cami

 

ITINERARI AMBIENTAL PEL CAMÍ DE L' AIGUA

 

 

conceptes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONCEPTES

INTRODUCCIÓ

La quantitat d'aigua a la Terra és d'uns 1400 milions de km3. L' aigua es distribueix entre l' atmosfera, els continents i els oceans. Als oceans hi ha la major part de l' aigua, un 97,2%, mentre que el 2,7% restants es troba als continents, en forma de glaceres (2,2%), aigües subterrànies (0,6%), rius i llacs (0,002%) i a l'atmosfera en forma de vapor (0,001%).

Els diferents compartiments de què consta la hidrosfera estan tots connectats i l' aigua hi circula descrivint un circuit tancat que s' anomena cicle de l' aigua o cicle hidrològic.

En aquest itinerari pel Camí de l' Aigua ens ocuparem de l'estudi dels rius.

A la part final d'aquesta pàgina es proposen dues activitats en relació als rius:

1. Mesura de cabals dels rius amb règim de flux d' aigua laminar

2. Mesura de cabals dels rius amb règim de flux d' aigua turbulent

 

1.ELS RIUS

n_tort

Noguera de Tor

 

Quan l' aigua de pluja cau sobre la superfície de la Terra, aquesta s' uneix en petits canals i riells que es formen als vessants, l' aigua pot continuar pendent avall i si la conca és suficientment gran, es pot formar un corrent permanent alimentat tant per les aigües d'escolament superficial com per les aigües subterrànies. Aquests corrents permanents són els rius.

Tota la superfície del terreny que inclou el riu i tots els seus afluents rep el nom de conca hidrogràfica. El que separa una conca d'una altra és la divisòria d'Aigües. La divisòria d'Aigües, sobre el mapa, coincideix normalment amb les carenes.

 

Si seguim el curs d'un riu des que neix fins que desemboca al mar, apreciarem clares diferències pel que fa a la morfologia, el cabal i els ecosistemes adjacents. Així doncs podem dividir el riu en tres trams: curs alt, curs mitjà i curs baix.

El curs alt és aquell que recull l' aigua de les muntanyes i es caracteritza per forts pendents i, per tant, amb corrents ràpids, flux turbulent i, conseqüentment, amb una erosió intensa. L' aigua a gran velocitat té un elevat poder erosiu que explica que a la llera del riu sovint hi hagi roca nua o còdols relativament grans. En aquest tram s' hi formen valls en forma de "V". A més l' aigua en aquests trams és freda, poc mineralitzada i pobra en nutrients. Aquestes característiques definiran el tipus de comunitat que hi podem trobar, els organismes hauran d'estar adaptats als corrents ràpids.

En el curs mitjà el pendent disminueix, i el cabal i l' amplada augmenten. Hi pot haver zones d' erosió i d'acumulació i són característiques les terrasses fluvials. En aquest tram, les aigües són menys fredes.

El curs baix, a mesura que anem aigües avall les característiques geomorfològiques van canviant, el riu va guanyant amplada i cabal i la seva velocitat és menor perquè hi ha menys pendent i més secció. En aquest tram hi predomina la sedimentació. A la desembocadura s' hi poden formar deltes, ries o estuaris.

Els rius del Camí de l' Aigua, La Noguera Ribagorçana i el seu afluent, la Noguera de Tor, neixen a la serralada dels Pirineus i aporten les seves aigües a l' Ebre. Les seves principals característiques són:

- Fort pendent en el seu curs alt.

- Cabal regular i abundant, sobretot a la primavera, ja que tenen nombrosos afluents i torrents amb aigües procedents del desglaç.

2.LA NOGUERA RIBAGORÇANA

escollera

Noguera Ribagorçana

El riu Noguera Ribagorçana neix al port de Viella a més de 2400 m. d' altitud, i desemboca al riu Segre, a prop de Corbins.

El seu curs té una longitud de 130 km., travessa espectaculars congosts com el de Mont-Rebei.

L' afluent més important és la Noguera de Tor.

Al llarg del seu curs s'han construït grans embassaments com el d' Escales i el de Canelles.

Afluent per la dreta del Segre

Cabal mitjà 21,7m3/s

Àrea de la conca: 2.0456 km2

 

3. LA NOGUERA DE TOR

tort1

Noguera de Tor

El riu Noguera de Tor neix a la capçalera de la Vall de Boí i desemboca a la Noguera Ribagorçana en el terme del Pont de Suert.

Al llarg del seu recorregut s'han construït tres embassaments, el de Cavallers, el de Cardet i el de Llesp.

Té nombrosos afluents, el riu de St. Nicolau, el riu de St. Martí, el barranc de Durro, el barranc de Barruera, el barranc de Cardet i algun més de més petit.

La seva llargària és de 24 km.

El seu cabal mitjà és de 8,1 m3 /s

Àrea de la conca: 239,9 km2

 

ACTIVITATS PROPOSADES

1.Mesura de cabals amb règim de flux d' aigua poc turbulent

Es tracta de buscar un tram de riu on el règim sigui el més laminar possible i llavors determinar l'àrea de la secció transversal del front d' aigua i mesurar també la velocitat d'aquesta.

Per obtenir l'àrea de la secció transversal cal mesurar la fondària del riu en diferents punts per obtenir un perfil de profunditats.

Per obtenir la velocitat es pot utilitzar un correntòmetre o bé es pot fer de manera més casolana tirant petits palets en un tram de llargada coneguda i a diferents punts de la seva amplada, després d' anotar el temps que tarden en desplaçar-se es pot calcular la velocitat en cada punt i finalment fer una mitjana de velocitat.

ntort

Noguera de Tor

C = v x S

C = cabal (m3/s)

v = velocitat mitjana (m/s)

S = àrea de secció transversal (m2)

 

2. Mesura de cabals amb règim de flux d' aigua turbulent

Per mesurar els cabals de riuets i barrancs que degut al fort pendent dels terrenys per on passen presenten un règim molt turbulent es pot fer servir un mètode de marcatge i mesura de conductivitat.

Es tracta d' abocar al riu un volum conegut d' una dissolució concentrada de NaCl de la qual es coneix la seva conductivitat (És important diluir-ne una petita mostra per determinar-ne la conductivitat ja que si ho mesurem directament es podria fer malbé el conductivímetre). Uns 100 ó 200 metres aigua avall amb la sonda del conductivímetre constantment submergida anem prenen mesures cada 10 segons fins que la conductivitat sigui la mateixa que tenia l' aigua abans de fer-hi l' abocament.

 

barranc_durro

Barranc de Durro

Amb totes les mesures, es calcula l' increment mitjà de conductivitat i s' aplica la fórmula de la llei de dilucions:

Vxc=vxC

V = volum de l' aigua del riu que ha passat entre el temps inicial i el final

c = increment mitjà de conductivitat

v = volum de l' aigua de la dissolució

C = conductivitat de la dissolució

Cabal = V/t

amunt