Els
grans descobriments de l'era moderna
L'ampliació del món conegut
1.
Introducció
Europa es va anar recuperant poc a poc de la crisi (s. XIV) i a mitjan del
segle XV es va iniciar una etapa d’expansió. L’economia rural es revifava, es
reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la
indústria, sobretot la tèxtil.
Duran tota l’Edat Mitjana, Europa havia estat constituïda per una
constel·lació de petits estats territorials, enfrontats els uns contra els
altres. Al segle XV molts es van unir gràcies a les aliances matrimonial entre
els seus sobirans o per mitja de guerres i conquestes, donant lloc a potències
noves i grans.
Els gran regnes de l’oest:
A la Península Ibèrica el matrimoni
entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella va unir les dues
corones i la creació d’un gran estat al qual també es van unir les possessions
aragoneses al Mediterrani i les conquestes castellanes a l’Àfrica i Amèrica.
Portugal, de la seva
banda, iniciava la expansió per Àfrica i sud d’Àsia.
França, que continuava
la seva expansió amb l’annexió d’Aquitània, Bretanya i part de Borgonya.
Anglaterra, es va
instal·lar la nova dinastia Tudor.
Alemanya, continuava
dividida en diversos principats; el poder imperial va passar a mans dels
Habsburg i el van mantenir fins al s. XX.
Els nous imperis de l’est:
L’Imperi bizantí va desaparèixer el 1453, al
conquerir Constantinoble els turcs otomans, que des del seu nucli
d’Anatòlia van formar un gran imperi des dels Balcans fins a Egipte i des del
nord d’Àfrica fins al golf Pèrsic.
Imperi rus, el va iniciar
Ivan el Gran, que va adoptar el títol de tsar (cèsar), fen servir l’herència
ortodoxa i bizantina.
Els móns no europeus
A l’Àsia, l'islam es va estendre per
l'Índia, aleshores fragmentada en petits regnes, i el sud-est asiàtic.
La Xina, s'havia independitzat dels mongols i
vivia tancada en ella mateixa. Els xinesos eren una quarta part dels habitants
del planeta, uns quatre-cents milions.
L'Àfrica Negra i Oceania
estaven molt menys poblades i amb grans zones deshabitades.
A Amèrica, Es
desenvolupaven tres grans civilitzacions: els maies, els asteques i els inques.
A l'edat mitjana, el món era una constel·lació de petits universos tancats
en ells mateixos i que s'ignoraven els un dels altres. Cada civilització estava
separada de la resta per grans zones deshabitades o poc poblades.
El espai conegut pels europeus durant molts segles era molt reduït: de la
mar Mediterrània a la mar del Nord i de les costes de Portugal a Mesopotàmia.
Se sabia que existia un Orient Llunyà a partir de la publicació a partir de
finals del segle XIII del llibre "Els viatges de Marco Polo".
Un altre punt conegut era l'oceà Atlàntic, ple de perills, però al s. XV
portuguesos i castellans es van aventurar per les costes d'Àfrica i algunes
illes atlàntiques.
2.
Les causes dels gran descobriments
L'espai geogràfic conegut per l'home europeu, es va ampliar molt per les
grans exploracions geogràfiques dels segles XV i XVI que van ampliar els
horitzons fins aleshores coneguts i van permetre descobrir móns nous. Portugal
i Castella van ser els gran protagonistes d’aquest procés gràcies als avenços
que es van fer a la navegació durant l’època del Renaixement.
Les causes mes importants dels descobriments van ser variades i les podem
classificar en factors sòcio-econòmics, ideològics i científics.
a) Factors sòcio-econòmics:
- Augment de la població a Europa Occidental durant
la segona meitat del s. XV, per la finalització de la Pesta Negra i de les
llargues guerres medievals (Cent Anys, de Reconquesta ibèrica, ...)
- L'augment de la població va provocar una expansió
econòmica amb la necessitat de la recerca de primeres matèries per a la
indústria artesana europea i de mercats per als productes d'aquesta artesania.
- Necessitat de més moneda, això va implicar la
recerca de metalls preciosos per la seva fabricació. A Europa les mines estaven
esgotades, cal buscar fora del continent i el lloc més fàcil va ser l'interior
d'Àfrica, incrementant el comerç d'or, ivori i esclaus al Sudan, com ho havien
fet els musulmans granadins i tal com ho feien els portuguesos.
- Gran demanda d'espècies i mercaderies luxoses a
Europa, que arribaven d'Orient a través dels intermediaris àrabs i venecians,
amb un preu molt alt i que eren repartides a les oligarquies europees.
Barrat el camí cap a Orient, a causa de l'expansió
de l'Imperi turc amb la presa de la ciutat de Constantinoble al 1453 i el
domini de la Mediterrània Oriental, les rutes a l'Orient quedaven tancades. No
més quedava el camí per l'Atlàntic i els portuguesos van buscar una ruta
directa cap a les terres de les espècies ( Índia i altres parts d'Àsia).
b) Factors ideològics
o
Set d’aventures de l’home renaixentista estimulat per la
lectura del llibre de Marco Polo que explicava els seus viatges a Orient i les
gran possibilitats econòmiques i d’aventures que hi havia.
o
Afany d’enriquir-se, els homes es van posar a buscar
metalls preciosos, espècies o altres productes.
o
Encara es mantenia un cert esperit de croada tant
important a l’Edat Mitjana. Una mostra són les llegendes referents a
l’existència d’un regne, anomenat del Prestre Joan (en algun indret d’Àfrica o
Àsia) de cristians rodejat de pagans que necessitava ajuda. Avui dia aquest
regne és identificat amb Abissínia.
c) Factors científics i tècnics
Tot l’anterior va ser possible gràcies al
desenvolupament científic dels estudis geogràfics i a uns descobriments tècnics
de gran valor per la navegació.
Científics
o
Estudis geogràfics a partir de la "Geografia de
Ptolomeu" i de la publicació de la "Imago Mundi" del Cardenal
Pierre d’Ailly que va deduir que la Terra era rodona i no plana com es creia
aleshores.
o
Desenvolupament de la cartografia amb la producció de Portolans,
mapes que detallaven les costes i de cartes nàutiques que indicaven les
corrents.
o
Els navegants van aprendre a orientar-se mitjançant les
estrelles i feien servir unes taules de declinació del sol per calcular la
latitud.
Tècnics
o
La brúixola des de el s.
XIII, servia per l’orientació.
o
L’astrolabi a partir del
s. XV per calcular la latitud.
o
El vaixell utilitzat al Mediterrani era la Galera,
que era massa pesant per navegar per l’Atlàntic. Els portuguesos van crear dues
embarcacions:
v La
caravel·la, forta i alta amb tres pals que podien girar sobre
golfos de ferro per aprofitar la força del vent a les veles. Tenia uns 25 m d’eslora
i una mànega de 8 a 10 m, amb veles triangulars ( o llatines) per aprofitar el
vent de costat.
v La nau, era
una caravel·la rodona i més gran amb una vela llatina i les demés quadrades.
3. Descobriments dels portuguesos
Portugal és un país marítim, obert a l’Atlàntic i proper a Àfrica. No és
estrany que els portuguesos fossin els iniciadors de les grans navegacions per
les costes atlàntiques de l’Àfrica.
A això també hi van contribuir les poques possibilitats agrícoles del país
i l’ajuda que la dinastia d’Aviz va donar als seus navegants. Un príncep
d’aquesta dinastia, l’infant Enric el Navegant, va ser un gran
promotor d’aquestes empreses, que ell dirigia des de Sagres, i on reunia a
erudits, navegants i cosmògrafs.
Les conquestes dels portuguesos a les illes i costes atlàntiques d’Àfrica
s’escalonen durant tot el s. XV, tenia diverses finalitats:
La primera conquesta important és la de Ceuta, el 1415 amb Enric el
Navegant. Més tard les illes del cap Verd i el Golf de Guinea (1460).
No va ser fins al 1487 que Bartolomeu Dias va arribar a la punta meridional
d’Àfrica, el cap de les Tempestes que desprès va rebre el nom de Bona Esperança.
Quedava obert el camí cap a l’Índic i l’esperada terra de les espècies, viatge
que va realitzar per primer cop Vasco da Gama entre 1497 i 1498. Va arribar a
Calicut a l’Índia on es van establir els portuguesos i més tard a Insulíndia
que era la vertadera terra de les espècies.
A partir d’aquest moment van iniciar el comerç de les espècies i objectes
de luxe amb tota Europa, formant un imperi territorial i econòmic.
4. Situació d’Espanya a finals del s. XV
El matrimoni dels Reis Catòlics va consumar la unitat dinàstica entre
Castella i Aragó, però els dos regnes van continuar conservant la seva pròpia
organització independent. Amb tot, es van establir les bases de la futura
dinastia hispànica, que es va acabar convertint en una gran potencia mundial.
4.1. Castella i Aragó al segle XV
Castella, va sortir reforçada de la crisis del s. XIV i de
la cruenta guerra civil que va portar al poder la nova dinastia dels
Trastàmara.
El s. XV la seva historia política va estar marcada per les continues
revoltes de la noblesa i pel caràcter dèbil dels seus reis, que deixaven el
govern del regne en mans de favorits, com el conestable Álvaro de Luna o el
marquès de Villena.
Quan va morir el rei Enric IV el 1474, els castellans (nobles bàsicament)
es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana, que
també rebia el suport de Portugal, i els de la seva germana Isabel,
que estava casada amb Ferran d'Aragó i que després de dos anys de guerra civil
(1468-1469) va ser proclamada reina de Castella.
Aragó, l'extinció de la casa de Barcelona després de la mort
de Martí l'Humà (1410) va deixar el tron vacant. Tres compromissaris de
cadascun dels tres regnes de la corona (Aragó, Catalunya i València) Es van
reunir a Casp el 1412 i van elegir com a rei Ferran d'Antequera, també de la
família dels Trastàmara i que era proposat per la alta noblesa aragonesa.
Un dels seus fills , Joan, es va convertir a partir de 1425 en rei consort
de Navarra.
4.2. Els Reis Catòlics
A mitjan del segle XV, Castella, Aragó i Navarra estaven governats per
membres de la mateixa família Trastàmara. Això fa facilitar el camí cap a la
unitat territorial. El pas decisiu el va donar el matrimoni de Ferran, fill del
rei d'Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella al 1469.
El 1474 tots dos governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho
van fer també a Aragó.
El matrimoni dels Reis Catòlics va unir les corones de Castella i d'Aragó.
Ara bé, només era una unió personal. Tots dos monarques governaven conjuntament
tots els seus territoris, però cada regne va conservar la seva personalitat i
la seva pròpia organització independent.
Per això, quan el 1504 va morir Isabel, la unió dinàstica va perillar: el
tron de Castella va passar a la seva filla Joana, casada amb Felip el bell,
mentre Ferran va continuar sent rei d'Aragó.
4.3. La política dels Reis Catòlics
La política de Ferran e Isabel va anar dirigida des de el principi a
aconseguir la pacificació interior i a reformar l'autoritat del poder reial.
Aquest objectiu el van aconseguir per tres vies:
Els Reis Catòlics van dur a terme una política d'expansió territorial:
Van fracassar en l'unificació de Portugal, atès els fracàs dels enllaços
matrimonials concertats amb els seus fills i els hereus de la corona
portuguesa.
4.4. Una potència europea entre el Mediterrani i l'Atlàntic
La monarquia dels Reis Catòlics era una de les principals potències
europees, ja que hi confluïen els interessos mediterranis de la corona d'Aragó
i els atlàntics de Castella.
Al Mediterrani, Ferran i Isabel van consolidar l'influencia
catalanoaragonesa a Itàlia, on va aconseguir frenar l'avanç francès i van
mantenir el control sobre el regne de Nàpols.
A l'Atlàntic, el 1492 Cristòfor Colom va arribar a Amèrica en una expedició
finançada pel regne de Castella. Els viatges de conquesta i exploració del nou continent
es feien en nom de Castella, a la qual corresponien els beneficis de la
conquesta del Nou Món.
5.
Colom al servei de
Castella descobreix un nou continent: Amèrica
5.1. Colom i la seva teoria
Cristòfor Colom tenia una personalitat molt complexa i que ha plantejat
nombrosos problemes als estudis de la seva vida i teoria. Ell va ocultar el seu
origen i no va aclarir quina era la seva idea descobridora.
La historiografia actual considera evident que havia nascut a Gènova, d’una
família de teixidors, que va navegar des de jove i que es va establir a
Portugal el 1476. Allà es va emparentar amb una família important de mariners i
es va dedicar a la navegació i el comerç.
Fou el contacte amb mariners i comerciants el que va fer que a Colom se li
acudis la idea d’aconseguir la tan buscada terra de les espècies, no vorejant
l’Àfrica, com intentaven els portuguesos, si no navegant per l’Atlàntic cap a
l’oest.
D’on va sortir aquesta idea?
Es un dels misteris de la vida de Colom. Se suposa que la lectura d’Imago
Mundi i tal vegada una consulta al savi italià Toscanelli el van convèncer
de la rodonesa de la Terra i, per tant de la possibilitat d’arribar a l’Àsia
navegant cap a l’oest; es creu que va tenir contactes amb mariners que havien
fet viatges a terres desconegudes o que s’havien perdut en tempestes i que
Colom va anar recopilant informació.
Colom partia en la seva teoria de dos principis falsos: imaginava la Terra
més petita que no és i, evidentment, no tenia ni la més mínima noció de
l’existència del continent americà que li havia de barrar el pas cap a l’Àsia.
Quan Colom va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal, fou
estudiat per una comissió de geògrafs i rebutjat.
Havia enviduat en unes circumstancies no gaire clares i que estava
arruïnat, va decidir venir a Espanya, on va arribar el 1485. Aquí va tenir la
sort de trobar dos frares protectors i entusiastes de les seves idees al
convent de La Ràbida (Huelva) i el seu projecte va arribar fins els Reis
Catòlics; però era el moment de la llarga guerra de Granada i Colom exigia
massa. Això va ser la causa de llargs anys de converses, dubtes i
descoratjaments, fins que es van firmar les "Capitulacions de Santa
Fe" que eren un privilegi reia pel qual els reis concedien a Colom
els títols d’ Almirall de la mar Oceana i Virrei de les terres
que descobrís i, a més, la desena part dels beneficis que se n’obtinguessin.
5.2.El descobriment del nou món
Després d'obtenir el permís reial i els diners necessaris, que van ser
avançats pel tresorer de la Corona d'Aragó, calia trobar vaixells i sobre tot
mariners experts. Va tenir la sort d'aconseguir la col·laboració dels germans
Pinzón i del pilot i cosmògraf Joan de la Costa, van reclutar la tripulació i
els vaixells.
Per fi, el 3 d'agost de 1492 salpaven del port de Palos de la Frontera (
Huelva ) dues caravel·les, la Pinta i la Niña, i
una nau la Santa Maria, amb noranta homes.
Les tres naus es van dirigir primer a les Canàries, d'on van sortir el 9 de
setembre aprofitant els vents alisis i els corrents marins. La travessia va ser
llarga i dura i després de trenta-tres dies quan la situació era molt difícil i
la tripulació estava a punt d'amotinar-se, va descobrir terra el mariner
Rodrigo de Triana des de la seva posició de guaita el 12 d'octubre de 1492. Havien
arribat a les illes Bahames, Huanahaní, que Colom va batejar amb els noms de San
Salvador, Santa Maria de la Concepción, Fernandina i Isabela. A
continuació es van explorar les illes de Cuba i Haití i van retornar a la
Península Ibèrica els primers dies de 1493 amb la Pinta i la Niña, ja que la
Santa Maria havia embarrancar a Haití.
Colom i els seus homes estaven convençuts d'haver arribat a l'Àsia ( en
concret al Japó) i van posar a aquelles terres el nom de l'Índies
que a Espanya van perdurar durant molt de temps.
L'èxit d'aquest primer viatge va permetre la realització d'una segona
expedició: 17 vaixells i 1500 homes, amb la qual es va iniciar el poblament i
l'explotació de l'actual Haití, que s'anomenà Hispaniola. Però aviat va córrer
el malestar entre els colons, ja que no es descobrien ni espècies ni metalls
preciosos.
6. Repartiment del Món entre Castella i Portugal
El descobriment de Colom va ser un cop dur per a Portugal encara que, com
sabem, navegants d'aquest país van arribar al cap de pocs anys a la veritable
Índia.
Immediatament després del retorn de Colom, els Reis Catòlics van
sol·licitar al Papa la sobirania de les terres descobertes per Colom, i aquell
es va concedir les terres que conquerissin i evangelitzessin més enllà d'un
meridià situat a 100 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd.
Però els portuguesos es van considerar perjudicats. Així, per evitar que hi
hagués més tensions, es van reunir tècnics de tot dos països i van decidir amb
l'acord de Tordesillas al 1494 que la línia divisòria seria 370 llegües a
l'oest de les illes de Cap Verd. Les terres situades a l'oest d'aquest meridià
serien per a Espanya y les situades a l'est, per a Portugal.
Com que la part més oriental de l'Amèrica del Sud quedava dins de l'àmbit
portuguès, aquest país va iniciar la colonització del Brasil a partir de
l'expedició d'Àlvares Cabral, el 1500. No obstant, el problema més greu es va
plantejar quan portuguesos i castellans van topar a les Moluques. Altre vegada,
va caldre traçar una línia divisòria, tot i que en definitiva, l'emperador
Carles V havia de cedir més tard els drets sobre Insulíndia a Portugal, que
així atenyeria el seu objectiu final: la terra de les espècies.
7. Nous viatges de Colom i viatges menors
Colom encara va fer dos viatges més a Amèrica. En el seu tercer viatge va
arribar a l'illa de Trinitat i a les boques de l'Orinoco, és a dir va tocar
terra ferma al continent. En el quart va recórrer les costes d'Amèrica Central
i poc temps després d'haver tornat a Espanya va morir, el 1506, encara
convençut que havia arribat a l'Àsia . Però la majoria dels seus contemporanis
ja pensaven que es tractava d'un Nou Mon, que un geògraf alemany va batejar amb
el nom d'Amèrica (1507), perquè va considerar erròniament que el primer que
havia trepitjat el continent havia estat un italià anomenat Amerigo
Vespuccio.
L'extraordinari prestigi de Colom com a descobridor va quedar enfosquit
pels seus escassos dots de governant de la Hispaniola, on els colons,
defraudats per no haver trobat l'abundant riquesa que esperaven, se li van
enfrontar.
Viatges de Colom:
1r viatge (1492-1493)
2n viatge (1493-1496)
3r viatge (1498-1500)
4t viatge ( 1502-1504)
Coincidint amb els dos darrers viatges de Colom, i durant els anys següents,
se'n van realitzar molts altres, que van rebre el nom de viatges menors,
per distingir-los dels colombins:
8. La primera volta al Món: La terra és rodona
Mentre que Portugal ja ha arribar a l'Índia per la ruta africana, Castella
continua la seva trajectòria cap l'oest. L'agost de 1519, una expedició de cinc
vaixells va sortir de Sevilla comandada per un portuguès, Fernao de Magalhaes.
Fins al riu de la Plata van navegar per aigües conegudes. Després , tot fou
difícil i perillós: el descobriment de l'estret de Magallanes, la travessa de
l'oceà Pacífic, l'arribada a un arxipèlag (Filipines), on Magalhaes va morir,
l'enfrontament amb els portuguesos a les Moluques, i el retorn vorejant la
costa de l'Àfrica.
Després de tres anys de navegació només va retornar a San Lucas de
Barrameda una de les cinc naus, tan sols amb 18 dels 239 homes de l'expedició,
comandats pel basc Juan Sebastián Elcano. El viatge va demostrar que la Terra
era rodona i es podia circumnavegar.
8.1. Altres exploracions i conquestes:
La recuperació econòmica de la segona meitat del s. XV va experimentar un
gran impuls renovador amb els descobriments geogràfics. Sota l'estímul del
creixement e la població europea i de la demanda colonial, la producció agrària
i manufacturera van augmentar considerablement. Però va ser sobretot en el
terreny comercial i financer on l'economia va realitzar la seva expansió més
notòria.
9.1.L'explotació econòmica de les noves terres
o La
colonització portuguesa. L'escàs potencial demogràfic portuguès
no va permetre l'ocupació efectiva i l'explotació dels territoris descoberts i
es va limitar a l'establiment de factories comercials a les
costes d'Àfrica, de les Índies orientals i de les illes de les Espècies, des de
les quals realitzava els seus intercanvis comercials. Tan sols a les costes
brasileres els portuguesos van controlar la producció de canya de sucre
mitjançant la utilització d'esclaus negres procedents del golf de Guinea, però
tampoc allà es van endinsar a l'interior del continent. Aquesta absència de
control portuguès sobre la producció d'espècies va facilitar l'avenç d'Holanda,
que al final del segle XVI acaparava una bona part dels mercats portuguesos.
o La
colonització castellana. Va tenir un caràcter força diferent,
després d'un primera fase en les Antilles i al no trobar or i espècies, van
avançar cap l'interior del continent amb la seva conquesta i per assegurar-se
el domini sobre una població sotmesa des de feia segles es van limitar a
substituir les velles classes dirigents.
Un cop esgotat el període de depredació que
proporcionaven el pillatge i el botin de guerra, vas caldre organitzar la
producció de les noves terres conquerides. Els indis no van ser esclaus, però
la nova classe dominant va trobar formes que respectant l'indi teòricament,
permetien l'obtenció de mà d'obra abundant i barata.
Les dues formes més usades per l'aprofitament del
treball indígena eren:
o
L'encomienda, la Corona
encomanava un nombre d'indis a un encomendero, que a canvi de protecció i
instrucció religiosa, els podia exigir el pagament de tributs i la prestació de
treballs, el més normal era a les plantacions de sucre, cacau, tabac, anyil ...
o
La mita, molt
utilitzada en el treball miner per l'explotació de les mines d'or i plata que a
mitjans del segle XVI van ser descobertes a Potosí (Perú) i Zacatecas (Nueva
España). Obligava a les comunitats indígenes a subministrar un determinat
nombre de treballadors durant períodes limitats de temps i amb un salari que
era molt baix, inferior al dels treballadors lliures.
10. Les conseqüències dels descobriments
Demogràfiques:
Econòmiques:
La importació d'or i de plata, a través de Sevilla,
va estimular l'economia espanyola. Entre els seus efectes negatius s'ha de
citar la cobdícia desencadenada entre els països europeus, que van promoure
l'actuació de pirates i filibusters al carib contra els ports i els galions
espanyols.
Culturals:
L'enginyeria i les noves tècniques de navegació es
van desenvolupar davant del ràpid creixement del viatges entre Europa i les
terres descobertes.