| (
Durant l'entrevista es fa referència a José María,
el seu gendre i Paqui la seva filla )
MIGRACIÓ:
Per
què vas haver d'emigrar a Palautordera?
Perquè tenia els fills petits, i el meu marit, que era el que
treballava, es va quedar sense feina. Quan vam venir a Palau, dos dels
meus fills i el meu marit es van posar a treballar i altres dos van
anar a l'escola. Ara que ja són grans, viuen tots molt bé.
El meu marit fa 26 anys que ha mort, i jo m'he quedat sola.
Et va resultar
dur emigrar del teu poble?
Vaig plorar moltíssim, perquè dels sis germans i la meva
mare, que ja morí, l'única que ha emigrat he sigut jo.
Ara tots els meus germans estan casats amb fills i viuen molt
bé a Arjona.
Saps si ha
emigrat molta gent del teu poble?
Molta. Aquí a Palau, potser, de cada vint catalans, deu són
castellans. Aquí hi ha molta gent que és d'Arjona.
Amb què
vas emigrar?
Amb un camió ple de mobles. La Paqui, en José María
i jo, com que estàvem molt malament al camió, vam venir
en tren. Els altres fills, i el meu marit, van venir amb el camió,
que vam llogar a Arjona.
Per què
vas escollir aquest mitjà de transport?
Perquè per portar els mobles havia de ser amb un camió.
No portarem els mobles al tren!.
Vas anar directament
a Palau o vas anar a un altre poble?
Fa 32 anys que vaig marxar d'Arjona i sempre he estat al mateix
lloc i a la mateixa casa, aquí a Palau. La casa era llogada fins que
la vaig comprar.
Per què
vas triar Palau?
Perquè el meu marit, que en pau descansi, tenia aquí
el seus germans, i un germà va tirar d'un altre.
Amb qui més
vas venir?
De casa meva vàrem venir els meus quatre fills, el meu marit i jo,
i el meu gendre Josep Maria, que era solter. Josep Maria després
se'n va anar a la mili, i quan va tornar es va casar.
Aquesta casa,
quan la vas comprar estava en bones condicions?
Regular, perquè durant molts anys l'amo l'havia tingut tancada.
La tenia plena de mobles i la va haver de buidar. Aleshores nosaltres
la vam pintar i arreglar. Quan estàvem a Arjona teniem la casa com un
palau, era molt gran amb 14 metres de façana, en canvi, quan
vam venir aquí la nova casa era com una "chabola".
Allà jo ho tenia tot molt blanc, i aquí estava tot... . Vaig
plorar molt, més que quan va morir el meu marit, que quan es
va morir la meva mare... .
He plorat molt, perquè allà estàvem tots junts, la meva
germana, jo i ma mare, totes juntes. Ara visc aquí tota sola.
Sortia a comprar i quan tornava només plorava. Quan els d'Arjona
hem preguntaven "Què, com et va a Palau? ", jo tornava
a plorar. Quan venia el meu marit de treballar, jo li deia que agaféssim
un camió i tornéssim a Arjona, que m'era igual que
es riguessin de nosaltres". I ell em deia: "Però
si estic treballant i tens els dos nens al col·legi, què
més vols?"
Et costava
entendre amb la gent d'aquí?
( Rialles ) Em costava i em costa perquè de català
no n'entenc res. Fa 33 anys que estic aquí, i no l'entenc. Tinc
la meva nora catalana, el meu gendre català, i com el primer
dia, no l'entenc gens.
Has mantingut contacte amb la gent d'Arjona?
Del poble la família, ens truquem per telèfon, ens
escrivim... . Els meus germans, que els tinc tots allà, perquè
som sis i l'única que ha marxat he sigut jo. Tots estan allà
tan rebé, perquè allò estava quan vam venir molt
malament, però ara estan molt bé. Unes cases molt ben
arreglades, i les festes, amb lo que es diverteixen... .
Has anat alguna
vegada més a Arjona?
Home, es clar quan el teu avi era viu, per les vacances a l'agost,
i després de morir-se hi he anat unes cinc o sis vegades.
GUERRA CIVIL
Prop
d'on vivia van haver-hi bombardeigs?
En tiraven
d'altres llocs cap a Arjona, però d'Arjona a altre llocs no en
tiraven, però hi moria gent perquè en tiraven dels altres
pobles.
Com vas viure
els bombardeigs?
Que com els vam viure? Ja t'ho dic, espantada, quan sentíem
les bombes, com els nens, que feu ara vosaltres, si sentiu quelcom,
espantats, buscant els pares. La meva mare em deia que quan sentíem
les bombes ens agafava a tots, un plorant per aquí i un altre
per allà, i ...
Durant la
guerra tu i la teva família vau haver de canviar de casa?
No, no, d'Arjona no vam anar a cap altre lloc.
Durant la
guerra la teva casa va ser presa o destrossada?
No, vam tenir sort que no ens van tirar bombes ni canonades a casa.
Com era la
situació econòmica de casa teva?
Ja t'ho he dit, el meu pare treballava, i per sortir endavant en
aquells temps, no em faltava un "potaje " ni un tros de pa,
però el malgastar de roba i de manjar que hi ha ara no ho feia
ningú, només la gent més rica, la que tenia diners.
Vau tenir bones collites en aquell temps?
Collites! Els senyors que tenien camps! Hi havien bones collites
d'olives, ens passàvem dos mesos recollint olives al camp, i
a l'estiu molt bones collites de cigrons, de blat de cereals, però
tot això després de la guerra. Però durant la guerra
no fèiem res, ni cavàvem ni res.
Va ser pitjor
la situació econòmica durant o després de la guerra?
Home, després de la guerra, com que estàvem amb els
meus pares, conforme anàvem sembrant al camp que es recollien
les collites, anàvem a millor, s'anava al camp i s'agafava cigrons,
blat. Però durant la guerra ho va passar tothom molt malament.
La feina que
tenien els teus pares et donava prou per viure?
A la força. El que tenia fills grans els posava a treballar,
però el pare que tenia fills petits, havia d'arreglar-se un sou,
i on arribi arriba.
Era fàcil
trobar qualsevol producte?
Abans? Abans no hi havia les coses que hi han ara. Abans ens rentàvem
el cabell amb sabó de rentar, no hi havia xampú, i per
rentar, amb aigua i sosa, pedra càustica que era per rentar-se
i un tros de sabó i a rentar a la pila. No hi havia rentadores,
ni rentaplats ni tanta cosa.
Vas haver
de treballar per millorar l'economia de casa teva?
Quan vaig ser gran, com el meu germà gran, es clar que ajudàvem,
quan anàvem al camp amb les olives, o a arrencar cigrons, lo
que hi havia al camp, a agafar cotó...
Tu o els teus
familiars, vau sofrir escassetat d'aliments?
Es clar, abans per menjar molts vegades només aigua ( entre
rialles ) i els dies de festa la meva mare portava una ampolla de vi.
Tot el món patia gana.
|
