PÈSOLS DE LLAVANERES OFEGATS

Ja fa temps que vaig descobrir fins a quin punt eren de llaminers els pèsols. Quan són frescos, acabats de treure de la tavella, a més de bonics, són dolços i nutritius. Jo sempre que puc en compro i me'ls desgrano a casa. Porten una mica de feina però l'espectacle de veure'ls sortir d'allí dins s'ho val. De tant en tant me'n menjo algun de cru. Els acostumo a fer al vapor, amb trossos de patata i de ceba, i són boníssims. Verdura de primavera.
Ara, però, us presento una recepta que requereix una mica més d'elaboració, tot i que no gaire més. La vaig recollir d'una parada del mercat de Caldes d'Estrac (Caldetes) en plena temporada de pèsols. No us perdeu la Pesolada que cada any fan a Caldetes! La recepta NOMÉS FUNCIONA amb pèsols "Garrofal" ben tendres, una varietat que es conreua pel Maresme i que porta molta aigua.

L'olla que es faci servir per fer aquest plat, ha de tapar bé i ha de tenir el cul gruixut. No ha de ser massa grossa, ja que els pèsols hi han de cabre justos.

- 1 kg pèsol "garrofal"
- 1/2 kg de salsitxes
- 1 botifarra negra
- 1/2 tall de cansalada viada
- 1/2 manat d'alls tendres
- 1/2 manat de cebes tendres
- oli d'oliva
- sal

Nombre de comensals:
de 4 a 6 (segons la gana)

Durada (i dificultat):
No recordo quant de temps s'hi està
(dificultat mitjana)

Estris de cuina:
Olla amb tapa, de cul gruixut i de la mida justa

Desgraneu i esbandiu els pèsols "garrofal". Talleu a trossos ben menuts els alls i la ceba (aprofiteu les fulles més maques), i a trossos més grans les salsitxes, la botifarra i la cansalada.
Poseu els pèsols a l'olla, amb no més de mig dit d'aigua, que sinó us quedarien aigualits. Afegiu-hi un raig d'oli al damunt, juntament amb els trossos de carn i de verdura; que es vegi "proporcionat". Poseu-hi sal i coeu-ho a foc lent, ben tapat, i sense remenar-los. Quan es comença a sentir l'olor, es miren i es remenen sacsejant l'olla no més d'un parell de cops (movent l'olla, amb prou feines toqueu els pèsols, que no es trenquin). Es treuen quan ja són tous.
Aquests pèsols es diuen "ofegats" perquè a l'estar tapats suen l'aigua que porten. Es couen en l'aigua que deixen anar ells mateixos.