Modalitats comunicatives i d'escolarització

 Dues llengües per a una educació

Modalitats comunicatives utilitzades en l’educació de l’alumnat sord

En l’educació de l’alumnat sord en diversos llocs del món, les diferents modalitats comunicatives incorporen estratègies que s’arrengleren en un continuum que proposa des de models monolingües orals exclusius fins a bilingües i biculturals. Aquests últims impliquen llengua de signes més llengua oral, i cultura sorda més cultura del medi. Les característiques de les modalitats comunicatives més utilitzades al nostre país són:

Modalitats audio-orals exclusives

Característiques principals

  • Treballen el desenvolupament exclusiu de la llengua oral parlada i escrita (català i castellà).

  • Emfasitzen la protetització primerenca (audiòfons o implant coclear).

  • Emfasitzen l’educació de les restes auditives. Possible ús d’aparells amplificadors de reeducació individual o col·lectiva.

  • Permeten la lectura labial (excepte en casos extrems en què s’utilitza solament l’atenció auditiva).

  • Admeten la parla com a única via d’expressió no escrita de l’alumne/a.

  • Poden acceptar els gestos naturals (gestos no codificats) per acompanyar la parla, però no els signes de la llengua de signes.

Expectatives previsibles:

  • Lectura labial:

    • La dificultat per diferenciar fonemes visualment similars per lectura labial (per exemple p - b- m) pot ser parcialment compensada amb el treball de les restes auditives i l’ús de l’audiòfon.

    • L’adquisició de la lectura labial en nens/es amb sordeses pregones de 2n i 3r grau (BIAP) pot ser particularment limitada.

  • Fonologia:

    • Els nens/es amb pèrdues auditives moderades poden adquirir un codi fonològic molt o bastant competent tot i confondre fonemes acústicament propers.

    • Els nens/es amb pèrdues auditives severes o fins i tot pregones de 1r grau poden adquirir un codi fonològic relativament competent.

    • Els nens/es amb pèrdues auditives prelocutives de 2n i 3r grau possiblement adquiriran el sistema fonològic de manera limitada.

  • Lèxic i sintaxi:

    • La facilitat per adquirir lèxic i competència sintàctica no és independent  del grau de pèrdua auditiva ni del moment d’aparició de la sordesa: Els nens/es amb pèrdues auditives moderades poden assolir un nivell lèxic i sintàctic suficient per vehicular les seves necessitats de comunicació i de gestió de la informació. Els nens/es amb importants pèrdues auditives prelocutives tindran possiblement importants buits lexicals i assoliran principalment un lèxic funcional i concret centrat en paraules usuals, amb desconeixement de diversos mots que expressen conceptes no tangibles o abstractes. Tanmateix potser s’expressaran (oralment i per escrit) amb frases poc vertebrades en general, mancades de preposicions, conjuncions,... i amb un ús poc competent de la flexió verbal, nominal, de les concordances,...

    • Els nens/es amb pèrdues auditives moderades poden adquirir molt significativament la llengua per immersió, en contextos i situacions naturals. Els nens/es amb sordeses importants, però, tenen moltes dificultats per assolir la llengua per immersió en contextos naturals; Això implica que la majoria del nou lèxic i de les diferents estructures sintàctiques hagi de ser après en contextos de treball formal i programat del llenguatge.  

  • Parla:

    • La intel·ligibilitat de l’expressió oral depèn de les restes auditives conservades així com del grau d’aprofitament de l’audiòfon o implant.

    • En general els nens/es amb pèrdues auditives moderades són capaços d’assolir una parla intel·ligible per qualsevol interlocutor, tant des del punt de vista articulatori com prosòdic.

    • És possible que nens/es amb sordeses prelocutives importants arribin a assolir només una parla comprensible per interlocutors habituals (família, professors, logopeda,...), degut principalment a una producció poc aconseguida dels aspectes suprasegmentals de la parla (ritme, entonació, to,...).

  • Llengua escrita:

    • La llengua escrita representa para las personas sordas una via insubstituïble de captació d’informació. Els nens/es amb un bon nivell lingüístic acostumen a obtenir més informació dels textos escrits que no del discurs oral. Aquesta és una raó per la reivindicació per part de les persones sordes del subtitulat universal en la TV, el cinema, etc.

    • La utilitat de la llengua escrita com a mitjà per obtenir informació, però, depèn del nivell lingüístic general assolit (lèxic i sintàctic): El text escrit elimina la barrera de la dificultat de comprensió per via auditiva si existeix un nivell lingüístic general apropiat. Si no és així la barrera la constitueix pròpiament els límits del desenvolupament lingüístic.

    • La lectura mecànica acostuma a ser bona o acceptable en tots aquells nens/es que han reeixit en el treball fonètic i prosòdic encara que tinguin una sordesa important.

    • La lectura comprensiva, però, depèn lògicament del nivell lingüístic general. Per això una bona lectura mecànica no sempre es tradueix en una bona comprensió d’allò que es llegeix.

Paraula complementada

Característiques principals

La Paraula Complementada (LPC);  en anglès: “Cued Speech”. Es tracta d’una modalitat audio-oral amb suport a la lectura labial. La lectura labial està reforçada per l’ús simultani, per part de la persona que s’adreça a l’alumnat sord, de la parla amb diferents configuracions dels dits i de posicions de la mà  en diversos llocs del rostre (“cues”). Amb aquesta representació manual dels fonemes s’eviten les ambigüitats de la lectura labiofacial degut a què hi ha fonemes invisibles a la vista (exemple /g/, /k/), i d’altres que són visualment similars i fàcils de confondre (exemple /p/, /b/, /m/). Es tracta d’un aprenentatge procedimental que es pot realitzar en poques hores, tot i que després cal practicar per tal d’assolir la fluïdesa necessària per anar realitzant les claus (“cues”) a mida que es parla, o analitzar-les a mesura que parla l'interlocutor.

 

Expectatives previsibles:

  • Lectura labial:

    • Permet superar les ambigüitats de la lectura labial (confusions visuals i invisibilitats de fonemes).

  • Fonologia:

    • Permet adquirir un codi visual no ambigu del sistema fonològic, constituït alhora per les imatges visuals de la lectura labial (visemes) i per les “cues”.

  • Lèxic i sintaxi:

    • Facilita la representació mental del lèxic i l’accés a tots els elements sintàctics i morfosintàctics de la parla.

  • Parla:

    • Les “cues” com a tals no influeixen. La intel·ligibilitat de la parla dependrà principalment de les restes auditives conservades i del grau d’aprofitament de l’audiòfon o implant. Si la parla de l’alumne/a és acompanyada amb LPC millora la seva intel·ligibilitat per part dels interlocutors que en són coneixedors; Això és particularment interessant quan la parla del nen/a encara no és comprensible.

  • Llengua escrita:

    • Facilita la representació mental fonètica de les paraules, i per tant dels grafemes.

Comunicació bimodal

Característiques principals

  • Es tracta de l’ús simultani en el temps de la llengua parlada i de signes de la llengua de signes.

  • L’ordre sintàctic és el de la llengua parlada. No es tracta doncs de la producció simultània de dues llengües (oral i de signes) sinó només de l’oral, perquè la llengua de signes té una gramàtica diferent, que en aquest cas es desestima.

  • La flexibilitat d’ús dels signes de la llengua de signes pot comportar, segons les diverses situacions comunicatives:

    • Signar només les paraules més importants per a la comprensió del discurs però no, per exemple, els articles, les marques de temps verbal, etc...

    • Signar totes les paraules, i també marques sobreposades de caràcter gramatical.

    • Utilitzar també dactilologia per a paraules sense signe conegut, o també la paraula complementada.

Expectatives previsibles:

  • Lectura labial:

    • Només hi ha una relació indirecta: La percepció dels signes pot aportar elements per a la descodificació de la lectura labial.

  • Fonologia:

    • Cap influència. Els resultats dependran de l’estimulació i del treball específic de la llengua oral que independentment l’alumne/a rebi.

  • Lèxic i sintaxi:

    • Facilita la incorporació de lèxic signat i la seva utilització abans d’haver assolit la paraula oral corresponent. El lèxic amb contingut (substantius, adjectius, verbs...) és representat pels interlocutors amb signes de la llengua de signes, i els articles, preposicions, marques de gènere, nombre, temps..., que no existeixen en llengua de signes, per configuracions dactilològiques o acordades prèviament.

    • En situacions on es signen tots els components del discurs oral es pot visualitzar l’estructura completa de la llengua, i per tant es facilita el seu aprenentatge. Aquest tipus d’escenaris acostumen a ser els formals d’aprenentatge de la llengua, ja que en les situacions on prima l’objectiu d’informar o d’assimilar continguts curriculars es sol signar només els components principals del discurs per tal de no perdre agilitat.

  • Parla:

    • La “parla” signada possibilita al nen/a expressar emocions, requeriments, raonaments,... abans d’adquirir unes competències orals que ho permetin, i també comunicar-se i interactuar amb altres nens/es i adults que coneguin el codi gestual.

  • Llengua escrita:

    • Afavoreix l’aproximació als significats de la llengua escrita gràcies al desenvolupament conceptual que permeten els signes.

Modalitat bilingüe

Característiques principals

  • Consisteix en l’ús conjunt (però no simultani) de la llengua de signes i de la llengua oral com a vehicles de comunicació i d’accés al currículum.

  • Es pretén la màxima competència lingüística en ambdues llengües: No es tracta d’un bilingüisme de substitució.

  • Ateses les implicacions de la sordesa en la dificultat d'adquisició de la llengua oral, la competència lingüística assolida en llengua de signes resulta superior a la de la llengua oral. No es tracta, per tant, d'un bilingüisme al 50%. Es considera la llengua de signes com a L1, i l'oral com a L2.

  • La L1 (llengua de signes) s’utilitza com a llengua de comunicació i d’aprenentatge, i també com a mitjancera metalingüística per a l’aprenentatge de la llengua oral, principalment en la seva forma escrita: És a dir, s'explica en llengua de signes com funciona la llengua oral, apreciant les similituds i contrastos entre un i altre sistemes.

  • La L2 (oral) es treballa sempre a nivell escrit amb tot l’alumnat. A nivell parlat no sempre amb tothom sinó a vegades només amb l’alumnat al que s'atribueix un potencial oral.

  • L’abordatge bilingüe afegeix sovint l’enfocament bicultural, és a dir el que es desprèn dels conceptes de Comunitat Sorda i de Cultura Sorda.

  • L'educació bilingüe acostuma a realitzar-se en centres específics per a alumnat sord. Les experiències més reconegudes tenen lloc en els països nòrdics europeus. Al nostre país també s’anomena modalitat bilingüe l’educació conjunta (en la mateixa aula) d’alumnat sord i oïdor, on les informacions són vehiculitzades pel mestre/a en llengua oral a l’alumnat oïdor, i en llengua de signes a l’alumnat sord per un altre professional (intèrpret o “cotutor/a”).

Expectatives previsibles:

  • Lectura labial:

    • Cap influència dels signes. Els resultats dependran de l'estimulació labiofacial que l'alumne/a rebi en el treball de la llengua oral.

  • Fonologia:

    • Cap influència dels signes. Si es treballa la producció oral els resultats dependran de l’estimulació auditiva dels audiòfons o implant (si s’usen) i del treball específic que l’alumne/a rebi.

  • Lèxic i sintaxi:

    • Els nens/es que aprenen la llengua de signes primerencament assoleixen un nivell lingüístic en llengua de signes equivalent al que adquireixen els nens/es oients d’edats similars en la llengua oral. No hi ha límit a l’adquisició de lèxic ni d’estructures lingüístiques en llengua de signes.

    • El nivell lexical i sintàctic en la llengua oral (o llengües orals) pot ser comparativament menor.

    • Els signes poden garantir la comunicació plena entre iguals o adults que la utilitzen així com una via important d’accés als continguts del currículum escolar.

  • Parla:

    • Els signes com a tals no influeixen. Si es treballa la llengua parlada els resultats dependran de l’estimulació auditiva i oral que l’alumne/a rebi. En cas contrari l’expressió parlada pot ser molt limitada.

  • Llengua escrita:

    • La competència en llengua escrita requereix la prèvia competència en llengua de signes, encara que no es tingui prou competència oral. La construcció prèvia dels conceptes en llengua de signes afavoreix la vertebració posterior de la llengua escrita.

    • La competència adequada a l’edat en llengua de signes no garanteix, però, un desenvolupament similar en llengua escrita.

    • És probable una certa contaminació –almenys inicial- de la llengua escrita amb estructures pròpies de la llengua de signes, principalment pel que fa a l’ordre de les paraules, ús de les persones del verb, l'el·lipsi de connectors, etc.

Organització de l’escolarització de l’alumnat sord

La majoria d’escoles ordinàries estan en condicions de donar una resposta educativa adequada a les necessitats de l’alumnat que presenta una pèrdua auditiva lleugera o moderada, perquè són només necessàries mesures organitzatives que generalment es poden resoldre amb els propis recursos dels que està dotat el centre. Al tractar-se d’alumnes amb bones capacitats auditives (i per tant lingüístiques), i suposadament ajudats per l’ús d’audiòfons degudament adaptats, no solen tenir dificultats importants per accedir al currículum, i no requereixen gaires adaptacions. En aquests casos pot ser suficient rebre l’assessorament puntual o periòdic del CREDA i, si és necessària, l’atenció logopèdica individual, que pot ser temporal. Per aquests motius l’alumnat d’aquestes característiques pot ser escolaritzat sense massa dificultats en qualsevol dels centres ordinaris de la seva zona.

Ara bé, l'alumnat amb sordeses importants, que presenta unes necessitats educatives significatives, requereix un treball específic i planificat de la llengua per tal de desenvolupar el llenguatge, i també una major adaptació de les estratègies instructives per part del professorat, així com mesures d’adaptació del currículum, sobretot pel que fa a les àrees de llengua, llengua estrangera i educació musical.

Per aquest motiu requereix també recursos dels quals no està dotada habitualment l’escola, i unes mesures organitzatives de més abast per tal de facilitar el seu accés al currículum. Per això es considera adequat l’agrupament d’aquest alumnat en determinats centres que reuneixin la implicació i els recursos adients.

L’agrupament d’alumnat sord en un mateix centre facilita, entre altres, els següents aspectes:

  • La creació de petits grups flexibles per treballar aspectes específics de llenguatge amb el/la logopeda.

  • La incidència positiva en la identitat i l’autoconcepte pel fet de permetre la trobada entre iguals.

  • L’educació en valors de tot l’alumnat quant a l’acceptació de les diferències amb totes les seves particularitats.

  • La rendibilització de recursos, tant els propis del centre adreçats a l’atenció de la diversitat (grups flexibles,...) com els específics (logopeda del CREDA), així com la possible assignació de més recursos al centre pel fet d’incorporar aquest tipus d’alumnat.

Aquests arguments es refereixen a l’alumnat sord amb marcades necessitats educatives que segueix una modalitat de comunicació audio-oral. En el cas de l’alumnat que segueix la modalitat bilingüe és obvi que es requereix la seva agrupació en un mateix centre atès que per ser la LSC vehicle de comunicació i d’aprenentatge no tindria sentit l’ús d’una llengua per part d’un sol alumne/a.

Els pares o tutors de cada nen/a, un cop rebuda tota la informació en relació al seu fill/a, que ha d’incloure els aspectes psicopedagògics, audiològics i audioprotètics, i després de conegudes les diferents ofertes de modalitats educatives existents al seu sector, trien el tipus d’escolarització més adequada a les seves preferències i a la seva concepció de la sordesa.

L'agrupament d’alumnat sord no sempre pot ser amatent al principi de Sectorització (que significa que els serveis han d’estar a prop de l’usuari) quan aquest no habita en concentracions urbanes: És viable reunir en un mateix centre alumnes que viuen raonablement lluny, però no els que resideixen a una distància excessiva. Per aquest motiu a Catalunya és molt més factible l'organització d'una escolarització agrupada en zones com Barcelona o la seva àrea metropolitana que en àrees amb població dispersa. Per tant és dificultós que els pares puguin exercir sempre el dret a escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills. En el cas de la ciutat de Barcelona sí que és possible optar per qualsevol de les diverses opcions educatives (orals i bilingües). La ciutat compta amb una xarxa sectoritzada de centres d’agrupament:

Modalitats comunicatives i lingüístiques a Barcelona-ciutat

A la ciutat de Barcelona l’administració educativa (Departament d’Ensenyament i Consorci d’Educació de Barcelona) proporciona a l’alumnat sord i a les seves famílies una oferta educativa que contempla tres modalitats d’escolarització:

Modalitat oral en centres ordinaris

  • En aquesta modalitat es treballa el desenvolupament de la competència lingüística de l’alumnat sord utilitzant exclusivament la llengua oral (català i castellà).

  • La llengua oral és utilitzada com a instrument exclusiu de comunicació i d’aprenentatge.

  • L’alumnat sord realitza a l’aula ordinària, amb els companys oïdors, la major part de les activitats, i rep una atenció logopèdica personalitzada, individual o en petit grup, principalment fora de l’aula ordinària, per part d’un/a logopeda del CREDAC Pere Barnils.

  • Tots els professionals implicats (principalment el professor/a d’aula ordinària, tutor, logopeda,...) es coordinen regularment per tal d’acordar pautes comunes en els aspectes comunicatius i lingüístics i  pel que fa als aprenentatges escolars.

Modalitat bilingüe en centres ordinaris

  • En aquesta modalitat es treballa el desenvolupament de la competència lingüística de l’alumnat en LSC (Llengua de Signes Catalana), conjuntament amb la llengua oral (català, i castellà).

  • La LSC s’utilitza com a vehicle prioritari de comunicació i com a instrument d’accés al currículum.

  • L'alumnat sord realitza a l’aula ordinària la major part de les activitats. Es compta dins l’aula amb un professional que interpreta simultàniament en LSC les explicacions del mestre/a d’aula. La seva adscripció i perfil varia segons les etapes educatives, podent ser logopedes del CREDAC, professors/es de la plantilla del centre, o intèrprets de LSC forans.

  • El currículum de l’alumnat sord contempla la LSC com a contingut d’aprenentatge. La llengua de signes es treballa en grup, en una aula específica, amb una professora de LSC.

  • La llengua oral es treballa en grup o individualment, en una aula específica, amb la logopeda, podent utilitzar la LSC com a mitjancera metalingüística.

  • Aquest tipus d’organització pressuposa l’agrupament de diversos alumnes sords/es en el mateix grup.

  • Atès que en la modalitat bilingüe, a diferència de la modalitat oral, no es realitza l’agrupament segons criteris estrictament territorials perquè és necessari comptar amb un nombre suficient d’alumnes sords en el mateix centre, l’alumnat que ha optat per aquesta modalitat s’agrupa, a la ciutat de Barcelona, en una Escola Bressol, en una escola d’Educació Infantil i Primària, i en un institut de Secundària (ESO i Batxillerat, excepte l’artístic).

Modalitat bilingüe en centre específic

  • A Barcelona existeix un centre específic per a alumnat sord, que comprèn totes les etapes de l’educació obligatòria.

  • Es treballa el desenvolupament de la competència lingüística de l’alumnat en LSC conjuntament amb la llengua oral (català, i castellà).

  • Al ser tot l’alumnat sord és possible utilitzar directament la LSC com a vehicle de comunicació i com a instrument d’accés al currículum escolar sense necessitat d’interpretació per part d’un altre professional.

  • Tot el professorat és especialista en l’educació d’alumnat sord.

Servei d’interpretació en LSC a centres ordinaris

No es tracta d’una modalitat educativa com a tal, però sí una realitat per a un sector de l’alumnat sord que, després d’haver cursat l’etapa d’Educació Primària, Secundària Obligatòria, o potser també el Batxillerat en la modalitat bilingüe, cursa estudis postobligatoris de Cicles Formatius. També ho és per a l'alumnat que cursa un PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial). 

A la zona de Barcelona, en els centres de modalitat bilingüe estan centralitzats els recursos personals adients del CREDAC (logopedes amb competència en LSC) i intèrprets. Si bé l'Educació Primària i l'ESO corresponen a una educació comprensiva, on el currículum acadèmic és el mateix per a tothom, els Cicles Formatius signifiquen una gran varietat de famílies diferents, i cadascuna d'elles inclou diversos perfils professionals. L’agrupament d’alumnat sord és, doncs, molt difícil perquè els variats estudis es cursen en multitud de centres diferents. En aquest cas el Departament d’Ensenyament contempla l’assignació d’hores setmanals d’intèrpret en el propi institut. Lògicament si hi ha dos o més alumnes que comparteixen mateixes activitats aquestes hores no es sumen, es comparteixen. Per tal de gaudir d’aquest servei d’interpretació cal que els pares o tutors legals (o el propi alumne/a si és major d’edat) realitzin la sol·licitud pertinent al CREDA, el qual elabora un petit informe i tramet telemàticament la petició, en el cas de Barcelona-ciutat, al Consorci d’Educació.

 
Exemples de vehiculització de la informació a l'aula segons cada modalitat (clicar imatge)
Modalitat oral en centre ordinari Modalitat bilingüe en centre ordinari

Modalitat bilingüe en centre específic

Resum escrit
 
 Escoles d'agrupament d'alumnat sord a la ciutat de Barcelona
 NOTA: Aquest llistat és del curs 2013/14 . Poden haver variacions 
 districte
 
nom
 
públic
 
concert.
 
oral
 
bilingüe
 
Bressol
 
Infantil
Primària
 
ESO
Batx.
 
Ciutat Vella
Eixample
  Carabassa        
 El tren de Fort Pienc        

 Escola Auró

.

.

.

.

 Vedruna

.

.

.

.

 El Roure         
Sants-Montjuïc
Les Corts (sud)

 Forestier*

.

.

.

.

 Pau

        

 Escola Tres Pins*

.

.

.

.

 Institut Consell de Cent*

 

 

.

.

 Joan Pelegrí

.

.

 

 

Les Corts (nord)
Sarrià-St. Gervasi

 Can Caralleu

.

.

..

.

 Bambi

        

 CEIP Tàber

.

.

.

..

 Institut Serrat i Bonastre

.

.

.

.

 Sant Gregori

.

.

.

 Súnion

.

.

.

.

 

Gràcia

 Gràcia

        

 Escola Turó del Cargol

.

.

.

.

  Vedruna

.

.

.

 

Horta-Guinardó

 Sant Genís

        

 Escola T. Can Carabassa 

.

.

.

.

 Institut Vall d'Hebron

.

.

.

.

 Sta Caterina de Siena

.

.

.

 

Nou Barris

 Pla de Fornells

        

 Escola Antaviana

.

.

.

.

 Mare de Déu de la Soletat

.

.

.

.

 Institut Josep Pla

        

 CEE Josep Pla*

.

.

.

 

Sant Andreu

 Manigua

      

.

 Escola El Sagrer

.

.

.

 

 Institut Joan Fuster

.

     
 Mare de Déu de la Soletat  

.

.

.

 

 
Sant Martí

 La Farinera

.

.

.

.

 Escola Montseny

.

.

.

.

 Institut Joan Manuel Zafra

.

.

.

.

*

Els centres de modalitat bilingüe, atesa la seva singularitat d’oferta, admeten sol·licituds de matrícula d'alumnat sord de tota la ciutat de Barcelona i també de la seva àrea d’influència.

Centres de la modalitat oral

Com es pot apreciar en la taula anterior existeix una varietat de diferents centres d’agrupament en aquesta modalitat comunicativa, cadascun amb el seu propi projecte educatiu, però que comparteixen un seguit de trets comuns pel que fa al model  d’atenció i d’escolarització de l’alumnat sord:

  • L’alumnat sord propici a escolaritzar-s’hi (els pares poden acollir-se a la reserva de dues places per grup per a alumnat amb necessitats educatives especials) és aquell amb sordeses severes i pregones de les quals es deriven necessitats educatives especials significatives que requereixen atenció logopèdica i ajuts específics per a l’accés al currículum.

  • La tasca dels i de les logopedes del CREDAC s’adapta a cada etapa educativa, i contempla:

    • El treball de les capacitats auditives, de l’adquisició i estructuració del llenguatge (oral i escrit), així com de les habilitats comunicatives de l’alumnat sord, individualment i també en petit grup, generalment fora de l’aula ordinària.

    • La dedicació a cada alumne/a d’un nombre variable d’hores d’atenció setmanal, el qual s’ajusta a les característiques individuals, que poden ser, de promig, des de 2 en els casos lleus fins a 4 o 5 quan les necessitats educatives són més acusades.

    • La permanència de tota la jornada lectiva en el propi centre si el nombre d’alumnes sords ho possibilita.

    • La configuració de l’horari d’atenció de manera que no interfereixi les àrees instrumentals bàsiques ni aquelles altres activitats generals en les que és convenient la participació de l’alumnat sord a l’aula ordinària i amb els companys oïdors.

    • La realització de trobades freqüents amb les famílies (sobretot quan els alumnes són petits) per tal d’informar-les del procés lingüístic del seu fill/a i proposar estratègies de comunicació.

  • El tutor/a és responsable del seguiment de tot l’alumnat del grup, i per tant de l’alumnat sord. És important destacar que la resposta educativa a aquest no s’esgota en l’atenció logopèdica, ni és delegable en el CREDAC, sinó que és global, educativa, per part de tot el centre.

  • El/la mestre/a d’Audició i Llenguatge (MALL), si n'hi ha, centra la seva activitat en proporcionar a l’alumnat sord reforç en els aprenentatges curriculars, dins o fora de l’aula, i en col·laborar amb el professorat en la formulació i elaboració de les adaptacions curriculars que corresponguin.

  • Tots els professionals implicats més directament en l’educació de l’alumnat sord (tutor, logopeda, MALL) es coordinen estretament per tal de definir les estratègies, el seguiment i l’avaluació del procés lingüístic i d’aprenentatge de cada alumne/a i proposar les reformulacions que es requereixin, així com preparar les reunions amb les famílies.

   

Centres ordinaris de la modalitat bilingüe 

Existeix a Barcelona un centre ordinari de modalitat bilingüe per a cada etapa educativa:

Escola Bressol: EBM Forestier

És una escola bressol municipal situada al districte de Sants-Montjuïc, i l’única a la ciutat on està contemplada l’escolarització d’alumnat sord en la modalitat bilingüe.

  • La seva metodologia educativa, com la de la resta d’escoles bressol municipals, facilita l’experimentació i l’observació partint de la realitat més propera dels infants.

  • Quan hi ha alumnes sords escolaritzats en algun dels seus grups, una logopeda del CREDAC es desplaça al centre per tal de realitzar l’estimulació comunicativa en LSC.

  • Donat el moment evolutiu de l’infant corresponent a aquesta etapa educativa és prioritza més encara la relació freqüent amb els pares per tal de proporcionar pautes de comunicació amb el seu fill/a.

Educació Infantil i Primària: Escola Tres Pins

L’escola Tres Pins va néixer el curs 1984-85 com a resultat de la transformació en escola ordinària del Centre Municipal Fonoaudiològic (l’antic centre d’Educació Especial públic per a l’alumnat sord de la ciutat de Barcelona). Els primers anys de funcionament incorporava 1 o 2 alumnes sords/es per aula, i la modalitat comunicativa era l’oral. Amb posterioritat el qüestionament sobre la pràctica docent va comportar la incorporació del signe mitjançant el sistema de comunicació bimodal, i posteriorment de la LSC com a tal, amb la consegüent adopció de la modalitat comunicativa bilingüe (llengua de signes / llengua oral), en un marc d’educació conjunta amb alumnat oïdor, i l’ampliació de l’oferta de places d’alumnat sord a 3 o 4 per nivell. L’escola és d’una línia.

  • Accepta alumnat sord de tot Barcelona i de ciutats properes on no existeix aquest tipus d’oferta educativa. En aquest últim cas es requereix el vist i plau de l’administració educativa d'origen.

  • Durant les activitats a l’aula ordinària concorren sempre el mestre/a tutor/a del grup i la logopeda, que té funcions de cotutor/a.

  • El/la mestre/a tutor/a és responsable del grup-classe, i la logopeda de cada agrupament és la responsable del grup d’alumnes sords/es.

  • Les logopedes són competents en llengua de signes i tradueixen, interpreten i adapten en LSC tot allò que succeeix a l’aula ordinària (començant per les explicacions del tutor/a). També realitzen suport, anticipant o reforçant els continguts a l’alumnat sord.

  • Una professora sorda intervé en petit grup (en una aula específica) treballant la LSC com a matèria d’aprenentatge.

  • Les logopedes treballen també la llengua oral de manera sistemàtica en petit grup o individualment (en una aula específica).

Educació Secundària Obligatòria: Institut Consell de Cent

L’IES Consell de Cent va ser designat des del moment de la seva creació (curs 1996-97) com a centre d’escolarització preferent d’alumnat sord en la modalitat bilingüe. Aquest centre garanteix la continuïtat a l’ESO de l’alumnat sord que ha cursat l’etapa d’Educació Infantil i Primària al CEIPM Tres Pins.

  • Accepta alumnat sord de tot Barcelona i de ciutats properes on no existeix aquest tipus d’oferta educativa. En aquest últim cas es requereix el vist i plau de l’administració educativa d'origen.

  • La LSC és utilitzada amb l’alumnat sord en totes les activitats d’aprenentatge: La docència la imparteix oralment el professor/a al conjunt del grup, i un/a professional competent en llengua de signes utilitza la LSC per acomodar-interpretar simultàniament allò que diu el professor/a o els companys oïdors, i també tradueix al català allò que expressen amb signes els/les alumnes sords/es durant l’activitat.

  • A l’ESO i al Batxillerat les activitats de les àrees de llengües (catalana, castellana i anglesa) que l’alumnat sord realitza amb el grup d’oïdors són traduïdes-interpretades per logopedes del CREDAC competents en LSC. La resta de matèries de l'ESO són traduïdes a l'aula ordinària per psicopedagogues de la plantilla del propi institut que alhora són intèrprets de LSC. La resta de matèries de Batxillerat són traduïdes per intèrprets de LSC.

  • Les logopedes del CREDAC, en tant que especialistes en Audició i Llenguatge, treballen també en petit grup d’alumnes sords, en una aula específica, els crèdits variables de les àrees de llengües adreçades a aquest alumnat utilitzant la LSC , el català o el castellà oral i escrits.

  • En l’àrea de llengua estrangera (anglès) s’estableix, si s'escau, una modificació curricular per a l’alumnat sord. Els continguts són eminentment pràctics i d’ús quotidià. En l’àrea de Música s’estableix també una modificació curricular els continguts de la qual corresponen a cultura musical i no pas a audicions o altres temes especialment allunyats de les capacitats auditives de l’alumnat. Tots aquests crèdits es realitzen en una aula específica.

  • La LSC com a tal forma part del currículum de l’alumnat sord. Paral·lelament s'ofereix crèdits variables de LSC a l'alumnat oïdor.

  • Aquest centre oferta també els estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior d’Interpretació del Llenguatge de Signes, el títol del qual faculta per treballar com a intèrpret.

Centre específic de la modalitat bilingüe 

El CEE Josep Pla  és l’únic centre d’aquesta modalitat a Barcelona-ciutat. Aquesta escola atén alumnat sord procedent de Barcelona i també d’altres ciutats de la corona metropolitana en les que no existeix aquest tipus d’oferta educativa.

.

  • Atén alumnat d’Educació Infantil (a partir dels 3 anys), Educació Primària i ESO, i contempla la possible escolarització dels nois i noies fins als 18 anys d’edat.

  • Es propicia l’adquisició de la LSC com a llengua completa i funcional des d’edats primerenques i s’introdueix el català i el castellà de forma gradual.

  • S’afavoreix l’aprenentatge de la lectoescriptura a partir de la competència comunicativa i informativa en LSC, sense oblidar la llengua oral.

  • Es treballa el currículum ordinari segons diversos graus d’adaptació, ateses les característiques de cada alumne/a, i es contempla la modificació curricular si és precís.

  • L’organització dels grups és flexible, segons cada àrea d’activitat, per tal d’optimitzar la resposta educativa requerida en cada cas. Els grups són sempre reduïts.

  • Les característiques del centre permeten la construcció d’identitat de l’alumnat com a persones sordes, tot respectant i valorant l’altre com a oïdor.

  • El professorat és, en la seva majoria, oient i compta amb alguns professors/es sords/es.

Directrius d’organismes internacionals

Fragments de textos relacionats amb les modalitats comunicatives i d’escolarització (Clicar damunt de cada logo per obtenir la informació)

BIAP - Importància de l’educació auditiva en el nen sord.

BIAP - El bilingüisme en l’educació i l’ensenyament del nen sord.

UNESCO - Consulta sobre enfocaments alternatius en relació a l’educació dels sords.

UNESCO - Declaració de Salamanca. Marc d’acció per a les necessitats educatives especials.

ONU - Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitats.