|
GUERRA
CIVIL
On
vivia quan va esclatar la guerra?
Jo vivia a Marçà -Falset, a la província de Tarragona.
És un poble que està entre mig de Reus i Móra d'Ebre.
Allà vaig viure des dels 9 mesos fins als 7 anys. O sigui que,
quan va esclatar la guerra, l'any 36, jo estava allà. Al començament
de la guerra ens van evacuar i ens vam traslladar a Montcada i Reixac. Els
tres anys de la guerra, fins el 1939 vam estar a Montcada i Reixac.
I en acabat, quan es va acabar la guerra va sortir un decret respecte
els que havien marxat de la seva residència... -(perquè
el meu pare treballava a la RENFE, "bueno", ara és RENFE, abans
era Madrid-Zaragoza-Alicante "MZA")- i vam haver de tornar al lloc d'on havíem marxat al
començament de la guerra,
a Marçà - Falset. Llavors, al cap d'un any i mig de ser allà, el meu pare va demanar el trasllat i
vàrem venir aquí, a Palautordera. I sempre més
es van quedar aquí fins que el meu pare es va jubilar. Vam venir a viure aquí a Palau des de l '1 de Juliol de l'any
1941. O sigui que ja fa 61 anys que sóm aquí.
Que
sentia mentre estava vivint la guerra civil?
Home jo era molt petit, però, és clar, per mi era una
novetat. Jo vivia a l'estació i veia passar els trens. L'estació
de Marçà era una estació molt gran. Només
us he de dir que hi havien 20 vies, bé, 20 que són 40,
no? 20 carrils per passar. Allà es formaven els trens de càrrega.
I passaven, molts, molts trens carregats de gent jove que anaven
a la guerra. Gent jove que jo els veia grans, perquè jo tenia
7 anys, ja em diràs tu... eh! A vegades allà els trens
s'esperaven molt i ens deien: -"Escolta, que tenim set, ¿què no
hi ha aigua?" i nosaltres els hi omplíem les cantimplores
a una font que teníem, i un ens donava 10 cèntims, l'altre
en donava 20 cèntims, ... Érem canalleta i són
coses que t'han quedat per tota la vida. I allà vam veure, doncs,
com se'n anaven a la guerra. Anaven tots en direcció Saragossa
o cap a Madrid
On es refugiava? Van haver-hi bombardeigs?
Doncs mira, nosaltres en tots els bombardeigs vam estar a Montcada
i Reixac, i resulta que la gent de Montcada s'amagava sota un pont de ferro. Però nosaltres, quan tocaven
la sirena, en comptes d'anar cap a sota el pont, anàvem cap a
l'estació, perquè el meu pare deia "si hi ha una alarma, veniu cap aquí, que si cau una bomba
prefereixo que
ens mati a tots". Ma germana gran i jo, - perquè amb la
germana petita ens portem 12 anys i ja es nascuda aquí Palautordera-.
resulta que sempre anàvem en direcció contrària a
la gent.
És clar, la gent quan ens veia, amb la meva mare agafats del braç,
ens deien "fascistes" eh!!, perquè representava que
érem contraris a lo que la gent feia, però nosaltres anàvem
per reunir-nos amb el meu pare a l'estació, perquè
treballava de nits. I ens deia: "poseu-vos aquí ben junts, que si
cau la bomba i ens
mata que ens mati a tots".
En
els bombardeigs va perdre algun ésser conegut/estimat?
No, no. Vam estar de sort, no vam perdre res... A la guerra
el meu pare no hi va haver d'anar, perquè com que treballava
a la RENFE ja hi havia prou feina controlant els trens que passaven. Estava
mobilitzat, però sense haver d'anar a la guerra.
Van
haver d'amagar algú a casa seva perquè no els trobessin?
No vam haver d'amagar ningú a casa nostre, però de tant
en tant venien soldat a demanar-nos una mica d'aigua o de menjar, i
a canvi ens donaven 20 cèntims, 10 cèntims depenent el
que tinguessin.
Algun
familiar seu va intervenir en algun bàndol?
Vam tenir la gran sort que ningú de la nostra família
va haver d'anar a la guerra.
Coneix
algú que hagi estat exiliat?
Sí, home sí, varies persones, és clar. Allà Montcada ens vam
trobar una família -que precisament els meus pares van ser padrins d'un
nen seu que va néixer- el marit de la qual, per culpa de la guerra, va
estar 10-12 sense veure el seu fill. N'hi va haver d'altres que no van
tornar, que es van morir pel camí. D'aquests casos n'hi ha varis... i
de coneguts dels meus pares més que de mi, perquè nosaltres érem
petits i no sabíem gaires coses.
Que recorda del final de la guerra?
Vam tornar a anar cap al Priorat. Aleshores tenia 9 anys. Em
recordo que els nostres jocs, sabeu quins eren? Anar per aquells camps
recollint bales per desfer-les, treure la pólvora i amb unes cadenes
fer uns cotxes i llavors zzzt! i encendre-ho... i això, a milers... A
vegades veiem una bomba que no havia explotat i anàvem cap a la gent i
els dèiem: "Hem trobat una bomba, escolteu!" I llavors anaven
les brigades, agafaven la bomba i els artillers la desbloquejaven.
N'havíem trobat moltes de bombes que no havien explotat
Quin
fet de l'època de la transició va viure directa o indirectament?
Home la transició és una cosa que la vam viure quan jo ja era gran, a l'any
76-77. Jo abans de la transició era alcalde del poble, vaig ser-ho
durant 11 anys. Aquí la transició es va viure amb molta normalitat,
sense cap problema, cap incidència. En iniciar-se el canvi,
aleshores hi havia problemes perquè no
volien que els comunistes fossin legals, però al final es va arreglar
i el partit polític comunista també va ser acceptat...
Be, no, no hi va haver cap problema i en el poble menys. No hi va haver
gaire conflicte.
TREBALL
Com
va ser escollit alcalde? Perquè el van triar?
Doncs mira "a dedo!". Vull dir que jo vaig entrar a l'Ajuntament
perquè hi havia un senyor que havia sigut alcalde i l'havien
processat, per una cosa que no havia fet. Es veu que faltaven 50.000 pessetes de l'ajuntament i van
considerar que aquest senyor se les
havia quedat i el van processar. En ser processat perdia el dret al permís de
conduir i no podia tenir
cap mena de relació amb els càrrecs públics. I era injust perquè
en el paper
posava: "parece ser" que falten aquests diners. Llavors vam
entrar una colla de joves. Jo era molt jove però estava d'encarregat
en una fabrica i per mitja d'un jutge de pau i d'un altre senyor que
era l'amo d'una fabrica em van animar: "home Rafel que tu ets jove,
que per portar l'assumpte dels esports, per portar l'assumpte del jovent
ens aniria molt bé..." i vaig dir: "vinga va, ja hi
entrarem". I vaig entrar-hi. Llavors tenia
30 anys. Vàrem repassar tots els documents respecte el senyor
alcalde, una bellíssima persona, molt intel·ligent i molt
bo, i sembla ser que aquella operació l'havien comptabilitzat
dues vegades per un ingrés i només una vegada com a sortida,
i és clar, llavors hi havia un dèficit de 50.000 pessetes que li van
endossar a aquell pobre senyor.
· S'hi
va oferir vostè?
Si, al final vaig acabar acceptant aquella feina.
· Va ser
alcalde durant gaire temps? Quant?
Sense adonar-me'n, vaig arribar a ser alcalde durant onze anys.
· De petit
tenia previst arribar a ser alcalde?
Mai m'hagués pensat de ser alcalde.
· Tenia
molta feina fent de director de "Tints i Aprestos Guiñau S. A?"
Si, jo tenia molta feina, perquè arribava
a fer la feina de l'amo sense ser-ho. Arribava el primer a la fabrica
i en sortia l'últim, tot i sabent que si cometia algun error,
podia jugar-me la feina. De totes les hores extres que vaig arribar
a fer, no en vaig cobrar cap. Hi havia dies que només dormia
tres o quatre horetes perquè venia algun treballador a avisar-me
de que hi havia alguna caldera que no funcionava, i en acabar ja no podia
dormir i acabava arreglant els papers per l'endemà. Vaig estar
treballant durant 50 anys.
· Va ser
director des d'un bon començament o va ser ascendit?
No, vaig ser treballador durant un bon temps,
fins que van dir-me de presentar-me a l'alcaldia. Vaig haver de parlar
amb l'amo per veure si ho podia fer i va donar-me'n permís. Desprès
de ser alcalde va ser quan vaig tindre el meu ascens, a canvi de no
fer vacances cap dia de l'any, i si volia algun dia de festa havia
de fer la feina el dia abans.
· Li agradava
aquella feina?
Si, a mi m'agradava aquella feina, tot i que treballava
durant moltes hores.
· Va deixar
aquella feina abans que tanques la fàbrica o va marxar abans?
La fàbrica la vaig deixar jo, perquè
desprès de tants anys, als 65 anys vaig pensar que ja n'hi havia
prou i que m'havia de jubilar d'una vegada.
· Recorda
alguna anècdota de quan treballava a la fàbrica?
Si, una d'elles era que un treballador venia
a despertar-me avisant-me que una caldera no s'engegava, i jo li deia,
segur que és perquè s'ha fos un fusible, i el treballador
sempre deia, que no, que no pot ser això, que ha de ser
alguna cosa més greu. Al final jo sempre acabava baixant a veure la
caldera i vaig dirigir-me cap a la capsa de fusibles, i
efectivament se n'havia fos una.
PERSONAL
· Quan
va conèixer la seva dona?
La vaig conèixer de molt jovenet, per ser
més exacte, als 16 anys. La vaig conèixer allà
a l'estació. Sempre quedava amb els amics cada diumenge i al
final, me'n vaig enamorar i m'ha durat tota la vida.
· Vostè
té germans, de quin sexe?
Tinc dues germanes més, la Lola i la Rosa
Maria
· Van
néixer al mateix lloc que va néixer vostè?
La Lola si, però la Rosa Maria ja no, va
néixer aquí, a Sta Mª de Palautordera.
· Té
alguna afecció? Que fa a l'Esplai de Gent Gran?
Ui, jo no puc parar quiet. Així que, de
tant en tant, faig alguna que altra cosa. Sobretot en aquesta època
que comencen a sortir tants electrodomèstics. Em vaig apuntar
a un curset d'informàtica i ara tinc arxivats tots els socis
de l'Esplai de Gent Gran amb totes les seves dades...
|
