| Com
totes les papallones del gènere Erebia aquesta espècie
combina, en la cara superior de les ales, el color fosc del fons (d'un
marró gairebé negre) amb unes bandes postdiscals d'un color
més clar, en aquest cas d'un color vermellós ataronjat, però
que pot variar i aparèixer més clar, ocre, i sobre les quals
presenta un seguit d'ocels negres amb pupil·la blanca. En el cas
d'Erebia triaria, i com a característica que la distingeix
d'Erebia meolans, el nombre d'ocels
en cadascuna de les ales anteriors és de cinc, dos dels quals, els
de mida més gran, apareixen junts i es troben a tocar d'un tercer,
petit i situat prop de la costa. En l'anvers de les ales posteriors acostuma
a presentar quatre o cinc ocels, també negres i amb pupil·la
blanca, però ben separats els uns dels altres, més definits
els més propers a l'angle anal i sovint només en forma de
taqueta negra els més pròxims a la costa. Pel revers les
ales anteriors segueixen el patró de l'anvers i en les posteriors
desapareix la franja postdiscal ataronjada i els ocels són molt
discrets. És, com totes les papallones del gènere Erebia,
una papallona de muntanya que al Berguedà apareix, ja a finals d'abril
o començaments de maig, a partir dels 1.200 metres, principalment
en vessants pedregosos. Les larves s'alimenten de poes (Poa pratensis)
i de festuques (Festuca supina). Als Països Catalans es presenta
només en zones d'alta muntanya (Penyagolosa, Ports de Beseit, Prepirineu
i Pirineu). |
|
|
pàgina inicial 
llistat d'espècies