Entrevista a
LOLA PUJÓS

Guerra civil

L'entrevista va tenir lloc al despatx de l'Esplai de Gent Gran de Santa Maria de Palautordera, un despatx suficientment ampli per a realitzar l'entrevista. Al principi, semblava que li costés recordar, però al final de la conversa, quan ja havíem parat l'enregistrament, ens va explicar moltes més coses.

 Entrevistadors: Joan Manel Martí i Sergi Mola.

Com era la situació política just abans de començar la guerra civil?
Jo recordo que els pares van anar a votar i jo pensava que votar volia dir fer salts daltabaix d'un marge. Abans de la guerra hi havia en Macià. D'abans de la guerra no me'n recordo massa. Llavors va començar la guerra i hi havien els feixistes i els altres.

Vostè creu que aleshores la seva família pensava que hi hauria una guerra?
Jo no ho pensava, però els meus pares no ho sé.

De l'esclat de la guerra se'n va assabentar el mateix dia o més tard?
No ho recordo. Només recordo que una vegada, al capvespre, estava jugant amb el meu germà i al cel va haver com una pluja d'estrelles i vaig sentir que deien: - "Mira! Senyals al cel, treballs a la terra". Això significava que anava a passar alguna cosa grossa. Això si que recordo que ho van comentar.

Recorda que va ser el primer que va fer quan va esclatar la guerra?
No. Bé, estàvem a Marçà, a Falset, i veiem passar els trens carregats de soldats. Perquè vivíem a l'estació ja que el nostre pare era el cap de l'estació.

A quin lloc va viure la guerra civil?
La guerra civil la vaig viure a Montcada i Reixach.

Van haver bombardeigs on residia?
Ben bé, ben bé, no. Però als voltants si.

El seu habitatge va ser destruït o fet malbé?
No.

La situació va ser millor durant la guerra o després?
Per mi la guerra va ser molt dolenta. Vaig canviar molt de mestres i no vaig poder millorar als estudis; no teníem una casa fixa i vam haver d'anar d'un lloc a l'altre d'una banda a l'altre.

Vas tenir algun tipus de coneixement sobre els bombardeigs duran la guerra civil?
No, senzillament que pujaven i mataven gent però amb l'edat que tenia no.

Vostè o algun dels seus familiars va patir alguna persecució política durant la guerra civil?
Un oncle de la meva mare que era sacerdot el tenien amagat a casa d'un germà i una vegada van entrar els de la CNT perquè el van veure i es van pensar que era capellà. Van entrar per buscar algun indici de que fos capellà. Me'n recordo que la meva mare em va dir que anés a buscar el pare a l'estació, que ell sabria contestar a aquella gent. Aleshores ens van apuntar amb els fusells i ens van dir: -" De aquí no se mueve nadie!". Estàvem molt espantats.

Per què estaven tant buscats els capellans?
Per la política. Van cremar moltes esglésies, perquè de les coses religioses ho volien treure tot.

Recorda algun fet que hagi marcat tota la seva vida?
Home, un fet greu no. Perquè la guerra no ens va afectar directament a cap de nosaltres. El que a mi m'ha afectat més és pel que fa a l'escola. Vaig haver de deixar l'escola a Marça i després vaig anar a una escola amb molts mestres. Fins que no vaig arribar a Sant Esteve no vaig tornar a anar a les monges.

Com van viure l'arribada dels nacionals?
Els nacionals van arribar al 38 o 39. A l'estació de Montcada hi havien uns vagons de càrrega plens de menjar i la gent del poble que passava misèria i gana anaven allà i carregaven avellanes, ametlles i tot el que trobaven.

Vostè i la seva família van haver de canviar-se de lloc de residència?
Sí, per la feina del meu pare perquè quan els pujaven de categoria els canviaven d'estació. I a l'any 41 vam venir cap a Palautordera.