Entrevista a
BERNARDO RODRÍGUEZ

Treball

Bernardo Rodríguez és un home de 77 anys que va néixer a Barcelona el 3 de Juliol del 1926. La seva família era de Càceres i és va traslladar a Barcelona tot just abans dl seu naixement. Més endavant va venir amb la seva dona a St. Esteve de Palautordera. Li agrada fer manualitats de tot tipus: amb fusta, vidre, paper..... Algunes tardes  les passa al "Casal de la gent gran".

L'entrevista va tenir lloc en una sala de manualitats. Una casa molt tranquil·la i acollidora. Bernardo va ser molt amable. Ens va explicar tot allò que nosaltres li preguntàvem. La conversa va ser molt interessant i va durar força temps, ja que hi havien moltes preguntes a fer. Ens va ensenyar totes les seves manualitats i el taller on treballa. L'estada a la casa d'en Bernardo va ser agradable.

 Entrevistadors: Maria Casals i Montse Magem.

ESCOLA:

Com era la seva escola?
L'escola era de l'ajuntament, una escola pública. Si feies festa ningú no et deia res.

L'escola, era mixta o els alumnes eren separats per sexes?
En aquell temps anàvem tots junts a classe.

Hi havia alguna relació entre nois i noies?
Sí, la normal. Jugàvem tant nois com noies. Les noies jugaven amb les noies, perquè els nois eren més brutots. Jugàvem a "basavelo", a baldufes, a les bales... Lo típic d'abans!!

A l'escola teníeu lloc per a la gent castigada?
No.

Teníeu  alguna aula especial, com una biblioteca, un gimnàs...?
No, allà no hi havia res d'això!!! Això només podia ser a una escola pública. Llavors no, la qüestió era que quan plegàvem anàvem a jugar a la plaça a pilota.

Se'n recorda de quantes aules tenia aproximadament l'escola?
Unes tres aules aproximadament, perquè només era fins a primària. Fixat, entraves als sis anys i... (...) Desprès va venir la guerra...

Ara recorda algun mestre?
Si, en Lluís. El 36 el van matar quan va vindre la guerra. Ell ens portava al camp de futbol i els dijous sempre anàvem amb ell a fer un tomb  qualsevol lloc.

Els mestres eren gaire durs amb els alumnes?
Si ens portàvem malament ens feien agenollar de cara la paret. S'aprenia alguna cosa de la por que tenies.

Teníeu molts deures?
Sí, com ara. Però llavors el que passava era que feies les coses amb por!! Aprenies o et "fotien" fora!!!

Quantes hores de classe diària fèieu?
Mira de 9 a 12 i de 3 a 5.  Plegàvem a les 12, però a les 11 i mitja ens feien anar a resar el rosari i cantar mitja hora a l'escolania. Però va durar poc temps, perquè el 36 ja van vindre les escoles de la república, aquelles ja eren diferents, ensenyaven més.

Quins dies a la setmana anàveu a l'escola?
Igual que ara, de dilluns a divendres i a les 5 de la tarda es plegava. Desprès anaves al dissabte a resar el rosari. Fèiem de "hermanos" i ens vestíem de blanc i marró. 

I l'esbarjo durava molt?
Mitja hora, com ara, no?.

Quant durava cada classe?
Una hora, com ara, més o menys. Ara ensenyen més que no pas abans.

Quines diverses assignatures és feien a l'escola?
Lo normal era gramàtica, matemàtiques, socials i ja està. Tot en Català i Castellà. I de religió estudiàvem la catòlica.

Quina assignatura li agradava més?
A mi les matemàtiques.

Les classes amb quin idioma les fèieu?
Amb castellà.

Utilitzàveu llibres?
Sempre els mateixos. Tots els llibres s'anaven passant de l'un a l'altre, per cursos. Fèiem uns cartipassos de lletres. Abans miraven molt que s'entengués bé la lletra.

En quin idioma estaven escrits els llibres?
En Castellà tot.

Utilitzàveu algun altre material escolar?
Si, normal. Els llapis, els regles...... Tot lo normal, com ara.

El material el portaveu amb una motxilla com ara?
Cadascú tenia el seu pupitre i, quan s'acabava l'escola, totes les coses és guardaven a dintre. El tinter estava a sobre la taula. Quan marxaves no podies deixar res a sobre. No havies d'anar carregat per res!

Us va afectar el canvi del sistema escolar de la república al franquisme?
Molt, perquè durant el franquisme tot era religió. Fixa't quant entràvem a l'escola ens feien cantar "de Cara el sol".

Quines diferències destacaríeu?
Sobretot en l'ensenyament.

TREBALL

Quants tipus de feines diferents ha treballat?
Moltes. Sobretot quant era jove.

Saps més o menys quantes? I quines eren?
He treballat de portar pel·lícules al cine, això als 12 anys; després d'acomodador de cine quan no tenia els 14 anys, després vaig aprendre l'ofici de guixaire; més tard vaig ajudar a un pintor fins que al final vaig anar a un taller de mecànic, què és la feina que vaig tirar endavant.

La primera feina que va treballar va ser la d'acomodador de cine?
No! Vaig treballar dos anys arreglant ascensors. Després vaig anar al servei voluntari de marina (mariner) , llavors vaig entrar a la cuina i vaig estar-hi 23 mesos.

El seu sou era molt elevat a la primera feina?
A la feina de repartir fullets al cine amb donaven un duro a la setmana. D'acomodador, un duro i les propines, perquè encara érem a la postguerra. De mica en mica anaves guanyant més. Quant anava al servei guanyava 60 pessetes a la setmana. Més tard vaig entrar als cotxes on cobrava 150 pessetes. És clar, anaven passant els anys.

De les feines en que ha treballat quina li ha agradat més?
Sempre de mecànic.

Hi ha molta diferencia en cada treball?
La feina t'ha d'agradar. Si tu has de treballar, has de buscar una feina que t'agradi.

Tenia bons contactes amb els companys?
Sí, sempre els he tingut en totes les feines.

Quant de temps dedicava a cada una?
Anava canviant. Quant em donàvem 10 peles de més, ja canviava de feina.

L'ofici de mecànic va ser el que va tirar endavant?
Si, és el principal.

Era propietari del taller ?
Tenia dos tallers: Un a l'Argentina, i un altre a Barcelona.

Se'n recorda dels noms?
"Avinguda Meridiana" i "tot motor" a Barcelona. I a l'Argentina "Alan".

Què opina vostè: és més difícil arreglar cotxes ara o abans?
Abans era molt més difícil. Ara tot ja s'ha sap. En realitat, tot és molt difícil, l'únic que cal és que t'agradi la feina.

"Ara és dedica a fer manualitats"