|
TREBALL
A quina edat
vas començar a treballar?
Als
15 anys.
Quina va ser
la teva primera feina?
Contramestre
de teixits. En una indústria de roba.
Vas fer alguna
feina, a part d'aquesta, per guanyar-te un sobre sou?
Si
barber. El dissabte i el diumenge.
Et va costar
molt de trobar feina de jove?
No,
llavors, abans de la guerra, no costava gaire.
Estàs
content amb les feines que has fet?
Si, es clar.
Un contramestre
de teixits que era exactament?
És el que vigilava els telers, (uns 25 o 30). Era el responsable
del funcionament de la maquinària.
Quins càrrecs
diferents hi havia a l'empresa?
Hi
havia el director, l'encarregat, i nosaltres érem el comandament
subaltern.
Amb el teu
sou quanta gent mantenies?
En
aquell temps, no podia mantenir gaire gent amb el meu sou.
Els sous que
et pagaven eren molt justos?
Si
home es clar, pensa que jo era un ajudant i cobrava 60 pessetes. En
canvi, un contramestre cobrava 80 pessetes, que era el màxim
que un treballador podia cobrar.
Clar et pagaven poc, però també valien poc les coses.
La resta de
la teva família de que treballava?
La
meva mare i la meva germana teixien a la mateixa fàbrica on jo
vaig treballar els primers anys. El meu pare feia de pagès.
Quanta gent
treballava amb tu?
A
la meva brigada érem 10 o 12 persones
La fàbrica
era molt gran?
Si,
"Deu n'hi do"
La feina et
quedava molt lluny de casa?
No.
Els àpats
i el transport t'entraven en el sou?
No.
T'ho havies de pagar tu. Jo quan em vaig traslladar a Llinars, em vaig
instal·lar en una casa, que en deien Ca la Venus. Pagava 4 pessetes
el dia, menjar i dormir. Però vivia com un rei.
Podies tenir
algun luxe?
Home,
no. Pensa que havia de portar calés cap a casa.
Quines diferències
has trobat d'abans de la guerra a desprès?
Al
treball cap diferència
I la jornada
laboral tampoc era diferent?
No
Si estaves
malalt què passava?
Si eres contramestre,
com en el meu cas, si estaves malalt cobraves igualment. Abans els sous
eren setmanals i si estaves malalt, els contramestres, cobràvem
igual. Però els altres treballadors si estaven malalts no cobraven.
Quin tracte
tenies amb el teu amo?
Cap
GUERRA
CIVIL
Quan vas patir
la guerra?
Pel
juliol del 36. Primer hi ha una cosa que s'ha de remarcar l'any 36 vivíem
a Llinars i totes les indústries van quedar parades. Un dia es
presenten a Llinars 4 homes patrulla de Barcelona que eren murcians,
i anaven armats fins a les dents, se'n van anar a una casa, i preguntaren
per l'home que havia sigut alcalde de Llinars per les dretes, allà
hi havia 5 persones, les van alinear i els hi van dir: - Si no dieu
on és l'home us matarem a tots.
Per allà passava
jo, m'hi vaig acostar, burro de mi, i cap a salvar aquella gent, sense
cap arma, i ells: una pistola, bombes de mà, municions per tot
arreu, que allò semblava que haguessin d'ensorrar el món,
i jo i un altre ens hi vam acostar, no portàvem res i els vaig
dir: - En aquest poble aquestes coses no ens agraden, nosaltres els
coneixem i sabem que son bona gent i no sé perquè els
ha agafat la mania de que s'han de matar.
Els vam convèncer
perquè no costava gaire de convèncer aquella gent, eren
com criatures, només volien matar i matar.I ens van dir: - Si
no dieu la veritat us vindrem a buscar a vosaltres.
I els vaig
contestar: - Acceptem el " repte" però foteu el camp.
I mai més van tornar.
Allà, entre tots aquells hi havia, el que va ser primer jefe
de falange, la dona de l'home que buscaven, dos fills de l'home que
buscaven i una criada, i aquella gent no ens van donar ni les gràcies
per haver-los salvat de la mort.
Com va afectar
a la teva vida?
Vaig
perdre la feina, totes les industries es van tancar.
Vas anar al
front?
Si,
però un any després d'haver esclatat la guerra. Després,
l'any 1937, vaig anar cap al front a Guadalajara, quan ja havia passat
aquella batalla tant violenta en que hi van haver tants morts
Quant temps
va estar al front?
De
l'any 37 fins que es va acabar la guerra
Com es vivia
allà?
Com
es vivia? Ja pots contar, tant malament com vulguis. Bé almenys
estàvem lliures oi? Hi havia llibertat.
Per què
creus que el bàndol republicà va perdre la guerra?
Per mala organització. Això va lligat amb el que
us he explicat abans: Aquells dos homes anaven armats fins les dents,
i aquelles armes feien falta al front! Eren de la F.A.I.
A part del
front de Guadalajara vas estar a algun altre lloc?
També
vaig anar a Cuenca a un lloc alt, a 2000 metres. A dalt ho vam passar
malament perquè fotia un fred que pelava, allà tallaves
una branca i ella sola es trencava, perquè era glaçada,
vam fer unes barraques que anaven molt bé perquè quan
nevava la neu quedava a sobre, però després es fonia i
es filtrava i quedàvem tots xops.
Vas disparar
mai a algú?
No, no tenia
cap arma jo al front, jo era de fortificació, fèiem les
trinxeres.Una vegada el meu tinent que era 2 anys més jove que
jo, em va dir que havíem de demanar una arma i jo li vaig dir:
- si tenim una arma i ens ataquen, ens mataran a tots, si no en tenim
cap encara ens podem salvar
Allà a Guadalajara va ploure 3 setmanes seguides. Tu diràs!,
viure allà dins de les trinxeres plens de fang per tot arreu.
Al cap d'uns dies vam haver de portar la brigada a Guadalajara perquè
es refés, perquè no tenien ni roba.
I a l'altre bàndol passava el mateix.
Amb la F.A.I.
hi vas tenir alguna relació?
No
Tu estaves
en algun sindicat, partit o algun tipus d'organització?
No,
jo no estava a cap lloc.
Per què
vas anar a la presó?
ara
et diré una cosa per demostrar-te el meu caràcter pacífic.
Mira una vegada uns noi de la meva brigada van intentar passar-se a
l'altra banda, amb en Franco, i a la nit salten una trinxera i es van
despistar i van tornar cap a casa. Van arribar allà i van començar
a cridar "Viva Franco, Viva Espanya", "a si, vinga va".
Els hi van fer un consell de guerra i els van afusellar a tots dos.
I el tinent em diu; "volen que vagin dos de cada brigada, perquè
vegin com exemple, el que els hi passa als desertors". I jo li
vaig dir; "escolta fes-hi anar a qui vulguis però a mi no
mi emboliquis", i el tinent em va dir; "i haurà un
dinar extra", i jo li vaig contestar "jo per un dinar extra,
no vull anar a veure com maten a dos persones", i no vaig anar-hi.
Jo amb el tinent li explicava acudits i hi parlava. Tenia molta confiança
en mi. Una vegada va venir aquí amb nosaltres i el van fotre
a la presó, per sabotatge, perquè va deixar mullar una
partida de ciment. Jo vaig anar a casa seva i el seu germà em
va dir; " Si tu haguessis sigut allà, això no hagués
passat".
Així
per què vas anar a la presó?
Per
roig i perquè jo vaig anar a veure un d'aquells de Llinars que
vaig salvar. Era el cap de falange. El vaig anar a veure i em va dir;
" Així com vas tenir autoritat per dir que no ens matessin,
també en vas tenir per dir que ens matessin". Això
era una contesta poca-solta, oi que vaig optar per la bona part? vaig
dir que no els matessin.
Vaig passar dos anys a la model, i ara s'esgarrifen perquè ara
diuen que a una cel·la hi han 5 persones. Doncs quan jo hi era
n'hi havien 10. A la nit per posar-nos a dormir havíem de fer
dibuixos a terra. Era un desastre.
Vas conèixer
algú de les brigades internacionals?
Si
home. Nosaltres quan vam anar al front, allà a Guadalajara, vam
rellevar l'onzena brigada internacional, que és la que va prendre
part als combats d'allà Riuega, que hi van haver molts morts.
Dels morts en fotien piles, i els tapaven amb pedres. N'hi havia un
que li sortien els peus, i portava unes sabates d'aquelles bones, collonudes.
Per allà passaven els italians i els hi van fotre.
Que en penses
dels brigadistes?
Collons!
En van venir molts aquí, eh! Ells es van portar molt be.. Fins
que al final tots els estrangers els van repatriar i van marxar abansd'acabar-se
la guerra. Però es van portar be. Recony!. L'única cosa
que ens va faltar sempre va ser l'aviació. Al bàndol dels
franquistes van tenir els Alemanys i els Italians amb els avions però,
és clar, la nostre aviació no existia.
Després
de la guerra es podia parlar català?
Cadascú
a casa seva feia el que volia.
En el franquisme
es diu que hi va haver persecució de la llengua catalana, vas
veure o sentir alguna cosa al respecte?
Si
moltes coses.
Quina condemna
et van posar?
Primer
em van dir 30 anys, després vaig confirmar 15 i al final al cap
de 2 anys em van posar en llibertat, perquè al cap de dos anys
van fer una declaració a Llinars que la firmava aquest que li
vaig salvar la vida, doncs va firmar ell i 5 persones més dients
que jo era una bona persona. Els mateixos que m'havien fet empresonar
van firmar dient que era una bona persona. I a mi no m'havien vist mai
amb cap arma.
Així que un dia ve un amic meu que estava a les oficines m'abraça
i jo li dic :
- carai que marxes
- No, marxes tu
Doncs jo content ho arreglo tot, vaig cap a Barcelona, i ja no hi havia
cap tren per anar cap a Granollers i no vaig saber que fer, a la fi
vaig anar a una fonda una mica de mala mort. Vaig demanar una habitació,
vaig preguntar el preu, perquè clar no portava gaires diners
i li vaig dir que l'endemà a les sis em despertessin. Em vaig
llevar, vaig agafar el tren i cap a Granollers. Vaig arribar a casa
i es van pensar que m'havia escapat i els vaig explicar que m'havien
deixat anar.
Després
de la guerra hi havia molta fam?
Sí
es patia molta gana. Per fer foc s'havia d'anar amb un carretó
fins al bosc a buscar llenya.
Es trobaven
feines?
Mira,
als vuit dies d'estar a casa ve un amic meu i em diu:
- ves a aquella fàbrica, però hi has d'anar de seguida,
que no et passin al davant.
Vaig anar
allà a demanar feina.I em van fer un contracte per 3 mesos i
els vaig dir:
- mireu acabo d'arribar de la guerra, he trobat la casa plena de deutes,
fa poc s'ha mort el meu pare.
I em van dir que si em portava be i passaven els tres mesos ningú
em diria res. Al cap d'un any es presenta una plaça per pujar
de categoria i no vaig voler demanar-la perquè n'hi havia un
que ja feia molts anys que treballava allà. I això que
el director em crida i em diu:
- carai Ninou ja era hora
- Home com que hi havia aquell altre
- Aquell altre encara que vingui no li donarem, aquesta plaça
és per tu. I em van fer un contracte de 95'90 pessetes
Aquesta fàbrica
de què era?
De
teixits
Podies anar
allà on tu volies?
Si
volia sortir de Granollers havia de fer una instància a Madrid
amb la qual em donaven un salva conducte que deia que podia anar durant
tres mesos allà on volgués, però que no fossin
fronteres.
La gent tenia
molta por?
Si,
es clar, hi havia hagut molts morts. Mira, a Montjuïc, allà
al costat de la Pedrera, hi ha 3500 afusellats identificats. Tots allà
sota colgats. De Llinars n'hi ha 4, entre ells un germà de la
mare de la teva avia ( Eulàlia Planas)
Vas perdre
algun familiar a la guerra?
Jo
no
(Anècdota)
- Vam tenir una vaga que demanava un retiro, no el teníem,
perquè abans no hi havia seguretat social i va fracassar, va
fracassar. Jo m'hagués pogut quedar a Parets, però me'n
vaig anar perquè tenia 18 anys, llavors me'n vaig anar a viure
a Llinars, a treballar en una fabrica de teixits.
|
