"Vals"

L’endemà al matí, Marie es va despertar al seu llit, encara meravellada per tot el què havia vist. Hi ho va explicar a la seva mare i el seu germà Fritz, però tots dos es van riure d’ella i li van dir que només havia estat un somni.

Aleshores Marie va anar a l’armari de vidre, va agafar la figura del Trencanous i li va dir:

- Ai, estimat Trencanous! Jo sé que tu ets el jove Drosselmeier i, si visquessis de veritat, jo no et menysprearia com la princesa Pirlipat.

Aquella tarda, la mare els va anunciar l’arribada d’un visitant:

- Fills meus, aquest és el nebot del padrí Drosselmeier.

Es tractava d’un jove ben plantat i agradable. En un moment que es van quedar sols, el jove es va agenollar davant Marie i li va donar les gràcies per haver-li salvat la vida.

- Quant ves expressar amb paraules que no em menysprearies malgrat la meva lletjor, l’embruix es va desfer i vaig deixar de ser un trencanous per recuperar la meva veritable figura. Estimada Marie, casa’t amb mi i regnem junts al castell de massapà.

Marie va acceptar de ser la seva promesa fins que tots dos tinguessin edat per casar-se. Al cap d’un any, Drosselmeier va anar a recollir Marie amb una carrossa de caramel per emportar-se-la amb ell al castell de massapà, on van celebrar el banquet de casament imaginables i on van ser feliços per sempre més.

I així s’acaba el conte del Trencanous i el rei dels ratolins.