MELMELADA D'ALBERCOCS I TARONJA

L'albercoc és encara una fruita de temporada. No n'hi ha tot l'any i quan n'hi ha, és un excés: no donem a l'abast a menjar-nos-els. Heu provat de posar-ne a una amanida d'enciam, amb maduixes, meló i pipes de girasol (i amb salsa de yogurt)? Si no sou tan atrevits, sempre podeu aprofitar el moment que van barats per conservar-ne uns quants quilos en forma de melmelada.
De petit, el meu esmorzar de quasibé cada dia era el pa amb melmelada d'albercoc. Es pot dir, doncs, que tenia molts punts per avorrir aquesta melmelada, tot i que al final no ha estat del tot així. De fet, mai no m'havia sentit atret per la possibilitat de fer-me'n a casa (je, je...). Però de totes maneres, quan un dia vaig veure una recepta de melmelada d'albercoc i taronja a la revista "Descobrir Cuina" (revista sobre gastronomia catalana, altament recomanable!), no vaig resistir la temptació de provar-la. Evidentment, la recepta que us proposo és una variant de l'original, passada pel sedàs de la meva pròpia experiència.

- 2 kg d'albercocs "grecs" al punt de madurs
- 1,3 o 1,4 kg de sucre
- la pell de 2 taronges (sense agafar la part blanca de sota)
- El suc d'1 llimona
- Vainilla (4 beines o una mica de sucre envainillat)

Nombre de comensals:
(per uns 2 litres de melmelada)

Durada (i dificultat):
1 hora (1r dia) +
2 hores (2n dia)
(dificultat baixa)

Estris de cuina:
Cassola gran, estri per remenar, espàtula de goma (per escurar la cassola) i pots de vidre que tanquin hermèticament

El primer dia hi ha poca feina: renteu bé els albercocs i desosseu-los i talleu-los en quarts o octaus. Els aneu ficant a la cassola per capes: una capa d'albercocs tallats i una de sucre alternativament. Al final, ho cobriu amb la darrera capa de sucre i hi tireu el suc d'una llimona pel damunt. Deixeu-ho reposar 24 hores, tapat amb un drap. A l'endemà, la fruita i el sucre hauran format un almívar líquid imprescindible per a coure la melmelada sense afegir-hi aigua.
El segon dia hi ha més feina: renteu les taronges amb aigua calenta i traieu-los la pell amb molta cura. Només s'aprofita la part de fora de la pell de la taronja, perquè la part blanca de l'interior amargantiria la melmelada. Es pica la pell ben fina, tallant-la en juliana amb un ganivet, i es tira dintre de la cassola on hi ha els trossos d'albercoc, juntament amb el contingut de les veines de la vainilla o el sucre envainillat (al gust, però sense passar-se). Es remena tot fins que es reparteix i s'incorpora en l'almívar de la fruita. Aleshores, es cou fent bullir la barreja a foc lent i remenant sovint, uns 45 minuts, fins que la fruita queda ben cuita, caramel·litzada i desfeta (sovint no cal ni triturar-la).
En acabar, s'omplen els pots fins dalt i es tapen ben forts en calent, perquè en refredar-se no hi quedi aire.
La gràcia és la sorpresa de la taronja, que hi combina molt bé. Es pot utilitzar per untar pa, brioix o qualsevol pasta, i també per posar a dintre del iogurt natural (en comptes de sucre) ...