Enfocament mèdic

Enfocament sociocultural

Entén les persones amb pèrdues auditives com...

Discapacitats de l’oïda. Se’ls anomena “deficients auditius”, “pacients”, “persones que no hi senten bé”,...

Ni discapacitats ni deficients. El col·lectiu s'autodefineix com el de “Persones Sordes”, escrit amb majúscules per indicar la seva pertinença a la Comunitat Sorda.

Llenguatge

La sordesa comporta l’amenaça d’un retard o d’una disfunció en l’aprenentatge del llenguatge, que cal abordar ja de manera primerenca amb un treball logopèdic de caire educatiu, rehabilitador, i estimulador.

La Persona Sorda no té problemes lingüístics, ja que en llengua de signes assoleix una competència lingüística normal. Les seves dificultats no són de “llenguatge” sinó en tot cas d'aprenentatge de la “llengua oral”.

Llengües a adquirir/aprendre

Llengua oral exclusivament.

La llengua de signes és perjudicial per a l’aprenentatge de la llengua oral. (“El gest mata la paraula; Qui fa signes no aprendrà a parlar”).

Llengua de signes com a primera llengua.

Llengua/gües oral/s de la comunitat com a segona/es llengua/gües, en la seva versió escrita sempre, i en la seva versió oral en la mesura de les possibilitats o voluntat de cadascú.

Les Persones Sordes es defineixen com a bilingües en l’accepció llengua de signes / llengua oral.

Escoles on ser educats

En centres ordinaris. Modalitat oral. Suport logopèdic.

En centres específics per a alumnat sord que realitzin una educació bilingüe i bicultural. O en centres ordinaris de la modalitat bilingüe (llengua oral / llengua de signes). Valoració de la figura del professor/a sord/a.

Model de persona sorda que es vol

Que parli i s’integri en la societat per arribar a ser com aquell adult que hagués estat en cas de ser oïdor, és a dir, una persona integrada i “normalitzada”, una més en la societat.

Es pot viure sense contacte amb altres persones sordes. La Comunitat Sorda és un “ghetto”.

Les Persones Sordes són integrants d’una minoria lingüística i cultural, determinada per la primacia del sentit de la vista. Es consideren biculturals per sentir com a seves tant la cultura del seu medi social com la Cultura Sorda. En les relacions socials és un valor important el tracte amb iguals, amb altres persones de la Comunitat Sorda.

Barreres de comunicació

El sord s’ha d’adaptar a la societat: Ha de parlar, s’ha d’esforçar a entendre allò que li diuen. Les persones oients li han de parlar pausadament i clarament per tal de facilitar la seva comprensió, o en tot cas fer-li resums d’allò que es parla entre oients.

Subtitulat a la TV i supressió de les barreres de comunicació auditives mitjançant informacions escrites o visuals.

A més d’adaptar-se les Persones Sordes a la societat, la societat ha d’adaptar-se a elles. Reivindicació d'intèrprets en llengua de signes en els organismes oficials, museus, etc...per no ser discriminats en relació als oients. Reivindicació del dret a tota la informació, no només a resums benintencionats.

Subtitulat a la TV i supressió de les barreres de comunicació auditives mitjançant informacions escrites o visuals.

Ajudes auditives

Són imprescindibles les ajudes auditives (audiòfons o implants coclears). Creença que amb la tecnologia actual i amb una bona reeducació auditiva tots els sords poden parlar.

Acceptació de les ajudes auditives en la mesura que es comprova la seva utilitat. En cas contrari, no. Hi ha Persones Sordes que són contràries als implants coclears per considerar-los una tècnica quirúrgica invasiva i un genocidi de la Comunitat Sorda.