És un mètode químic de conservació de productes. Consisteix a afegir
el producte determinades substàncies químiques que en petites
quantitats resulten inocues per a la nostra salut i que afavoreixen la
conservació de l’aliment. Aquests productes són sintètics, és a dir, no
existeixen a la natura.
Els additius més freqüents són:
Conservants
Impedeixen la reproducció dels microorganismes. (Exemple: àcid
sòrbic, formiat de sodi, ...)
Antioxidants
Eviten les reaccions químiques d’oxidació de les substàncies
que hi ha a l’aliment, especialment els greixos. (Exemple: àcid
ascòrbic, butil-hidroxianisol, ..)
Colorants:
Donen una coloració atractiva i embelleixen l’aliment. El seu
objectiu és proporcionar-los un aspecte agradable a la vista, que cridi
l’atenció i n’estimuli la seva venda. ( Exemple: lactoflavina,
biòxid de titani,...)
Emulgents:
Afavoreixen les mescles de productes que no es dissolen entre ells.
Cas de l’aigua o el vinagre amb l’oli. (Exemple: ortofosfats de
potassi, alginat de propilenglicol, ...)
Estabilitzadors:
Impedeixen les reaccions químiques que farien descompondre
l’aliment. (Exemple: caragens, sorbitol, ...)
Reforçadors del sabor:
Activen o reforcen el sabor del producte en qüestió. (Exemple:
glutamat monosòdic, 5’-ribonucleòtic de sodi, ....)
Espessidors:
Ajuden a fer més homogeni el producte. (Exemple: goma aràbiga,
triestearat de sorbità, ...)
Acidulcorants:
Actuen de correctors de l’acidesa del producte. (Exemple: tartrat de
calci, glucono-delta-tactona, ...)
Antiaglomerants:
Eviten que es facin grumolls en els productes, especialment els que
es presenten en pols. (Exemple: hexacianomanganat de ferro,
bentonina,...)
Tots els additius han d’estar degudament autoritzats i han de figurar
en una llista sanitària on s’indica per a quin aliment i en quina
quantitat màxima pot ser usat.
A la Unió Europea tots els additius autoritzats tenen una “matrícula”,
és a dir, tots tenen un número de tres xifres que va precedit de la
lletra E.
