MELMELADA DE MÓRES DE BARDISSA

Les móres de bardissa, com els albercocs, són fruita de temporada. És difícil de trobar-ne fresques quan no n'és el temps i això és bo. Molt bo. Vivim un temps en que la gent ha oblidat que els aliments provenen de la natura, com nosaltres mateixos. La natura és la nostra casa, el nostre aliment, el nostre origen... Una bona alimentació, doncs, no es pot fer d'esquena a la natura; no es pot fer d'esquena a tantes coses. Però els qui som de "naturalesa llaminera" no podem resistir la temptació d'allargar les temporades de les coses bones a tota la resta de l'any. Això és el que em passa a mi amb les móres. El temps de les móres fresques és el final de l'estiu, quan s'acaben les vacances i un pèl abans que comencin a arribar els bolets. La melmelada és per a tot l'any.
De petit quan anava pel bosc i veia les móres ben negres i llustroses, se'm feia la boca aigua i n'agafava alguna pel plaer de tenir una cosa bona passejant-se per dintre la meva boca. Mai no me n'atipava, perquè de seguida em cansava del seu gust. Després, la mare em va ensenyar a fer-ne melmelada i vaig descobrir el plaer de tastar aquest gust tan especial de la melmelada de móres tot l'any. Un plaer que us el recomano. Ah! I si no sou maniàtics, us recomano que deixeu la melmelada amb tots els pinyols a dins. Hi ha qui prefereix treure'ls, però jo, només de pensar que en llençar els pinyols estem llençant també un munt de bona melmelada, no ho puc resistir. Els pinyols no són bons però són petits i a mi no em molesten.

- 1 kg de móres de bardissa
- 750 g de sucre
- La pell d'1 llimona (sense agafar la part blanca de sota)
- El suc d'1 llimona

Nombre de comensals:
(per 1 litre de melmelada, aproximadament)

Durada (i dificultat):
2 hores
(dificultat baixa)

Estris de cuina:
Cassola gran, estri per remenar, ratllador, màquina de triturar, espàtula de goma (per escurar la cassola) i pots de vidre que tanquin hermèticament

La feina principal d'aquesta recepta és al bosc. Us recomano que us aneu a collir les móres vosaltres mateixos. És una feina lenta i entretinguda, no excempta de certs perills com el de quedar esgarrinxats, però del tot recomanable per assaborir "plenament" la melmelada que fareu després ;-)
Un cop collides les móres, renteu-les bé a sota l'aixeta i retireu-los les cues que encara estiguin enganxades a la fruita. Renteu i peleu la llimona amb aigua calenta i traieu-li la pell amb molta cura. Només s'aprofita la part de fora de la pell de la llimona, perquè la part blanca de l'interior amargantiria la melmelada. Es pica la pell ben fina, tallant-la en juliana amb un ganivet. Es deixa a punt en un platet.
Peseu les móres netes i fiqueu-les a la cassola. Poseu-hi foc viu i aneu-les remenant i aixafant una mica, fins que quedin vermelloses i hi hagi suc al fons de la cassola. Aleshores, les tritureu bé i hi afegiu el sucre que correspongui i la pell i el suc de la llimona.
A foc lent, deixeu que es cogui la barreja fent xup-xup, remenant sovint, uns 30 minuts, fins que quedi al punt. En acabar, s'omplen els pots fins dalt i es tapen ben forts en calent, perquè en refredar-se no hi quedi aire.
La gràcia és la sorpresa de la llimona, que hi combina molt bé. Hi ha a qui li agrada afegir-hi també un vaset de conyac; això depèn del vostre gust. Aquesta melmelada es pot utilitzar per untar pa, brioix o qualsevol pasta, i també per endolcir i donar gust al iogurt natural ...