| ESCOLA:
Durant quins
anys vas anar a l'escola ?
Doncs des de la infància fins al Batxillerat.
Anava a l'escola anomenada "26 de gener", de la qual més
tard la meva mare en va ser la directora. Vaig fer fins a 6é.
A 6é vaig tenir una taquicàrdia i no em vaig poder examinar.
Després vaig estudiar per mestre, però no em va agradar
del tot, ja que m'agradava més la música. O sigui, que
em vaig quedar a casa a fer les feines de casa i feia classes particulars
de piano. Més tard vaig fer la carrera de Piano a l'acadèmia
Granados, però ara com que no és un títol oficial
no serveix per fer de mestre de piano en un lloc públic. Llavors,
em vaig
casar jove, i vaig tenir fills
i em vaig anar examinant a l'escola de Barcelona del carrer del Bruc,
i allà vaig fer quasi bé tota la carrera perquè
volia arribar a fer fins a 7é de piano.
Dius
que feies classes de mestre en una escola ?
Sí, eren alumnes de Batxillerat, més o
menys de la vostra edat i de vegades el meu marit m'havia d'ajudar perquè
no em feien gaire cas perquè jo era molt jove. També organitzava
la part musical dels festivals de l'escola.
L'escola on
tu anaves de petita, era mixta ?
Sí, però les nenes anaven a unes aules
i els nens a d'altres i ens quedàvem a dinar allà. I el
director era el Mestre Gibert, que era germà d'un gran pianista
i feia fer-nos moltes activitats relacionades amb la musica i la dansa.
Com era la
relació entre nois i noies ?
La relació era molt bona, i el Mestre Gibert
sempre ens feia fer activitats conjuntes. També fèiem
una festa molt maca, que es deia "La festa dels ocells", que
consistia en alliberar ocells engabiats.
Us feien tenir
molta disciplina ?
No gaire.
Eren molt
durs els mestres ?
Home... La meva mare, que va ser la directora, era una
persona a la que sempre li agradava molt dialogar amb la gent, i entendre
a la gent, perquè segons ella deia, això era molt important.
Teníeu
molts deures ?
A primària no, però a Batxillerat sí.
Però ens donaven temps per fer els deures a l'escola.
Com us puntuaven
?
No feien titulacions, només adquiríem cultura
general. De grans empreses venien a buscar alumnes per treballar encara
que no fossin titulats.
Us deixaven
molt de temps per les vacances ?
Era més o menys com ara. Durant l'estiu teníem
3 mesos de vacances i començàvem un altre cop a l'octubre.
Quines assignatures
fèieu ?
Una mica de tot, literatura, gimnàstica, matemàtiques,
música, ballet... La música tenia molta importància
en aquesta escola.
Quin
material teníeu ?
El material ens el donaven a l'escola, i era o una ploma
o bé un llapis. I, en el batxillerat, els llibres me'ls va passar
la meva germana.
GUERRA
CIVIL:
Creus que
a casa teva preveien la guerra ?
No ho sé. El que sí sé és que van votar
per la república. [Pot ser
es
deu referir a les eleccions del 1931? però ella encara no havia nascut.]
Algú
de la teva família va formar part d'algun partit polític,
o alguna associació ?
Sí. El meu pare era dels " Requetes ",
els de la boina vermella. No ho sé ben bé de quin partit
era, però no era falangista ni molt menys.
Prop d'on
vivies hi va haver el front de batalla ?
No. Però vivíem a Horta i passaven els avions
per bombardejar Barcelona. I de vegades, havíem de sortir a estirar-nos
al jardí. Els meus pares em van dir que quan hi havia bombardeig
em portaven en braços fins el refugi, era com un forat a la muntanya,
com fan ara els d'Iraq i els moros. De vegades venien a mitjanit les
tietes i ens portaven al refugi.
Per causa
de la guerra vàreu haver de canviar d'habitatge?
No.
Algun conegut
o familiar es va haver d'amagar ?
Sí, dos tiets, un germà de la meva mare
i l'altre, casat amb una germana de la meva mare.
Hi ha una anècdota d'aquest germà de la meva mare. Com
que era aviador i li feia por de que l'obliguessin a bombardejar. Una
nit va passar pel quartell fent veure que tenia molt mal de queixal,
i li van donar permís per sortir i es va escapar amb el marit
de la meva tieta, llavors van anar caminant fins a França i allà
van trobar a un senyor mig mort a la muntanya i el van voler ajudar
però van haver de marxar perquè hi havia els maquis per
les muntanyes i el van haver de deixar allà. Més tard, un dia
anant amb el tramvia de Barcelona, van veure aquell home, i li va dir
" Amigo, hasta el valle de Josafat " i llavors aquell senyor
els va reconèixer i es van abraçar.
Quina era
la situació econòmica ?
Home, el papa i la mama eren mestres i eren molt "pobrets",
vivien del sou de l'ajuntament. Jo tenia un
germà que es va morir en temps de guerra, perquè va
tenir un mal de coll que el metge no li va saber curar i el mal li va
passar a la sang i va agafar una " ascepticèmia ".
El dia que va morir, es veu que èrem enganxadetes a la falda de la mama
i el papa pujava les escales amb el nen mort.
I a la meva mare en temps de guerra, li van matar al seu pare, és
a dir, el meu avi, i el van matar allà on hi ha la fàbrica
de ciment, a Montcada. La meva mare i les tietes van haver d'anar a
buscar el cadàver entre tots els altres cadàvers que hi
havia, i no el van trobar. Les guerres no arreglen res, res de res.
Al contrari.
Hi havia algun
tipus de mercat negre ?
No ho sé. Suposo que sí. Nosaltres en coneixíem
un que en temps de guerra es va fer milionari, però no sé
de què.
Vas haver
de treballar per ajudar a casa teva ?
Sí, una mica sí. Feia classes particulars
en el temps lliure que jo tenia.
La situació
econòmica va ser pitjor durant la guerra o després de
la guerra ?
Home, durant la guerra era molt dura, però la
postguerra també va ser fatal. Ara bé, com ens quedàvem
a dinar a l'escola, i era gratuït, doncs almenys no passàvem
gana.
Explica alguna
anècdota que coneguis del temps de la guerra.
El meu pare treballava a les escoles de Barcelona i
durant la guerra civil a l'estiu tenien les escoles d'estiu a Martorelles.
I el meu pare que era el director acollia a mestres joves que feien
d'auxiliars per les colònies. Un dia van arribar els Rojos amb
un cotxe i vam preguntar qui eren aquells mestres, un noi de 26 anys
i un jove de 18 anys, i sense dir ni ase ni bèstia, els van matar.
Aleshores els alumnes que jugaven a l'era, els van preguntar si el meu
pare els havia fet alguna cosa i els nanos van dir que no, i el van
deixar anar al meu pare. Però el meu pare va haver d'estar amagat,
perquè anaven darrere la gent catòlica.
|
