Entrevista a
FLORA VIDAL

Guerra civil

L'entrevista va tenir lloc a la seva habitació, que actualment es troba a casa d'un dels seus fills a Arenys de Mar. La conversa va ser molt emocionant especialment quan va recordar el temps de la "Quinta del biberó".

Entrevistadores: Ivette Miserachs i Maria Bros.

A quin lloc va viure la guerra civil?
A Tarragona.

El lloc on residia en quins dels dos bàndols va romandre en esclatar la guerra civil?
Home, jo em suposo que anaven de cara a Catalunya, o sigui que es decantaven més per la nostre terra. Però tampoc t'ho puc dir clarament perquè just quan va esclatar, no es que s'estigués en un bàndol ni a l'altre, en aquell moment ja es va tenir prou feina pensant en que es podia fer per escapar-se.

Durant la guerra, vostè i la seva família van haver de canviar de residència?
No, em vaig quedar a la mateixa casa tenint cura de del meu germà. El meu pare va anar durant un temps a treballar a Puigcerdà de cuiner evitant també que l'agafessin...; la mare feia 1 any i escaig que havia mort ( 30 de maig ).

Vostè creu que la seva família pensaven que, abans de que esclatés, hi hauria una guerra?
No.

Recorda que és el que va pensar en esclatar la guerra?
No, perquè com que no sabies el que era una guerra, no ho assimilaves. Fins que no va passar un temps.

Vostè o algú de la seva família era membre o seguidor d'algun partit, sindicat o agrupació social?
Em penso que ningú. Que jo me'n recordi el pare no participava en res.

Com era la situació econòmica en els anys de la Guerra?
Mitjana.

Podien omplir totes les necessitats bàsiques?
Jo vaig tenir de tot, per que vaig tenir la sort d'entrar a treballar interna a l'hospital, i allà no em faltava res.

Van escassejar les medecines?
A la zona on estava jo, no van escassejar, per que estava a l'Hospital Civil. Però recordo que va faltar molt el sabó. Abans el sabó el receptava el metge, i hi havia gent que enganyava al metge dient-li que tenia un nadó, i així els en receptava; però al final ja no passava.

On es refugiava la gent quan hi havia bombardeigs?
Molta gent anava a l'hospital per que creien que allà estarien mes segurs. Jo, el primer dia dels bombardeigs a Tarragona, estava al carrer i em vaig refugiar a una farmàcia. Rera meu venia un home i en esclatar una bomba es van trencar els vidres de la porta i se li varen clavar a l'esquena.

Quina reacció van causar els bombardeigs sobre la gent?
"Criminal". Aquesta es la paraula.

Es podia parlar català en públic tranquil·lament?
Segons els llocs. Però jo no em vaig trobar mai en cap situació que m'obliguessin a parlar en castellà. Sempre he parlat en català.

Hi havia moltes lleis que et privaven de drets humans?
No, no em vaig trobar amb cap situació de violència, ni amb cap tipus d'obligació.

Que va canviar en la seva forma de vida a partir del franquisme?
No va canviar gran cosa, jo vaig seguir fent el que feia sempre, perquè t'havies de guanyar la vida igualment!

Trobes que la feina que feies estava ben pagada?
En aquell moment, jo trobava que estava ben pagada, però això no vol dir que estigues a favor del franquisme.

Quanta gent havies de mantenir amb el teu sou?
Durant el franquisme no havia de mantenir a ningú. Però abans si, al meu germà, per que el pare va anar a treballar a Puigcerdà.

ANÈCDOTES I COMENTARIS

·La quinta del biberó eren nois de 14 a 17 anys aproximadament, que van haver d'anar obligatòriament a la batalla de l'Ebre; se'ls enduien tots apilonats en camions. En van quedar molt pocs. Han passat molts anys des d'aquella època, però, tot i així, cada vegada que la Flora ho recorda encara li cauen aquelles llàgrimes de tristesa envers aquells nens. Va ser un rècord cru i dur. Molt trist.

·Se'n recorda de les primeres paraules de Tarradelles: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí"... abans que arribes Tarradelles, aquí va ser terrible; i, segons la Flora, per molts comentaris que es poguessin fer o sentir desprès, ell va ser qui va donar la cara.

·A la casa de davant d'on vivia ella, hi vivia una família molt maca: els pares, un fill i dos filles. Un Diumenge al mati, aquesta família sortia de casa per anar a missa, i en aquell moment van passar uns ..., i van matar al pare i al fill, només pel sol fet de que cada Diumenge anaven a missa. La Flora estava a casa seva, i justament estava mirant per la finestra, és a dir, que va veure quan i com els varen matar cruelment.

·En Salvador Miserachs, que mes tard va ser el seu marit, quan va començar la guerra, el van agafar per reclutar-lo, però al veure que portava ulleres, van pensar que seria llest.Al veure que sabia llatí, grec, música, matemàtiques... li va tocar ensenyar, és a dir, fer-los classes particulars als fills dels "superiors".

Durant la guerra, ningú l'havia obligat mai a res. Per ella la guerra va ser mes que res la por de que caiguessin bombes a prop seu, que no altre cosa.
Ella no recomana mai a la vida, que algú passi per això, perquè va ser horrorós.