Entrevista a
ISIDRE CAÑELLAS

 

Guerra civil

Treball

Isidre Cañellas és un home de 82 anys que va néixer a Sant Esteve de Palautordera, el 1921. De jove va anar a la guerra civil i va estar al front de l'Ebre. En acabar la guerra es va dedicar al futbol professional fins als 31 anys i després va tenir diferents feines. Li agraden molt els esports, sobretot el futbol.

L'entrevista va tenir lloc al menjador de casa seva. Ens va estar explicant totes les seves vivències durant més d'una hora i no va tenir cap problema a l'hora de respondre'ns tot el que li vam preguntar. Va ser una entrevista molt interessant.

 Entrevistadores: Núria Alonso i Estefania Caviedes

 

GUERRA CIVIL:

Com era la situació política just abans de que esclatés la Guerra Civil?
Era molt pobre, no se'n vivia de la política abans de la guerra. Hi havia un règim normal, tranquil, una república estable i tothom vivia i menjava.

Recordes de quina manera vas conèixer l'esclat de la Guerra Civil?
Jo tenia 15 anys i ho vaig viure com una cosa que transcorria normal però amb una sensació de malestar.

Va canviar alguna cosa de la teva vida de forma immediata en esclatar la Guerra Civil?
Sí perquè era un temps en que jo passava de l'edat infantil a la pubertat, em va agafar enmig de dues èpoques i em va afectar molt. Em vaig adonar de que allò era un sacrifici molt gros, acceptar que hi havia una guerra civil i que hi havia pares i fills que havien de lluitar i matar-se entre ells, doncs es clar, això afectava molt.

La societat de l'època estava molt polititzada. Tu o algú de la seva família era membre o seguidor d'algun partit, sindicat o agrupació social?
Tot era una política de partits. Nosaltres no pertanyíem a cap secta ni a cap partit. Jo abans de la guerra sempre havia estat del costat de l'Església, com tots els "crios" fèiem aquell temps, anar a l’església, anar al catecisme...

Amb quin bàndol s’identificaven els teus pares? I tu?
Els meus pares eren neutrals, no s'identificaven en res. El que els hi sabia greu era que tenien el fill gran a la guerra. Jo no estava a cap bàndol, però al viure en la zona roja o republicana havies d'acceptar ser d'aquest bàndol i dels partits que hi havia.

Tu o algun conegut us vau haver d'amagar per fugir de represàlies en començar la guerra? On us vau amagar?
No, sempre vam estar lliures a casa i tranquils.

Saps si tu o la teva família vau ajudar a amagar algú?
No vam ajudar a ningú perquè estàvem a dintre el poble i no podies amagar a ningú, per exemple les cases de pagès si que ho podien fer. Però nosaltres vivíem al marge de tot això.

Com era la situació econòmica a casa teva?
Molt baixa perquè hi havia el meu pare que treballava però tots els altres no treballàvem i l'únic que portava els diners a casa era el pare. Llavors jo a l'any 36 quan va esclatar la guerra vaig anar a treballar.

Vau tenir bones collites en aquest temps? Podíeu omplir totes les necessitats bàsiques?
Si que hi havia bones collites però es clar, això era el qui tenia molta terra, els que no teníem terra, com a casa, i només teníem un hort petit, es collia molt poca cosa i anàvem fent.
A mitges, havíem de viure d'allò però no era abundant.

Van escassejar les medecines? Van haver epidèmies importants al poble?
En aquells temps n'hi havia molt poques de medecines, hi havia la medecina casolana, que feien els medicaments que deien els avis i lo demés de farmàcia. Els metges no receptaven gran cosa.
No, es donava algun cas de tifus, com el meu germà que el va tenir en guerra degut al mal menjar i les intoxicacions que hi havia.

Si vas participar en les batalles ho vas fer per obligació o per voluntat?
Mira aquesta es una pregunta que me l'he feta moltes vegades jo mateix. Jo era tendenciós a la religió. Llavors els rojos em perseguien a mi, em posaven traves i tenia mal estar. Va ser per mediació d'una noia que em va enredar, el seu pare era el president de la FAI, la secta més forta que hi havia en la guerra i llavors jo a l'edat de 16 anys vaig anar a la guerra, més que res avergonyit i per el que dirien al poble. Em van ferir i em van traslladar del front de l'Ebre a Olot. Allà em van curar i em van cridar per la quinta de l'any 38, i també per la quinta de l'any 42, el primer trimestre. Llavors vaig haver d’anar-hi forçat. Després vaig estar en un camp d'instrucció d'Arenys de Munt i per voler anar cap a casa em van agafar i em van tancar a la presó de Granollers per desertor de l'exercit. Em van reclutar a la Columna del "Campesino" i jo com que sabia que era un criminal, em vaig escapar junt amb un altre, vam desertar de l'exercit i vam anar cap a casa i quan l'exercit nacional entrava a Barcelona jo entrava a casa. Vaig sortir quan ja era tot nacional, ja havia acabat la guerra a l'any 39.

En quines batalles de la guerra civil vas participar?
Allà a l'Ebre, a la serra cavalls i a la serra de Pàndols, eren dues posicions que els rojos atacaven perquè els nacionals havien passat l'Ebre. I aleshores allà es va estacionar el front entre un i l'altre, va ser on es va produir el final de la guerra perquè els nacionals van tenir més potència que els rojos i van arrabassar els rojos al riu. A mi em van ferir, una explosió d'un morter, i una esquitlla em va anar al genoll.

Com era la vida quotidiana al front? (la higiene, el menjar, les epidèmies...)
Un descontrol total. Ningú entenia res, havien batalles per tot arreu. Hi havia un front de batalla però sempre anava amunt i avall, no hi havia cap organització. El menjar era irregular, a vegades passaves tres dies sense menjar perquè com que hi havia una batalla molt forta les cuines de l'exèrcit no podien cuinar i no et donaven de menjar, havies de menjar el que trobaves pels camps. Si avançaves i trobaves tomaqueres, menjaves tomàquets. Com que era estiu en els ametllers hi havia ametlles, en les vinyes hi havia raïm i anaves menjant això perquè mai t'arribava menjar calent.

Vas estar en situació de greu perill?
Estàvem tots en una situació de perill perquè et podien matar. En una guerra tu fas de parapeto, els uns tiren per matar-te i els altres també, intenten fer baixes, desfer les columnes de l'exèrcit que hi havia lluitant. No hi havia la maquinària bèl·lica que hi ha ara, eren fusells, metralladores i coses manuals, que només eren per matar persona a persona, no era allò de bombardeigs i coses així.

Com estava organitzat l'exèrcit en el bàndol republicà en iniciar-se la guerra? Tot eren voluntaris o hi havia soldats obligats? HI havia dones al front?
No estava ben organitzat perquè si hagués estat ben organitzat el bàndol republicà hagués estat una guerra de 24 hores. Però com que no estava ben organitzat, hi havia diferents partits com POUM, UGT, FAI i CNT, i a capitals com Barcelona hi havia guerra de partits. Eren soldats obligats i al bàndol nacional també eren soldats obligats. De dones n'hi havia molt poques, les que eren de partits. Hi havia la "Passionaria" que era una dona del nord que intentava portar menjar als soldats.

Coneixes algú que participés en la batalla de l'Ebre? Vas conèixer algú de l'anomenada quinta del biberó? A que es referien amb aquest nom?
Conec gent de la quinta del 39, 40, 41 perquè eren gent de Palau i Sant Esteve. Tenien 20 i 21 anys. Hi havia un amic que el van matar a la guerra, érem companys del col·legi. Es deia la quinta del biberó perquè era la quinta més jove, aquests nois tenien 17 i 18 anys. I la quinta del sac era la quinta més vella.

Per què creus que el bàndol republicà va perdre la guerra? Per què pensaes que el bàndol nacional va guanyar la guerra?
P
er la mala organització, no era una part poderosa i no tenia potencialitat. El bàndol nacional va guanyar perquè tenia més potència econòmica. Estava ajudat per Hitler i per Itàlia.

Vas tenir algun tipus de coneixement sobre els bombardeigs durant la guerra civil?
Em vaig trobar amb uns bombardeigs quan tenia 16 anys.

On es refugiava la gent quan hi havia bombardeigs?
En refugis, hi havia cases que feien de refugis.

Per culpa de la guerra civil, la teva família es va separar?
L'únic que va haver de marxar va ser el meu germà gran al final de la guerra civil. Va marxar a França.

Tu o la teva família, vau haver de patir repressió per part dels nacionals?
Sí, per part de la gent del poble que eren nacionals. A la mare la van obligar a netejar l’església i a fer treballs absurds.

Hi havia llibertat d’expressió en els primers anys del franquisme? Com es manifestaven els desacords amb el govern?
No hi havia llibertat d'expressió, era una represàlia. No passava res perquè havies de callar i parlar en castellà.

Que va canviar en la teva forma de vida a partir del Franquisme?
Res, la vida es va normalitzar.

Vas sentir a parlar dels maquis? Qui eren? Què feien i per què?
Eren gent de tendència roja que van passar a França, i quan Alemanya va ocupar França, els francesos els van enviar cap Espanya. Assaltaven per guanyar menjar, lluitaven per viure.

Es podia parlar català en públic tranquil·lament? A quins llocs es podia parlar el català amb llibertat? Quines conseqüències tenia parlar català?
Es parlava català però normalment feien parlar en castellà. En els pobles més petits es va conservar la llengua catalana. Enlloc es podia parlar català amb llibertat. Si et sentien parlar català els nacionals et cridaven l'atenció o et denunciaven i et tancaven a la presó.

Recordes l'escola de l'època franquista com una escola repressora? Per què?
Sí, els franquistes feien molta repressió. Abans de la guerra es feien les classes en català i després tot es feia en castellà.

Segons la teva opinió, va ser pitjor la situació econòmica durant la guerra o després de la guerra? Per què?
Després de la guerra es va passar molta gana. Hi havia una situació econòmica molt dolenta i els camps estaven abandonats

TREBALL

Vas haver de posar-te a treballar de molt jove per millorar l’economia de casa teva? Amb quants anys?
Als 14 anys. Érem 9 i el pare era l'únic que treballava.

Sabem que vas treballar en diverses feines, quin va ser el teu primer treball?
De pagès, era jornaler, et llogaven i feies feines del camp.

El camp on treballaves era dels teus pares o d’algú altre del poble?
El camp on treballava era dels pares de la meva dona.

Cobraves algun sou? Quin?
75 pessetes mensuals.

Quantes hores diàries treballaves? Tenies dies festius? I vacances?
Treballava de sol a sol, de les 6 del matí a les 10 de la nit. Unes 13 o 14 hores diàries. Tenia pocs dies festius, no es coneixien les vacances. No les vaig conèixer fins que vaig anar a la fàbrica. Amb la revolució industrial van venir les vacances.

Com es treballava en el camp en aquell temps?
No hi havia tractors, tot era manual.

Els beneficis del camp us els quedàveu o els veníeu?
Els beneficis alguns els venien. Es guanyaven la vida venen el que treien del camp i jo cobrant del que ells em donaven.

Fins quants anys vas treballar al camp? Quants anys vas estar treballant de repartidor de llet?
Fins que vaig anar amb l'exèrcit vaig treballar al camp. Vaig estar 3 o 4 anys repartint llet.

Per quines zones reparties la llet?
Amb el camió anava a centres de repartiment per pasteuritzar la llet. Anava a Barcelona i fèiem la recollida per Palau, Sant Esteve i el Montseny.

Quants viatges havíeu de fer cada dia?
Fèiem un viatge diari. Al matí per repartir la llet i després per si hi havia algun encàrrec del poble.

El sou que guanyaves et donava lo suficient per viure?
Guanyava 10 ptes diàries i ajudava molt a la família. Al final del mes eren 300 ptes.

Quin horari tenies? Era molt cansat?
De les 7 del matí a les 7 de la nit. Era molt pesat.

Quan vas decidir deixar de repartir llet i dedicar-te al futbol professional?
Quan vaig entrar a fer la mili. Ja hi havia jugat tota la vida a futbol. El tinent coronel em va cridar per veure si volia jugar a futbol amb l'equip de l'exèrcit i com que feia el servei a Vilafranca també vaig jugar amb l'equip local.

 

Cobraves algun sou?
Cobrava 5 duros per partit.

Amb quin equip vas començar a jugar? Amb quins altres equips també vas jugar?
Vaig començar a jugar amb el Vilafranca, després vaig anar a Vic, a Melilla, a Castelló, a Badalona i finalment amb el Sant Celoni on vaig acabar el futbol professional.

Vas guanyar algun torneigs important amb algun dels equips?
Amb el Vilafranca vam pujar de categoria i vam guanyar la Copa Catalana.

Viatjaves molt amb els equips? La teva família t’acompanyava?
Viatjava molt amb els equips, vaig recórrer tot Espanya. No m'acompanyava ningú.

Fins quina edat vas jugar a futbol?
M'hi vaig dedicar fins als 31 anys.

Després de jugar a futbol vas entrar a la fàbrica de paper Can Guarro, quina feina tenies dintre la fàbrica?
Era treballador manual i al cap d'un any em van fer cap de producció.

Aquesta feina estava ben pagada? Podies mantenir la teva família?
Era una feina ben pagada, podia mantenir la família sense cap problema.

Treballaves moltes hores?
Normalment feia 8 hores, però a vegades en feia més.

Per què vas canviar de feina i vas anar a la fàbrica tèxtil?
Perquè no em vaig entendre amb el cap. A la fàbrica de paper jo era encarregat general i en aquestes indústries sempre hi ha gent envejosa que miren de fer-te la punyeta i me la van fer. Llavors vaig buscar la fàbrica tèxtil que es deia INCASA i vaig plantar la fàbrica de paper.

Què feies en aquesta fàbrica? Et pagaven bé?
Al principi quan vaig entrar a la fàbrica hi vaig entrar per fer expedició, l'exportació, i després em van deixar en control de qualitat. Nosaltres teixíem el producte i el portàvem als acabadors, la gent que tenyia i acabava la peça. Llavors quan arribava això jo tenia una màquina i feia un control per treure tot lo que hi havia de saldo.
Sí, em pagaven bé.

Quan vas començar a organitzar les activitats de l’esplai de Palautordera?
Abans no vaig anar a parar a l'esplai, havia sigut president del patronat, entrenador, president i comentarista d'handbol i quan anava a jubilar-me als 60 anys es va organitzar l'esplai, jo vaig ser un dels organitzadors i vaig estar-hi 6 anys com a organitzador. També era president de la Germandat del Remei i també hi vaig estar 6 o 7 anys. Per treure un dèficit que hi havia allà dintre vaig haver d'entrar a la Germandat del Remei i al cap de 4 o 5 anys que hi era vaig comprar una ambulància en nom de la Germandat, aleshores vaig posar l'ambulància al poble perquè vaig tenir un accident amb moto. Quan vaig ser president del patronat hi havia un deute de 40.000 pessetes i amb la junta del patronat que érem tres vam muntar una tómbola benèfica parroquial al Remei, passàvem a recollir el que la gent no volia, llavors vaig començar a escriure cartes a cases comercials i ens donaven objectes per la tómbola, i amb aquella tómbola, vam poder pagar les 40.000 pessetes de dèficit i comprar una màquina per fer cinema a la canalla.

T’ocupava gaire temps aquesta activitat?
M’ocupava molt temps, de nit i de dia.

A quins equips entrenaves?
Entrenava els grans de handbol i estàvem a la categoria de nacionals.

Per quins diaris feies els comentaris dels partits? Com ho feies?
"
El Mundo", el "Comarca Esportiva" que era de Granollers i "Leen" y "Dicen" que va desaparèixer. Primer, feia un esbós del comentari i el diumenge per la tarda trucava al diari i els anava dictant el comentari.

Cobraves en algunes d’aquestes activitats?
Res, no cobrava res.

Mentre feies aquestes activitats seguies treballant a la fàbrica tèxtil?
Encara estava treballant en la fàbrica tèxtil i a més a més feia totes aquestes activitats.

T’han agradat tots els treballs que has tingut?
Sí, els feia amb il·lusió i gràcia i per això triomfava.

T’hagués agradat dedicar-te en alguna professió i no ho vas aconseguir?
No.

A quina edat et vas jubilar?
Em vaig jubilar amb 65 anys.