UN COLOM A LES ESTUNES

Expliquen una llegenda al Pla de L’Estany que comença així:

Ara ja fa molt temps una velleta tornava de fer llenya. Venia del bosc de Sant Patllari, i se li va fer de nit just quan passava a la vora de l’estany. Vet aquí que aquella nit les goges, les fades de l’estany, es banyaven. Ja se sap que NINGÚ les pot veure, però ella .... bé el cas és que les nostres fades van encomanar-li que rentés els seus vels, delicats i sedosos com no n’heu vist mai i al marxar li van fer un present: ella va parar el davantal i tot promentent que no ho miraria fins a casa seva va marxar. Ja us ho podeu imaginar, un regal de les fades no és un regal qualsevol: era OR. I la veïna .... oh, a aquella envejosa, li va faltar temps per anar a veure què era allò que brillava a casa de la velleta. En saber-ho tot, va fer el mateix. Les fades en descobrir-la li van encomanar la mateixa feina i li van fer el mateix present, però ella...... no va esperar-se a arribar a casa i va obrir la falda i oh! quina desil.lusió era segó. Enfadada, va espolsar el davantal pel camí.
No creguéssiu pas que el segó que va veure la vella cobejosa fos diferent que el de la velleta amb bon cor, no, era el mateix i en espolsar-lo el vent va portar aquell or –regal de les fades- enllà, enllà dins el bosc, al bosc de les estunes.

Som a les estunes, és de dia. Al bosc hi estan treballant els minairons, que recullen la llenya cremada pels incendis de l'estiu. També hi ha altres éssers màgics: l'home escorça, els follets de vent, les goges -que viuen a les esquerdes del bosc i el seu palau de cristall s’endinsa fins a arribar a l’estany-. Les goges doncs, juganeres i bondadoses recullen un colom ferit que els porta el donyet. El cuidaran i l’ajudaran en la convalescència. La colometa recuperant les forces cantarà per a elles i tots els animalets del bosc i recordarà qui és i d’on ve. També coneixerà l'entorn de l'estany i anirà més enllà fins a la muntanya de sa Verdera. Passarà per sobre d'un jardí on hi ha un xipré altiu, que regna en el seu racó senzill, de tons verds i blancs.....

Gènia Casellas

Així doncs, mentre narradora, actrius i cantaires van descabdellant aquest fil màgic, esbrinarem tots els detalls de la nostra història, sabrem com un bonica princesa pot convertir-se en un colom, i com s’ho farà per retornar al seu palau.

Les cançons de la cantata són:

1. Minairons lletra i música : Agnès Fusté.

2. Cant de Primavera : W. A. Mozart.

3. Oh dolces campanes: popular.

4. Els vaixells d’Estenkarrasi: pop. russa. Adaptació Mn Baldelló i A. Martorell.

5. A Fita Haus: Enric Homet.

6. Pensaments (de l’òpera Nabuco): G.Verdi. Adaptació de Josep Tero.

Què us semblari cantar amb nosaltres? Al final del concert us convidarem a pujar, i com que una excusa podria ser que no us recordeu de la lletra o la música...us hem preparat un karaoke de Pensaments. Ara podreu assajar-ho amb tota la tranquil.litat a casa, tantes vegades com vulgueu.

Només cal que us baixeu Pensaments.kar i un programa de karaoke (us proposo el VanBasco) des d'aquí.

Com sonarà? molt fàcil, des del programa de karaoke heu d'escollir la cançó, al botó PLAY LIST (llista de cançons) la busqueu i la marqueu amb dos clics (així es posarà a la llista de l'esquerra), després ja podeu fer "play" al triangle. Si no veieu la lletra és que no heu marcat el botó KARAOKE.

Ara ja la sentiu. Paciència, que la introducció dura uns 50''... canteu!!!

Des de la finestra "principal" també podeu controlar el volum (botó CONTROL).