Per la Purísima comencen les fires de pessebres i elements nadalencs, que han de servir per guarnir les cases fins a la Candela . Els més afeccionats pertanyen a associacions de pessebristes . La vigília de Nadal, els creients assisteixen a la Missa del Gall. Els dinars de Nadal i Sant Esteve són motiu d'aplegar les famílies: «Per Nadal, cada ovella al seu corral» . 6 de desembre, Sant Nicolau: Aquest Sant és
molt venerat als països de centre Europa, els emigrants d'aquestes
contrades que van anar als Estats Units van portar aquesta tradició
a nord-amèrica, allà amb la influència anglesa es
va adaptar la festa però se li va canviar el nom pel de Santa Claus
o el Papa Noël i es va transformar en la festa del consumisme per
excel.lència, sent aquest personatge l'encarregat de portar tots
els regals la nit del 24 de desembre; abans però tothom ha d'haver
fet la carta amb totes les comandes.
"Virolet Sant Pere,
A Montserrat es tria, entre els escolanets, un al qui anomenen el Bisbetó i que presideix la festa.
13 de desembre, Santa Llúcia: Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes: Santa Llúcia!
Santa Llúcia
et conservi la vista!
En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentació de les festes nadalenques.
21 de desembre, solstici d'hivern En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarg; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu: El sol, a l'hivern
emmandrat,
24 de desembre, Caga tió: Aquesta és
una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada.
Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la
font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals,
de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons
per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires,
armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una
festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats
llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava
se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures,
torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal
s'anirien consumint.
25 de desembre, Diada de Nadal: Aquesta festa té
el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el
cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar
un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu
com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat
amb la Quaresma, etc.
Ara ve Nadal,
També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta irònic). Per Nadal cada ovella
al seu corral
26 de desembre, Sant Esteve: És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. "Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva" El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s'aprofiten les restes del dinar d'ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes... com més gent millor. Per Santa Caterina
ven la gallina;
En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia: "El matí de Sant Esteve els galls ja no cantaran..." El sobretaula s'allarga i la tarda s'enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l'escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb l'esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d'hora. "Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre "
28 de desembre, Els Sants Innocents Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d'origen pagà; sembla que ser que avui començava unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes. "De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes" Aquestes festes eren
conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal
tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent
es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per
entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se
amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes
d'aquestes característiques.
31 de desembre, l'home dels nassos: Podria ser una altra
resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest
dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com
dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa
entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que
imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic
que només poden veure a primera hora del matí i en aquest
únic dia de l'any.
1 de gener, diada de Cap d'Any (Ninou) : Ninou vol dir el
primer dia de l'any i és una deformació del llatí
"Annum Novum"
5 de gener, cavalcada de Reis: En aquest vespre
arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels carrers
on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets
que illuminen tot el recorregut i es sol cantar la cançó
dels Tres Reis, que a cada lloc es fa amb diferents variants.
6
de gener, Diada de Reis:
|
Calendari Solstici d'estiu Altres |