| ESCOLA:
A quina
edat va començar a anar a l'escola?
Des dels 4
anys.
A
quina edat va deixar d'anar-hi?
Als 14 anys. Quan va esclatar la guerra
jo tenia 13, i encara vaig anar un altre any a escola.
Les escoles
eren mixtes o els alumnes anaven a classes separades segons el sexe?
Abans de la guerra eren separades. Quan la guerra ens van ajuntar,
un noi i una noia. A mi em van ajuntar amb una noia, que ara és
veïna meva, la Rosita, i té 80 anys.
Quants alumnes
hi havia a cada classe?
Érem uns 30 o 40.
Estàveu
agrupats per edats?
No. A la meva classe, el més petit tenia 11 o 12 anys,
i els més grans 14.
En el
col·legi, hi havia
biblioteca o gimnàs?
No. En aquella època no hi havia.
Quants mestres
hi havien?
En tota l'escola hi havien dos mestres i dues mestres. El meu
mestre es deia "Saturnino Hernández Martín"
Els mestres
parlaven en castellà o català?
Els nostre parlava en castellà. Els altres tres parlaven
en català. El mestre era molt bona persona i ens ensenyava molt.
Com us puntuaven?
Com ara: suficient, bé, notable...
Com eren
les taules i les cadires?
Eren pupitres per a quatre persones. Dos en un cantó
i dos en el altre. Jo estava al costat d'aquella noia, que us he dit
abans, i dos nois més. Això que us explico va ser el primer
any de la guerra, perquè desprès vaig plegar, ja que en
aquella època no s'estudiava més temps. De seguida et
posaves a treballar.
Quines assignatures
teníeu?
Mates, castellà, religió,... Religió, no,
per què durant la guerra va ser prohibida.
Van cremar les esglésies... No hi havien ni sants. A Sant Esteve
li deien Vallflorida. A Sant Celoni, li deien Baix Montseny. A Santa
Maria de Palautordera, només li deien Palautordera. Ara bé, en
acabar la guerra van canviar els
llibres i els van ficar en castellà.
Com era
la disciplina de l'escola?
No eren molt durs amb nosaltres.
Us imposaven
càstigs?
Només ens ficaven de cara la paret quan ens portàvem
malament o no fèiem els deures. Però mai ens pegaven.
Teníeu
molts deures, per fer desprès del cole?
Sí, sempre teníem alguna feina, però no
eren gaire llargs. Quan estàvem a classe escrivien problemes
a la pissarra i escollien un alumne i havia de sortir a resoldre'l. Si
aquell no sabia fer-ho, sortia un altre.
Quins dies
anaves a l'escola?
De dilluns a dissabte. En aquella època els dissabtes
no eren festius. Però en el temps de Franco hi havia alguna festa entre
setmana ja que se celebraven moltes festes religioses, el Corpus, Sant Josep, Sant Jaume,....
Quin era
el vostre horari d'entrada i sortida de l'escola?
Al matí entràvem a les 9, fins a les 12. I a la tarda
féiem 3 hores
més.
Teníeu
esbarjo?
Sí. Però on esta actualment un pati, abans
era un hort.
Quan durava
?
Durava una hora. Jugàvem a futbol, a caniques...
Què
passava quan faltàveu a escola?
Doncs havies de justificar la falta i llavors no passava res. Però
no podies faltar sense motiu.
Quin material
utilitzàveu a l'escola?
Llibretes, tinta i tinters, -no hi havien llapissos-, plomes
per escriure...I només utilitzàvem un llibre de text, que era com una
enciclopèdia, on hi havia el contingut de totes les assignatures.
Té
un bon record de l'escola, en general?
Sí, molt bo. Tenia molts amics i els professors eren molt
bons amb nosaltres i ens ensenyaven molt.
TREBALL
De què tractava la seva feina a la comunitat de regants?
Jo formava part de la junta. Fins l'any 1971
quan vaig
passar a ser
"concejal" de l'ajuntament. I llavors van ficar l'aigua
potable al poble, ja que abans no hi havia.
Abans
per
treure aigua
no estaven els pantans, com
ara el de Sant Esteve.
Quan vas
començar a treballar a l'ajuntament?
Mira des de l'any 1967 fins que van venir les primeres eleccions democràtiques
el 1979
que vam sortir de l'ajuntament. Jo a l'ajuntament m'encarregava
de les festes populars que s'organitzaven, de llogar l' orquestra, ...
Era dur
el seu treball a l'ajuntament?
No, gens. Llavors era molt diferent: amb el que deia l'alcalde
estàvem tots d'acord. Érem tots iguals, no manava únicament
una sola persona i posàvem tots de la nostre part. Ara tots els
que estan a l'ajuntament tots cobren. Abans no cobràvem ni cinc
cèntims. Ara bé, el dia 9 de juliol, el dia de la festa major d'Arenys,
anàvem tots els de l'ajuntament a la processó i, quan acabava
l'acte, ens anàvem a sopar pagats per l'ajuntament. Però
només ens pagava el nostre sopar, els de la nostra senyora, o
acompanyant l'havíem de pagar nosaltres. Era l'únic dia
de l'any.
Quanta gent
treballava a l'ajuntament?
Només 4 persones: un secretari, un guàrdia i dos escrivents.
No teníem cap despatx, només en tenien l'alcalde i el
secretari.
Quantes
hores treballaves, al dia?
A més de treballar en la comunitat de regants i a l'ajuntament,
com no cobrava, havia de treballar d'una altre cosa, per poder menjar
cada dia. Des que vaig deixar l'escola als 14 anys era pagès i treballava moltes hores.
Em llevava a les 4
del de matí. Teníem 20 vaques, i també el que conreàvem
a la terra. Tenint vaques, ja fos la festa major com el dia de Nadal, havies
de treballar igual doncs s'havien de munyir...
|
