Ser sord no suposa només sentir menys |
|||||||||||
Sensació acústica versus comprensió de la paraula |
|||||||||||
No hi ha una manera unívoca d’elaborar un “llistat”
d’implicacions de la sordesa perquè socialment existeixen dues conceptualitzacions en relació a ella. Els dos
paradigmes són coneguts habitualment amb el nom de “enfocament
mèdic” per una
banda, i “enfocament
sociocultural”
per l’altra. En tot cas, si bé es pot respondre de maneres diferents
a la pregunta “¿Què és ser sord?”, el fet objectiu de
l’afectació de la capacitat auditiva té unes repercussions directes
en el procés d’aprenentatge i en la comprensió de la llengua
parlada. |
|||||||||||
En aquest capítol es comentaran les implicacions de la sordesa que són conseqüència dels aspectes psicoacústics que li són inherents. |
|||||||||||
|
|||||||||||
La
capacitat de percepció auditiva de les persones sordes és diversa |
|||||||||||
La localització de la sordesa (orella mitjana o orella interna), l’edat d’aparició (prelocutiva o postlocutiva) i el grau de pèrdua auditiva fan que les repercussions en la percepció i construcció de la parla siguin molt diverses:
|
|||||||||||
|
|||||||||||
Intel·ligibilitat
de la paraula en les sordeses importants |
|||||||||||
|
|||||||||||
|
|||||||||||
Aquesta distorsió, o desfiguració, repercuteix en tots els fonemes, que són més o menys intel·ligibles per cada persona segons com siguin les característiques de la seva pèrdua auditiva. Moltes persones sordes hi senten menys per la zona dels aguts que per la dels greus. Això és desfavorable perquè precisament en les freqüències agudes descansa la intel·ligibilitat de les paraules, mentre que en les freqüències greus descansen els aspectes prosòdics (ritme, entonació,...). Per això en el seu cas molts fonemes es senten desfigurats i no es perceben prou diferenciats els uns dels altres com per distingir-los. Aquesta manca de definició és precisament la que emmascara la comprensió. Es
poden il·lustrar aquestes consideracions amb alguns exemples. Vegi’s a
continuació un típic exemple que utilitzava el lingüista croat Petar
Guberina (1913-2005) amb el fonema /i/: |
|||||||||||
|
|||||||||||
Considerar els fonemes isoladament, un a un, no deixa de ser un experiment de laboratori. La parla, la vida real, està feta de paraules i frases. Si es realitza l’anàlisi espectral de qualsevol paraula o frase es pot comprovar que hi ha energia sonora, repartida més o menys aleatòriament, al llarg de tota la gamma de freqüències. ¿Què significa “escoltar” per algú amb una pèrdua auditiva important, sobretot si té una corba auditiva descendent cap els aguts? Doncs significa sentir la veu de les persones desfigurada i amb poca definició. És important assenyalar que els audiòfons i els implants coclears augmenten el volum de so i corregeixen la corba d’audició per facilitar la intel·ligibilitat. Però facilitar no implica necessàriament garantir. Les ajudes auditives “no tornen oients als sords”. La situació quotidiana de l’alumnat sord a l’escola és la d’haver d’estar en disposició d’escoltar –i d’entendre- les explicacions orals dels seus mestres sense gaudir de les mateixes condicions que els seus companys oïdors. És un repte difícil i estressant, com es pot apreciar en l’exemple didàctic del vídeo: |
|||||||||||
Els
elements prosòdics (ritme, entonació,..) de la parla requereixen molt més
de les freqüències greus que no pas de les agudes. Per això una persona
amb una sordesa important en les freqüències agudes com la del cas
anterior, tot i potser no entendre allò que li diuen podrà copsar per
l’entonació que es tracta d’una frase interrogativa o d’una frase
exclamativa: Nota: És convenient escoltar en primer lloc els arxius filtrats perquè en cas contrari la memòria auditiva recent, per suplència mental, facilitarà la interpretació del missatge. |
|||||||||||
|
|||||||||||
Un exemple musical: |
|||||||||||
En el cas dels infants sords prelocutius concorre un altre factor important que contribueix a dificultar la intel·ligibilitat d’allò que senten: Totes les persones al néixer estem obertes a qualsevol llengua, de manera que incorporem, “gravem”, de manera natural i completa el codi fonològic corresponent a la llengua o llengües amb què ens parlen. Al cap d’un temps, que molts autors situen cap els 3 anys o abans, el cervell va perdent aquesta plasticitat i resta més impermeable a incorporar fonemes estranys al propi sistema fonològic. |
|||||||||||
|
|||||||||||
Els diversos autors no es posen d’acord en el grau de facilitat o dificultat que una persona adulta oïdora pot tenir per aprendre una llengua estrangera, i encara més “sense accent”, a causa d’aquesta “assimilació” dels fonemes de la llengua que s'aprèn als fonemes de la llengua materna. Però el cert és que és més difícil aprendre una llengua després d'aquest "tancament fonològic" del cervell que no pas abans, quan som molt petits. Els
infants que han nascut amb una pèrdua auditiva important no tenen l’oportunitat d’interioritzar el sistema fonològic de
la seva llengua materna com ho fan els infants oïdors perquè la seva corba d’audició
(sobretot si hi ha freqüències
agudes poc o gens conservades) fa que sentin els fonemes esbiaixats,
desfigurats, i per tant perceben la parla de manera diferent a la forma d’emissió.
És a dir que les seves
imatges acústiques no es corresponen a les imatges acústiques
d’una persona nadiua oient. |
|||||||||||
Els
exemples sonors que s’han ofert són només una mostra didàctica que pretén
il·lustrar al professorat dels centres educatius el tipus de dificultats
de l’alumnat amb sordeses neurosensorials importants per entendre els
missatges orals que es diuen a l’aula. Allò que percep en realitat cada
alumne/a sord/a només ho sap ell/a mateix/a: Dos alumnes amb similars corbes
auditives poden tenir diferents nivells d’intel·ligibilitat
de la paraula, perquè aquesta capacitat depèn també de si la sordesa és
prelocutiva o postlocutiva, de l’aprofitament dels audiòfons o de
l’implant coclear, de l’educació auditiva que hagi rebut, de les
seves característiques personals,... Allò que en tot cas els
professionals de l’educació hem de tenir present és que a l’alumne/a
sord/a no cal parlar-li cridant perquè no és qüestió de quantitat de
so sinó de qualitat. Uns audiòfons ben adaptats ja amplifiquen el
suficient com per què no existeixi cap problema d'intensitat
de so. En canvi caldrà adreçar-se verbalment a aquest alumnat de
manera clara i amb els recursos visuals necessaris per tal de contrarestar
en la mesura del què sigui possible les seves dificultats de percepció
auditiva, i així facilitar la comprensió. |
|||||||||||
|
|||||||||||
|
|||||||||||
|