Entrevista
a |
||
Julia Caballero Va néixer al juny de l'any 1931 en un petit poble de Sevilla. La guerra civil va esclatar quan ella només tenia cinc anys, no la va viure directament, però hi va perdre un germà. En el poble on vivien no van patir la repressió franquista i al igual que tots els espanyols de l'època van viure la postguerra. Aquí, a Palautordera, es va casar i va formar una família, actualment té tres fills i set nets. Viu a Palautordera i té un apartament a Blanes.
L'entrevista va tenir lloc al menjador de casa seva, assegudes les tres al sofà, vam fer l'entrevista en la qual hem conegut la història de la Julia. Ella ha compartit amb nosaltres els seus records de la infància, la seva manera de viure,...És una persona que no va tenir oportunitat d'estudiar i que s'ha anat movent, sense ajuda, per poder trobar feina i continuar endavant. Va emigrar a Catalunya per qüestions econòmiques. Un cop instal·lada va buscar-li feina a la seva germana i ella també va venir cap aquí. Ella fa molt temps que està aquí, entén el català i intenta parlar-lo, el que passa és que ningú no li ha ensenyat, i per això ens hem trobat amb una entrevista bilingüe. Hem decidit no traduir-la ja que s'entén i hem preferit transcriure-la tal com es va dur a terme. |
Guerra civil
|
|
Entrevistadores: Mireia Velilla i Àfrica Sabé. |
||
Que
recorda del poble on va néixer o
de la casa on vivia? Com
era la teva vida abans que comencés la guerra? Prop
del poble no vau notar cap efecte de la guerra?
Hi
va haver algun bombardeig?
Estem en guerra perquè ho diuen els diaris i la ràdio?
I
com us enteràveu del que passava? Qui us ho explicava? Teníeu
molts diners abans de la guerra?
I quan va començar encara menys o
com si no hagués passat res? No
vau notar cap canvi d’abans de la guerra a després? Saps
en quin bàndol estava la teva família? si del bàndol repúblicà o el
nacional? Formaven
part del bàndol del Franco o dels altres? I
quan veies al teu germà us explicava el que passava en el front
i en la batalla? Vas
viure directament la repressió del franquisme? No,
per exemple, aquí no ens deixaven parlar en català,
algunes coses les van prohibir.. Segons
els teus fills, germans, la teva familia,... et donaven tant al mes,
a la setmana? I
l'entarda dels nacionals al poble com la vau viure? Quan et vas fer més gran,
vas venir sola o amb tota la família? Com vivíeu abans de venir? De què treballaves? Us va costar molt instal·lar-vos
a Barcelona? Abans de venir cap aquí
ja ho tenies tot arreglat? Tu i la teva germana vivieu amb
el metge? Al estar a Barcelona, com us sentíeu? Vau estar molt temps a Barcelona? A la mateixa casa, treballant del
mateix,...? Sempre seguies la mateixa rutina? I els dissabtes i diumenges? Va venir molta gent del poble? Com vas arribar a Palau? Mentre
estiuejaves treballaves? Després
de casar-te vas deixar de treballar? Treballaves a la mateixa
casa? A Barcelona? Els diumenges eren festa? Com ara?
... tot tancat, ... Però vosaltres treballaveu? En el poble, abans de venir, era
igual? Què enyores de Barcelona? o de
la teva joventut? Si
tornessis a nèixer que voldries canviar i que repetiries? No tornaries a nèixer? Tot nou? Clar, quan guanyaves al dia? I que compraves amb això? Quan
significava? Per què abans un duro podia ser molt no? I amb aixó per què
t'arribava? Compraves la roba o la tela i la
roba te la feies tu? El que t'agradava més o
el que era més fàcil i ràpid? S'assemblava molt? Què et va dir ella? Què et deia la gent? Desprès anaves amb l'abric
sense forro? A partir d'aquí, la Julia ens va descriure alguns dels vestits que s'havia fet, algunes faldilles, camises,.. Ens explicava també que el que li costava més de fer era tallar la roba, que li feia com por, perquè si t'equivoques, ja no ho pots arreclar. Llavors quan havia de fer una peça nova, demanava a alguna coneguda que li tallès o comprava els patrons fets. Ella
no és modista, ni satre ni res d'això, ha après a cosir per
necessitat i mirant com ho feia l'altre gent, no n'hi ha ensenyat
ningú.
En aquesta fotografia, la Julia porta
una faldilla |