Els CREDA

 Centres de recursos educatius per a l'alumnat sord i amb greus dificultats de llenguatge

Antecedents i definició

Fins als anys 80 l’educació de l’alumnat sord, tant pública com privada, es realitzava principalment en centres d’Educació Especial, llevat d’algunes institucions privades que a més duien a terme experiències “d’integració” en unes poques escoles ordinàries. A l’any 1981 el Centre Municipal Fonoaudiològic, escola especial per a l’alumnat sord de l’Ajuntament de Barcelona, que atenia alumnes de la ciutat i de bona part de l'Àrea Metropolitana, va iniciar una transformació en el sentit de promoure l’escolarització del seu alumnat en escoles ordinàries amb suport logopèdic. També el llavors Departament d’Ensenyament, tot just assumides les competències en Educació per part de la Generalitat de Catalunya, va difondre una circular en matèria d’Educació Especial que prevalia la integració educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials en escoles ordinàries, desaconsellant per tant l'escolarització en centres especials de tots aquells casos que no fos imprescindible.

Com a conseqüència d’aquesta nova orientació de l’Educació Especial, i en particular en relació a l’alumnat sord, moltes escoles especials van tancar, i altres es van transformar en centres de recursos  (CREDA). Aquest va ser el cas del Centre Municipal Fonoaudiològic, que a l’any 1989 fou reconvertit en el CREDAC Pere Barnils (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Catalunya) com a resultat d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Amb posterioritat es varen anar creant els diferents CREDA, alguns d’ells com a conseqüència, també, de la reconversió de centres especials ja existents.

Les noves institucions a més d’atendre l’educació específica de l’alumnat sord, en tant que centres de recursos van assumir també funcions tals com la valoració multidisciplinària de les necessitats educatives d’aquest alumnat, la col·laboració en l’adequació del currículum escolar a les seves necessitats i l’orientació a les famílies.

Posteriorment, a l’any 1994, el “Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d’Ensenyament” disposava que l’atenció proporcionada pels CREDA no havia de ser exclusiva de l’alumnat sord sinó que havia d’abastar també els alumnes amb necessitats educatives derivades de greus dificultats de llenguatge.

Els serveis educatius del Departament d'Educació, un dels quals són els CREDA, són equips de professionals que donen suport a la tasca docent del professorat per tal d’adequar-la a les diferents necessitats de l’alumnat. Actualment són els següents:

  • EAP (Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica)

  • CRP (Centres de Recursos Pedagògics)

  • ELIC (Equips d’Assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social)  

  • CdA (Camps d’Aprenentatge)  

  • CREDV (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Visuals). Conveniat amb l'ONCE.

  • CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius)

  • SAAM (Serveis de suport a l'atenció a l'alumnat amb discapacitat motriu)

  • SEETDIC (Serveis per a l'alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta) 

Els CREDA són serveis educatius específics, formats per logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes, que actúen en relació a l'alumnat sord i amb greus dificultats de llenguatge en el sentit de donar suport a la tasca docent del professorat per tal de facilitar la seva adequació a les seves necessitats educatives específiques; a més de proporcionar atenció directa i orientació a aquest alumnat i a les seves famílies. Els CREDA desenvolupen les seves actuacions en estreta relació amb els professionals dels centres i els serveis educatius de la zona, especialment els EAP. L'actuació dels CREDA està ordenada pel document "Marc d'Actuació dels CREDA", elaborat pel Departament d'Ensenyament.

 

Relació dels CREDA i àmbits territorials

Denominació

Comarques que atén

Ubicació

Baix Llobregat

Baix Llobregat

St. Feliu de Llobregat

Catalunya Central

Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Solsonès i els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze de Safaja.

Manresa

Comarques II

Barcelonès excepte Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.

St. Adrià de Besòs

Comarques IV

Alt Penedès, Garraf, l'Hospitalet de Llobregat

Vilanova i la Geltrú

Jordi Perelló

Vallès Occidental

Sabadell

Lleida

Alt Urgell, Alta Ribagorça, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell, Vall d'Aran i els municipis de Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet, Lles de Cerdanya, Prats i Sansor, i Prullans.

Lleida

Maresme-Vallès Oriental

Maresme, Vallès Oriental, excepte les poblacions de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja.

Granollers

Narcís Masó

Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès, la Selva, Cerdanya, excepte les poblacions de Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet, Lles de Cerdanya, Prats i Sansor i Prullans.

Salt

Tarragona

Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès, Terra Alta.

Tarragona

Pere Barnils

Ciutat de Barcelona

Barcelona

Consulta de la pàgina web dels CREDA:   http://xtec.gencat.cat/ca/serveis/see/creda/

 Funcions generals dels CREDA

  • Col·laborar amb els serveis educatius de zona (principalment els EAP) i específics en la identificació i l’avaluació de les necessitats de l'alumnat sord i amb greus dificultats de llenguatge, en el seguiment de la seva evolució i en l’orientació a les seves famílies.

  • Proporcionar atenció logopèdica a aquest alumnat quan les seves dificultats lingüístiques i/o comunicatives els dificulta l'accés al currículum.

  • Oferir suport i assessorament al professorat en relació a la detecció, resposta a les necessitats educatives, ajuts tècnics i estratègies metodològiques que facilitin la seva atenció. Col·laborar, si s'escau, en l’adaptació del currículum escolar i en l'adequació dels materials didàctics.

  • Catalogar i facilitar materials adaptats a les necessitats de l’alumnat.

 Funcions de cada tipus de professionals en relació a l'alumnat sord

Logopedes


  • Proporcionar atenció logopèdica a l’alumnat: Treball presencial amb alumnes sords i amb greus dificultats de llenguatge, individualment, en petit grup o dins l’aula ordinària. En casos de nens/es de curta edat, és possible proporcionar l’atenció en presència del pare i/o mare, en un espai específic, per tal de vivenciar models de pautes de comunicació.

  • Atenció a les escoles: Coordinació en els centres educatius amb els/les mestres tutors/es de l’alumnat sord i amb greus dificultats de llenguatge, i altre professorat implicat en la seva educació.

  • Atenció a les famílies: Formació i informació a les famílies per tal d’oferir pautes de comunicació que facilitin el desenvolupament personal i lingüístic del nen/a.  

Atès que a la ciutat de Barcelona, s’ofereix l’opció bilingüe (llengua de signes i llengua oral) en centres ordinaris, diverses logopedes realitzen funcions relacionades amb la traducció i interpretació a LSC de les informacions orals que es donen a l’aula ordinària (i de manera destacada de les explicacions del professorat).

A l’inici de curs, el/la logopeda realitza un pla de treball per a cada alumne/a (concreció de la programació logopèdica, amb els objectius que es proposen). També notifica per escrit a cada centre l’horari en què es realitzarà l’atenció a l’alumnat. Al final de curs elabora una memòria, on figura l’avaluació d’aquells objectius.

El treball logopèdic ofert pels CREDA s’emmarca en una perspectiva educativa que participa d’una visió global del nen/a. (No té una orientació mèdico-rehabilitadora més pròpia de les sessions que es realitzen en centres sanitaris). La seva finalitat és potenciar el desenvolupament comunicatiu i lingüístic de l’alumne/a  en funció de les seves necessitats educatives, i facilitar l’accés al currículum escolar. La logopèdia practicada pels CREDA està inclosa en la resposta educativa global a l’alumnat, constitueix una part del seu currículum específic i està relacionada amb el currículum general. Per aquest motiu es realitza en el marc escolar i de forma coordinada amb tots els altres agents educatius que intervenen.

Psicopedagogs/gues


  • Avaluació inicial dels infants sords de 0-3 anys en col·laboració amb els centres de desenvolupament i atenció primerenca (CDIAP).

  • Col·laboració (valoració annexa) amb l’EAP en l’elaboració del dictamen d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents derivades de la seva discapacitat auditiva.

  • Seguiment de l’evolució d’aquest alumnat elaborant, com a mínim, un informe a l’inici de l’escolaritat i en els canvis d’etapa o d’escolarització.

  • Assessorament al professorat dels centres educatius on hi ha escolaritzat alumnat sord, prioritzant els dels centres d’agrupament.

  • Col·laboració amb els/les logopedes i el professorat en l’orientació acadèmica i professional d’aquest alumnat i en l’assessorament a les famílies.  

Les valoracions dels nens i nenes sords que realitzen els psicopedagogs/gues dels CREDA, tant inicials com de seguiment, estan focalitzades en l’àmbit comunicatiu i lingüístic, i pretenen principalment identificar les necessitats educatives derivades de la disminució auditiva, i en conseqüència concloure i proposar el seguit d’adaptacions i recursos metodològics i didàctics convenients en cada cas per facilitar al màxim l’accés al curriculum.

La matriculació de l’alumnat sord requereix un dictamen d’escolarització, elaborat per l'EAP del sector, on s’indiquen les necessitats educatives derivades de la pèrdua d’audició, la descripció de la resposta educativa adient, el centre educatiu proposat i el triat pels pares o tutors legals. Aquesta darrera elecció, un cop proporcionada als pares tota la informació referent a l’oferta educativa existent, és especialment important a determinar en el cas dels alumnes a escolaritzar a la ciutat de Barcelona atès que és factible optar entre la modalitat bilingüe i l’oral, i atès també que es prioritza la matriculació en determinats centres d’agrupament d’alumnat sord i no necessàriament en aquells d’estricta proximitat al domicili. Tots els aspectes esmentats són elaborats també pel psicopedagog o psicopedagoga del CREDA en un document que es coneix com “valoració annexa a dictamen” (que inclou també un informe audioprotètic que elabora l’audioprotetista). Aquesta valoració annexa és tramesa a l’EAP de la demarcació corresponent, on s’adjunta al dictamen que realitza aquest servei educatiu.

A més de la col·laboració amb els EAP en la identificació i avaluació de les necessitats de l'alumnat amb disminucions auditives, el psicopedagog o psicopedagoga del CREDA participa en l’assessorament a les famílies, als centres i als/les logopedes que atenen alumnat sord per tal de col·laborar a optimitzar l’atenció educativa que s’ofereix a aquest alumnat.

Audioprotetistes


"La tasca principal dels audioprotetistes és la de valorar les capacitats auditives de l’alumnat amb pèrdua auditiva i de potenciar-les, tant com es pugui, mitjançant l’adaptació de pròtesis auditives i la utilització, si escau, d’altres ajuts electroacústics. També els correspon informar de l’ús i manteniment d’aquests ajuts, així com del pronòstic audioprotètic, és a dir, dels beneficis que n’obtindrà amb la seva utilització i de les dificultats que poden persistir.”

En aquest sentit porten a terme les següents actuacions:

  • Realització de valoracions audiomètriques.

  • Prescripció i adaptació audioprotètica: Descripció de les característiques electroacústiques dels audiòfons i dels motlles auriculars que millor s’adapten a l’audició de cada nen/a sord/a i identificació dels més adients. La prescripció es lliura per escrit a la família per tal que els adquireixi en un gabinet audioprotètic.

  • Verificació de l’ajust audioprotètic: Realització de proves per comprovar que l’adaptació dels audiòfons s’ajusta a les especificacions prescrites.

  • Proves de rendiment protètic i control periòdic dels...

    • reglatges dels controls dels audiòfons, de l’estat del material i de l’estanquitat dels motlles auriculars.

    • elements externs de l’implant (processador, micròfon i bobina) de l’alumnat que n'utilitzi.

  • Assessorament als pares sobre l’ús i manteniment dels audiòfons i motlles. Informació sobre ajudes tècniques (emissores FM, ajudes tècniques per a la llar, etc.), sobre prestacions econòmiques per a l’adquisició d’audiòfons o altres ajuts tècnics, i sobre l’obtenció del Certificat de Disminució.

  • Coordinació i assessorament a logopedes i mestres en relació a les estratègies per poder optimitzar la funcionalitat de les restes auditives del seu alumne/a.

  • Coordinació amb els serveis mèdics relacionats amb cada alumne/a sord/a.

  • En el cas de nens/es que presenten un rendiment protètic insuficient s’orienta les famílies als serveis mèdics corresponents per valorar la possible implantació coclear.

  • En cas que un/a alumne/a sord/a utilitzi una emissora FM a l’aula, informació sobre el seu funcionament al mestre/a i altres professionals implicats.

Altres funcions atribuïdes als CREDA

  • Elaboració i catalogació de recursos.

  • Dinamització de diferents grups de treball o altres iniciatives adreçades a millorar el coneixement i les pràctiques dels professionals.

  • Actualització en tecnologies de la informació.

Resolució del Departament d'Ensenyament relativa a les funcions dels CREDA per àmbits (alumnat i famílies, centres i professorat, zona)