Entrevista a
PEPITA MATEU

Treball

Escola

Pepita Mateu és una dona que va néixer a Malgrat de Mar, ara té 72 anys. Actualment, viu a Sant Celoni. És vidua. Des de petita havia treballat a la fonda dels seus pares fins que es va casar. Li agradava estudiar a l'escola on anava, ja que s'hi sentia molt a gust. Feia una gran col·lecció de segells i actualment encara la conserva.

L'entrevista va tenir lloc al jardí de casa la senyora Pepita. Ens va atendre d'allò més bé, i ens va respondre les preguntes sense cap entrebanc. Vam estar parlant durant una bona estona, i ens va agradar molt, perquè a més del contingut de l'entrevista ens va explicar moltes anècdotes i moltes coses que ens serveixen per a la vida.

 Entrevistadores: Anna Puig i Carla Vilà

TREBALL

A quina edat vas començar a treballar?
Als 14-15 anys.

Vas començar a treballar per necessitat o perquè era l'edat?
Per necessitat, perquè els meus pares necessitaven ajuda a la fonda, no podien pagar el sou a més camarers.

Vas treballar a algun altre lloc que no fós a la fonda?si a una fàbrica tèxtil.

Quines eines feies servir per al treball que realitzaves?
Treballava de ''camarera',' per tant fèiem el mateix que ara.

A quina edat vas deixar de treballar?
Quan em vaig casar només feia les feines de casa. Tot seguit em cuidava dels fills, ja que el meu marit gairebé sempre era fora

L'ESCOLA

A quina escola vas anar?
Al Col·legi del Carme, quan era més petita. A partir dels set anys vaig anar a l' Institut Siviude del Clot, fins als 15-16 anys.

Quin horari hi feien?
Anava a l'escola de 9 a 12 del matí i de 3a 6 de la tarda. Al començament, cantàvem el "Cara al sol" aixecant la mà en alt, i resàvem.

Quines matèries treballàveu?
Teníem un professor que ens donava una hora de català a la setmana. Ens tenia prohibit dir-ho, ja que el català en aquella època estava prohibit. Sempre dedicàvem una hora al dia a fer "labors", com cosir, bordar, punt de creu..., tres cops a la setmana fèiem francès, i un cop a la setmana, anàvem a l'Orfeo Català de Barcelona, a fer rítmica amb un professor molt bo que es deia Joan Llongueres.

Quines eren les activitats que més practicàveu a l'hora d'esbarjo?
Els nois, gairebé sempre jugaven amb la pilota, en un altre pati. Jugàvem a saltar la corda, al "pilla-pilla" i amb el diàbolo actual, que abans se'n deia d'una altra manera. El pati era gairebé tot de grabilla i sorra, encara que hi havia una part del jardí on no ens deixaven accedir, que era tot de gespa i flors molt boniques.

Com donaven la matèria els professors?
Ells tenien el seu llibre o apunts, i dictaven, explicaven i també feien esquemes a la pissarra.

Com castigaven?
El director era un maniàtic de la neteja. A primera hora del matí i a primera hora de la tarda ens repassava un a un, controlant les sabates, les mans, la roba, la cara, els cabells... un dia que portava trenes, la meva mare al migdia me les va haver de tornar a fer perquè al director no li agradaven quan estaven una mica malament.

Els professors castigaven fent un pessic a la papada, feia molt mal, tothom es queixava. Jo gairebé no en tenia de papada, i per això a mi gairebé sempre em picaven amb el regle als dits. A altre gent també li ho feien. Un dels altres càstigs era posar-se de genolls a terra sobre uns cigrons i amb els braços oberts; aguantar llibres dels més grans i més pessants damunt les mans. També ens feien posar de cara a la paret, durant les classes, davant de tothom. I alguna vegada, durant l'hora de l'esbarjo, davant de tota l'escola.

Recordo que teníem una professora molt bona, que no ens castigava mai, era molt comprensiva, i ens estimava molt, ensenyava molt bé la matèria que donava.

Què és el que més recordes de l'escola?
Els professors i professores que ens ansenyaven molt, els companys i compànyes que eren molt bons i ens ajudavem entre tots per aprovar i treure bones notes... Les classes...