Entrevista a
PERE MAYNOU



Escola

La masia i les condicions de vida

Pere Maynou és un home de 66 anys que va néixer a la masia de Can Palaus, a Sta. Maria de Palautordera, el 1936. Va estudiar a l'escola dels "Hermanos de Sant Celoni" (actual "La Salle") .De jove ajudava la seva família a les tasques del camp, fins que se'n va anar a fer el servei militar a l'Àfrica. Quan va tornar va conèixer a la seva actual esposa i mare dels seus dos fills i va començar a treballar a l'empresa tèxtil de Can Guiñau a Sta Mª de Palautordera, on va restar fins que es va jubilar. Actualment comparteix el seu temps lliure amb la seva dona i la seva família.

L'entrevista va tenir lloc al menjador de casa seva, una casa petita però acollidora. En Pere es va sentir molt a gust al llarg de l'entrevista i va mostrar molt interès en explicar-nos fins el més mínim detall de la seva vida. La xerrada amb ell va resultar molt interessant i divertida. En Pere va gaudir molt explicant la seva vida a la masia.

 Entrevistadors:Georgina Maynou i Verónica Ramos.

ESCOLA:

Durant quins anys va anar a l'escola?
Durant quins anys. Ja, ja, ja. Ara em faràs contar. Doncs mira, hi vaig anar fa uns 50 anys.

Va viure canvis importants a l'escola?

No. Tot va ser normal, sense canvis.

Té un bon record de la seva escola?

Si.

Li agradava molt anar a escola?

Home, si m'agradava?. M'agradava, perquè jugava molt.

Com eren les instal·lacions escolars?
Home les instal·lacions estaven bé. tenint present l'època, estaven prou bé. L'escola a la que anava jo, els "Hermanos de la Salle", era la millor que havia en aquells contorns. Teníem pupitres de fusta, amb els tinters que anaven muntats sobre els pupitres de dos.

Quina relació hi havia entre els nois i noies?
No hi havia gaire relació perquè aleshores a l'escola anàvem separats nois i noies. No era com ara que és mixta. Llavors les nenes anaven a les monges que estaven a uns 50 metres mes lluny que nosaltres. El que és ara el cor de Maria i antigament es deia Mare de Deu del Puig.

I quan parlàveu amb les noies?
Parlàvem quan sortíem.

Treballàveu en diferents aules?
Sempre estàvem a la mateixa classe durant tot l'any. 

Hi havia biblioteca o aules especials?
No. Hi havia una biblioteca molt petita on poca feina podíem fer.

Teníeu un lloc per a la gent castigada?
Ens tenien dins de la mateixa classe. A vegades ens feien posar els braços en forma de Crist amb llibres a les mans.

Però algun cop us pegaven?
No, no, mai ens havien pegat.

Utilitzàveu pissarres, etc.?
Utilitzàvem pissarres i llibretes.

Què estudiàveu?
Als "Hermanos" de Sant Celoni només hi havia 6 cursos, i es podia arribar fins al "comerç". Aleshores havies de passar a la universitat o a treballar.

Com era la disciplina a l'escola?
Era bastant severa. Els "Hermanos" de l'escola eren com capellans. Vestien com els actuals, amb la sotana, etc.

Els mestres eren durs?
"Bueno", molts mestres no hi havien. Eren "Hermanos", com monjos.

Recorda algun?
Allà hi havia un que estava a la 3ª classe, que es deia senyor Figueres, que estudiava per advocat. Estudiava i per guanyar alguns diners feia de mestre. Era molt bona persona.

Us ficaven molts deures?
Si, deures bastants. Però, és clar, si compares aquella època amb la d'ara... era molt diferent.

En què ho trobes diferent?
Ara teniu un sistema molt diferent. Aleshores estudiàvem aritmètica, que eren els números, i gramàtica que era la llengua.  "Gramàtica es el arte de hablar i escribir correctamente la lengua" era el que hi havia escrit a la primera plana del llibre. També teníem geografia, ciències i dibuix. Fèiem dibuix amb tinta xina. El que era maco i que ara no feu era fer cal·ligrafia. Per això encara mantinc aquell sistema d'escriptura de llengua anglesa. Teníem un llibret de cal·ligrafia on apuntaven cada mes la nota i a final de trimestre, si cada mes treies notes de nous o deus, et premiaven.

Us donaven notes?
Si ens donaven butlletins cada final de curs. Cada mes apuntaven les notes que treies i al final d'any les notes oficials. Aquell butlletí havia de ser obligatòriament firmat pel pare o tutor.

Quantes hores de classe diària fèieu?
Entràvem a les 9. Llavors a les 9.30 sortíem 20 minuts a fer esbarjo. Sortíem a la . Dinàvem a l'escola i llavors tornàvem de 3 a 5.

Anàveu els dies de cada dia, com ara?
Si anàvem de dilluns a divendres. Els caps de setmana fèiem moltes excursions.

Era obligatòria l'assistència?
Home i tant. Fins i tot més obligatori que ara. Si algun dia faltaves, fos per malaltia o per qualsevol altre cosa, havies de portar una "dispensa" firmat pel pare. A la "dispensa" es justificaven les causes.

Quan fèieu les vacances d'estiu?
Com ara, però no eren tan llargues. Abans teníem un mes i mig, més o menys.

Us endúieu l'esmorzar de casa o us el donaven a l'escola?
Anàvem esmorzats de casa, l'únic que ens emportàvem era un "fiambrera" que representava el segon plat. El primer ens el donaven ells. Havíem de pagar una quota cada mes i ens donaven un plat de sopa que cuinaven a escola. Les "fiambreres" que ens donaven les mares les posàvem a calentar a uns forns que hi havia a la cuina. I en el menjador menjàvem.

Eren difícil les assignatures?
Home, sí, bastant. Els primers cursos no, però després, quan vaig arribar a estudiar "comerç", ja era bastant difícil.

Quina era l'assignatura que més t'agradava?
Home totes m'agradaven. Però la que més m'agradava era cal·ligrafia ja que hi disfrutava molt. Amb les altres no és que tingues molta afecció, però anava traient unes notes regulars.

Durant el franquisme vau estudiar religió?
"Caramba" i tant. Mira quan entràvem a les nou resàvem. Quan sortíem a l'esbarjo tornàvem a resar. Quan sortíem a la 1, tornàvem a resar. Quan entràvem a les 3, tornàvem a resar. I quan sortíem a les 5, tornàvem a resar. Resar era el principal.

Les classes eren en castellà?
Si, totes en castellà.

De material escolar utilitzàveu llibretes, bolígrafs?
Llapis, bolígraf i plomes, d'aquestes normals, i llavors, segons quines feines
, es feien a llapis.

LA MASIA I LES CONDICIONS DE VIDA

La vostre masia, estava allunyada o pròxima al poble?
Estava allunyada al poble. A uns 8 km aproximadament.

I com anàveu al poble, amb algun transport, caminant...?
Anàvem a bicicleta o caminant.

Teníeu veïns a prop?
Si, dos veïns a un km aproximadament

.I per anar al metge?
Llavors només hiu havia l'hospital de Sant Celoni. I teníem uns metges als que pagàvem unes pessetes cada mes que estaven dirigits per un tal "Viladevalls".

Com anàveu al metge?
Amb bicicleta i, a vegades, si tenies una malaltia greu venia el metge a casa.

Hi havia alguna tipus de transport públic?
Si hi havia uns autocars que feien el transport des de l'estació fins al poble.

Treballàveu allà a la masia?
Si els meus pares i els meus germans treballaven al camp. Jo, quan era petit, també ajudava en el que podia fent feina al camp. Quan llauraven els camps, a mi m'agradava fer-ho perquè es llaurava amb cavalls i a mi m'agradava muntar a cavall.

Com era la masia?
Home dintre d'aquella època era resistent però, és clar, la masia ja passa de 100 anys i per molt bons que siguin els materials es deteriora. Al final va caient a trossos.

Com eren les habitacions?
Eren grandioses.

Hi havia moltes?
Si. Hi havien unes sis habitacions aproximadament i  cuina, menjador,... Bany no hi havia, però hi havien comunes amb un sistema per dutxar-se instal·lat per nosaltres i el water era una cisterna. Si es volia aïgua calenta per dutxar-se te l'havies d'escalfar tu. La calefacció era la llar de foc.

Quants pisos hi havien?
Hi havia la planta baixa, el que representava el primer pis, que eren les habitaciosn i les golfes, on es guardaven les eines de la matança del porc. La masia eren dos cases en una. A la del costat hi havia 2 habitacions, cuina i menjador i era on s'allotjaven un nois de Barcelona, nosaltres vivíem a la casa gran.

Us va faltar mai res?
No.

Què recordeu de les condicions de vida?
En aquella època eren molt precàries, perquè no hi havia diners, en corrien molts pocs. A casa guanyaven uns quants diners venent llet a la casa "Danone" en pots de 25 litres. Deixàvem els pots a la carretera i la "Danone" se l'enduia a Barcelona. I els diners ens els gastàvem en el pinso pels animal i en els impostos de l'ajuntament, contribucions i coses d'aquestes. De cèntims no em veiem gaires.

Era propietat vostre la casa?
Era tot nostre, manaven els pares.

Teníeu treballadors?
Si quan venia l'època bona, l'època de tenir molta feina,  per a segar i altres feines contractavem dos o tres treballadors que eren els veïns amb camps més petits que no tenien prou feina i venien a ajudar-nos.

Vivien a la vostra casa?
No, no estaven tot el dia a casa, dinaven a casa i tot, però a la hora de sopar marxaven a casa seva.

Jugàveu en el temps lliure?
Sí amb els meus germans petits sí. Però amb els més grans no, perquè havien de treballar i quan plegaven no tenien ganes de jugar.

Que era el que més t'agradava fer en el teu temps lliure?
M'agradava estar amb els cavalls, donar de menjar als animal i caçar.