És
el més gran de tots els satírids. És fàcil
de reconèixer per les clares bandes postdiscals que, sobre un fons
gairebé negre, travessen ambdós parells d'ales i que, per
la cara superior, estan interrompudes en la zona més propera a la
costa de les ales anteriors. En aquest punt, i sobre la primera taca blanca,
hi presenten un ocel negre amb una feble pupil·la grisosa. Pel revers
les ales anteriors tenen una coloració marronosa més uniforme
que les posteriors, en les quals els tons es presenten trencats i on apareix
una franja blanca irregular que, basalment, surt de la costa sense arribar
al marge intern.
La Brintesia circe pot ser
confosa per un observador novell amb Hipparchia
fagi,
també de mida grossa i amb bandes clares sobre un fons negre. En
el cas de H. fagi, però, les bandes de les ales anteriors
prenen una tonalitat torrada i pel revers les ales posteriors no presenten
la mitja banda blanca basal.
És una papallona d'ambients
secs a qui agrada prendre el sol al mig de camins i carreteres i que cerca
refugi en espais forestals oberts on roman sovint immòbil i camuflada
sobre l'escorça dels arbres.
És una espècie univoltina
freqüent als Països Catalans, excepte a les illes Balears. Al
Berguedà sol aparèixer a mitjans de juny. Les larves s'alimenten
de diverses gramínies dels gèneres Festuca, Bromus,
Arrhenatherum,
Cynodon,
Elymus. |
|
|