|
LA
VIDA QUOTIDIANA
Com va ser
la seva vida quotidiana durant l' adolescència?
Em llevava, em preparava l'esmorzar, anava a l'escola i quan tornava
a casa, llavors a dinar. Si hi havien deures els feia, sinó
un altre cop a l'escola. I Al vespre a sopar.
Com organitzàveu
els àpats?
A les 9 del mati esmorzar, a les 2 de la tarda dinar i al vespre, per
allà les 10, sopar.
Teníeu
una disciplina amb l'horari?
No, no hi havia un horari, perquè com que era una casa de pagès
hi havia algunes coses que es preparaven per l'endemà. Sovint s'havia
de preparar les verdures o alguna altre cosa per anar al mercat.
Quan podíem, allà a quarts d'11 ja anàvem a dormir.
Com organitzàveu
la forma de dormir?
Jo tenia una habitació per mi sola que no era molt gran. Els
pares dormien en una habitació, i els 3 germans en una altre.
Complia amb
obligacions a casa?
A casa érem colla i rentàvem els plats una vegada cada
un. Jo els rentava pel matí per esmorzar, després un altre
els rentava ben dinat, i una altre ben sopat.
Creus que
vivies en una societat consumista?
Nosaltres anàvem molt nets. La roba que teníem per mudar
la guardàvem pel diumenge. Quan arribàvem a casa la mama
ens feia portar una bateta. Anàvem normals no ens faltava de
res, i de "lujo" no en teníem cap.
TRADICIONS
|
Quina era
la tradició que més li agradava del poble?
Les sardanes. Abans es feien moltes processons que ara no
es fan tant. Tenim una gran festa, el dia de les "filles
de Maria", que totes anàvem amb una cinta amb
una medalla. També anàvem molt al ball, a passejar
pel poble una mica i ja està. Vull dir, que així
com ara que el jovent surt cada dia, aleshores sempre esperàvem
els finals de setmana, no teníem res més. Ja
estàvem acostumats i repetíem.
Les
tradicions d'abans del poble eren com les d'ara o eren molt
diferents?
Ara són molt diferents, perquè ara comencen
les discoteques quan és l'hora d'anar a dormir. Jo quan veig
el jovent que se'n va a la dotze o a la una cap a la discoteca
penso: "que serà d'ells l'endemà. No valdran
res". I, és clar, això és una cosa que jo no canviaria
per res del meu temps.
|
|
Els casaments
com es celebraven?
Amb molta alegria. Tothom amb el que podia, no? Com més podia
una família, més es feia. Hi havien casaments en què no hi havia
molta gent i casaments amb molta gent. Però eren molt macos.
Es celebraven molt, molt i molt.
Abans com
es batejaven els nens?
Al "bautismal" i si podia ser molt aviat perquè "deumosenguard"
que hagués passat alguna cosa, que morissin sense el bateig i
a l'església.
I les comunions?
Les comunions també eren fantàstiques. Anàvem
tots junts, tots els nens i nenes junts. Era una cosa preciosa!
I els vestits,
eren iguals que ara o eren molt diferents?
No, els vestits.. De fet, potser, ara hi ha una cosa que m'agrada molt:
es té en compte que una nena pobre no pot gastar tant i per això
ara, a vegades, obliguen a portar a totes el mateix vestit. És
una cosa que està molt bé! Perquè Déu ens
estima a tots igual!
Les festes
del poble eren molt importants per a vostè?
Si, eren boniques. A part de les festes, també feien
ballet. Que anaven vestides molt maques. Jo n'era d'aquesta societat,
del convent dels frares, i feien moltes activitats però, com
que jo vivia en una casa de pagès, era molt lluny i no podia anar
cada vegada a les 10 a assajar. Això si que em va saber greu. Desprès
també hi havia cant i m'havien dit "baixa, baixa!",
però també ho feien a la nit, i aleshores ens havíem de llevar molt d'hora al mati,
com a les 5 o a les 6 del mati i no podíem assistir. D'això en vaig sofrir
una mica perquè m'agradava molt.
La festa major
del poble era més bonica que la d'ara?
Mira, també et diré que sí. Perquè aleshores la família
es reunia. A casa havien vingut cosins i cosines i
quan era la festa del seu poble també hi anàvem. Això
era molt bonic. Hi havia molt d'amor entre famílies. A vegades
fins i tot venien amics.
Vostè
sempre hi anava a les fires?
Si, i tant. Fires, "caballitos" i de tot. Després es
feia un ofici preciós en que tot el poble hi participava. I a
la tarda portàvem una processó preciosa. Venien
els de Sant Celoni i els d'Arenys de Munt, els de Caldetes, els de Sant
Pol, els de Canet i allò ajudava molt a omplir el poble. Es veia un amor tant gran que semblava que
tothom es donava les mans.
ESCOLA:
Durant quins
anys va anar a l'escola?
Des del 1936 al 1945.
A quina edat
recorda que va anar a l'escola i fins a quina edat hi va anar?
Des de que tenia set anys fins els quinze.
Va canviar
d'escola?
Si, quan vaig plegar als quinze anys vaig anar dues hores cada dia amb
un professor particular.
Recorda la
seva escola?
Molt, molt, em van tractar sempre molt bé.
Com eren
les instal·lacions escolars durant la república?
Doncs mira, tot era en català hi havien unes senyoretes molt
amables que es van portar molt bé. Aleshores tots érem
molt joves de 5, 6, 7 a 8 anys. Desprès, quan va venir la revolta
se'n van anar i ens vam quedar sense escola fins que vàrem venir
a les Escolàpies.
Com eren
les instal·lacions durant el franquisme?
Doncs estava tot bé, estava tot molt còmode pels que érem:
teníem bons pupitres, bones classes per estudiar, una bona església
"molt maca" per fer moltes activitats... i ja esta.
Eren escoles
mixtes o separades per sexes?
Érem tot noies.
Quants alumnes
hi havia en cada classe?
D'uns vint a vint-i-cinc alumnes, més o menys.
Com es deia
la seva escola?
Escolàpies.
Quantes aules
tenia aproximadament l'escola?
Cinc classes.
Teníeu
un lloc per la gent castigada?
No, quan no ens portàvem be, quan parlàvem massa, ens
posàvem de cara la paret.
Com eren
les taules i les cadires de la classe?
Eren pupitres de fusta. S'aixecava la tapadora, així, i sucàvem
la tinta. Llavors en aquell temps eren tinters.
Utilitzàveu
pissarres com les d'ara?
Si, eren molt grans.
Recordes
algú o alguns mestres?
Sí.
Eren gaire durs els mestres amb els alumnes?
No, eren molt suaus, eren "hermanas" que ens ensenyaven amb
molta paciència
Quines assignatures
fèieu?
Geografia, aritmètica, llengua, "labors", matemàtiques....
Quines eren per a vostè les assignatures mes difícils?
Les matemàtiques.
I la que li agradava més?
Les "labors" i la lectura
Durant el franquisme va estudiar religió?
Sí, no teníem res prohibit mai. El contrari que les monges
que durant la guerra es varen haver de vestir;
i anaven amagades per tot arreu perquè no les matessin els d'aquell
partit.
Us posaven deures?
Una mica.
En quin idioma fèieu les classes?
En castellà.
Teníeu un horari fix per les assignatures?
Sí.
Quins llibres i material escolar fèieu servir?
Amb un llibre gruixut hi havia totes les matèries. Fèiem
servir ploma de tinta, llapis, goma, llapis de color,... perquè
també teníem dibuix.
S'havien d'aprendre de memòria els llibres?
"Bueno", la lliçó que tocava cada dia.
Els compràveu o us els deixaven?
Els compràvem.
Els compartíeu amb els companys?
No, cadascú tenia els seus.
El material escolar era molt car?
En aquell temps no teníem.
Quan valia
aproximadament un llapis?
Vint-i-cinc cèntims de pesseta.
Us va afectar
el canvi del sistema escolar de la república al franquisme?
No, perquè llavors amb la república érem molt joves
i com que era petita no ens vam adonar del canvi.
Va canviar
la disciplina en el franquisme?
No, m'hi vaig trobar molt be, perquè com que era mes petita em
tractaven per l'edat que tenia. Llavors quan ja era mes gran, naturalment,
tot va ser ja una mica més fort
|
