Entrevista a
LOURDES PLANAS

 

Escola

Treball

Anècdota


Lourdes Planas és una dona de 78 anys que va néixer el 9-02-1925 a Fogars de Montclús. Té 7 germans/es, i ens ha explicat la feina que tenien. Ha treballat des dels 16 anys fent feines al camp. I fa col·lecció de didals.


L'entrevista
va ser el dia 23-03-2003. Va tenir lloc a la cuina de casa seva, una casa austera però molt acollidora. Al principi, Lourdes no volia explicar-nos certes coses i no va voler donar cap anècdota, però després es va deixar anar i ens va estar explicant moltes coses que li havien passat de jove. La conversa va ser molt divertida, vàrem riure molt i vam passar una molt bona estona.

 Entrevistadors: Núria Gutièrrez i Marc Morató.

ESCOLA:

Quines assignatures estudiàveu?
De tot: aritmètica, geografia, gramàtica, història i, sobretot, religió.

Tothom estudiava les mateixes assignatures?
Si, tothom feia el mateix.

En quin idioma fèieu les classes?
En castellà. Bé, en temps de guerra en català.

Les classes, eren mixtes?
Anàvem a monges, érem només noies.

Teníeu un horari fix?
Si.

Quin material utilitzàveu?
Llibres, llibretes, i la tinta. La tinta la teníem en el pupitre, la posaven les monges.

Compartíeu el material o era de l'escola?
Era nostre, el teníem que pagar.

A quina edat vas deixar l'escola?
Als disset anys. Estava tipa d'anar-hi. Es que ja no ens ensenyaven res més: ja sabíem sumar, restar, dividir, "quebrats" i poca cosa més. Ja havíem acabat.

TREBALL AL CAMP:

A quina edat vas començar a treballar al camp?
Als 14 o 15 anys.

Que hi feies?
Plantàvem mongetes, patates, el que fos. Al cavar...

I animals, en tenien?
Sí... Animals a casa? Recoi, i tant! Vaques, vedells, cavalls, pollastres, gallines, conills, coloms, porcs... de tot, i tant. Oh! que bé.

Quantes hores treballaves?
No ho sé. Com que no les cobràvem...(rialles) El que ens semblava adequat, no ens manava ningú.

Teníeu molt de terreny?
Ui, sí... 24 "corteres". Però que hi enteneu en aixó? Ara serien... 24 entre 3, doncs... 8 per 3 són 24, 8 hectàrees. És bastant.

Alternaves la feina del camp amb alguna altra cosa?
M'estava a dins de casa. Estàvem de pagès, no ens manava ningú. No anàvem a jornal ni res, treballàvem per casa. Doncs fèiem el que ens semblava, anàvem i tornàvem.

Treballaves sola o ajudada?
Amb la meva germana, el meu germà... i dos llogats que teníem.

El temps lliure a que el dedicaves?
Doncs no ho se...

Dissabte, agafàveu el cotxe i anàveu a fer un tomb...?
Ui, de cotxe no en teníem... Encara gràcies una bicicleta,... Home, en aquell temps una bicicleta ja era com un Mercedes, (rialles)... Anàvem a passejar i a veure si trobàvem algun xicot (rialles), a veure qui ens veia... Oh, cony! Què havíem de fer?

I amb la feina del camp, guanyàveu prou?
Si, bé hi vivíem. Alguna cosa ens la quedàvem i el que sobrava ho veníem. Veníem la llet, veníem el blat. Anàvem a la carretera, passava un camió a recollir-ho tot, s'ho enduia i ens pagava. De llet 100 o 150 litres bé els fèiem, oi?

Amb els guanys que fèieu?
Ampliàvem més la casa, i mes tasques que havíem d'abordar.

-Alguna anècdota que explicar?
Ui, ....no, no, crec que no. .... .... ...

ANÈCDOTA (explicades un cop havíem apagat l'enregistradora)

- En aquell temps desplaçar-se sense cotxes era molt dur. Havíem d'anar a peu a tot arreu, pujàvem i baixàvem el Montseny caminant. La primera vegada que vaig anar a Barcelona, va ser en tren, i jo tenia 18 anys. Abans no hi havia ni discotèques ni coses d'aquestes, sol marxaves per assumptes importants.

- En temps de guerra estava prohibit subministrar menjar, però el meu pare donava llet d'amagades. Jo un cop vaig matar una gallina sense voler; hi havia un guerriller que vigilava, i jo duia dues gallines en un cistell i per amagar-les, les vaig apretar fort cap al fons i en vaig ofegar una.