|
És
un satírid de mida mitjana, més petit que Hipparchia
semele a qui s'assembla força, tant per la coloració
com pel dibuix alar. Clarament se'n diferencia pel nombre d'ocels ja que
A.
arethusa en presenta només un en cada ala, excepte al revers
de les posteriors on no n'hi ha. Els ocels de l'anvers, a diferència
del que passa en H. semele, no tenen pupil·la blanca. Per
l'anvers ambdós sexes són marronosos amb una franja postdiscal
gairebé contínua d'un color més clar, ocre, que pren
tons ataronjats en les posteriors. Pel revers en les ales anteriors hi
predomina el to groc ataronjat i les posteriors són d'una clara
coloració críptica, amb grisos i marrons i una pàl·lida
franja postdiscal.
Freqüenta les brolles i el
fenassars, els espais pedregosos i les vorades de bosc, allà on
les larves poden trobar el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides),
gramínia de la que s'alimenten les larves. Vola en una única
generació de juliol a setembre. Al Berguedà apareix localment
en indrets del sud de la comarca i als Països Catalans és present
arreu amb excepció de les Illes Balears |
|