Altres aspectes de la resposta educativa

 Una educació adequada a les necessitats individuals

“Necessitats educatives" de l’alumnat sord i “resposta educativa”

Es defineix com necessitat educativa tot allò que és essencial per assolir les finalitats de l’Educació. Dins d’aquest concepte es poden contemplar des d’aspectes tan obvis com que existeixin escoles, que hi hagi professorat suficient, que estiguin establertes unes matèries determinades d’aprenentatge, que els coneixements estiguin pautats epistemològicament, etc.). En aquest sentit, la majoria d’alumnat de qualsevol grup-classe te les mateixes necessitats educatives perquè tothom requereix la mateixa resposta educativa.

El dret a l’Educació és bàsic i universal, i està recollit a l’Estatut de Catalunya i a la Constitució espanyola. Significa que per garantir-lo a l’alumnat amb necessitats educatives especials els ensenyaments de les etapes obligatòries han d’adaptar-se a les diverses característiques individuals. Això implica haver de proporcionar els ajuts pertinents pel que fa a recursos personals, materials, adaptació dels programes escolars, etc.

Els reptes que cal abordar més acuradament en el cas de l’alumnat sord, perquè les seves característiques individuals poden implicar necessitats educatives són:

L’alumnat sord, en general, presenta necessitats educatives especials perquè requereix un treball específic de desenvolupament de la competència lingüística en la llengua o llengües orals de la seva comunitat, i també recursos determinats per facilitar l’accés als programes escolars.

Les necessitats educatives especials, en el cas de cada nen sord/a, no són unívoques, no són intrínseques "per se". Com que hi ha dues maneres molt contrastades d’entendre com s’han d’educar les persones sordes la resposta educativa varia en funció del marc conceptual des del que és contemplada cadascuna d'elles. Per a un determinat nen o nena uns poden afirmar que allò que “requereix” són uns audiòfons, un programa de reeducació auditiva i una ferma atenció logopèdica. En canvi altres podran assegurar que allò que “requereix” el mateix nen o nena és  garantir un codi lingüístic complet i funcional a partir de la llengua de signes en el marc d'una educació bilingüe (llengua de signes/ llengua oral). Marcs conceptuals diferents projecten necessitats educatives diferents. ¿A qui es reconeix la potestat de definir el perfil de les necessitats educatives de cada nen o nena?: Als pares o tutors legals, fins als 18 anys. Una decisió que implica molta responsabilitat perquè és decidir per una altra persona que encara no té la capacitat legal de fer-ho per sí mateixa, i que quan la tingui podrà manifestar-se o no d’acord amb el camí que van triar per ell/ella. En tot cas des de l’àmbit professional cal vetllar per proporcionar una informació completa i diversificada als pares, per tal d’ajudar a què exerceixin el seu “dret a escollir” de manera fonamentada.

Per “resposta educativa” s’entén l’aplicació del conjunt de mesures necessàries per facilitar l’accés de cada alumne/a als aprenentatges escolars, ja siguin recursos personals, materials, metodològics, organitzatius i d’adaptació del currículum. Segons el paràgraf anterior, a necessitats educatives diferents corresponen respostes educatives diferents. Però, això sí, totes les respostes han d'apuntar al mateix objectiu: A l’assoliment de les finalitats de l’Educació, encara que els camins triats per arribar-hi no siguin coincidents.

Aspectes administratius previs a l’escolarització

Per tal que els/les nens/es amb necessitats educatives importants siguin escolaritzats amb indicació dels elements que cal posar en joc per bastir una resposta educativa adient, cal un dictamen. El dictamen és un document que realitza l’EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) del sector, previ a la matriculació de l’alumne/a en el qual es recullen els següents aspectes:

• Les dades rellevants de l’evolució de l’alumne/a.

• El resum de la valoració psicopedagògica.

• Les orientacions i recursos necessaris per l’escolarització.

• El nom del centre o centres on el pare, la mare o tutor/a sol·liciten escolaritzar el/la nen/a.

• El nom del centre o centres que proposa l’EAP.

En el cas de l’alumnat sord aquests aspectes han de ser manifestats també pel psicopedagog/a del CREDA, i prenen la forma de “valoració annexa a dictamen”. Aquest document inclou així mateix  un informe de l’audioprotetista que inclou una avaluació audiològica. Aquestes valoracions han de ser signades pels pares o tutors, expressant la seva conformitat, o bé el seu desacord en cas contrari.. La Delegació Territorial d’Educació és qui, a la fi, autoritza l’escolarització de l’alumne/a en el centre i condicions descrites, i envia una còpia del document a l’escola receptora, que la inclou a la seva carpeta personal. Per això si algun alumne sord/a s'arriba a escolaritzar sense haver formalitzat aquest requisit administratiu cal que l’escola es posi en contacte amb l’EAP de la seva demarcació per tal d’esmenar l’oblit mitjançant l'oportú dictamen de reconeixement de necessitats educatives especials.

En alguna ocasió, es pot donar una discrepància entre el centre sol·licitat pels pares i el proposat pel CREDA o l’EAP, que resol la Delegació Territorial d’Educació.

A vegades el centre sol·licitat pels pares no està radicat en el seu municipi de residència. Pot tractar-se d’un cas de proper canvi de domicili o de sol·licitud d’una oferta educativa que no es dóna en la pròpia demarcació (per exemple la modalitat bilingüe). En aquests casos el dictamen i la valoració annexa corresponents els realitzen l’EAP i el CREDA de la demarcació d’origen, la de residència actual de l’alumne/a.

Per afavorir l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris, està establerta amb caràcter general una reserva de dues places escolars per grup a l’Educació Infantil, a Primària i a l’ESO. A una d’aquestes places pot optar l’alumnat sord, fent constar en la sol·licitud aquesta circumstància.

L’educació de l'alumnat sord en el marc de l'atenció a la diversitat

L’alumne/a sord/a en tant que membre del seu grup-classe pot participar de les mesures ordinàries del centre en relació a l’atenció a la diversitat. En aquest sentit la planificació educativa preveu que les primeres estratègies per ajustar la programació a la diversitat de l’alumnat s’han d’implementar a l’aula ordinària. Per això es poden incloure activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un mateix objectiu, la intervenció de dos mestres a l’aula. També es pot preveure el treball en agrupaments flexibles en petits grups, o individualment fora de l’aula, així com activitats de reforç dels aprenentatges, o d’anticipació de continguts amb antelació a l’activitat de l’aula.

En el cas de l'alumnat sord escolaritzat en la modalitat bilingüe cal recordar que la principal mesura per afavorir la comprensió de les informacions orals emeses pel professorat, i per tant per afavorir l'assimilació dels continguts acadèmics és el propi recurs de traducció/interpretació, proporcionat dins l'aula pel cotutor/a (Primària) o logopeda o psicopedagog/a (Secundària) en funció d'intèrpret.

Una altra de les mesures utilitzades sovint per tal d’ajustar les exigències acadèmiques a les capacitats i possibilitats de cada alumne/a sord/a és l’adequació d’algunes àrees del currículum. Les matèries que amb més freqüència són objecte de reajustaments són l’àrea de llengua (catalana i castellana), l’àrea de llengua estrangera, i l’àrea de música.

Mesures tradicionals d’adequació del currículum:

A partir del curs 2008-09 les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents publicades pel Departament d’Ensentament deixen d’esmentar els termes “adaptació” i “modificació” curriculars per passar a referir-se a un de nou: El “pla individualitzat”. Aquests poden contemplar mesures de diversos graus:

Programes de diversificació curricular:

En el cas d’alumnat de 3r o 4t d’ESO, o de 2n que ja ha repetit un curs i no pot promocionar a 3r, es poden estructurar programes de diversificació curricular, amb una organització de continguts i matèries diferent a l’establerta amb caràcter general, i amb una metodologia personalitzada per tal d’afavorir l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa i obtenir el títol de graduat en ESO. Aquests programes es poden estructurar en els següents àmbits:  

• Lingüístic i social: Llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, ciències socials, geografia i història, educació per a la ciutadania i els drets humans.

• Científic i tecnològic: Matemàtiques, ciències de la naturalesa i tecnologia.

• Pràctic: Activitats pràctiques i funcionals adreçades a adquirir habilitats necessàries per a  la vida adulta i professional.  

PI: Plans Individualitzats a Educació Infantil, Primària i ESO:

Un pla de suport individualitzat és la programació de les activitats escolars i dels ajuts necessaris perquè un determinat alumne/a amb grans dificultats per seguir el currículum i per participar en les activitats generals, i per al qual no són suficients les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat, pugui accedir als aprenentatges, progressar-hi i participar en les activitats ordinàries.

Tot i que el pla individualitzat pot tenir la durada que cregui oportuna el centre, el Departament d’Ensenyament aconsella que abasti un curs acadèmic com a màxim. Aquesta previsió pot ser vàlida per a alumnat nouvingut, per exemple, però cal tenir en compte que en el cas d’alumnat amb una pèrdua auditiva important i amb insuficient desenvolupament  lingüístic (català, castellà, llengua estrangera) les previsions individualitzades en relació a les àrees de llengua abastaran possiblement tota la escolaritat.

• Qui pot proposar l’elaboració d’un pla individualitzat: El tutor/a o qualsevol altre professor/a.

• A qui cal adreçar la petició: A la comissió d’atenció a la diversitat del centre, que valorarà i farà les orientacions necessàries per definir la resposta educativa més idònia per a l’alumne/a.

• Qui elabora el pla: El professorat i professionals que després hauran d’intervenir amb l’alumne/a o que n’han de fer el seguiment psicopedagògic. A tall orientatiu n’haurien de formar part el tutor o tutora, que en serà el responsable, altre professorat, especialistes de psicologia/pedagogia, educadors o auxiliars del centre si hi ha d’intervenir. A més, sempre que sigui aconsellable, es demanarà la participació de l’EAP o altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a.

• Conformitat prèvia de pares o tutors: Per poder aplicar el pla cal la conformitat prèvia dels pares o tutors legals de l’alumne/a.

• Informació als pares o tutors:

  • El centre els ha d’informar del contingut i demanar la seva participació en les decisions que es prenguin.

  • Se’ls ha de lliurar una còpia del pla individualitzat.

  • Se’ls ha d’informar trimestralment de l’evolució del desenvolupament del pla i dels canvis proposats, en cas que fossin necessaris.

• Aprovació del pla: Correspon al director/a, previ vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

• Constància: Ha de constar una còpia del pla en l’expedient de l’alumne/a.

• Què ha d’incloure un pla individualitzat:

  • Avaluació inicial:

    • Valoració psicopedagògica.

    • Avaluació d’aprenentatges: identificació de les habilitats i interessos de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.

  • Programa de treball:

    • Objectius i competències prioritàries d’aprenentatge de diferents àrees i àmbits curriculars.

    • Altres objectius d’aprenentatge, com ara habilitats personals i socials i d’autonomia executiva.

    • Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats a realitzar, materials a utilitzar, emplaçament i responsable (aula ordinària, grup reduït, sessions individuals amb fisioterapeuta, logopeda...)

  • Quadre horari setmanal de l’alumne/a.

  • Criteris d’avaluació de l’alumne/a i del programa (d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat).

  • Calendari de seguiment del pla individualitzat per part de l’equip.

  • Nom del professor/a responsable i de la resta de membres de l’equip.

• Replantejament del pla:

  • Cada inici de curs s’haurà de plantejar i decidir si l’alumne/a ha de seguir amb el pla individualitzat o es oportú aplicar unes altres mesures d’atenció menys singulars.

  • També es podrà finalitzar anticipadament el pla si, a proposta de la persona responsable i amb l’aprovació de la comissió d’atenció a la diversitat, es considera adient.

  • En cas que els pares o tutors vulguin sol·licitar la finalització del pla, hauran de fer una sol·licitud en què facin constar les raons per les quals desisteixen. La comissió d’atenció a la diversitat estudiarà la sol·licitud i elevarà proposta al director/a del centre perquè la resolgui. El director/a del centre notificarà per escrit al pares o tutors la resolució adoptada.

• Avaluació de les àrees:

  • Per a l'alumnat que disposi d'un PI els resultats de les avaluacions de les àrees es referiran a allò consignat en ell. L'avaluació qualitativa ha de recollir bàsicament el grau d'assoliment de les competències bàsiques.

Plans individuals al Batxillerat:

Es poden autoritzar plans individuals al Batxillerat a alumnes amb discapacitats, trastorns, lesions o malalties greus. També a alumnes que per altres circumstàncies excepcionals presentin dificultats específiques d’aprenentatge. Poden consistir en la introducció de canvis significatius en els objectius i continguts d’una o més matèries. Excepcionalment, també es podran autoritzar plans individuals que comportin la reducció o ampliació de la durada de l’etapa, o canvis en els criteris de pas de curs establerts amb caràcter general.

Cal sol·licitar prèviament autorització al Departament d’Educació: La direcció del centre ha de trametre al director/a dels Serveis Territorials la documentació següent:

• Sol·licitud signada per l’alumne/a, o pel seu pare, mare o tutors legals si és menor d’edat.

• Documentació acreditativa de les causes que motiven la petició. (En el cas de l’alumnat sord certificat mèdic del grau i caràcter permanent de la pèrdua auditiva, o bé –si és acceptada- una audiometria realitzada al CREDA).

• Proposta de pla de suport individual elaborada pel centre (amb la col·laboració de l’EAP, si s’escau).

• En cas de plans que afecten els continguts i/o objectius d’una o més matèries cal indicar els blocs de continguts i objectius curriculars que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats per a l’alumne/a, així com la programació d’aprenentatges i activitats que farà l’alumne/a en la matèria o matèries afectades.

El director/a dels Serveis Territorials trametrà la documentació, amb informe de la Inspecció d'Educació, a la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa , perquè dicti resolució, la qual s’haurà d'incorporar a l’expedient de l’alumne/a, i comunicar per escrit la seva concessió als pares o tutors legals.

Modificacions curriculars en la formació professional:

Les instruccions actuals per al funcionament dels centres docents només contemplen el procediment de la modificació curricular en la formació professional.

Per sol·licitar una modificació curricular d’un cicle formatiu, la direcció del centre trametrà al director/a dels Serveis Territorials la documentació següent:

• Sol·licitud signada per l’alumne/a, o pel seu pare, mare o tutors legals si és menor d’edat.

• Documentació acreditativa de les causes que motiven la petició. (En el cas de l’alumnat sord certificat mèdic del grau i caràcter permanent de la pèrdua auditiva, o bé –si és acceptada- una audiometria realitzada al CREDA).

• Proposta de modificació curricular elaborada pel centre, amb la col·laboració de l’EAP, si escau, i amb l’assessorament de la Inspecció d’Educació, que indiqui per a cada crèdit del cicle formatiu els objectius i/o continguts que a parer del centre haurien de ser suprimits o modificats.

El director/a dels Serveis Territorials trametrà la documentació, amb l’informe de la Inspecció d’Educació  a la Direcció General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats perquè dicti resolució, la qual amb la col·laboració si escau de l’EAP o de l’organisme que correspongui, podrà resoldre dos tipus d’autoritzacions:

• Modificacions curriculars que puguin garantir l’assoliment de la competència general del cicle formatiu i obtenir el títol corresponent. Podran comportar canvis en els objectius terminals, els continguts o la distribució ordinària del cicle formatiu, o, en casos excepcionals, la supressió total d’algun crèdit no relacionat directament amb les unitats de competència professional del títol.

• Modificacions curriculars que no puguin garantir l’assoliment de la competència general del cicle, però sí conduir a l’obtenció d’una certificació d’estudis parcial. Podran preveure la supressió total d’alguns crèdits, la modificació de la distribució ordinària del cicle i la modificació dels objectius terminals i continguts dels crèdits que ho necessitin. El centre expedirà una certificació d’estudis parcials dels crèdits superats d’acord amb la modificació feta.

La resolució s’incorporarà a l’expedient de l’alumne/a i la direcció del centre comunicarà per escrit la seva concessió a l’alumne/a o als pares o tutors legals.

En el cas que el nivell de discapacitat no pugui garantir la consecució d’un mínim dels objectius generals del cicle ni cap de les competències professionals, la Direcció General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, amb la col·laboració si escau de l’EAP o de l’organisme que correspongui, emetrà un informe en el qual orientarà l’alumne/a a estudis més adients a les seves possibilitats.

L’emplaçament escolar

Una altra mesura d’ajustament útil a considerar és l’emplaçament de l’alumne/a, és a dir la decisió de si, segons cada tipus d’activitat, convé que participi amb la resta del grup a l’aula ordinària, o bé que acudeixi a una altra aula per treballar aspectes específics en petit grup o individualment amb el/ la MALL, el/la logopeda, mestre/a d’educació especial, etc.

Segons les diferents necessitats educatives l’alumne/a pot des de romandre tota la jornada lectiva a l’aula ordinària, amb els companys, sense intervenció directa de més ensenyants que el/la tutor/a o professor/a de la matèria (aquesta situació representa "la més inclusiva” de totes) fins a romandre la major part del temps en una aula específica, participant a l’aula ordinària amb el grup de referència només en algunes activitats o simplement en activitats generals de l’escola (festes, excursions, patis,...). Aquesta darrera situació significaria la “més restrictiva” de totes.

Sortir de l’aula ordinària només té sentit quan l’alumne/a no podria ser capaç de realitzar l’activitat del grup ni tan sols adaptada, i en canvi  sí podrà realitzar amb aprofitament, en petit grup o individualment, una altra determinada activitat en una aula específica.

Si existeix la possibilitat de realitzar una tasca fora de l’aula ordinària o bé de realitzar-la dins d’ella amb el grup, representa una situació més integrada realitzar-la amb el grup.

És a dir, posats a triar per a una determinada activitat un dels esglaons representats en el gràfic, cal anar en la direcció que indica la fletxa sempre que sigui factible. D’altra banda romandre a l’aula ordinària durant una determinada activitat no és, per sí mateixa, una situació adequada si no té significat per a l’alumne/a. Ben al contrari, una situació formal d’ubicació física a l’aula, sense opció a cap mena de participació, és precisament la més restrictiva de totes.

La majoria d’alumnat sord realitza gran part de les activitats dins l’aula ordinària, sense adaptar o adaptades, i rep un suport logopèdic (de 2 a 5 hores setmanals en funció dels casos) que es du a terme en una aula específica, i a vegades dins de l’aula ordinària en forma de suport lingüístic a l’activitat que s’hi realitza.

En aquestes circumstàncies es pot donar el cas difícil d’evitar que en alguna estona de les destinades pel/per la logopeda a atendre l’alumne/a no sigui gaire convenient que aquest/a s’absenti de l’aula. És una situació no desitjada que es procura evitar sempre que es pot.

L’atenció logopèdica

L’atenció logopèdica que proporciona el CREDA (i també els MALL) constitueix la part més específica de la resposta educativa global que el sistema educatiu, encapçalat per l’escola, proporciona a l’alumnat sord. El gruix de la programació que es du a terme es pot considerar com una adaptació de l’àrea de llengua, adequada a les necessitats de desenvolupament lingüístic i comunicatiu de cada alumne/a.

La programació relativa a cada alumne/a, així com l’horari i periodicitat d’atenció, és confegida per cada logopeda a principi de curs i lliurada a l’escola per al seu coneixement i aprovació.

Casos de desacord amb els pares

Cadascuna de les mesures incloses en la resposta educativa busca facilitar que l’alumnat sord assoleixi les finalitats de l’Educació. Per això se’ls proporciona atenció logopèdica i es procura adaptar tots aquells objectius i continguts que aconsella la lectura de les seves necessitats individuals. És evident que només és oportú aplicar mesures de caràcter especial quan és estrictament necessari, ja que en cas contrari és més oportú aplicar les generals i usuals.

Però, com s'argumenta en altres llocs d’aquest treball, la lectura de les necessitats educatives de l’alumnat sord és relativa i varia segons els marcs conceptuals de referència. La gran majoria de pares i mares considera que rebre atenció logopèdica, sortir de l’aula per rebre-la, adaptar l’àrea de llengua catalana/castellana i adequar les de llengua estrangera i música són mesures que estan en la línia de les necessitats i capacitats dels seus fills. En algun cas, però, existeixen desacords per part dels pares en relació als recursos i/o adaptacions que es pretenen aplicar, que es poden resumir així:

• No voler que es proporcioni atenció logopèdica: Algun pare/mare de les modalitats bilingües no demanen el treball logopèdic i reclamen únicament l’intèrpret, o cotutor/a que explica directament en LSC. En cas que els pares vulguin renunciar a l’atenció logopèdica se’ls demana que signin un escrit on ho manifestin.

• No voler que es proporcioni atenció logopèdica en horari lectiu: Algun/a pare/mare de la modalitat oral que potser consideren que els beneficis dels audiòfons de darrera generació o de l’implant són el suficientment poderosos com per permetre entendre allò que diu el mestre/a, i altres de la modalitat bilingüe que creuen que amb la interpretació en LSC n’hi ha prou per assegurar l’assimilació de tots els continguts, no volen que els seus fills surtin de l’aula ordinària perquè perden la informació que es dóna en aquella estona a la classe. Proposen que l’atenció logopèdica es realitzi fora de l’horari lectiu.

• No voler que es realitzin adaptacions de continguts: Per les mateixes propietats atribuïdes, bé a les ajudes auditives, bé a la llengua de signes hi ha pares favorables a considerar que les adequacions del currículum no són necessàries perquè atempten contra el nivell de formació acadèmica dels seus fills. L’àrea amb més resistència a donar el seu vist i plau a una adaptació o modificació és la de llengua estrangera per considerar que l’anglès és una llengua franca d’ús universal i que el seu bon coneixement els donarà millor informació i oportunitats professionals.

• No voler l’escolarització en un centre d’agrupament: A vegades, en la modalitat oral, es rebutja la matriculació del fill/a en un centre d’agrupament per raó de desitjar un altre centre proper al domicili, o perquè altres germans de l’alumne/a sord/a ja hi assisteixen, etc. En la modalitat bilingüe s’ha reclamat també el dret a matricular l’alumne/a no en un centre d’agrupament  sinó en  una altra escola escollida pels pares, amb intèrpret en LSC.

• No apreciar cap de les modalitats que s’ofereixen: Alguns pares sords aspiren a una educació bilingüe i bicultural (Bi-Bi) a l’estil de la dels països nòrdics, fonamentada en l’ús de la llengua de signes i la llengua nacional escrita, més l’anglès, ubicada en centres específics per a alumnat sord, amb un bon nombre de docents sords, i amb un currículum ordinari sense adaptacions, que inclogui els aspectes de la cultura sorda. En aquest sentit rebutgen no només la modalitat oral sinó també la que aquí s’anomena “bilingüe” (que consideren oral amb intèrpret). També poden veure discriminatori que s’hagi d’elaborar un dictamen per poder matricular els seus fills, que aquests hagin de sortir de classe a estones a realitzar activitats específiques de llengua, i que es practiquin adaptacions del currículum.

En tots els casos considerats la Inspecció i els Serveis Territorials resolen els desajustaments que es puguin produir.