítics que estaven en el seu
      territori.
36. A Catalunya hi havia dos partits comunistes que estaven enfrontats.
37. Tots els països van restar neutrals durant la guerra civil espanyola.
38. La guerra va acabar al març de l'any 39.
39. Madrid va estar sitiat des de l'octubre del 36 fins acabar la guerra civil.
40. La Batalla de l'Ebre va ser una de les primeres de la guerra.

         

Pel.lícules recomanades

•Ken Loach, Tierra y Libertad (1994). En acabar, podeu fer el comentari de la pel.lícula seguint aquest guió:

  • Descripció
    -fes un petit resum argumental
    Anàlisi
    -identifica els personatges principals (individuals i col.lectius)
    - analitza amb deteniment els protagonistes i la seva mentalitat o circunstàncies.
    -comenta algunes escenes significatives: La formació de l'exèrcit milicià. L'assemblea en el  saló de la casa del terratinent.
    -Els fets de maig
    -resumeix en una sola frase la idea central de la pel.lícula.
    -analitza l'entorn historic de què tracta el film: moment històric a què fa referència i tractament dels fets.
    Conclusió
    - Escriu sobre quina ha estat la intenció del director en fer la pel.lícula, o sigui, la  posició ideologica del  film davant els fets que presenta.
    - Valoració personal de l'obra: es tracta de cloure el comentari fent un judici personal tant  d'alló que t'ha suggerit el film com de l'interés general que pot tenir l'obra, a partir de les virtuts i/o els defectes que té, segons el teu criteri.


            Crec que els fets que ocurriren a Espanya durant els primers mesos de la Guerra civil -l'intent revolucionari dels anarquistes i els troskistes del POUM- foren un dels moments decisius de la historia del segle XX i, per a mi, és important entendre per què fracassà aquella gran esperança en què, per primera vegada a la seva vida, els treballadors creien i veien que era possible canviar la seva vida i transformar la societat. I ara que la gent és tan cínica i els joves estan tan alienats, crec que és necessari recordar que un cop hi hagués molta gent jove que lluità i donà la seva vida per canviar el món.
                                                                                                                                             Ken Loach
-Què opines sobre el que diu l'autor?.

 

•Vicente Aranda, Libertarias (1996)

•sèrie Hª de Catalunya edu sobre L.Companys /Catalunya sota les bombes
•sèrie de TVE Memoria de España La Guerra Civil-franquismo
  

•videos
•documentals sobre la guerra civil:
http://www.youtube.com/watch?v=RXafC3Xs3os&feature=related (8,19')
http://www.youtube.com/watch?v=3C5ScyIU_6U&feature=fvw Operacions bèl.liques (5')


•Sèrie documental de la BBC  i Granada Televisión. Es poden veure els fragments següents:


http://www.youtube.com/watch?v=NiC4c_16G8c&feature=related (6') juliol del 36
http://www.youtube.com/watch?v=ndNTHQ8KigA&feature=related  18 de julio
http://www.youtube.com/watch?v=BljARgB7nB0&feature=related (10') revolución y contrarrevolución
http://www.youtube.com/watch?v=piz7I0muZt8&feature=related (10') La guerra de los idealistas
http://www.youtube.com/watch?v=3FuLzZhLNkA&feature=related (10') Franco y los nacionalistas
http://www.youtube.com/watch?v=Lu4SWiGcWP8&feature=related (10') Cara y cruz de la revolución
http://www.youtube.com/watch?v=GJb4sL4Jguo&feature=related (10') La batalla del Ebro
http://www.youtube.com/watch?v=7vaJizfj2fM&feature=related (10') el exilio republicano
http://www.youtube.com/watch?v=-v7W0s1WHlg&feature=related (10') marzo del 39
http://www.youtube.com/watch?v=mbyzBG3eqJY&feature=related (6') campos de concentración franquistas
http://www.youtube.com/watch?v=vR6eYCtS1XM&feature=related (6') fin de la guerra

O el capítol sencer:

02 - Revolución y contrarrevolución http://www.megavideo.com/?v=N9B9FATM

03 - La guerra de los idealistas http://www.megavideo.com/?v=OWK20XH5

04 - Franco y los nacionalistas http://www.megavideo.com/?v=XTZLIJY3

05 - Cara y cruz de la revolución http://www.megavideo.com/?v=VEX27UP8

06 - Victoria y derrota http://www.megavideo.com/?v=GFR114K9   


•Altres interpretacions sobre diferents aspectes de la guerra civil http://www.youtube.com/watch?v=Ogxj9Jo43a8 (1h)

http://www.youtube.com/watch?v=_yZs4XqA098&NR=1  document de la CNT sobre esdeveniments dels anys 1936-37 (2,16')
•http://www.youtube.com/watch?v=hD-W9vzb5x4&feature=related document sobre la Guerra Civl (10')
http://www.youtube.com/watch?v=UhNtpKvt02E&feature=related els bombardeigos sobre Barcelona (2,59')
http://www.youtube.com/watch?v=0wNGA2uTtI0&feature=related intervención extrangera (2')
http://www.youtube.com/watch?v=1vzCNPzFuo4&feature=fvw  imagenes II República 1931 Madrid 5'
http://www.youtube.com/watch?v=NZHrUV5vBFg&NR=1&feature=fvwp  II República -transicion visión historiadores 1ª parte
http://www.youtube.com/watch?v=rGBSSTjAPko&NR=1   2 parte

• sèrie de TVE revolució d'octubre 34 a Astúries debat entre historiadors:
http://www.youtube.com/watch?v=mmzEDMH55zc&feature=related    
http://www.youtube.com/watch?v=hSb5efIbLzo&NR=1  
http://www.youtube.com/watch?v=8IqC_eWd1TI&NR=1  
http://www.youtube.com/watch?v=Wr4kISinMvg&feature=channel  mujeres en la Republica

 

•Sèrie de TV3 "La memòria dels cargols", una visió humorística de la història:
http://www.tv3.cat/videos/2958010/Amor-lliure ambientada durant La Guerra Civil (47')  

            

Examen

A) Observeu els mapes següents:

                                                                                                 
              1 Mapa 1  2 Mapa 2

                 3 Mapa 34 Mapa 4
         

  1. Descriviu els mapes, identificant la cronologia aproximada de cada mapa.Situeu-los en el seu context històric(2 p)
  2. Situeu el conflicte en el context internacional i comenteu la intervenció estrangera (3p)
  3. Expliqueu la composició social i política dels dos bàndols enfrontats. (3p.)

 

B) Llegiu el document següent:

DON LORENZO MARIGó POBLET, Alcalde de Cornellá de Llobregat,
HAGO SABER QUE:
1.  Todos los habitantes de  la localidad  saludarán con el brazo en alto al Sr.  Alcalde y Jefe Local de la Falange Española
     Tradicionalista y de las JONS tanto a su paso por  la vía pública como al entrar a su despacho oficial.
2.  Todos los españoles saludarán en posición de firmes a la bandera Nacional.
3.  Por ser  los  saludos  citados  demostración  del nuevo espíritu de disciplina españolista que anima a todos a cooperar a la  obra
    del Glorioso  Movimiento  Nacional,  serán considerados malos  españoles  y  denunciados  como  tales  a  las Autoridades
    Militares,  todos aquéllos que dejaren de cumplir lo dispuesto en el presente Bando.

                                                           Dado en Cornellá de Llobregat  a 25  de  febrero de  1939. III Año Triunfal.

  1. Situeu el context històric del document. A què es refereix el text amb "III Año Triunfal"? (0,5p)
  2. Què podeu deduir de Lorenzo Marigó a través del document? (0,75p) 
  3. Què era el "Movimiento Nacional? . Explica les característiques ideològiques. (0,75 p)

 

         

En acabar, consulteu la correcció



OBJECTIUS


-saber situar la guerra civil espanyola en el context internacional dels anys 30
-comprendre les causes de La Guerra Civil
-conèixer la composició socio-política dels dos bàndols
-saber les fases de les operacions bèl.liques
-conèixer la situació de la reraguarda en les dues zones
- entendre la Guerra Civil com una lluita de classes entre l'intent de revolució obrera i la defensa feixista del capitalisme.

 

Enllaços d'interés

Comentari

1http://www.historiasiglo20.org/HE/14.htm

2 http://www.xtec.es/~jrovira6/gcivil.htm

3http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/
guerracivil.htm


4http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/
guerracivil-cat.htm

5http://www.xtec.net/~jbuxader/aula/tests/index.htm

6http://www.elhistoriador.es/guerracivil.htm

7http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htm

8 http://www.ucm.es/info/hcontemp/madrid/guerra%20civil.htm 

9 http://www.ugt.es/ugtpordentro/guerracivil/carteles.htm

10http://www.educa.madrid.org/web/ies.ginerdelosrios.
alcobendas/departamentos/lengua/lenEus/guerracivil/index.html



1. Informació sobre La Guerra Civil

2. Fonts documentals (1936-1939)

3 Informació sobre La Guerra Civil espanyola


4 Informació sobre La Guerra Civil a Catalunya


5 Exercicis d'autoavaluació sobre La Guerra Civil a Catalunya

6.Informació textual, mapes, cartells, fotos...sobre la guerra

7. Las mujeres y la Guerra Civil.

8. La vida cotidiana en Madrid durante la guerra

9. "Colección" de carteles republicanos de la UGT

10 activitat de webquest

Tornar a l'Index de Segon de Batxillerat                                                   Tornar a l'Index General