OBRES
Tornar
L'art de Grünewald és molt diversificat i costa d'encaixar-lo en un estil definit o en un moviment. Potser és en les Crucifixions on es veu millor una continuïtat, uns patrons a seguir, en la seva obra. La primera és la de Basilea (73x52,5), datada entre el 1500 i el 1502.

La segona Crucifixió que mostrem aquí és l'anomenada "Petita Crucifixió" (61,5x46); la data és molt més insegura, ja que oscl·la entre el 1502 i el 1520. L'obra es troba actualment a la National Gallery of Art a Washignton.

La tercera és la de l'altar d'Isenheim, que ja comentem més endavant.

I la imatge de baix a la dreta correspon a l'última que va realitzar. Les mides són 195,5x152,5 i està datada entre 1523 i 1525. Acompanya aquesta Crucifixió una altra taula de la mateixa mida amb el "Crist carregant la Creu". Ambdues formen el que s'anomena "Doble taula de Tauberbischofheim" i es troba avui dia al Staatliche Kunsthalle de Karlsruhe (Baden-Württenberg).

Sembla que encara en va realitzar alguna més perquè existeix una còpia d'un "Crist crucificat i Magdalena, suposadament realitzat cap al 1523.

Totes aquestes obres són olis sobre fusta.
El "Tríptic de Lindenhart". Es tracta de les pintures de la cara exterior d'un retaule de fusta. Va ser realitzat cap al 1503. Els dos porticons laterals fan 159X68,5 i el central el mateix d'alçada i el doble d'ample. Actualment ew troba a l'església parroquial de Lindenhart (Bayreuth). La taula de l'esquerra representa els "Vuit Sants Protectors", el de la dreta els "Sis SantsProtectors" i el central "Crist amb els atributs de la Passió".

Una de les obres més singulars de Grünewald són aquestes quatre grisalles o monocroms. Van ser realitzats entre el 1509 i el 1510. Les taules fan un alçada de prop d'un metre i una amplada d'uns 42 centímetres. Les peces es troben a Frankfurt, al Städelisches Kunstinstitut. Representen quatre sants: sant Llorenç amb la graella, sant Ciriac amb la princesa Artèmia agafada pel coll, santa Isabel amb la llavor i la regadora i santa Llúcia, cega, amb la palma. Aquestes imatges consituteixen un dels punts més alts de l'art de Grünewald perquè amb la mínima dotació de color aconsegueix una gran expressió a base de contrastos entre llum i ombres.
 

"L'escarni de Crist" es tracta d'un oli sobre fusta de 109x73,5 que es troba a l'Alte Pinakothek de Munich. L'obra va ser realitzada el 1504 o1505. Després de veure les imatges més "expressionistes" de Grünewald sobta trobar-se amb aquesta pintura que s'acosta molt més als paràmetres del que podria ser el Renaixement al nord d'Europa: sembla que vulgui retratar a personatges coneguts, els ha vestit amb la roba de l'època i els ha dotat de fesomies singulars i identificables. Ara bé, el bigarrament causat per la munió de figures que desmunta una incipient simetria ens aparta del classicisme altra vegada. Destaca la corba serpentejant traçada per l'home que vol colpejar Jesús. Destaca la llum provinent de baix a l'esquerra: la foguera de l'atri de Caifàs. El joc de claror i foscor parteix en quadre en diagonal i ens costa de trobar la figura de Crist, que queda en un segon pla davant de les calces vermelles del personatge que està d'esquena i del puny amenaçador del qui està rere Jesús.
Les dues imatges següents pertanyen a l'anomenat "Tríptic d'Aschaffensburg". En realitat tenim dues taules a càrrec de Grünewald i una tercera (que no hem reproduït aquí) que va realitzar un deixeble seu i que representa l'Adoració dels Reis Mags. "El Miracle de la Neu" és un oli sobre taula de 179X91,5 i representa l'establiment de l'església de Santa Maria la Maggiore: el pontífex Liberi i una parella de patricis romans van somniar el mateix: que la Verge Maria volia fundar una església al lloc on nevés al mig de l'estiu: l'endemà va nevar al turó Esquil·lí de Roma. L'altre oli sobre taula (186x150) ens mostra la Verge amb el Nen: és la "Verge de Stuppach". Observem al cel de les pintures l'aparició, enmig d'una aureola daurada, de Déu, símbol que trobarem en d'altres obres de Grünewald. El tríptic va ser realitzat entre el 1517 i el 1520 i es troba a l'església parroquial de Stuppach (Baviera).
"Trobada dels sants Erasme i Maurici". 226x176, oli sobre fusta, entre el 1517 i el 23. Un altra de les pintures de Grünewald que ens sorprèn perquè s'allunya de la passió que impregna les seves obres més peculiars i per les quals ha estat valorat al segle XX i s'acosta a l'estil manierista. L'obra estava destinada a l'església de Halle. Actualment es troba a l'Alte Pinakothek de Munich. Representa un encontre imaginari (perquè en la realitat no van coincidir) entre sant Erasme (amb la fesomia d'Albrecht de Brandenburg) i sant Maurici; sembla que entaulin una discussió religiosa: Erasme (homenatge a Erasme de Rotterdam) impasible davant la vehemència de Maurici. I altra cop ens trobem amb una autoretrat de Grünewald: l'ancià que es troba més enretirat, entre els dos.
Finalment tenim l'"Altar d'Isenheim", potser l'obra més coneguda de Grünewald. Consta d'un joc de porticons que, a mesura que s'obren, ens van mostran diverses escenes i personatges religiosos. La primera vista, la part central de la qual comentem en una pàgina a part, ens ofereix a l'esquerra sant Antoni, al mig la Crucifixió i a la dreta sant Sebastià (protector contra la pesta), executat amb sagetes. A sota hi ha la predel·la, amb el "Plany per Crist", amb sant Joan, la Verge Maria i Maria Magdalena. Les taules laterals fan 232X76,5 i la predel·la 67X341. L'obra es troba al Museu d'Unterlinden a Colmar, Alsàcia, França.
La segona vista exhibeix "L'Anunciació" a l'esquerra, "L'Al·legoria del Nadal" al mig i "La Resurrecció" a la dreta. El primer i segon tauler tenen continuïtat narrativa, encara que a L'Anunciació el tema és tractat de forma clàssica i al Nadal hi apareixen detalls que ens sobten per inusitats: a l'esquerra un àngel molt content toca la viola acompanyant a l'orquestra del fons (també hi ha una orquestra de dimonis), la Verge Maria, amb una aureola daurada i en avançat estat de gestació surt d'una mena de pavelló, i omple el cel l'aparició també daurada de Déu. Al tauler de la dreta, dins d'un cercle refulgent, una Jesús que ja no té res a veure a l'esser demacrat de la Creu, resucita d'entre els morts. Els taulers laterals mesuren 269x143 cm i el central 265x304 cm.
A la tercera vista el tema és sant Antoni. Al porticó de l'esquerra sant Antoni es troba amb l'ermità sant Pau (vestit amb herbes trenades per ell mateix) al desert, amb un amenaçador paisatge de fons, la gacela en primer terme i l'ocell negre que vola cap a ells amb un rosegó de pa al bec ("Els sants ermitans Antoni i Pau"). A la dreta hi ha sant Antoni resistint a les temptacions ("Les tentacions de sant Antoni"), temptacions en forma d'essers monstruosos, quimeres zoomòrfiques que el sacsegen, l'estiren pels cabells i el turmenten amb la seva visió. A baix a l'esquerra un malalt de sífilis ple de nafres purulentes gemega de dolor (sant Antoni era el protector contra la pesta i guaridor d'altres malalties que assolaven l'Edat Mitjana). Les mides són les mateixes que l'anterior.
Tornar