D'aspecte
similar a Erebia triaria se'n
distingeix bàsicament pel nombre d'ocels que presenta en la cara
superior de les ales anteriors. És, com aquella, de color marronós,
amb una franja carbassa postdiscal que pot aparèixer discontínua
en el cas de les ales posteriors. En les anteriors, i sobre la franja carbassa,
presenta generalment tres ocels però aquest és un caràcter
variable ja que pot arribar a presentar-ne fins a cinc, amb la qual cosa
podria confondre's amb E. triaria si no fos perquè l'ocel
més proper a la costa en E. meolans apareix clarament separat
dels dos següents, més grans i que es presenten junts.
Pel revers les ales anteriors són
del mateix color que l'anvers, amb la banda postdiscal ataronjada i on
hi destaquen els tres ocels negres de pupil·la blanca. Les posteriors,
més discretes, són de tons marronosos, més clars a
mida que ens acostem al marge extern, i amb una línia més
o menys clara d'ocels.
És una espècie univoltina
que apareix al Berguedà per damunt dels 1.000 metres, principalment
en prats i pastures amb abundància de zones pedregoses, i durant
els mesos de juliol i agost.
A la resta del país apareix
en zones de muntanya (Penyagolosa, Ports de Beseit, Prepirineu i Pirineu).
Les larves poden alimentar-se de
diverses espècies de gramínies, tals com Festuca supina,
Deschampsia
flexuosa
i Nardus stricta. |
|
|