Entrevista a

ISIDRE NINOU MACIÀ


 Treball

Guerra civil

 

Isidre Ninou, és un home de 89 anys. Que va neixer a Parets del Vallès, Barcelona, l'any 1914. De jove li va tocar anar al front. El van tancar a la presó per culpa de la rebelió militar i per ser d'esquerres. Sempre ha traballat a alguna fàbrica de teixits com a contramestre. Actualment és un home jubilat que viu a St. Esteve de Palautordera. Sempre s'ha considerat una persona pacífica i tolerant.

L'entrevista va tenir lloc al menjador de casa seva, una casa petita i agradable. L'entrevista va ser fluida i entretinguda. Isidre ens va explicar un munt de coses molt interessants sobre la seva vida laboral i al front. Es va mostrar molt interessat i la va trobar una mica curta.

 Entrevistadors: Martí Ninou i Marc Pujol.

TREBALL

A quina edat vas començar a treballar?
Als 15 anys.

Quina va ser la teva primera feina?
Contramestre de teixits. En una indústria de roba.

Vas fer alguna feina, a part d'aquesta, per guanyar-te un sobre sou?
Si barber. El dissabte i el diumenge.

Et va costar molt de trobar feina de jove?
No, llavors, abans de la guerra, no costava gaire.

Estàs content amb les feines que has fet?
Si, es clar.

Un contramestre de teixits que era exactament?
És el que vigilava els telers, (uns 25 o 30). Era el responsable del funcionament de la maquinària.

Quins càrrecs diferents hi havia a l'empresa?
Hi havia el director, l'encarregat, i nosaltres érem el comandament subaltern.

Amb el teu sou quanta gent mantenies?
En aquell temps, no podia mantenir gaire gent amb el meu sou.

Els sous que et pagaven eren molt justos?
Si home es clar, pensa que jo era un ajudant i cobrava 60 pessetes. En canvi, un contramestre cobrava 80 pessetes, que era el màxim que un treballador podia cobrar.
Clar et pagaven poc, però també valien poc les coses.

La resta de la teva família de que treballava?
La meva mare i la meva germana teixien a la mateixa fàbrica on jo vaig treballar els primers anys. El meu pare feia de pagès.

Quanta gent treballava amb tu?
A la meva brigada érem 10 o 12 persones

La fàbrica era molt gran?
Si, "Deu n'hi do"

La feina et quedava molt lluny de casa?
No.

Els àpats i el transport t'entraven en el sou?
No. T'ho havies de pagar tu. Jo quan em vaig traslladar a Llinars, em vaig instal·lar en una casa, que en deien Ca la Venus. Pagava 4 pessetes el dia, menjar i dormir. Però vivia com un rei.

Podies tenir algun luxe?
Home, no. Pensa que havia de portar calés cap a casa.

Quines diferències has trobat d'abans de la guerra a desprès?
Al treball cap diferència

I la jornada laboral tampoc era diferent?
No

Si estaves malalt què passava?
Si eres contramestre, com en el meu cas, si estaves malalt cobraves igualment. Abans els sous eren setmanals i si estaves malalt, els contramestres, cobràvem igual. Però els altres treballadors si estaven malalts no cobraven.

Quin tracte tenies amb el teu amo?
Cap

GUERRA CIVIL

Quan vas patir la guerra?
Pel juliol del 36. Primer hi ha una cosa que s'ha de remarcar l'any 36 vivíem a Llinars i totes les indústries van quedar parades. Un dia es presenten a Llinars 4 homes patrulla de Barcelona que eren murcians, i anaven armats fins a les dents, se'n van anar a una casa, i preguntaren per l'home que havia sigut alcalde de Llinars per les dretes, allà hi havia 5 persones, les van alinear i els hi van dir: - Si no dieu on és l'home us matarem a tots.
Per allà passava jo, m'hi vaig acostar, burro de mi, i cap a salvar aquella gent, sense cap arma, i ells: una pistola, bombes de mà, municions per tot arreu, que allò semblava que haguessin d'ensorrar el món, i jo i un altre ens hi vam acostar, no portàvem res i els vaig dir: - En aquest poble aquestes coses no ens agraden, nosaltres els coneixem i sabem que son bona gent i no sé perquè els ha agafat la mania de que s'han de matar.
Els vam convèncer perquè no costava gaire de convèncer aquella gent, eren com criatures, només volien matar i matar.I ens van dir: - Si no dieu la veritat us vindrem a buscar a vosaltres.
I els vaig contestar: - Acceptem el " repte" però foteu el camp. I mai més van tornar.
Allà, entre tots aquells hi havia, el que va ser primer jefe de falange, la dona de l'home que buscaven, dos fills de l'home que buscaven i una criada, i aquella gent no ens van donar ni les gràcies per haver-los salvat de la mort.

Com va afectar a la teva vida?
Vaig perdre la feina, totes les industries es van tancar.

Vas anar al front?
Si, però un any després d'haver esclatat la guerra. Després, l'any 1937, vaig anar cap al front a Guadalajara, quan ja havia passat aquella batalla tant violenta en que hi van haver tants morts

Quant temps va estar al front?
De l'any 37 fins que es va acabar la guerra

Com es vivia allà?
Com es vivia? Ja pots contar, tant malament com vulguis. Bé almenys estàvem lliures oi? Hi havia llibertat.

Per què creus que el bàndol republicà va perdre la guerra?
Per mala organització. Això va lligat amb el que us he explicat abans: Aquells dos homes anaven armats fins les dents, i aquelles armes feien falta al front! Eren de la F.A.I.

A part del front de Guadalajara vas estar a algun altre lloc?
També vaig anar a Cuenca a un lloc alt, a 2000 metres. A dalt ho vam passar malament perquè fotia un fred que pelava, allà tallaves una branca i ella sola es trencava, perquè era glaçada, vam fer unes barraques que anaven molt bé perquè quan nevava la neu quedava a sobre, però després es fonia i es filtrava i quedàvem tots xops.

Vas disparar mai a algú?
No, no tenia cap arma jo al front, jo era de fortificació, fèiem les trinxeres.Una vegada el meu tinent que era 2 anys més jove que jo, em va dir que havíem de demanar una arma i jo li vaig dir:
- si tenim una arma i ens ataquen, ens mataran a tots, si no en tenim cap encara ens podem salvar
Allà a Guadalajara va ploure 3 setmanes seguides. Tu diràs!, viure allà dins de les trinxeres plens de fang per tot arreu. Al cap d'uns dies vam haver de portar la brigada a Guadalajara perquè es refés, perquè no tenien ni roba.
I a l'altre bàndol passava el mateix.

Amb la F.A.I. hi vas tenir alguna relació?
No

Tu estaves en algun sindicat, partit o algun tipus d'organització?
No, jo no estava a cap lloc.

Per què vas anar a la presó?
ara et diré una cosa per demostrar-te el meu caràcter pacífic. Mira una vegada uns noi de la meva brigada van intentar passar-se a l'altra banda, amb en Franco, i a la nit salten una trinxera i es van despistar i van tornar cap a casa. Van arribar allà i van començar a cridar "Viva Franco, Viva Espanya", "a si, vinga va". Els hi van fer un consell de guerra i els van afusellar a tots dos. I el tinent em diu; "volen que vagin dos de cada brigada, perquè vegin com exemple, el que els hi passa als desertors". I jo li vaig dir; "escolta fes-hi anar a qui vulguis però a mi no mi emboliquis", i el tinent em va dir; "i haurà un dinar extra", i jo li vaig contestar "jo per un dinar extra, no vull anar a veure com maten a dos persones", i no vaig anar-hi. Jo amb el tinent li explicava acudits i hi parlava. Tenia molta confiança en mi. Una vegada va venir aquí amb nosaltres i el van fotre a la presó, per sabotatge, perquè va deixar mullar una partida de ciment. Jo vaig anar a casa seva i el seu germà em va dir; " Si tu haguessis sigut allà, això no hagués passat".

Així per què vas anar a la presó?
Per roig i perquè jo vaig anar a veure un d'aquells de Llinars que vaig salvar. Era el cap de falange. El vaig anar a veure i em va dir; " Així com vas tenir autoritat per dir que no ens matessin, també en vas tenir per dir que ens matessin". Això era una contesta poca-solta, oi que vaig optar per la bona part? vaig dir que no els matessin.
Vaig passar dos anys a la model, i ara s'esgarrifen perquè ara diuen que a una cel·la hi han 5 persones. Doncs quan jo hi era n'hi havien 10. A la nit per posar-nos a dormir havíem de fer dibuixos a terra. Era un desastre.

Vas conèixer algú de les brigades internacionals?
Si home. Nosaltres quan vam anar al front, allà a Guadalajara, vam rellevar l'onzena brigada internacional, que és la que va prendre part als combats d'allà Riuega, que hi van haver molts morts. Dels morts en fotien piles, i els tapaven amb pedres. N'hi havia un que li sortien els peus, i portava unes sabates d'aquelles bones, collonudes. Per allà passaven els italians i els hi van fotre.

Que en penses dels brigadistes?
Collons! En van venir molts aquí, eh! Ells es van portar molt be.. Fins que al final tots els estrangers els van repatriar i van marxar abansd'acabar-se la guerra. Però es van portar be. Recony!. L'única cosa que ens va faltar sempre va ser l'aviació. Al bàndol dels franquistes van tenir els Alemanys i els Italians amb els avions però, és clar, la nostre aviació no existia.

Després de la guerra es podia parlar català?
Cadascú a casa seva feia el que volia.

En el franquisme es diu que hi va haver persecució de la llengua catalana, vas veure o sentir alguna cosa al respecte?
Si moltes coses.

Quina condemna et van posar?
Primer em van dir 30 anys, després vaig confirmar 15 i al final al cap de 2 anys em van posar en llibertat, perquè al cap de dos anys van fer una declaració a Llinars que la firmava aquest que li vaig salvar la vida, doncs va firmar ell i 5 persones més dients que jo era una bona persona. Els mateixos que m'havien fet empresonar van firmar dient que era una bona persona. I a mi no m'havien vist mai amb cap arma.
Així que un dia ve un amic meu que estava a les oficines m'abraça i jo li dic :
- carai que marxes
- No, marxes tu
Doncs jo content ho arreglo tot, vaig cap a Barcelona, i ja no hi havia cap tren per anar cap a Granollers i no vaig saber que fer, a la fi vaig anar a una fonda una mica de mala mort. Vaig demanar una habitació, vaig preguntar el preu, perquè clar no portava gaires diners i li vaig dir que l'endemà a les sis em despertessin. Em vaig llevar, vaig agafar el tren i cap a Granollers. Vaig arribar a casa i es van pensar que m'havia escapat i els vaig explicar que m'havien deixat anar.

Després de la guerra hi havia molta fam?
Sí es patia molta gana. Per fer foc s'havia d'anar amb un carretó fins al bosc a buscar llenya.

Es trobaven feines?
Mira, als vuit dies d'estar a casa ve un amic meu i em diu:
- ves a aquella fàbrica, però hi has d'anar de seguida, que no et passin al davant.
Vaig anar allà a demanar feina.I em van fer un contracte per 3 mesos i els vaig dir:
- mireu acabo d'arribar de la guerra, he trobat la casa plena de deutes, fa poc s'ha mort el meu pare.
I em van dir que si em portava be i passaven els tres mesos ningú em diria res. Al cap d'un any es presenta una plaça per pujar de categoria i no vaig voler demanar-la perquè n'hi havia un que ja feia molts anys que treballava allà. I això que el director em crida i em diu:
- carai Ninou ja era hora
- Home com que hi havia aquell altre
- Aquell altre encara que vingui no li donarem, aquesta plaça és per tu. I em van fer un contracte de 95'90 pessetes

Aquesta fàbrica de què era?
De teixits

Podies anar allà on tu volies?
Si volia sortir de Granollers havia de fer una instància a Madrid amb la qual em donaven un salva conducte que deia que podia anar durant tres mesos allà on volgués, però que no fossin fronteres.

La gent tenia molta por?
Si, es clar, hi havia hagut molts morts. Mira, a Montjuïc, allà al costat de la Pedrera, hi ha 3500 afusellats identificats. Tots allà sota colgats. De Llinars n'hi ha 4, entre ells un germà de la mare de la teva avia ( Eulàlia Planas)

Vas perdre algun familiar a la guerra?
Jo no

(Anècdota) - Vam tenir una vaga que demanava un retiro, no el teníem, perquè abans no hi havia seguretat social i va fracassar, va fracassar. Jo m'hagués pogut quedar a Parets, però me'n vaig anar perquè tenia 18 anys, llavors me'n vaig anar a viure a Llinars, a treballar en una fabrica de teixits.