Com es fa una obra d'art? Es pot considerar "art" una escultura feta per infants? Què és el que dóna la categoria d'art a un treball plàstic? Aquestes preguntes "eternes" tenen resposta en la realització d'un projecte complex, que abasta materials, processos i manipulacions molt diferents i a llarg termini. La realització d'una escultura posa en contacte els nens i nenes amb el món real dels artistes, amb la realitat dels seus processos de creació i amb l'apropament autèntic a la construcció d'una obra d'art.
 

Donada la complexitat del projecte i el grau de reflexió que implica un procés de creació, és convenient dirigir aquesta activitat a nens i nenes de 10 a 12 anys o a alumnes de secundària. Aquesta és una activitat llarga en el temps i dependrà molt de la idea inicial de l'escultura a construir i dels materials escollits per a  realitzar-la.

* A partir de la visita d'un escultor del poble (l'ajut d'una persona experimentada és essencial), els nens i nenes discuteixen i interpreten algunes de les seves escultures. Del propi diàleg i de l'explicació del procés de creació que l'artista segueix, els mateixos alumnes poden proposar de fer una escultura al pati. Després de pensar i discutir sobre com pot ser i quins materials serveixen per fer-la, es pot suggerir que sigui,  a més a més, com un joc de mirar: per intentar
endevinar què pot representar, per aprendre a mirar-la des de diferents angles, per intentar explicar els seus sentiments i impressions.

En grups petits es fan maquetes i, en acabar-les, cada grup la presenta i l'explica a la resta de la classe, argumentant la seva idea i exposant raonaments i contraraonaments a les idees dels altres grups. És important valorar les qüestions de seguretat, de dificultat, de color, de quantitat de material, de temps disponible...

Amb una votació s'escullen les maquetes més interessants, alhora que un grup d'alumnes representants d'aquestes maquetes s'encarreguen de decidir la maqueta final i definitiva.

Aquest grup decideix les formes, el color o colors, la possible ubicació en el pati, els aspectes més funcionals o decoratius, l'alçada,... Quan acaben de treballar la maqueta definitiva la presenten a la resta de la classe per a ser aprovada. És important que es preparin unes bones argumentacions sobre els colors i el fons, la resistència, la seguretat, la necessitat que tingui una unitat.

Depenent de l'abstracció de la idea, els alumnes poden suggerir algunes formes o intentar esbrinar el significat de l'obra. Això fa que es fixin amb més atenció i que s'adonin que una mateixa cosa pot suggerir interpretacions diverses. Això ajuda molt a l’hora de posar-hi un títol, encara que s'ha d'acceptar la decisió de no posar-ne, precisament perquè la gent que la vegi pugui jugar a imaginar què és o què significa: "Si es posa un títol només es veurà allò que diu el títol".

El següent pas és un dels més feixucs: la feina matemàtica de calcular mides, proporcions, despeses, llista i quantitats de material, compres, etc.
Només queda fer l’escultura en gran. És  important que les feines estiguin ben repartides i que es treballi en equip, perquè sempre surten dificultats que cal resoldre, coses que no s'han pensat, problemes no previstos amb els materials o el lloc d'instal.lació.

Aquesta no és només una activitat d'imaginar, pensar, parlar, explicar, discutir... és també una tasca realitzada amb la col.laboració d’altres persones on s'han de tenir en compte materials i altres components no habituals en el treball escolar:  les fustes, les pintures o el camió que ho ha de portar tot, com fer els forats, com clavar els ferros que uneixen tota l’estructura o, fins i tot, com reunir una financiació complementària demanant-la als pares o a l'Ajuntament...