Preguntes i respostes relatives a l'atenció del CREDA   

Aquell amb greus dificultats de llenguatge i/o parla escolaritzat al segon cicle d’Educació Infantil, de Primària i d’ESO. No considera, doncs, l’alumnat del 1r cicle d’Educació Infantil (0-3 anys) ni els d’ensenyaments postobligatoris (Batxillerat, Cicles Formatius,...).

¿De quins factors depèn que determinat alumnat sigui susceptible de ser atès per l'escola i pel CREDA, i que d'altre ho hagi d'estar només per l'escola?

De tres: L’edat. El comportament lingüístic atribuït. El perfil diagnòstic previ.

Segons el resultat de la combinació d’aquests tres factors el Departament d’Ensenyament preveu que determinats alumnes amb dificultats de llenguatge i/o parla hagin de rebre l’atenció que requereixen mitjançant els recursos propis de l'escola, més globals, i que altres alumnes, a més a més, hagin de rebre una atenció logopèdica específica per part del CREDA. Es pot consultar la tipologia de alumnat d'una i altra situació clicant aquí.

No. Aquest alumnat es considera atès per l'escola. Com s'ha dit, el Departament d’Ensenyament considera més apropiada en aquests casos una resposta educativa a l'aula o en petit grup, "més global" duta a terme pels recursos ordinaris del centre (MALL, MEE,...), que no pas un ajut molt específic i individual com és el que representa l'atenció logopèdica del CREDA.

En el llibre "L'ús del llenguatge a l'escola" (clicar per obtenir-ne la versió pdf) s'expressen les propostes d'intervenció amb aquest alumnat per part de l'escola.

¿Qui és responsable de la resposta educativa relativa al llenguatge de l'alumnat atès pel CREDA?

La responsabilitat última és de l'escola. La intervenció del CREDA cal entendre-la com una participació especialitzada, articulada en el marc de la resposta educativa global que rep l’alumne/a, però no com una delegació, o com una externalització, de la responsabilitat de l'escola cap a un servei extern.

Tot l’alumnat susceptible de poder ser atès pel CREDA es considera prioritari. Tot i així, quan les demandes d’atenció superen la capacitat de proporcionar-la, la primera prioritat és atendre aquell alumnat amb dificultats més greus. Això significa els comportaments lingüístics B i C pel que fa al llenguatge, i el comportament F pel que fa a la parla. Significa també que no es considera prioritari l'alumnat d'ESO abans de cobrir tota la demanda relativa a l'alumnat d'Educació Infantil i Primària que resti per atendre.

No. Es considera l’atenció per part del CREDA com un ajut per un determinat període de temps (acostuma ser d’alguns cursos escolars). De la mateixa manera que hi ha uns criteris per iniciar l'atenció a l'alumnat amb greus dificultats de llenguatge, n’hi ha d’altres per proposar donar-la per finalitzada, sempre procurant el consens amb l'EAP, l'escola i els pares de l'alumnat implicat.

La proposta de deixar de proporcionar l'atenció logopèdica ve condicionada principalment per la pròpia evolució de l’alumna/e. Per exemple quan aquesta ha estat positiva i ha arribat a assolir un comportament lingüístic “E”, ja als límits del perfil d’alumnes susceptibles de ser atesos, o un comportament lingüístic G pel que fa a la parla. O bé al contrari, si després de 3 o 4 cursos no s’aprecia una evolució favorable com perquè sigui raonable continuar esmerçant-hi el recurs logopèdic. També es prenen en consideració altres circumstàncies externes que ho suggereixin: absentisme escolar, atencions similars fora de l'escola, nul·la implicació familiar,... Tots aquests criteris són indicatius, i valorables en conjunt.

Alumnat nou: A l'EAP de cada Districte li correspon formular al CREDA la proposta d'atenció de nou alumnat pel curs següent. El principal procediment consisteix a complimentar el protocol elaborat pel Departament d'Ensenyament per a tal finalitat, del què disposen els EAP. El CREDA estudia les valoracions rebudes del conjunt dels 10 EAP de la ciutat i procura assumir el major nombre possible d'alumnes, atesa la seva disponibilitat de recursos.

Finalització de l'atenció: Quan un/a logopeda valora que cal deixar d'atendre un determinat alumne/a formula aquesta proposta al CREDA, a l'EAP del Districte i a l'escola. La decisió final al respecte pretén ser col·legiada i consensuada entre tots els implicats, després d'informar els pares o tutors de l'alumne/a.

Indicativament dos cursos. Quan, tot i haver complimentat l'EAP un protocol en relació amb un determinat alumne/a, aquest no s'ha pogut atendre a principi del curs següent, es poden donar dues situacions:

• Que es pugui començar a atendre a partir d'un determinat moment del curs següent: En aquest cas el protocol continua vigent i no cal elaborar-ne un de nou.

• Que, després de transcorregut tot el curs,  l'EAP reiteri la proposta d'atenció logopèdica pel curs següent: Es pot considerar vigent el protocol elaborat el curs anterior a no ser que l'EAP opini que hi ha hagut canvis significatius que aconsellen fer-ne un de nou.

Fora d'aquests dos casos sí que és sempre convenient realitzar un nou protocol. En el cas de períodes més perllongats poden haver canviat tant les coses (el propi comportament lingüístic de l'alumne/a, el punt de vista del professorat, etc.) que un protocol tan antic deixa de ser fiable.

Índex