Espanya al segle XVI

 

 

1. L’HEGEMONIA ESPANYOLA

 

 

La mentalitat i l'esperit renaixentistes també van influir en l'organització dels territoris i del poder polític.  De fet, molts dels Estats actuals es van originar a la fi de l'Edat Mitjana.

 

 

1.1. Un únic poder: el rei

 

Al llarg de l'època medieval les monarquies estaven dividides en nombrosos dominis territorials governats per grans nobles que administraven justícia, cobraven impostos, disposaven d’exèrcits personals i eren senyors dels seus habitants.  Per tant, la noblesa havia arrabassat al rei una bona part del poder polític.

 

A partir dels segles XIV i XV, el monarca va començar a recuperar parcel·les de poder abans dominades pels nobles i pels governs locals que les exercien en benefici propi, a fi d'imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits i va iniciar un procés d'unificació territorial, de centralització i d'institucionalització.

 

A poc a poc, els reis van recuperar, entre altres funcions, el control sobre l'exèrcit i la guerra, el dret d'encunyar moneda, d'administrar justícia i de cobrar impostos.

 

Ben aviat, una bona part de les monarquies d'Europa va presentar uns trets semblants:

 

·      Es van crear òrgans de govern comuns per a tot el territori.

·      Va començar a funcionar una nova burocràcia.

·      Es van establir exèrcits permanents.

·      Es va organitzar una important diplomàcia.

 

Per aconseguir-ho, es van haver d'enfrontar als nobles més poderosos.  Ho van fer amb l'ajut dels burgesos de les ciutats.

 

La monarquia feudal va donar pas a una monarquia més forta i centralitzada, (monarquia autoritària).

 

Alguns exemples de monarques autoritaris són Joan II de Portugal, Enric ViI d'Anglaterra i Lluís Xi de Franca.  Van ser els primers a configurar el que serien els Estats moderns.

 

      Al segle xvi es van consolidar tres grans monarquies: 

·     A Espanya, els reis Carles V  i Felip II .

·     A França, els monarques Lluís XI  i Francesc I .

·     A  Anglaterra, Enric VIII i Elisabet I.

·     Diferencia d'aquests regnes, Alemanya i Itàlia

 

 

2. L'imperi de Carles V

 

2.1. Una gran extensió territorial

 

A la primera meitat del segle xvi l'emperador Carles V intenta crear un gran imperi europeu que inclogués tots els regnes del continent.

Per governar aquest gran imperi, Carles V nomenava un regent o virrei perquè el representes a cada territori era el cas del virrei d'Aragó o del regent als Països Baixos.

 

2.2. Les oposicions a I'Imperi

 

La idea imperial de Carles V va topar amb l'oposició de les fortes monarquies europees del segle xvi, especialment França, com també amb l'expansió del protestantisme i l’amenaça turca al Mediterrani.

 

·     Les guerres amb França van ser constants per controlar el ducat de Milà i el nord d’Itàlia.

·    La lluita contra els prínceps luterans va ser llarga. 

·    La lluita contra l'Imperi otomà enfrontava els dos grans imperis del segle xvi. 

 

 

El 1556 Carles V abdicà. Va dividir el seu patrimoni: 

• El seu germà Ferran rebé el tron alemany.

• El seu fill Felip (Felip II), Espanya i les seves possessions.

 

 

 

3. L’ÉPOCA DE FELIP II

 

 

 

3.1. La monarquia espanyola de Felip II

 

Les possessions de Felip II (1556-1598) eren extenses i disperses i estaven disseminades per tot el planeta.

Felip II es va centrar sobretot en els problemes espanyols, al contrari del que havia fet Carles V. Felip II governava sobre tota la península Ibèrica, ja que el 1580 va ser coronat rei de Portugal.

 

3.2. Un país despoblat

 

Espanya era un dels països d'Europa amb menys població, malgrat la seva gran extensió.  Les guerres de la Reconquesta i l'emigració a Amèrica eren les causes de la despoblació del territori.

 

La societat espanyola continuava sent estamental:

 

·      Els estaments privilegiats eren la noblesa i l'Església. 

·      Els camperols continuaven sent la majoria de la població.

·      Els artesans i comerciants eren menys nombrosos que a d'altres zones d'Europa.

 

Només els camperols, els artesans i els comerciants pagaven impostos.  Els nobles i el clergat n'estaven exempts.

 

 

3.3. Una economia en crisi

 

Al principi del segle xvi l'economia espanyola va patir un període de creixement:  

o     Castella era la zona més rica en aquella època.

o     Va augmentar la producció agrícola.

o     L'artesania va créixer molt. 

o     El comerç, va viure la seva època d'esplendor. 

o     la segona meitat de segle l'arribada d'una gran quantitat d'or i plata d’Amèrica.

 

 

3.4. Els conflictes del regnat

 

Ø    La guerra contra els turcs

 

Els turcs s'havien convertit en una gran potència durant el regnat del sultà Solimú el Magnífic (1520-1566).  Les seves armades, i les dels seus aliats algerians, feien incursions freqüents per les costes mediterrànies i dificultaven el tràfic comercial espanyol i italià.  El 1565 els turcs van envair Malta i el 1570 van conquerir Xipre i Tunísia.

El Papat, Venecià i Espanya van firmar un tractat per organitzar una croada contra els turcs.  L'armada aliada, sota el comandament del germanastre de Felip II, Joan d'Àustria, va derrotar els otomans a la batalla de Llepant, que va marcar la fi de l'hegemonia turca al Mediterrani.

 

Ø    Les guerres de religió a França

 

La Reforma calvinista s'havia estès per una gran part de França, sobretot al sud.  La noblesa francesa estava dividida entre catòlics, capitanejats pel duc de Guisa, i calvinistes (anomenats a França hugonots), dirigits per Enric de Navarra.  Totes dues faccions es van enfrontar en vuit guerres, anomenades de religió, entre 1562 i 1594.  Felip II hi va intervenir a favor dels catòlics.

 

Ø    La revolta dels Països Baixos

 

També als Països Baixos espanyols el calvinisme havia fet grans progressos, sobretot al nord, la futura Holanda.  La política antiprotestant de Felip II va provocar una gran oposició.

El 1566, dirigits per Guillem d'Orange, els Països Baixos es van sublevar contra el domini espanyol.  Ni la mà dura del duc d'Alba, ni l'actitud més tolerant de Joan d'Àustria van poder solucionar el conflicte.  Finalment, Espanya va aconseguir el 1579 que el sud dels Països Baixos tornés a l’obediència espanyola, però Holanda se'n va separar definitivament, encara que Espanya no va reconèixer la seva independència fins el 1648.

 

La reina Elisabet I d'Anglaterra donava suport als protestants holandesos.  Felip II va enviar una gran flota contra Anglaterra, l'Armada Invencible, que va ser derrotada el 1588.

 

 

3.5. L’Armada Invencible

 

L'armada va partir de Lisboa el maig de 1588.  La formaven 130 vaixells, 8.000 mariners, 2.000 remers i prop de 20.000 soldats, als quals encara s'havien d'afegir a Flandes els que va proporcionar Alejandro Farnesio.

Enmig de tempestes van tenir lloc diversos enfrontaments al canal de la Mànega i al mar del Nord, en els quals es va demostrar la superioritat de l'artilleria anglesa.  Les restes de l'armada van tornar a Espanya costejant Anglaterra.  En aquesta tornada desordenada es van perdre molts vaixells i es van estavellar contra les costes angleses.