| EL
TE |
|
Presentació: Tots els tes provenen d'un
mateix arbre ("arbre de camèlies"), que pot
presentar dues varietats: la de la Xina i la d'Assam. Ara
bé, segons com es cultiva, com es cull i com es tracta i
es processa la fulla, es poden obtenir begudes molt
diferents. El te verd s'obté després d'assecar les
fulles de te. El negre, després de fer-ne una
fermentació simple. En canvi el vermell, és el resultat
de fer-ne una doble fermentació.
Aquesta forma de processat és originària de la
població de "Pu-erh" de la Xina (d'aquí li ve
el nom), i aconsegueix eliminar bona part de la teïna.
És, doncs, un te molt poc excitant. També és un te
molt ric en teorubines, unes substàncies que li donen
propietats medicinals molt interessants: estimula la
secreció de les glàndules digestives, redueix
l'absorció de greixos i accelera el trànsit intestinal.
També ajuda a augmentar la circulació sanguínia
cerebral, disminuir la freqüència cardíaca. És molt
adequat en el cas que es vulgui millorar la digestió,
reduïr el pes, rebaixar la pressió arterial, reduir la
fatiga... fins i tot se'l pot considerar un antidepressiu
suau.
Bé, després de tot això, potser us preguntareu si
pretenc vendre-us un "elixir de la vida
eterna". Doncs no, encara que hi ha gent que se'l
pren terapèuticament. A mi simplement m'agrada prendre'n
de tant en tant perquè és bo d'assaborir. Té cos i té
força.
Tingueu present a l'hora de comprar-ne que cal que tingui
un mínim de 2 anys si perseguiu el seu valor
terapèutic. Es considera que entre 2 i 20 anys, les
seves propietats varien poc, però entre els 20 i els 60,
augmenten significativament. La resta de tes, han de ser
com més frescos millors.
Amb un bon te vermell "pu-erh" es poden fer
fins a dues infussions amb les mateixes fulles, sense que
es perdi el seu color ni les seves propietats.
|
| |
|
Preparació: Per fer un bon te, no hi ha com
tenir cura en cuidar els detalls. És important
ser estricte en la durada de la infussió (en
aquest cas, de 3 minuts). També cal deixar la tassa o la
tetera ben tapades durant la infussió i fixar-se en la
quantitat de fulles de te que es posa al filtre (una
culleradeta: ni poc ni massa), ...
Hi ha qui fins i tot es fixa en la temperatura de
l'aigua, que ha d'estar al punt que es dóna just abans
de començar a bullir, però sense arribar als 100ºC.
També es pot començar el procés escalfant la tassa:
s'hi tira aigua bullent i es buida, després s'hi posa el
filtre amb el te i es deixa tapat, sense aigua, de manera
que amb l'escalfor es comença a desprendre l'aroma del
te abans de fer la infussió.
|