Pràctiques d'Informàtica pel batxillerat

La tipografia

La història de la tipografia

S'anomena tipografia a l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.

Ja des dels seus inicis i seguint la tradició dels llibres manuscrits, va ser important el plantejament de cercar l'harmonia entre el text en si i la forma d'expressar-lo tenint en compte les dimensions de la la pàgina, la seva composició, els marges, l'interlineat, la forma de les lletres, etc.

Els tipus mòbils són peces fetes amb una barreja de plom, estany i antimoni que col·locats un al costat dels altres formen el motlle de la pàgina. També s'utilitza la fusta tallada. El disseny de la forma de les lletres és l'element bàsic d'aquest art. S'anomena font (del francès antic "fondre") al conjunt de totes les lletres, números i símbols tant en majúscules com en minúscules, negretes, cursives del mateix disseny.

Des de l'invenció de l'impremta la tipografia ha anat evolucionat conjuntament amb la societat. Veieu, per exemple, aquest paral·lelelisme entre arquitectura i tipografia.

	Mitjan segle XV a Alemanya. Johannes Gutenberg inventa la impremta. El tipus de lletra gòtica intenta reproduir l'escriptura cal·ligràfica.
	Amb el renaixement i la revalorització de la cultura grega i romana clàssica es recupera el tipus de lletra utilitzades per a les inscripcions a làpides i monuments. Un tipògraf del que encara avui utilitzem les seves creacions fou Garamond (1480–1561) Paris, França
	Un altre personatge important fou John Baskerville (1706- 1775) Birmingham, Anglaterra
	El neoclasicisme, l'exponent més important del qual en el món de la tipografia fou Giambattista Bodoni (1740–1813) Parma, Italia
	El Modernisme o Art Noveau amb les seves formes curvilínies i ornamental també va crear la seva pròpia tipografia
	Amb la industrialització dels segles XIX i XX el moviment racionalista va veure en les lletres de pal (sans serif) el seu anàleg a nivell gràfic sense tota la seva càrrega històrica.

Teniu més informació de la història de la tipografia a
http://www.basurama.org/personal/pablo/arquitectura_y_tipografia/tipos_historia.htm

Reproduïm les paraules de Josep M. Pujol i Sanmartí professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona:

Per a la civilització d’arrel europea la tipografia representa la perfecció de la lletra en la seva versió més nuament racional. A aquesta rigorosa i sòbria perfecció, els usuaris de l’alfabet llatí hem sacrificat l’esplendor de la cal·ligrafia, que altres pobles —àrabs, hebreus, xinesos, japonesos— s’han esmerçat admirablement a mantenir. Aleshores, ¿no seria paradoxal que utilitzéssim barroerament la forma més acabada i bella de les nostres lletres, prescindint del cabal d’experiència, racionalitat i bellesa acumulat en els cinc segles i mig de la seva existència? La perfecció de la tipografia, com deia Mallarmé, ens obliga a escriure tipogràficament també amb perfecció.

Actualment encara continuen existint petites impremtes artesanals tal com la que mostra aquest vídeo

La tipografia i la informàtica

Per una part la informàtica , posa a l'abast de qualsevol persona amb un ordinador i una impressora la possibilitat de crear tipus de lletra, composicions i obres d'art que abans sols es podia fer amb la maquinària d'una impremta.

Per altra banda però ha uniformitzat tots els texts de manera que per exemple passejant per una ciutat podem anar identificant una vegada i un altre en els rètols i en els cartells els tipus de lletra del windows. És per això que val la pena fer un esforç de creativitat i fugir sempre que sigui possible d'utilitzar l'Arial i la Times New Roman.

Les unitats, el vocabulari bàsic

Encara que en un inici cada impremta fabricava els tipus segons el seu criteri i necessitats, a la llarga la necessitat d'intercanvi va portar a unificar les mides i les mesures. La unitat tipogràfica, que encara s'utilitza ara, és el punt que equival a 1/72 polzades (1 polzada són 2'54 cm)

Ús de diferents fonts: Quines fonts hem d'utilitzar? La classificació més bàsica de les diferents fonts de que disposem és: Fons de pal o sense serif. S'utilitza per títols, subtítols i textos breus. En són exemples: Fons amb serif. És la que cal utilitzar normalment en els textos llargs. En són exemples: Fons de maquina d'escriure d'espaiat fixe. Per exemple la No s'utilitza. Fons de fantasia com la , o la . Mai s'utilitzen per la part principal d'un text. Sols són útils per a les portades, posters o cartells. Fons que imiten l'escriptura manuscrita com: Recorda que és molt recomanable, treballar amb fons de lletra diferents de les arxiconegudes Arial o Times New Roman. Una alternativa és utilitzar la Verdana per als títols com a lletra de pal i la Georgia pel text principal per la lletra amb serif. que també es troben instal·lades al windows. Una altra possibilitat consisteix en descarregar d'internet fonts i instal·lar-les al nostre ordinador. Cal tenir en compte però que si volem visualitzar o imprimir un text des d'un altre ordinador, també haurem d'instal·lar-hi aquesta nova font. Si cerquem al google "free fonts" obtenim 69 milions de pàgines la major part de les quals no serveixen per rés, però seguint l'adreça "les 25 millors fonts lliures" que també teniu aquí copiada en local trobareu moltes i bones fonts. Per instal·lar una font al windows un cop descarregat d'internet l'arxiu corresponent amb l'extensió .TTF cal copiar-lo al directori C:\WINDOWS\Fonts (o bé c:\WINNT\Fonts)

L'espai entre lletres, interlletratge o Kerning.

Les paraules cal que tinguin una unitat, les lletres no han d'estar ni molt juntes ni molt separades.

A la web http://typography.art.udel.edu/index.html hi ha exercicis d'ajust d'aquest espai entre lletres.

Normalment es treballa amb una font de lletra prou bona com per que això ja ho faci bé automàticament. N'obstant si cal fer-ho, per exemple en un títol, es pot modificar des del menú Format | Caràcter, pestanya Posició, opció Espaiat.

Veieu un exemple del que s'obté:

Instal·lar una font al windows

Instal·la la font Baskerville Old Face que trobaràs a la web citada anteriorment "les 25 millors fonts lliures".

Escriu amb el write de l'open office el teu nom amb aquesta font de mida 10 punts, fes una captura de pantalla, amb el gimp retalla sols el tros que conté el teu nom guarda-ho a la teva carpeta anomenant-lo ELMEUNOM.JPG

Ha de quedar una imatge com aquesta

Triar una font

Es tracta que trieu raonadament dues fonts de les que ja estan instal·lades al vostre ordinador. Una ha de ser de pal per als títols i l'altre amb serif per el cos dels treballs.

Escriviu amb write de l'open office una mateixa frase amb diferents fonts de lletra. Compareu el seu aspecte visual, compareu algunes lletres com la R, la Q, la g, l'a.

Escriviu la vostra elecció i el motiu raonat.

Guardeu l'arxiu a la vostre carpeta amb el nom TRIADEFONTS.ODT

Identificar una font:

Es tracta que, contestant les preguntes que et van fent a l'a web http://www.identifont.com/ sobre l'aspecte d'algunes lletres determinades de les dues fonts que hi ha a la següent il·lustració, arribis a identificar el seu nom, creador i l'any de creació.

Escriviu les dues respostes al final de l'arxiu anterior TRIADEFONTS.ODT