Els biòtops
Introducció Él biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. Un llac, un riu, una platja, el fons de l'oceà, el cim d'una muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl, i darrerament la contaminació provocada per l'homes. Cada biòtop té uns factors abiòtics diferents. Per exemple, les temperatures són molt diferents en el cim d'una muntanya que en una vall.
La biocenosi 
El funcionament
Tipus d'ecosistemes
Activitats
 
  Com s'adapten els sers vius a l'entorn on viuen

Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen. Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic (per exemple, per la temperatura). Quan aquests límits de tolerància són superats, la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats (més tolerants a les noves condicions). Per exemple, per evitar unes temperatures massa baixes que no podrien suportar, moltes aus migren abans de l'hivern a indrets més càlids. Alguns dels factors abiòtics als que els sers vius s'han d'adaptar són els següents:
 
  • El clima és el principal factor abiòtic. Hi ha elements climàtics, com la temperatura i la disponibilitat d'aigua de gran importància pels organismes de qualsevol ecosistema:
    1. La temperatura que hi ha a l'ecosistema té una gran importància pels sers vius. Per exemple, per adaptar-se a les baixes temperatures de l'hivern, moltes plantes perden les fulles (espècies caducifòlies). A l'alta muntanya, les plantes herbàcies són capaces de desenvolupar tot el seu cicle vital (des de que germinen fins que floreixen i produeixen llavors) durant l'estiu ja que la resta de l'any la neu ocupa aquest ecosistema.
      D'altra banda, els animals també s'adapten a les temperatures del seu biòtop. Els animals de "sang calenta" o homeoterms que viuen en ambients freds presenten les següents adaptacions:
      - Recobreixen el seu cos de pel o plomes per aïllar-se.
      - Alguns animals com els óssos polars tenen una gruixuda capa de greix sota la pell.

      Sota la pell dels óssos polars hi ha una capa de greix que serveix d'aïllant per resistir les baixíssimes temperatures del Pol Nord.

      - Alguns mamífers com el liró o el ós bru passen l'hivern adormits, és la hibernació, gasten les reserves que han acumulat durant la primavera i l'estiu. Les aus migratòries marxen a indrets més temperats quan arriba l'hivern.
      Els animals que viuen en ecosistemes càlids, presenten un pelatge curt i poc greix per adaptar-se a les altes temperatures. També tenen mecanismes per baixar la temperatura corporal: per exemple, els elefants i les guineus del desert tenen grans orelles, al interior de les quals hi ha molts vasos sanguinis. El vent refresca una mica la sang d'aquests vasos i això fa baixar la temperatura.


      2. Les grans orelles d'aquesta guineu serveixen per ajudar a refredar la seva temperatura corporal
    2. L'aigua: Tant els sers vius aquatics com els terrestres presenten adaptacions a l'aigua:
      - Els animals aquatics tenen cossos hidrodinàmics
      3. , és a dir, adaptats per desplaçar-se per l'aigua amb el mínim esforç necessari. Per exemple, els peixos i mamífers aquatics presenten extremitats molt amples, les aletes que els hi permeten desplaçar molta aigua amb la qual cosa s'impulsen millor per l'aigua.
      D'altra banda els sers vius terrestres també presenten adaptacions a la presència més o menys abundant d'aigua:
      - Les plantes evaporen aigua per les fulles, un procés que es diu transpiració. Per tal de reduir aquesta pèrdua d'aigua, les plantes que viuen en indrets secs han desenvolupat durant la seva evolució tot un seguit d'adaptacions, com per exemple, fulles petites i gruixudes que els hi permeten reduir la transpiració.
      Els cactus estan perfectament adaptats a la falta d'aigua dels deserts: les fulles dels cactus, per exemple, han evolucionat a agulles per evitar al màxim la transpiració. Les tiges, emmagatzemen aigua i les arrels són molt extenses per captar tota l'aigua possible.

      - Els animals que viuen en climes desertics adapten el seu organime a la falta d'aigua. Els camells per exemple tenen un dipòsit de greix del obtenen aigua quan oxiden aquests greixos.


    El gep dels camells no conté aigua sino greixos


  • La llum: molts organismes presenten adaptacions a la major o menor presència de llum.
    Les algues marines només poden viure en la regió fòtica dels mars i oceans, que és la què està il.luminada per la llum solar,i que arriba com a màxim als 200 m de profunditat. Segons la profunditat a la que viuen, les algues presenten diferents pigments que els hi permeten absorbir millor la llum.
    D'altra banda, els animals s'adapten de diferents maneres a la major o menor presència de llum:
    - Els animals de vida nocturna com el mussol solen tenir les pupil.les dels ulls molt grans per poder veure millor durant la nit.

    Els grans ulls d'aquest mussol li permeten veure millor durant la nit

     En el cas d'animals de vida subterrànea, com el talp, l'adaptació a la falta total de llum consisteix en tenir els ulls gairabé atrofiats, potenciant altres sentits, com l'olfacte.

  • El sol
    • : Les característiques del sòl ( concentració de sals minerals, consitència) són molt importants pels organismes. Així per exemple, les plantes que viuen a les platges estan adaptades per suportar sòls amb molta sal. En el cas dels animals, aquells que viuen en sòls pantanosos i poc consitents, tenen extremitats amb més superfície de contacte amb el sòl, per no enfonsar-se.
 
Qüestionari