L’alimentació és una necessitat bàsica de tots els éssers vius. Des de sempre la humanitat ha tingut la necessitat d’obtenir aliments per garantir la seva supervivència.
La indústria alimentària forma part del sector secundari de la
producció i té per finalitat transformar productes frescos en nous
productes elaborats.
Aquesta indústria s’ha d’adaptar a les preferències de la població i
també a les modes i influències d’altres països, però també s’ha de
procurar:
1. augmentar la vida dels aliments (temps o durada dels aliments
sense que es facin malbé)
2. aconseguir que els aliments elaborats mantinguin el màxim les
seves qualitats organolèptiques,
és a dir, el gust, l’olor, color i la textura, ja que tot plegat en
convida a menjar-los.
Tot aquest procés tecnològic s’anomena cadena alimentària
i comprèn bàsicament tres fases:
L’agricultura, la pesca i la ramaderia que ens proporcionen la majoria de matèries primeres per a l’alimentació. Algunes matèries primeres ja són aliments que consumim directament tal com s’obtenen; són els anomenats aliments frescos (verdura, fruita, peix, carn,...). N’hi ha d’altres que consumim després que siguin sotmesos a un procés d’elaboració, és a dir, l’oli que l’obtenim de les olives, la farina i després el blat que l’obtenim del gra del blat, o el vi que l’obtenim del raïm. Aquests són els anomenats aliments elaborats.
La majoria dels aliments que consumim són elaborats, per tant, han
sofert alguna mena de procés previ abans d’arribar al consumidor.
Aquests processos es duen a terme a les indústries alimentàries i els
principals són:
El procés
d’elaboració: es produeix la transformació de les matèries
primeres en productes elaborats mitjançant diferents processos
tecnològics.
El procés de
conservació: un cop els aliments ja estan elaborats cal
sotmetre’ls a nous processos amb la finalitat que es conservin molt més
temps.
El procés
d’envasament: abans que els productes arribin al mercat, cal
envasar-los per protegir-los o per fer-los més atractius al comprador.
Antigament els aliments es produïen i es consumien dins d’una petita
comunitat autosuficient, era una economia
d’autoconsum.
Avui vivim en una economia de mercat on el productor no genera
productes per satisfer el seu consum sinó per vendre’ls al mercat.