|
ESCOLA:
Durant
quins anys va anar a l'escola?
Durant quins anys. Ja, ja, ja. Ara em faràs contar. Doncs mira,
hi vaig anar fa uns 50 anys.
Va viure canvis importants a l'escola?
No. Tot va ser normal, sense canvis.
Té un bon record de la seva escola?
Si.
Li agradava molt anar a escola?
Home, si m'agradava?. M'agradava, perquè jugava molt.
Com
eren les instal·lacions escolars?
Home les instal·lacions estaven bé. tenint present l'època,
estaven prou bé. L'escola a la que anava jo, els "Hermanos
de la Salle", era la millor que havia en aquells contorns. Teníem
pupitres de fusta, amb els tinters que anaven muntats sobre els pupitres
de dos.
Quina
relació hi havia entre els nois i noies?
No hi havia gaire relació perquè aleshores a l'escola anàvem
separats nois i noies. No era com ara que és mixta. Llavors les
nenes anaven a les monges que estaven a uns 50 metres mes lluny que
nosaltres. El que és ara el cor de Maria i antigament es deia
Mare de Deu del Puig.
I quan
parlàveu amb les noies?
Parlàvem quan sortíem.
Treballàveu
en diferents aules?
Sempre estàvem a la mateixa classe durant tot l'any.
Hi havia
biblioteca o aules especials?
No. Hi havia una biblioteca molt petita on poca feina podíem fer.
Teníeu
un lloc per a la gent castigada?
Ens tenien dins de la mateixa classe. A vegades ens feien posar els
braços en forma de Crist amb llibres a les mans.
Però
algun cop us pegaven?
No, no, mai ens havien pegat.
Utilitzàveu
pissarres, etc.?
Utilitzàvem pissarres i llibretes.
Què
estudiàveu?
Als "Hermanos" de Sant Celoni només hi havia 6 cursos,
i es podia arribar fins al "comerç". Aleshores havies
de passar a la universitat o a treballar.
Com
era la disciplina a l'escola?
Era bastant severa. Els "Hermanos" de l'escola eren com capellans.
Vestien com els actuals, amb la sotana, etc.
Els
mestres eren durs?
"Bueno", molts mestres no hi havien. Eren "Hermanos",
com monjos.
Recorda
algun?
Allà hi havia un que estava a la 3ª classe, que es deia
senyor Figueres, que estudiava per advocat. Estudiava i per guanyar
alguns diners feia de mestre. Era molt bona persona.
Us ficaven
molts deures?
Si, deures bastants. Però, és clar, si compares aquella època
amb la d'ara... era molt diferent.
En què
ho trobes diferent?
Ara teniu un sistema molt diferent. Aleshores estudiàvem aritmètica,
que eren els números, i gramàtica que era la llengua.
"Gramàtica es el arte de hablar i escribir correctamente
la lengua" era el que hi havia escrit a la primera plana del llibre.
També teníem geografia, ciències i dibuix. Fèiem dibuix
amb tinta xina. El que era maco i que ara no feu era fer cal·ligrafia.
Per això encara mantinc aquell sistema d'escriptura de llengua
anglesa. Teníem un llibret de cal·ligrafia on apuntaven cada
mes la nota i a final de trimestre, si cada mes treies notes de nous
o deus, et premiaven.
Us donaven
notes?
Si ens donaven butlletins cada final de curs. Cada mes apuntaven les
notes que treies i al final d'any les notes oficials. Aquell butlletí
havia de ser obligatòriament firmat pel pare o tutor.
Quantes
hores de classe diària fèieu?
Entràvem a les 9. Llavors a les 9.30 sortíem 20 minuts
a fer esbarjo. Sortíem a la . Dinàvem a l'escola i llavors tornàvem
de 3 a 5.
Anàveu
els dies de cada dia, com ara?
Si anàvem de dilluns a divendres. Els caps de setmana fèiem
moltes excursions.
Era
obligatòria l'assistència?
Home i tant. Fins i tot més obligatori que ara. Si algun dia faltaves,
fos per malaltia o per qualsevol altre cosa, havies de portar una "dispensa"
firmat pel pare. A la "dispensa" es justificaven les causes.
Quan
fèieu les vacances d'estiu?
Com ara, però no eren tan llargues. Abans teníem un mes
i mig, més o menys.
Us endúieu
l'esmorzar de casa o us el donaven a l'escola?
Anàvem esmorzats de casa, l'únic que ens emportàvem
era un "fiambrera" que representava el segon plat. El primer
ens el donaven ells. Havíem de pagar una quota cada mes i ens
donaven un plat de sopa que cuinaven a escola. Les "fiambreres"
que ens donaven les mares les posàvem a calentar a uns forns
que hi havia a la cuina. I en el menjador menjàvem.
Eren
difícil les assignatures?
Home, sí, bastant. Els primers cursos no, però després,
quan vaig arribar a estudiar "comerç", ja era bastant difícil.
Quina
era l'assignatura que més t'agradava?
Home totes m'agradaven. Però la que més m'agradava era
cal·ligrafia ja que hi disfrutava molt. Amb les altres no és
que tingues molta afecció, però anava traient unes notes
regulars.
Durant
el franquisme vau estudiar religió?
"Caramba" i tant. Mira quan entràvem a les nou resàvem.
Quan sortíem a l'esbarjo tornàvem a resar. Quan sortíem
a la 1, tornàvem a resar. Quan entràvem a les 3, tornàvem
a resar. I quan sortíem a les 5, tornàvem a resar. Resar
era el principal.
Les
classes eren en castellà?
Si, totes en castellà.
De material
escolar utilitzàveu llibretes, bolígrafs?
Llapis, bolígraf i plomes, d'aquestes normals, i llavors, segons
quines feines, es feien
a llapis.
LA MASIA
I LES CONDICIONS DE VIDA
La
vostre masia, estava allunyada o pròxima al poble?
Estava allunyada al poble. A uns 8 km aproximadament.
I com anàveu al poble, amb algun transport, caminant...?
Anàvem a bicicleta o caminant.
Teníeu veïns a prop?
Si, dos veïns a un km aproximadament
.I per anar al metge?
Llavors només hiu havia l'hospital de Sant Celoni. I
teníem uns metges als que pagàvem unes pessetes cada mes que
estaven dirigits per un tal "Viladevalls". |
 |
Com
anàveu al metge?
Amb bicicleta i, a vegades, si tenies una malaltia greu venia el metge
a casa.
Hi havia alguna tipus de transport públic?
Si hi havia uns autocars que feien el transport des de l'estació
fins al poble.
Treballàveu allà a la masia?
Si els meus pares i els meus germans treballaven al camp. Jo, quan era
petit, també ajudava en el que podia fent feina al camp. Quan
llauraven els camps, a mi m'agradava fer-ho perquè es llaurava
amb cavalls i a mi m'agradava muntar a cavall.
Com era la masia?
Home dintre d'aquella època era resistent però, és clar,
la masia ja passa de 100 anys i per molt bons que siguin els materials
es deteriora. Al final va caient a trossos.
Com eren les habitacions?
Eren grandioses.
Hi havia moltes?
Si. Hi havien unes sis habitacions aproximadament i cuina, menjador,...
Bany no hi havia, però hi havien comunes amb un sistema per dutxar-se
instal·lat per nosaltres i el water era una cisterna. Si es volia aïgua
calenta per dutxar-se te l'havies d'escalfar tu. La calefacció
era la llar de foc.
Quants pisos hi havien?
Hi havia la planta baixa, el que representava el primer pis, que eren
les habitaciosn i les golfes, on es guardaven les eines de la matança
del porc. La masia eren dos cases en una. A la del costat hi havia 2
habitacions, cuina i menjador i era on s'allotjaven un nois de Barcelona,
nosaltres vivíem a la casa gran.
Us va faltar mai res?
No.
Què recordeu de les condicions de vida?
En aquella època eren molt precàries, perquè no hi havia
diners, en corrien molts pocs. A casa guanyaven uns quants diners venent
llet a la casa "Danone" en pots de 25 litres. Deixàvem els
pots a la carretera i la "Danone" se l'enduia a Barcelona.
I els diners ens els gastàvem en el pinso pels animal i en els impostos
de l'ajuntament, contribucions i coses d'aquestes. De cèntims no em
veiem gaires.
Era propietat vostre la casa?
Era tot nostre, manaven els pares.
Teníeu treballadors?
Si quan venia l'època bona, l'època de tenir molta feina,
per a segar i altres feines contractavem dos o tres treballadors que
eren els veïns amb camps més petits que no tenien prou feina i venien
a ajudar-nos.
Vivien a la vostra casa?
No, no estaven tot el dia a casa, dinaven a casa i tot, però
a la hora de sopar marxaven a casa seva.
Jugàveu
en el temps lliure?
Sí amb els meus germans petits sí. Però amb els més
grans no, perquè havien de treballar i quan plegaven no tenien
ganes de jugar.
Que era el que més t'agradava fer en el teu temps
lliure?
M'agradava estar amb els cavalls, donar de menjar als animal
i caçar. |
|
|
